Certament, el seu nom no ens diu massa cosa, o potser si ens fixem una mica, sí que ens diu, si tenim en compte que la Rana Gustavo més enllà de l'Atlàntic s'anomena Kermit the Frog (Rana René a Sudamèrica)... fa poc mesos moria als 91 anys Kermit Love (al que els taxistes de NYC anomenaven Santa Claus...ja veieu per què), ell és el papà de la Rana Gustavo, entre d'altres.
·
Aquest creador de titelles va començar dissenyant màscares i vestuaris per al teatre fins que el 'pescà' Jim Henson (visionari com pocs... estimem a Jim Henson!) que l'incorporà a l'equip de Barrio Sésamo i Los Teleñecos... era molt meticulós en la seva feina i definia el caràcter que havia de tenir cada titella per a crear un tot coherent del persontage.... de la seva creativitat sorgiren la gallina Caponata, el monstre de les galetes, Espinete, la Rana Gustavo i ... l'osset Mimosin (sí, el de 'hola, soy Mimosín...'). Només per la nostàlgia en sentir parlar d'aquests personatges i perquè molts ja són autèntiques icones cal un reconeixement per al simpàtic KERMIT LOVE....
Aprofitant l'avinantesa 'muppetiana' us mostro una petita troballa, una web on es dediquen a reconstruir cartells de pel·lícules per a que siguin interpretades pels personatges dels Teleñecos... n'hi ha de, realment, molts ingenyiosos... aquí en teniu una selecció
Més 'coses' del Sitges Festival d'aquest any, us adjunto la nota informativa que han 'penjat' a la pàgina web del Festival sobre una activitat 'sin parangón' a Catalunya: la primera passejada zombie de la història... llàstima que nosaltres fem l'excursió el dia 11, perquè la cosa prometia, eh??? freakie, freakie, freakie...
ZOMBIE WALK
"El próximo viernes 10 de octubre, Sitges será invadida por cientos de zombies. El Festival Internacional de Cinema de Catalunya (del 2 al 12 de octubre), en su sección más underground, Brigadoon, ha organizado la Eastpak Zombie Walk, junto con la asociación cultural Spooky Entertainment y patrocinada por Eastpak, Calle 13, Pepsi y Planeta D'Agostini Comics. La marcha de los muertos vivientes comenzará a las 19h en el Edificio Miramar de Sitges, con el pistoletazo de salida del director George A. Romero, presente en el festival por la conmemoración del 40 aniversario de su película emblemática La noche de los muertos vivientes. El recorrido se desarrollará por las principales calles del centro de Sitges y acabará en el Paseo de la Ribera, con un concierto gratuito (21h) con los grupos Motorzombis, Dulcamara, Eyaculación Post Mortem, Secret Army, Brioles y Los Tiki Phantoms.
La guía rápida de la Eastpak Zombie Walk Sitges 2008 es la siguiente:
1. Recuerda en primer lugar que eres un no vivo, así que tu aspecto lo tiene que demostrar. 2. Ten en cuenta los buenos modales de un zombie: gruñidos, gemidos, quejidos, incluso aullidos (si eres un hombre lobo zombie) son imprescindibles. "Los buenos zombies no rompen cristales". 3. No olvides impregnar tu cuerpo con sangre: en tu boca, en tu cuello,... y mejor si es sangre ajena. 4. Camina como un verdadero zombie, arrastrando las piernas y pidiendo cerebros. 5. Sigue a nuestros guías y no te desvíes, el gran festín está al final del recorrido.6. A las 19h George A. Romero dará el pistoletazo de salida, colócate detrás de él y no le toques. 7. Si no vienes zombificado dirígete a la zona Brigadoon (Edificio Miramar) y nuestros expertos maquilladores te dejarán como a un verdadero zombie a partir de las 12h del mediodía. 8. Una vez en la playa, la fiesta continua en el mejor zombie concierto de la tierra de los muertos vivientes."
Guapo, escandalosament guapo, intel·ligent, bon actor, elegant, l’home amb la mirada més blava de Hollywood, model de bellesa, bellesa abrumadora i tranquil·la, vulnerable, model del qualitat i compromís, seductor, incorruptible, humil, professional, discret, antisistema però sense ofendre, coherent, amb sentit de l’humor, conseqüent, atractiu, sensible, fidel, sense divinismes, antiestrella, fràgil, honrat, digne, generós, solidari, desinteressat, respectat i respectuós, talentós...
·
PAUL NEWMAN (1925-2008)
“Aquí descansa Paul Newman, que morí en descobrir que els seus ulls blaus
La vida esta plena de coincidències... ja ho hem dit molts cops: els astres, les energies ... de ca la Nuclearsky aterrem a cal Ciutadà K i trobem a la Johanson (sí, Polita, sí) cantant-ne una del Robert Smith, líder dels The Cure, un dels seus primers èxits: 'Boys don't cry'.
... És que la Scarlett és la 'chica de moda', eh? igual t'interpreta una del Woody, que es posa sexi, que et fa un disc de versions de coses que li agraden (entre ells Tom Waits.... artista més raro, per cert, en la vida. ... fascinant, sí! però raro!).
Per si no l'havíeu sentit, es tracta d'un 'cover' que fèu la Johanson per a 'itunes' ... aquí la teniu.... ai, serà que m'estimo al Robert i la seva troupé ... però, després d'escoltar-la .... "Zapatero a tus zapatos"??? (amb carinyo i respecte, eh??? això sempre!...).
(Veus Pats, això la nostra petita Portman no ho faria, a què no?)
Sí, sí, sí... anem a Sitges'08!!!, seguint la tradició, com cada any, com a bons freakies, però volem ampliar la família sitgera festivalera.... així que, la invitació s'amplia a qualsevol que passi per aquesta casa .... l'excursió, però, ja té data: 11 D'OCTUBRE DE 2008... aquí teniu una selecció dels 'flims' del dia per a puguem escollir.... es tracta de veure, aprofitar i exprimir el dia el màxim possible, sí moltes pelis i una rera l'altra... Aquesta és l'oferta del dia... encara que no vingueu podeu ajudar-los a fer la triar igual, eh???
Secció Seven Chances (11/10/08 - 12:30 Auditori Melià) Sinopsis: Algo más que un simple ‘amado’, Saawariya hace referencia a una sensación de ‘perpetuo enamoramiento’, justo el estado en que se encuentra Sakina, una hermosa joven que espera en el puente la vuelta de su primer amor, y Raj, un músico que bebe los vientos por ella. Ambos compartirán cuatro noches en una ciudad que sólo Bollywood puede materializar, un rincón de ensueño, que entrecruza arquitecturas orientales con los neones de Broadway y en la que los monzones pueden dejar paso a una romántica nevada. El argumento de ‘Noches blancas’ de Dostoievski y la visión artística de Sanjay Leela Banshali. La música del amor.
Secció Oficial Fantàstic Largos fuera de competición
(11/10/08 - 15:15 Auditori Melià)
Sinopsis:Aviso para veraneantes: si algo deja claro este Sitges’08 es que no existen vacaciones idílicas. Es más, un fin de semana puede complicarse lo indecible para un pijo sin respeto por el entorno. Una pareja en crisis viaja a un recóndito lugar: ella sólo piensa en largarse, él atropella a un canguro, tira una colilla en el bosque, una botella al mar y dispara por doquier. Blanks, ya se había aproximado a matrimonios atrapados en una circunstancia excepcional en Storm Warning. Ahora vuelve a la carga con este remake de Largo fin de semana, premiada en el Sitges’78, para dinamitar la figura del turista prepotente.
Sinopsis:Un despido de la empresa donde lleva años trabajando hará que María tome una decisión drástica: despertar el vampiro que asesinó a sus padres y que luego fue su amante. Pieza artística y conceptual, Parásito no deja indiferente al espectador.
CITY OF EMBER realizada por Gil Kenan Gala Clausura (11/10/08 - 19:45 Auditori Melià) Sinopsis: La ciudad de Ember se construyó bajo la tierra para proteger a la humanidad. Sus habitantes viven tranquilamente, están perfectamente abastecidos y cuentan con la luz artificial de las farolas. Cuando la electricidad empieza a flaquear y los alimentos ya no son tan fáciles de conseguir, salta la alarma. ¿Cómo pueden solucionarlo? Es más, ¿existe alguna salida de Ember? Una niña mensajera y su amigo Doon serán los primeros en ofrecer respuestas a estos interrogantes. Basada en la novela del mismo título, City of Ember sumergirá tanto a niños como a adultos en un mar de trepidantes aventuras.
Sinopsis: Cuando el arte se mezcla con el suspense lo que sale son películas como esta: poderosas en lo visual, arrolladoras en su argumento y tensas hasta la médula. Willem Dafoe encarna a un policía testarudo que debe investigar una serie de asesinatos en una Nueva York tan oscura como la ciudad de Seven. Como en aquella cinta de David Fincher, la pista para descifrar las muertes es de altos vuelos: la respuesta está en la técnica pictórica de la anamorfosis, que juega con la perspectiva y deforma las figuras. Anamorph desprende estilismo por todos los costados: desde su atractiva forma hasta su contenido sobre la historia del arte.
PRIME TIME realizada por Luis Calvo Ramos Oficial Fantàstic Largos en competición (11/10/08 - 15:00 Cine Retiro) Sinopsis: Elena, nerviosa y cansada por un difícil día de trabajo, riñe con su pareja al volver a casa por la noche. La discusión va subiendo de tono y culmina con la irrupción de un grupo de hombres uniformados que secuestran a Elena y la sedan. Se despierta en un espacio de acero y cristal junto a Jaime y cinco individuos más. Forman parte de un nuevo concurso, en el que el público va a decidir quién de estas personas, con un crimen por el que no han pagado, es el ganador. Una nueva vuelta de tuerca al diabólico mundo de la televisión que ofrece a los concursantes el mejor premio jamás concedido en la pequeña pantalla.
Sinopsis: Ramayana: epopeya hindú en torno al dios Rama, cuya esposa Sita fue raptada hasta que él la salvó con la ayuda de unos monos. Sita Sings the Blues: la historia de Nina, una mujer moderna cuyo marido la abandona vía e-mail, contada en paralelo a la leyenda de Sita. Esta colorista y emotiva cinta de animación combina distintos artes del 2D para narrar sendos relatos separados por el tiempo y unidos por un parecido. Un musical en el que monos voladores, dioses y una artista con el corazón roto se mueven al ritmo jazzístico de baladas de los años veinte.
Sesión Especial (11/10/08 - 18:45 Sala Tramuntana) Sinopsis: Con luna llena en el séptimo mes lunar, las puertas del infierno se abren y los espíritus quedan libres entre los vivos. Este dicho se convertirá en una pesadilla para una pareja recién casada que viaja a China para conocer a los padres de él y que se pierde en el campo en plena noche. Si alguien se quedó con la duda de saber quién aportó qué en El proyecto de la bruja de Blair, esta edición del festival puede ofrecer una respuesta. Eduardo Sanchez filma una película completamente nocturna, con una cámara frenética y pegada a los rostros con un aviso para recién casados: no combinar la luna de miel con la séptima luna.
Ai, sí ! ja ho sabeu! diumenge va començar GH1o (és a dir Gran Hermano 10)... ja fa 9 edicions que van encetar aquest 'experiment sociològic' (en paraules de la Milà en la primera edició) i des de llavors no ha parat, amb la mateixa força que el primer dia i, a més, amb la satisfacció d'haver creat 'escola'; sí, es tracta de la 'mamà' dels 'realities' a les TV espanyoles (a Catalunya aquestes 'coses' no ens agraden tant, i ens hem animat, només, a 'tancar' gent per a fer de pagès a la Masia de 1907... sí, és un altre estil...). El Gran Hermano s'ha emès o s'emet a Suïssa, Tailandia, Suecia, Sudàfrica, Serbia, Rússia, Rumania, República Txeca, Regne Unit, Portugal, Polònia, Noruega, Nigèria, Mèxic, Israel, Índia, Grecia,..... més i més....
El Ciutadà K, sense vergonya, ha de reconèixer que segueix el programa des del primer dia ... totes les edicions, amb ganes, amb expectatives i, passant-m'ho d'allò més bé!! (sí, també mirava 'Salsa Rosa' i 'el Tomate'... però d'això en parlarem un altre dia...). ·
S'ha d'aplaudir les ganes que posa l'equip d'aquest programa en cada nova edició: s'ho curren! Unes vegades més encertats que altres, però sempre intenten aportar alguna novetat per a que no sigui cada edició una còpia de l'anterior... el diumenge van veure el programa uns 4 milions de 'tele-espectadors', tenint en compte la multiplicitat d'opcions televisives que tenim actualment, és tota una fita!!·
Com ja sabeu, aquest invent va 'venir' dels EEUU (¡cómo no!) i la MTV, amb el programa 'Real World' -l'any 1992- van ser els primers en 'tancar' persones anònimes tot mostrant i analitzant la dinàmica que s'hi produïa.... Des d'aquell any, els 'realities' han canviat molt, potser a les nostres teles, no tant, però 'fora' s'està arribant a extrems.... terribles!. Tot sabem que mirar fora de casa a voltes t'ajuda per a saber fins a on podem arribar o per a confirmar que, en breve, allò estarà entre nosaltres ... Així, doncs, pel que respecta a l'avanç (parlar d'evolució és agossarat!) dels realities a l'MTV, un dels darrers realities d'èxit és Punk'd (iniciat el 2003),un programa en el que feien bromes a famosos i les filmaven en càmara oculta... sí, un 'Inocente, Inocente' a la ianqui. Les primeres bromes eren suaus però es feren més i més agressives fins que van arribar a simular un embargament a casa del famós per impagat a Hisenda o simular el segrest d'un fill... com diu els anuncis del programa: "Punk'd fa patir a les estrelles per a que gaudeixi l'espectador"...sí, fort, fort!!
Però, com sempre, el cas més extrem ens arriba de la televisió nipona (Nipon TV), en el programa Denpa Shonen (noi de les ones), s'emetè des del 1998 a 1999, i en ell, van 'pescar' un humorista, a l'atzar, d'un casting i (atenció): el van portar amb els ulls tancats a un pis de Tòquio i el despullaren completament; allà només hi havia: una pila de revistes, postals, llibretes, bolígrafs, una taula, un coixí i un telèfon. Res més, ni menjar, ni paper higiènic... per a poder aconseguir coses havia de guanyar concursos postals (s'entén que els obtenia de les revistes); i és que al Japó hi ha la creença de que es pot sobreviure només a base de concursos. L'experiment acabaria quan el concursant aconseguís un milio de yens (uns 7.000€) .... després de 900 cartes, aconseguí 12 trossos de gelatina; després de 1.300 cartes 5 kg. d'arròs... però no tenia amb què cuinar-lo.... va escriure entre 3.000 i 8.000 postals al mes; en 3 mesos, només havia aconseguit el 7% del que havia d'aconseguir... mentrestant, la premsa va descobrir on estava el pis i amb nocturnitat el van traslladar a un altre pis (amb les matexies condicions que en el primer), la llargada de les ungles i les costelles marcades mostraven el pas del temps.... es retransmitia 24 hores per interent i un equip de 50 persones es turnava per tapar-li el sexe (ja sabeu que els nipons amb això són molt pudorosos)... durant el concurs només va aconseguir llenceria femenina, però no li cabia.... va acabar el concurs però ningú el va avisar i el van traslladar a Corea per a poder allargar el concurs i li van demanar que aconseguís un bitllet per tornar al Japó, després que aquest fos en primera classe .... total, que el 'concurs' va acabar quan el Sr. Nasubi, totalment despullat (com sempre) va veure com queien les paret i apareixia un públic que l'aplaudia fervorosament .... brutal! això SÍ és torturar un concursant...
El concurs Denpa Shonen, amb diferents concursants, va durar 4 anys... fins que el govern exigí suavitzar la 'tortura' en aquest tipus de programa.... afortunadament!
Us deixo amb una graciosa caricatura de la Milà.... heu d'escoltar la lletra.... no té preu!!
Sí, Wall-e és encantador, tendre...i romàntic!! ai, l'amour!!
·
Aquí teniu els dos moments musicals decisius de 'Hello, Dolly' i que el Sr.Wall-e idolatra i reivindica: 'PUT ON YOUR SUNDAY CLOTHES' i 'IT ONLY TAKES A MOMENT', les dues en un mateix video.... (llàstima per les que esteu a la feina i no ho podeu escoltar.... bueno, quan arribeu a casa, no??). Això és postmodernitat 100%: revisita el que fou i donar-los un nou valor ... I QUIN VALOR!!! entranyable, no???
Pierre Job, més conegut com a Hector Zazou va morir la setmana passada a París.
·
Músic, Compositor i productor francès d'origen argelí. Exclèctic en extrem, rei del mestissatge muscial contactà amb el jazz, rock, música electrònica, sons ètnics,... En el seus inicis en solitari s'envoltà de música africana per anar cap a la música clàssica (hauríem de dir, neoclàssica) fins arriba a l'edició del seu primer gran èxit: Les nouvelles polyphonies corses (1991). Després vingueren altres 'projectes', que es com hem d'anomenar els seus diferents treballs discogràfics, commemorant el centenari de la mort de Rimbaud amb Sahara Blue (1992), acompanyat de Gerard Depardieu, Khaled o John Cale...; recreant el folclore de diversos països de l’hemisferi nord amb acompanyants com Björk i Suzanne Vega (amigues d’aquest blog!) amb el disc Chansons des mers froids (1994); influenciat per Brian Eno es llençà cap a la música electrònica amb el seu treball Glyph (1995). · Darrerament la seva feina estigué lligada a les BSO, afegint el seu acompanyament musicla (generalment amb base electrònica) a films clàssics com La passió de Joan d’Arc (de Dreyer) o Nanook, l’esquimal (de Flaherty) .... · La seva trajectòria com a productor musical l’apropà a un altre mestre del mestissatge i la música ètnica: Peter Gabriel i el seu segell Real World. Zazou produí, per exemple, a Carlos Núñez (sí, el de la gaita!). · Músic innovador, arriscat ... imprescindible. Descobrim-lo!!!
·
Us deixo amb una peça acompanyat de la Björk.... ai, quina pau....
I més Festivals!!!! Aquesta setmana és festivalera a tope!! ¿Serà la tornada de les vacances que ens desperta alegries imprevistes? (pregunta que deixem a l'aire)
Avui ha començat el Donostia Zinemaldia, d'avui 18 fins al 27 de setembre ....
El Ciutadà K hi va anar una vegada al Festival de Donostia, era l'any 1999 hi vam veure Mi Mapa del Mundo (1999) de Scott Elliot amb Sigourney Weaver (a ella no la vam veure, però); la malaltia meva de la cinefagia encara no havia arribat als punts elevats de l'actualitat, així que només vam veure una peli.... La informació que en tinc d'aquesta festival, per tant, no és tan elevada com la de Sitges, però sí que ens podem fer una idea dels trets que els caracteritza... ja ho vam dir en parlar d'altres festivals (Cannes, Venezia): cada Festival de Cinema és un món.... per la ciutat que l'acull, pel públic que assisteix, per l'entorn, per l'organització, pels artistes que hi desfilen.... I així és!!
Donostia és glamourós (encara que per la catifa vermella no hi pasi ningú...però sempre hi és! aquest any la catifa, però, serà fúcsia, acorde amb la imatge d'aquesta edició), amb classe, porta 55 edicions a les esquenes, tranquil, no massificat, accessible en l'adquisició d'entrades, ...
Sitges és popular, freaky, massificat, amb cues, sense glamour (ni a les gales de clausura! encara que ho intenten, pobres...), complicat trobar entrades si no ho fas amb antelació, neguitós ... però entranyable.
Aquest any la pel·lícual encarregada d'encetar el Festival de Donostia és The Other Man un triangle amoròs amb tocs d'intriga dirigida per Richard Eyre i protagonitzada per Laura Linney i Antonio Banderas; aquest, precisament, juntament amb Meryl Streep rebran el premi Donostia d'aquest any a la seva trajectòria cinematogràfica...
Pel·lícules destacades del festival d'enguany en competició són: Bi Mong (Dream) de Kim Ki Duk (és el primer cop que opta el nostre amic al premi), Camino (Javier Fesser, l'elevada expectativa dels seus curts i el Milagro de P. Tinto es van desinflar amb Mortadelo y Filemón...a veure si amb aquesta es recupera), Genova (del 'tot-terreny' Michael Winterbottom), Tiro en la cabeza (de l'innovador, arriscat i premiat, fins ara, Jaime Rosales) ... i fora de competició cal destacar The Boy in the Striped Pyjamas (dirigida per Mark Herman, basada en el best-seller) i la nova gamberrada de Ben Stiller (ens cau bé l'Stiller!!): Tropic Thunder, en la que podrem veure a Robert Downey Jr. fent de negre!!
Clausurarà el Festival: The Brothers Bloom de Rian Johnson (segona peli del director de la genial Brick) amb Adrian Brody i Rachel Weisz.
Què trobeu? Hi anem??? .... .... amenitzant la visita amb unes tapetes .... mmmmhhhh!!!
Amics i amigues, el nostre Festival està escalfant motors per a despegar –mai millor dit, aquest any!- el 2 d’octubre i fins al 12. És el nostre perquè de Festival de Cinema a Catalunya i amb reconeixement internacional no en tenim cap altre ... i l’estimem! Aquest any arriba a la ‘crisis dels 40’, aquest any toca l’edició número 41 .... · El Ciutadà K ha instaurat la tradició familiar d’anar cada any al Festival... i el visitem des de l’any 1990 (ja fa 18 anys!!! Buf, ens fem grans...) ... hi ha gent que fa el Camí de Santiago o va cap a la Meca.... i nosaltres fem romeria cap al Sitges Festival !! · D’ell n’anirem parlant, això és una avançament del que ens oferirà el Festival aquest any.... · El Sitges’08 ve carregat de diversos aniversaris: 40 anys de La Noche de los Muertos Vivientes; 75 anys de King Kong i, sobretot, els 40 anys de 2001: Odisea del Espacio, que és el leitmotiv del festival d’aquest any i en el que s’entregarà al seu director, Stanley Kubrick, el Gran Premi Sitges’08; bé, a ell directament, no, que al cel sigui, se li entregarà a la seva muller.... · El convidats d’honor d’aquest any són els eterns i genials Monty Phyton i s’entregaran les Màquines del Temps (premi de reconeixement) a Abel Ferrara, John Carpenter i Charlie Kaufman. · L’encarregat d’inaugurar el festival serà Alexandre Aja i la seva esperada nova pel·lícula Mirrors, després d’ensenyar-nos el que sap fer a Haute Tension (2003)(vista també a Sitges) i el bon remake de Las Colinas tienen ojos (2006) .... s’espera, doncs, una bona ració de cinema per a estòmacs poc delicats per a obrir el Festival.... · Altres perles esperades, desitjades i perseguides són, per exemple el nou treball de Brad Anderson (el de Session 9 i el Maquinista): Transsiberian; el debut del guionista ‘marcià’ (amic d’altres marcians com Wes Anderson o Spike Jonze) Michael Kaufman: Synecdoche (estrenada i poc aplaudida a Cannes’08, però) i l’etiquetada com a la pel·lícula més extrema mai filmada (¡toma ya!) -del quasibé debutant- Pascal Laugier: Martyrs. · Sí, sí, sí... tenim moltes ganes de Sitges... qui s’apunta????
Obrim la paradeta... amb un tema duret, que la tornada de vacances ja ho té, això!
· En el cinema corren aires d'apocalipsis, ja ho vam comentar fa uns dies, per això, he volgut continuar aquell 'post' i parlar-vos d'un altre film; en aquest cas, es tracta d'un documental: The Bridge (2006), relacionat -sense intencionalitat previa... suposo- amb el darrer treball de Shyamalan (El Incidente). Sí, ho heu endevinat, el documental en qüestió ens parla del suïcidi.
Es tracta d'un documental que -per la temàtica- ha anat acompanyat per la polèmica des de la seva estrena. De fet, el pont al que es refereix el títol es tracta d'un dels més famosos del món: el Golden Gate de San Francisco, i no només per la seva indiscutible bellesa (centre de tantes pelis i anuncis) sinó perquè es tracta del lloc on més persones han intentat (alguns/es aconseguit) treure's la vida... Des de l'any que es va construir (1937) fins al 2006 s'han comptabilitzat 1.200 precipitacions des dels seus 70 metres d'alçada.... per a continuar amb les xifres, heu de saber que la velocitat que assoleix una persona des d'aquesta alçada és de 120 km/hora i tarda entre 4 i 7 segons en xocar contra l'aigua..... sí, mal rotllo!
Si és que hi ha directors de cinema per a tot! ... en aquest cas, el sr. Steel llegí al The New Yorker un article sobre l'atracció que el pont de San Francisco exercia en els suïcides i no es treia del cap el quadre de Pieter Brueghel Paisaje con la caída de Ícaro en la que es veu aquell que volà massa a prop del sol caient a l'aigua (us l'he marcat amb vermell perquè sembla 'on és Wally?' aquest quadre).... el resultat d'aquests dos inputs fou un documental on -a més de parlar-nos de l'arquitectura del pont- es col·locaren diferents càmares i gravaren hores i hores per obtenir el suïcidi de 19 persones de les 24 que hi haguren en un any... sí, suïcidi en viu i en directe... com us podeu imaginar, les crítiques morals porten temps caient sobre el Sr. Steel....
El director es defensa dient que volia "rodar una película sobre el alma humana en crisis, una película que muestre pero que no juzgue. Quiero abrir los ojos de la gente", per aquest motiu amb la intenció d'anar més enllà d'allò merament morbós -a lo 'snuff movie'-, el director, entrevistà a familiars i amics/gues dels suïcides per donar més informació i possibilitat de comprensió del fenòmen...
Els comentaris crítics, ja els podeu imaginar: ¿sabien els familiars que Steel havia gravat la mort dels seus ésser estimats? (ell afirma que sí, òbviament); ¿podien haver salvat o evitat el suïcidi d'aquelles persones que passejant durant força estona pel pont (com es veu en el film) es decidien a saltar? (el director diu que no hi havia res que fes pensar que es tirarien, s'acostaven a la barana i saltaven); ¿ens pot ensenyar alguna cosa el fet de mostrant-s'ho? (el director afirma que es tracta de trencar un tabú molt silenció, el del suïcidi)....
El film un cop vist (gràcies, Tete guapo!!!) desperta moltes qüestions: ¿què fa que quasibé tota la gent que es suïcida al Golden Gate ho faci de dia? ¿sabíeu que el suïcidi causa més morts que els conflictes bèlics, el sida i els accidents de trànsit junts?...
Sí, sí, mal rotllo, molt mal rotllo.... bon diaaaaaaaa!!!!
Certament, el seu nom no ens diu massa cosa, o potser si ens fixem una mica, sí que ens diu, si tenim en compte que la Rana Gustavo més enllà de l'Atlàntic s'anomena Kermit the Frog (Rana René a Sudamèrica)... fa poc mesos moria als 91 anys Kermit Love (al que els taxistes de NYC anomenaven Santa Claus...ja veieu per què), ell és el papà de la Rana Gustavo, entre d'altres. 
Músic innovador, arriscat ... imprescindible. Descobrim-lo!!!
