Avui parlem de
Mr.
Scorsese o
Martin Marcantonio Luciano Scorsese -conegut com a
Marty- ...només amb el nom ja ens fem una idea de la vinculació familiar amb la comunitat
italo-americana... juntament amb
Woody (
Allen) i Robert (de
Niro) són els directors/actors
autòctonament '
newyorkins' que més reivindiquen el fet de ser-ho...
Aquest menut director, de 1,63m. i celles
hiper-poblades, estigué marcat i ha reivindicat en els seus treballs la tradició familiar italiana: catòlica, apostòlica, romana i... unida!!! (els seus papis han estat acompanyant al petit
Marty en múltiples actes abans de que ambdós '
transpassessin'... al cel)....
Aquest aspecte
religiós estarà força present en la seva biografia: de jove va iniciar carrera com a capellà que (afortunadament) va abandonar. Tot i això, alguna
coseta li quedà per dins, ja que has estat un tema recurrent en els seus films: tractant indirectament el tema espiritual de l'ascensió i caiguda a l'infern dels protagonistes -a Taxi
Driver (1976),
Raging Bull (
Toro Salvaje, 1980),
New York,
New York (1986), Casino (1995),
The Aviator (2004)- o directament religioses -en pel·lícules com
The Last Temptation of Christ (1988) o
Kundun (1997)- on
Jesucrist i el
Dalai Lama ens són mostrats... en el cas
d'Scorsese a aquest imaginari religiós se li ha d'afegir una concepció de la
violència -seca, dura, visceral- que sovint serveix de
redempció per als personatges dels seus films... tot això ens perfila les característiques de la majoria de les seves pel·lícules...
Des de que a principis dels '60 realitzà la seva primera pel·lícula, el sr. Scorsese no ha parat... sempre amb la mirada posada en un reconeixement que -per al petit i super-mega-hiper cinèfil Marty- no va arribar fins que en els oscar del 2006 se li entregà una estatueta compensatòria de totes les vegades que li havien negat.... com a homenatge a la seva carrera, més que per la pel·lícula en si.... The Departed (Infiltrados, 2006).... que no quedarà com de les millors del cineasta, la veritat!!
Els punts d'inflexió de la seva obra els trobem en
Taxi Driver (1976): significa el despuntament com a creador d'un estil urbà, violent i sociològic ... d'ell i de Robert de Niro (fidel acompanyant)
Goodfellas (1990): recuperació del pols d'Scorsese després de diverses davallades creatives....i posada al dia de les 'pelis de gangsters'...
The Departed (Infiltrados, 2006): El reconeixement de públic i acadèmia, per fi...
Entre les pel·lícules menors: Al límite, The Color of Money (1986), The Age of Innocence (1993), Casino (1995), Gangs of New York (2002), The Aviator (2004)....
Val la pena esmentar pel·lícules reivindicables que han estat titllades de menors.... però que són -jo crec- senzillament incompreses: After Hours (¡Jo, qué noche!,1985), New York, New York (1986) o La última tentación de Cristo (1988)
Com a curiositat esmentar que fou el director del clip Bad (1987) de Michael Jackson (no sé si això és bo o dolent ... és així!)
Per acabar i per a fer-nos una idea de l'estil Scorsese... us presentem una de les seves primeres obres i una de les últimes: el curt The Big Shave (1967) (una mica duret, per la sang, més que res)(en el moment fou reivindicat com una crítica dura i clara al paper dels EEUU en la guerra del Vietnam) i el curt The Key of Reserva (2007) encarrec per a la marca Freixenet...
(Com podeu comprovar en ambdós curts l'ombra hitchcockiana és inevitable...si veieu els curts alhora notareu com ressons de Psicosis i Sospecha us venen al cap....)
Que ho disfruteu!!!!.... Un altre dia MÉS !!!
The Big Shave (1967)
The Key of Reserva (2007)
Avui ens informem a la premsa de dues activitats culturals interessants a BCN: l'estrena de l'obra 'Goldberg' (al Mercat de les Flors), espectacle de dansa creat, dirigit i interpretat per Ferran Carvajal i l'exposició de fotografia 'Exposures, Inscriptions and Morphologies' (a la Galeria Mito) de Antony Crossfield... mirant les fotografies d'ambdós events és curiós com es relacionen a nivell estètic, no? ... la fotografia 'potent' amb la que arrenca aquest comentari correspon a Goldberg i la que ve tot seguit al Sr. Crossfield.....jpg)
... no us recorda, també, l'estètica d'aquell anunci clàssic i influent de Levi's???? (l''Odyssey' del director Jonathan Glazer a ritme del Saraband de Haendel) ... la parella que corria i corria travessant parets fins a 'escapar-se' .... el podeu recordar 'clickant' al play
