Per començar, us he de dir que no, no s'ha mort, abans que alguna de les meves simpàtiques visitants ho hagi pensat. El Sr. Ballard és gran però encara està en plena activitat, tot i haver nascur el 1930.
James Graham Ballard, és un autor de difícil classificació tot i que se l’ha classificat dins de la ciència-ficció i especialista en distòpies vàries. 
El petit James Graham va nèixer a Shangai (Xina) i durant la II Guerra Mundial fou empressonat amb la seva família en un camp de concentració japonés (sí, d’aquí sorgí l’argument d’una de les primeres novel·les més reconegudes: El Imperio del Sol, filmada per l’Spielberg) .
El 1946 es trasllada tota la família a Anglaterra i inicia els estudis de Medicina (que no acabarà) a la Universitat de Cambridge.
Treballarà com a reporter en un diari, com porter al Covent Garden, com a pilot.... fins arribar a l’escriptura.
Els primers contes són de 1956, i durant la dècada dels ’60 (del segle XX) és inclós en l’anomenada ‘Nova Ona’ de la literatura anglesa de ciència-ficció (també coneguda com ‘New Thing’, amb autors com: B.W.Aldiss, John Brunner, Michael Moorcock...).
Els seus primers nuclis argumentals giraven al voltant del corrosiu efecte de l’home en la natura, mostrant les conseqüències de diverses catàstrofes mediambientals... El mundo submergido (1962)(els pols es desfan pel calentament global, ja en parla al 1962!!!!); El viento de ninguna parte (1962), La sequía (1965), El mundo de cristal (1966)(una zona de bosc d’Àfrica occidental està cristal·lizant-se).
En 1973 publicà Crash, un dels seus punts de referència tenint en compte la polèmica que provocà en mostrar un desig sexual malaltís pels cotxes i els accidents automobilístics... David Cronenberg realitzà una torbadora adaptació en un film amb el mateix títol Crash (1996)(no, no és la del Matt Dillon, eh?? Sinó amb James Spader-Holly Hunter-Elias Koteas-Deborah Kara Unger)
Després vingueren La isla de cemento (1974); Rascacielos (1975); Compañía de sueños ilimitada (1979) i Hola América (1981).
La dècada dels ’80 del segle passat oferí un parèntesi en les seves temàtiques habituals per a oferir dues obres autobiogràfiques a El Imperio del Sol (1984) i continuada a La bondad de las mujeres (1991). D’aquesta època son, també, El día de la creación (1987) i Desbocado (1988).
Les seves novel·les més recents continuen els tocs apocalíptics dels seus inicis però decantant-se cap línies de novel·la negra clàssica.... Fuga al paraíso (1994; Noches de cocaína (1996); Super-Cannes (2000)
El sr. Ballard està de moda a BCN pequè sobre ell es pot veure una exposició al CCCB (quin gran espai!!) del 23/07 al 02/11 sobre la seva obra i –millor encara- el seu univers... amb el títol 'Autopsia del nuevo milenio' ... en aquests moments coincideix amb el Kosmòpolis'08 (una altra gran proposta....).
El petit James Graham va nèixer a Shangai (Xina) i durant la II Guerra Mundial fou empressonat amb la seva família en un camp de concentració japonés (sí, d’aquí sorgí l’argument d’una de les primeres novel·les més reconegudes: El Imperio del Sol, filmada per l’Spielberg) .
El 1946 es trasllada tota la família a Anglaterra i inicia els estudis de Medicina (que no acabarà) a la Universitat de Cambridge.
Treballarà com a reporter en un diari, com porter al Covent Garden, com a pilot.... fins arribar a l’escriptura.
Els primers contes són de 1956, i durant la dècada dels ’60 (del segle XX) és inclós en l’anomenada ‘Nova Ona’ de la literatura anglesa de ciència-ficció (també coneguda com ‘New Thing’, amb autors com: B.W.Aldiss, John Brunner, Michael Moorcock...).
Els seus primers nuclis argumentals giraven al voltant del corrosiu efecte de l’home en la natura, mostrant les conseqüències de diverses catàstrofes mediambientals... El mundo submergido (1962)(els pols es desfan pel calentament global, ja en parla al 1962!!!!); El viento de ninguna parte (1962), La sequía (1965), El mundo de cristal (1966)(una zona de bosc d’Àfrica occidental està cristal·lizant-se).
En 1973 publicà Crash, un dels seus punts de referència tenint en compte la polèmica que provocà en mostrar un desig sexual malaltís pels cotxes i els accidents automobilístics... David Cronenberg realitzà una torbadora adaptació en un film amb el mateix títol Crash (1996)(no, no és la del Matt Dillon, eh?? Sinó amb James Spader-Holly Hunter-Elias Koteas-Deborah Kara Unger)
Després vingueren La isla de cemento (1974); Rascacielos (1975); Compañía de sueños ilimitada (1979) i Hola América (1981).
La dècada dels ’80 del segle passat oferí un parèntesi en les seves temàtiques habituals per a oferir dues obres autobiogràfiques a El Imperio del Sol (1984) i continuada a La bondad de las mujeres (1991). D’aquesta època son, també, El día de la creación (1987) i Desbocado (1988).
Les seves novel·les més recents continuen els tocs apocalíptics dels seus inicis però decantant-se cap línies de novel·la negra clàssica.... Fuga al paraíso (1994; Noches de cocaína (1996); Super-Cannes (2000)
El sr. Ballard està de moda a BCN pequè sobre ell es pot veure una exposició al CCCB (quin gran espai!!) del 23/07 al 02/11 sobre la seva obra i –millor encara- el seu univers... amb el títol 'Autopsia del nuevo milenio' ... en aquests moments coincideix amb el Kosmòpolis'08 (una altra gran proposta....).
L'expo sobre el Sr.Ballard del CCCB és una instal·lació al voltant del seu univers creatiu, està plantejada com un recorregut per diferents espais que evoquen alguna vessant de la seva obra (el CCCB realitza unes expos de chapeau!), la seva veu ens acompanya durant tot el viatge i acaba amb una declaració de fe:
"Creo en los próximos cinco minutos".
"Creo en los olores corporales de la princesa Diana".
"Creo en la muerte de las emociones
y en el triunfo de la imaginación".
"Creo en la no existencia del pasado,
en la muerte del futuro
y en las infinitas posibilidades del presente".
oh! fins al 2 de novembre és ja! m'agrada la conclusió. jo també creo en los próximos cinco minutos.
ResponEliminaBON DIA A CAN CIUTADÀ!
Aquest senyor ha fet coses molt diferents, no?
ResponEliminaPq la dels cotxes la recordo molt anada, en canvi el imperio del sol, era molt historica, i diferent....
Molt bé, però quin feinada anar escrivint un darrera el altre, em canso nomes de pensar-ho.
...Bon dia Estimades!!
ResponEliminaSí, Polita, tempus fugit i si s'encanta se l'ha perd... no ho faci!!! (no se la perdi, vull dir!)
Sí, Nur, a vosté l'atosiga només de pensar-hi, però.... és la seva feina, sap??? li agrada escriure a ell...La diferència sobretot és amb l'Imperio del Sol (que és autobiogràfica)
Ai, ara desapareixo perquè vaig a una super-reunion... però I come back, later!!
:)
ni pasado ni futuro: presente! (com diria macaco) coicidències, ai...
ResponEliminaBON DIA A CAN CIUTADÀ!!!
què tal "transsiberian", ciutadà? la va anar a veure al cine d'amposta? hi haurà crònica?
ResponEliminaBon dia...
ResponEliminaTranssiberian em va agrada bastant menys del que m'hagués agradat... un pena, perquè ens agrada l'Anderson (el dire)... va ser als Cinemes Amposta, sí, però no hi haurà crònica perquè no succeí (sorprenentment) res destacable....
Avui FOQ, no????
síí!!!!
ResponElimina