ENYORANÇA

 

Jo no sé pas qué deu tindre

aquell poble en què nasquí,

que quan a ciutat vaig vindre

son record va vindre amb mi;

que hi penso sempre de dia,

de nit al ficar-me al llit,

i l'aimo com a l'aimia

que ha fet altar en mon pit.

Per això moltes vegades

obeint, atent al cor,

al poble he fet escapades

per no morir-me d'enyor.

I he tornat a la ciutat

més fort i molt més sencer,

i molt més enamorat

del poble del meu voler.

Que jo no sé què deu tindre

aquell poble en què nasquí,

que quan a ciutat vaig vindre

son record va vindre amb mi.

Lluís de Montsià (2021: 43-44). 

Som fills d'un poble tot ple de vida