EL ZOMBIES, PER FI, ENTREN AL MUSEU

 

Els zombies, per fi, s'han convertit en material de museu. Una de les icones del cinema de terror algun comissari ha considerat que ja seria hora de que fos la peça central d'una exposició. Si és que, les persones que valorem el 'cinema de zombies', fa anys que sabem que aquest tipus de cinema és molt més que un cinema de sang i fetge, de cervells i vísceres. 

El Musée du Quai Branly de París, fins al 16 de febrer de 2025, mostra l'exposició 'Zombis. La mort no és un final?', amb l'objectiu de posar el focus en l'univers 'zombi/zombie'. 

El primer que hauríem de fer és aclarir conceptes, no és el mateix un 'zombi' que un 'zombie'. El primer fa referència a una procès de zombificació present a Haití i que arrenca en temps de l'esclavitud; es tracta d'un individu viu que ha estat jutjat i condemnat a viure en un cos sense ànima, desproveït de voluntat. El segon, es tracta d'una reinterpretació occidental de l'anterior: un no-mort caníbal que es va anar construint culturalment des del segle XIX. Si el 'zombi' s'alimenta d'ell mateix, el 'zombie' s'alimenta dels altres. L'univers 'zombie' s'ha enfortit de tal manera que ha fet desaparèixer el 'zombi', i quan parlem d'aquesta qüestió el referent tahitià ha desaparegut totalment del mapa.

Si en la creació de Frankenstein hi podem veure la por a la ciència, l'entorn zombie ens fa de mirall d'una societat consumista, repetitiva, buida i amb poc control de les nostres existències que ens anul·la i ens fa anar a revolc de 'modes i tendències'. Des de que George A. Romero, l'any 1968 va realitzar la fundacional La noche de los muertos vivientes, el 'personatge' s'ha anat expandit fins a arribar a una peça indispensable de la cultura cinematogràfica (o la Cultural, en general). Actualment, podem trobar unes 250 pelis i sèries a les plataformes al voltant de la 'qüestió zombie'.

Poc a poc, aquest univers ha anat incorporant altres neguits i pors de la nostra societat, com per exemple, l'ecologisme, la sostenibilitat i el col·lapse medi ambiental. Bona part, de les produccions cinematogràfiques de 'zombies' ens parlen d'un món apocalíptic, molt vinculat a la fi del món, on s'hi poden afegir pandèmies que aviven aquest panorama desolador, com el sida, l'ebola o el covid. El 'zombie' també ens permet explorar la por a una societat sobrepoblada en la que -potser- no hi ha prou recursos per a tothom, d'aquí la metàfora devoradora d'uns als altres.

L'exposició, gràcies al fil que ens proporciona el 'zombi' ens parla d'una de les nostres pors possibles: i si la mort no fos alliberament i fos escalvatge? D'aquest plantejament es situa la figura del 'zombi', nascut a Haití en del segle XVII però historiadors parlen que el concepte podria venir la cruïlla entre Gabon, República del Congo i Angola. Però el 'personatge' es concreta a Haití, on els esclaus sota règim colonial tenien l'esperança de que les seves condicions terribles de vida trobessin la pau un cop morts ... però la zombificació permeti de continuar disposant de la mà d'obra per sempre, sense voluntat, sense reivindicacions, sense problemes. Esclaus eternament.  

L'exposició doncs, navega per les dues concepcions i aporta material divers i complet sobre ambdues 'línies': pintures, llibres, escultures... 

El món zombie ja és material d'estudi artístic. Ja era hora!