SR. JAIME ROSALES

Aquest director està de moda.

Només porta dirigits 3 films però tothom n'espera un futur brillant, no cal ser bruixot, però... ja que el seu present ja és brillant!!.

Jaime Rosales (del 1970) es va llicenciar en Ciències Empresarials a ESADE i després de treballar en cinema i televisió, obtè una beca -l'any 1996- per a estudiar cinema a la Escuela Internacional de Cine y Televisión de San Antonio de los Baños (EICTV) de La Habana (Cuba) durant 3 anys, d'aquesta època sortiren els curts: Virginia no dice mentiras (1997), Yo tuve un cerdo llamado Buriel (1998), Episodio (1998) i Palabras de una revolución (1998)

Obté una altra beca -l'any 1999- per a estudiar a la Australian Film Television and Radio School Broadcasting Enterteinment (AFTRSBE) a Sydney (Austràlia), filmant The Fish Bowl (La Pecera, 1999). Torna de Sydney i treballa com a guionista per a la TV fins al març de 2001, aquest any es constitueix -ell hi participa- la productora Fresdeval Films. A més de director, el sr. Rosales, és productor.

·

L'any 2003 arribaria el seu primer llargmetratge, Las Horas del Día, amb el que obtingué el Premi de la Crítica Internacional en la Quinzena de Realitzador en el Festival de Cannes. La peli, una història dura i freda sobre un psicòpata assassí de l'extra-radi de BCN. Sí, senyores i senyors, es tracta del 'serial killer' de l''Hospi', un Alex Brendemühl amb un inquietant i molt potent interpretació i filmada amb un ritme lent, estrany, torbador però quotidià alhora (òbviament, no és Texas!). Aquest film ens deixa palès que ens trobem amb un director de cinema que té un personalitat pròpia i marcada a nivell visual... per a ell, l'envoltori visual de la història no és quelcom atzarós.

·

Hauríem d'esperar fins al 2007 per a rebre el segon llargmetratge després del prometedor debut. La Soledad, va cobrir perfectament les expectatives, aconseguint els premis de millor pel·lícula i director als XXII Premis Goya. En aquest film, el sr. Rosales arriscà a nivell formal i ens presenta la polivision (que tot i que pot resultar un pèl marejant) la pantalla es divideix i ens permet veure les accions simultànies dels peronatges.

·

Un any després de l'èxit de La Soledad, el sr. Rosales, filma quaisibé en secret, la seva nova peli: Tiro en la Cabeza (2008), de fet, els dies dels premis Goya ell estava filmant aquest nou film. Una peli arriscada pel contingut (la història basada en els assassinats d'uns guàrdies civils a 'bocajarro' per 2 etarres) i -¡cómo no!- per la part formal, en algunes escenes veiem als personatges però no sentim el que diuen, obligant a l'espectador a implicar-se, a participar ... en el darrer Zinemaldia va aconseguir el Premi Frispeci de la crítica a la millor pel·lícula.

El cinema de Rosales, segurament marcat per la seva formació a Cuba, és un cinema que vol transmetre quotidianeïtat, naturalitat, independentment del tema que tracti; un cinema que -sobretot- planteja una constant recerca de noves formes de fer cinema, no només a nivell narratiu sinó -i sobretot!- a nivell visual.

Precisament, parlant d'innovacions, aquest film es pot veure en el mateix moment que està en cartellera, per internet, online, comprant l'entrada (més barata que a les sales, 3.4o€) al portal http://www.filmin.es/. Sí, un exemple més de que internet està creant noves formes d'aproximar-nos al llenguatge cinematogràfic, noves formes de fer i veue cinema....

Sí, el Sr. Jaime Rosales està de moda !!!