El primer nom rellevant a l'hora de parlar d'aquest film és el sr. Paul Schrader, guionista de la pel·lícula que va fer bon vincle amb el sr. Scorsese i van col·laborar en diverses ocsasions després del film que ens ocupa. Les històries del sr. Schrader acostumen a ser històries de redempció i violència, creacions marcades per una educació religiosa calvinista... la història neix de l'experiència viscuda pel mateix Schrader: en un estat maníac-depressiu, amb problemes amb la seva ex-muller, va estar com un rodamon pels carrers de Los Angeles, bebent, caminant i conduint pels barris més conflictius de la ciutat... un any després escrivia Taxi Driver, volent transmetre 'el síndrome absolut de la soletat urbana'.
El segon nom és Robert de Niro (tot i que incialment el guionista havia escrit el paper pensant en Jeff Bridges) que ja havia participat en un film anterior d'Scorsese -Malas calles- i que acabava d'aconseguir l'Oscar per El Padrino II (1974) i feia dues setmanes que havia acabat de rodar Novecento (1976) de Bertolucci. El sr. De Niro seria un dels actors recurrents en la filmografia d'Scorsese. És difícil no pensar amb un sense l'altre. El sr. De Niro construí un dels seus personatges més icònics, el plantejament existencialista del film permet lluir-se a l'actor en escenes inoblidables. Travis Bickle ÉS Robert de Niro.
El tercer nom és la sra. Jodie Foster que no va debutar en el film que ens ocupa però aquest fou el seu primer paper rellevant amb només 13 anys, els mateixos que té el seu personatge en el film. La sra. Foster ja havia estat en el repartiment del film anterior d'Scorsese, Alicia ya no vive aquí (1974). El paper a Taxi Driver estigué acompanyat de polèmica ja que interpreta una prostituta a la que el protagonista intenta 'salvar'.
El quart nom és Martin Scorsese, el director nascut a Queens (Nova York) d'ascendència siciliana que començava a construir una filmografia amb passió pel cinema i referents clars: Ford, Fellini, Visconti, Welles i, sobretot, Michael Powell. 'Taxi driver' ja té moltes de les característiques freqüents en l'estil Scorsese: violència contundent, ascensió i caiguda dels protagonistes, molt preocupat pel ritme i pel muntatge, obsessionat en la correcta posició de la càmera.
La història de 'Taxi Driver' és la història d'una alienació, de l'impacte que la Guerra de Vietnam va tenir damunt del combatents i societat nordamericana; una història de soledat i violència urbana. Es la història d'un anti-heroi que vol netejar la ciutat de les perversitats i brutícia humana... és la història d'una davallada als inferns.
No podem oblidar la ciutat de Nova York, gairebé com un personatge més i, sobretot, l'excel·lemt banda sonora original del mestre Bernard Herrmann.
Per tot plegat -i per l'icònica escena del 'you talkin' to me?' que és capaç de posar-nos una por al cosa que ja voldrien molts films de terror- demà podrem gaudir d'una autèntica joia del cinema contemporani.
Ens veiem demà, a les 20:00, a l'Auditori Sixto Mir de La Ràpita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada