dilluns, 6 de maig del 2024

GRACIES PER LA PROPINA

 


Fins fa cosa d'un any, jo no sabia que hi ha amos de restaurants que es queden les propines que els clientes deixen als cambrers. Ho vaig descobrir quan una cambrera amb qui havia arribat a un cert grau de confiança m'ho va explicar, indignada i en veu baixa:

- ¿Saps què fa? Es queda les propines que ens deixen a nosaltres.

Vaig pensar que devia ser un cas aïllat. No se m'acudia que pogués ser una pràctica habitual, però ara he llegit una notícia a The Guardian que em fa veure que anava ben equivocat.

El pròxim 1 de juliol entrarà en vigor al Regne Unit una llei que obligarà els amos de restaurants a lliurar als seus empleats l'import total de les propines. Això vol dir que n'hi ha molts que se les queden. Per no perdre aquests ingressos extra, alguns establiments han començat maniobres per emmascarar la tracamanya. És el cas de la cadena PingPong, que s'ha tret de la màniga una 'tarifa de marca' del 15%. La tarifa de marca correspon als honoraris de "franquícia i d'altres despeses relacionades amb la marca". No cal dir que els sindicats de l'hostaleria consideren aquesta martingala un exemple flagrant de robatori de propines: "Tant se val com es digui la companyia. Els clients assumiran que aquest 15% és una propina destinada als treballadors, però no és així". Calculen que molts altres restaurants seguiran el mateix camí i s'empescaran trucs semblants.

Probablement no tornaré a veure aquella cambrera que em va explicar que l'amo se li quedava les propines. Suposo que ja deu treballar en un altre lloc. Però quan coincideixi amb l'amo del local li explicaré això de la 'tarifa de marca'. Emprenedor com és -fa anys que el conec-. sense cap mena de dubte li servirà d'inspiració per inventar-se alguna cosa que justifiqui el robatori que encara deu practicar amb els altres cambrers. L'hi explicaré a canvi d'un tant per cent de les propines, és clar.

Quim Monzó a La Vanguardia del 13/04/24

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada