Per a acabar la setmana: FESTA !!! El nou single de THE CURE...
divendres, 30 de maig del 2008
SR THE ONLY ONE
Per a acabar la setmana: FESTA !!! El nou single de THE CURE...
dijous, 29 de maig del 2008
SR. SIDNEY POLLACK
dimecres, 28 de maig del 2008
EL SR. CONTE MÉS CURT DEL MÓN...
"Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí."
[Es tracta del conte més curt del món mundial, el títol d'aquest 'post' també té 7 paraules però no arriba a conte. D'aquest conte s’han escrit infinitats d’articles, llibres i anàlisi sobre la capacitat i la potencialitat lingüística i política que amaguen aquestes úniques 7 paraules... l'autor és especialista en contes curts i micro-contes, l'hem de descobrir! ... El Dinosaurio és el seu micro-conte més contegut i algú s’ha atrevit a fer-ne l’adaptació cinematogràfica... aquí va el video d’Esteban Luis Venegas]
dimarts, 27 de maig del 2008
SR. DAVID LYNCH
D’entrada, el que podem dir d’ell és que és ARTISTA, surreal, però artista, i ha vessat la seva creativitat en la fotografia (aquí al costat en teniu dues mostres), la pintura, el cinema, el disseny de mobles, la publicitat (d’això en parlarem un altre dia),... 10 llargmetratges en 40 anys no és una productivitat alta, la veritat! Una prova d'aquesta diversitat d’interessos artístics del Lynch.
Six Men Getting Sick (1966)
The Alphabet (1968)
Aquest època inicial acaba amb l’elaboració d’una tira còmica: de publicació periòdica on descarregà tota la ràbia després del pal de crítica i públic que comportà Dune: “The angriest dog on the world". Una àcida i sarcàstica visió de la societat, publicada des de 1983 fins al 1992; les il·lustracions sempre són les mateixes i una llegenda a l’esquerra sempre diu el següent: “El gos que està tan furiós que no es pot moure. No pot menjar. No pot dormir. Ell simplement sap grunyir, tan summament tens i furiós que s’aproxima a l’estat de rigor mortis” (¡toma ya!...fent el mateix durant 9 anys!!)
El Reconeixement (1985-97):
Es tracta de l’època més interessat del Lynch-director-de-cine, començant per l’obra mestra que li obrí les portes del reconeixement mundial: Blue Velvet (1986)(Millor pel·lícula al Festival de Sitges’86), passant per l’aplaudida Wild at Heart (1990)(Palma d’Or a Cannes) i acabant amb Lost Highway(1997), la porta d’entrada al seu cinema més ‘esquizoide’ i kafkià.
Realitzà els curts The Cowboy and the Frenchman (1988) i Lumiere i Companyia (1995)(de 50 segons)(dins de l’obra col·lectiva en homenatge al naixement del cinema)
Realitzà una de les millors series de TV del món mundial (amb permís de A dos metros bajo tierra): Twin Peaks (30 capítols)(1990-1992) i la pel·lícula que ens parla dels dies abans de la mort de Laura Palmer que l’acompanya: Twin Peaks: Fire Walk with me (1992); intentà tirà endavant 3 series més, amb més o menys èxit (més menys que més): On the Air (7 episodis)(1992), American Chronicles (13 capítols)(1992) i Hotel Room (3 capitols)(1993). Com a preludi a Corazón Salvaje realitzà un espectacle teatral-musical (raro, raro) per a la TV : Industrial Symphony no.1 (1990) amb l’acompanyament de Badalamenti (aquest geni es mereix un comentari per a ell solet...ens apassiona Badalamenti!!!), Julee Cruise i alguns dels actors de les seves pelis.
La Maduresa (1998-2007):
Parlem de maduresa en Lynch en tant que és capaç de:
1) assumint el seu estil, proporcionar-nos una obra diferent captant un públic que no s’havia interessat fins llavors en el seu treball com fou Una Història Verdadera (The Straight Story, 1999)
2) portar fins a l’extrem el ‘món Lynch’ amb Mulholland Drive (2001)(Palma Or a Cannes’01) i Inland Empire (2006).
En aquest darrer període, realitza curts com Darkened room (2002), Absurda (2007)(que podeu veure tot seguit, un regal per al Festival de Cannes de l’any passat) i Boat (2007). En els darrers anys, i mitjançant la seva pàgina web ‘de pago’, ha realitzat 2 series com Dumbland (8 capítols)(2002) i Rabbits (8 capítols)(2002)
Per al Ciutadà K els 3 films Imprescindibles de David Lynch són: Blue Velvet, Twin Peaks (serie) i Mulholland Drive.
Director fascinant com pocs!!!.
dilluns, 26 de maig del 2008
dijous, 22 de maig del 2008
SR. MUNTADOR
·
I si rescatessin del fons del mar al DiCaprio de Titanic (1997) i en fessin una segona part??
FESTIVAL DE CINEFAGIA ( IV )
Primera col·laboració Tracy-Hepburn que ens donarà, a partir d'aquesta, grans plaers als cinèfags.... guerra de sexes en una època sexista en extrem, el final és d'un políticament incorrecte que olé!!! Guió amb frases àgils, directes, lúcides... amb interpretacions consistents, agradables, memorables... una joia clàssica de l'època daurada de Hollywood. Bon cinema del 'de sempre', del de tota la vida... ai, què maca la Kate! (no, Nur?) .
La comunitat, la societat, la nostra, qualsevol,... crea enemics polítics, inventa fantasmes que volen atacar la nostra plàcida convivència (l'immigrant, el pobre, l'etarra, el musulmà...) I d'això parla aquesta pel·lícula, tractat polític més que altra cosa. L'esperit hippy portat fins a les últimes conseqüències. Barreja de conte, fàbula política i pel·lícula de por... visualment és preciosa, els actors/actrius 'estupendos'.... l'escena a càmara lenta del Phoenix 'salvant' la Dallas Howard tot fent-la entrar a casa és encissadora... com la majoria de les del director. Millor traducció seria 'La Comunitat'. Menys valorada del que es mereix. Ens agrada Shyamalan!!! (ho sabíeu?)
Valoració: Excel·lent
Valoració: Bé.
dimecres, 21 de maig del 2008
SRA. RAYUELA
(...capítol escrit en 'glíglic' o llenguatge musical, inventat per Cortázar...i que ens demostra com es pot transmetre sentit sense utilitzar les paraules exactes que coneixem)
dimarts, 20 de maig del 2008
MUSICA... ESPECIAL
ORCHESTRA FERILUCHE
dilluns, 19 de maig del 2008
LA CATALUNYA 'ENGANYADA'
(els ressaltats són del Ciutadà K...)
El Periódico - 19/5/2008 VARIOPINTA CONCENTRACIÓN EN AMPOSTA
-La protesta contra la prolongación del minitrasvase del Ebro reúne de nuevo a quienes rechazaron el PHN en las calles
- Niegan que Barcelona necesite agua
Biel nació tres días después de que Zapatero ganara por primera vez las elecciones legislativas, en el 2004. "Ahora sí, Núria, ya puedes parir", bromeaban los amigos a la entonces inminente madre. Ella, una activista antitrasvase asidua a todas las manifestaciones contra el Plan Hidrológico Nacional.
Ayer Biel, bandera azul en mano, se estrenaba como manifestante junto a sus indignados padres, vecinos de Amposta: "Este Gobierno no ha tenido capacidad de respuesta, ha pecado de falta de previsión ante la sequía y recurre a la vieja política de los trasvases", lamentaba Núria junto a su marido Xavier y su segundo hijo, Maiol.
Bebés en la protesta
A tenor de la nutrida presencia de parejas empujando carritos de bebé que recorrían las calles de Amposta, cualquiera diría que la derogación del macrotrasvase del Partido Popular tuvo efectos familiares colaterales en las comarcas del Ebro. Difícilmente acuden tantos niños a una protesta como ocurre con la defensa de este río salado. Niños abanderados, jóvenes con tambores y gaitas, agricultores con tractor incluido, familias que tras la revuelta dominical se reencuentran en torno a una paella de pato, pescadores con chubasquero e insignes ancianos con traje y corbata, ensordecidos por las jotas dicharacheras del grupo Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.
Así de variopinta es la base social de este movimiento ciudadano. Son los que eran antes de la derogación, que tras unos años sin verse, se saludan al reencontrarse. Federico Domingo, "procurador en los tribunales", según él mismo se presenta, también se siente representado. A sus 92 años, este tortosino avanzaba firme entre la multitud. "Barcelona no necesita nada", comentaba convencido.
Una visión que complementó el presidente de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa, Josep Lluís Mora: "Los que estamos en situación de emergencia por falta de infraestructuras somos nosotros". "Todo el crecimiento que otros territorios quieran basar en la explotación de nuestros recursos va en detrimento de nuestra tierra, pero después de lo que está pasando hoy, el Gobierno nos debe escuchar", agregó. Pedro Arrojo, uno de los expertos en agua más reconocidos del mundo, que otrora exponía los argumentos científicos antitrasvase desde el escenario, aplaudía entre el público la firmeza de los vecinos del delta.
La gente le manifestaba su alegría al verle de nuevo, después de la decepción que supuso que en un primer momento la Fundación Nueva Cultura del Agua, a la que pertenece, justificara la interconexión de redes. Para Arrojo, ahora ese proyecto ya no tiene justificación alguna: "Con el agua acumulada ahora Barcelona puede llegar a mayo, así que si la interconexión era para este Gobierno la última medida a tomar, ahora deber ser la primera medida en retirar", afirmó. Arrojo sostuvo que el Govern tiene ahora la posibilidad de demostrar su credibilidad: "Lo hará si es coherente con la planificación hidrológica que tiene el ACA, y que acabará aplicando dentro de unos meses, que además es de las más avanzadas y acordes con la directiva marco europea".
Pasodobles y jotas
La "Catalunya engañada", como se autodefinían los manifestantes en las pancartas, acabó calmándose a ritmo de pasodoble y jota. Canciones de los Quicos y de Pepet i Marieta, letras reivindicativas e irónicas que convirtieron los gritos crispados que reclamaban dimisiones en carcajadas y chasquidos de dedos colectivos para marcar los ritmos de los alegres bailes tradicionales del Delta. Esta lucha por el agua siempre suele acabar en fiesta, y estas jotas con chascarrillo usualmente convocan tormentas. Será casualidad, pero estos manifestantes están acostumbrados a protestar bajo la lluvia, y a cantar también. Aunque aquí no está Gene Kelly ni se baila claqué.
Per a a veure la notícia sencera:
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=510717&idseccio_PK=&h=
18 DE MAIG
divendres, 16 de maig del 2008
SR. BENEDETTI (... wa yeah!)
ja és divendres!!! )
·
·
The whole world
Il Coure a Yesterday y Mañana, 1988)
dijous, 15 de maig del 2008
SR. CANNES
·
dimecres, 14 de maig del 2008
RANKING SUPER-HEROIS
REGAL... PER A UN ANGELET
... una cançó ....
dilluns, 12 de maig del 2008
SRA. HEPBURN
(per al celet que més estimo...
divendres, 9 de maig del 2008
SR. R2-D2
I per si encara us queda espai per a la sopresa... us presento un TRADUCTOR ANGLÈS/R2-D2, (sí, sí, alerta traductores), ho heu llegit bé, entreu aquí i fèu una prova:
Que la força us acompanyi....
(freaki, freaki....)
FELICITATS ROBI!!
dimecres, 7 de maig del 2008
SR. M.NIGHT SHYAMALAN
- Allò que hi ha 'fora' de nosaltres: ja sigui morts (Sexto Sentido), super-herois (El Protegido), extraterrestres (Señales), el món fora d'una comunitat (El Bosque) o fades aquàtiques (La Joven del Agua).
- Anàlisi de la identitat, d'allò que ens caracteritza i com en prenem consciència: estant morts o no (la duresa de descobrir que sí); essent super-herois o no (l'incertesa d'assabentar-te que sí); essent part d'una famílial (la responsabilitat de sentir-te el protector indiscutible); essent part d'una comunitat essent ciutadà del món (la càrrega d'haver de protegir el món).
Va estar a punt d'encarregar-se de la direcció la La Vida de Pi de Yann Martel que, de moment, ha descartat... un llàstima, ja que estava molt, molt pròxima a la seva vida (ha nascut a Pondicherry) i la seva obra (els/les que l'heu llegit ja sabeu perquè... els/les que no, ja trigueu!)(després d'ell, directors que han estat en cartera per a dirigir-la: Alfonso Cuarón o Jean-Pierre Jeunet).
La nova pel·lícula de Shyamalan. Aquí teniu el tràiler (versió en espanyol)... promet!
MR. RADIO MAN
SR. HUGO CABRET
(i si us interessa veure una de les primeres pel·lícules de la Història del Cinema: Viatge a la Lluna de Georges Melies (1902) aquí teniu l'enllaç:
dilluns, 5 de maig del 2008
FESTIVAL DE CINFAGIA ( III )
·
Pel·lícula de Bigas Luna que fa de frontissa entre el cinema inicial de la seva carrera -més underground- al darrer més reconegut i popular, després d'aquesta vindria Jamón, Jamón (1992), el despegue del director. La Edades de Lulú l'havia de protanitzar la Pe, però era menor d'edat (llàstima!). Després de 18 anys, re-visionar-la m'ha agradat més del que recordava: bon ritme ('in crescendo'), ben explicada i amb bons interprets (Javier Bardem en la seva primera pel·lícula important com a secundari, aquí estrenà la cara de psicòpata que repetí en el film dels Coen que li donà l'Oscar... en aquesta peli del Bigas Luna ja hi era!).
Valoració: Excel·lent