Com ens podem acomiadar d'algú amb la
que hem viscut la meitat de la nostra vida ???
·
Per a Núria fores tota una fita de llibertat... de la llibertat de quan es deixa la llar dels pares (que no volien tenir gos) per anar a Barcelona a estudiar en un pis d'estudiants i poder decidir tenir un gos, si vols... el teu nom havia de ser -per força- aquest: GORA !!! Visca, has entrat a la meva vida !!!
·
La mami Nur et va escollir ara fa 17 anys: una boleta de pèl juganera, nerviosa, saltarina i molt llesta, vas aprendre a donar la poteta i a jeure molt precoçment, viure envoltada de pre-veterinàries et fou de gran ajuda...
·
Recordo quan ens acompanyaves cantant, udolant, cada cop que algú xiulava una cançó. Has estat una bona gossa, tolerant i respectuosa amb els molts convidats animals que han anat passant per casa... tu educada, ho comprenies (més que jo, de fet!).
·
Gora, Gorita, Gorispi... Sé que has tingut una vida feliç, saludable, alegre ... Nur t'ha donat tot això i MÉS!!!! Has estat excursionista i viatgera: has pujat al Pedraforca, has anat a Castellar de n'Hug, a Morella, a Barcelona, a Fredes, als Ports, a Aínsa....
·
Si la sra. Reencarnació m'està llegint vull que sàpiga que en una altra vida vull ser gos, gat o pardal per a que Nur sigui la meva mestressa, la meva cuidadora... enlloc pots estar millor!!!!
·
Perdona'm per no haver estat més pacient, disculpa'm per haver estat tan exigent, excusa'm si alguns cops no t'he entés...
·
La mateixa persona que et digue 'hola' -fa 17 anys- avui t'ha dit 'adèu', acaronant-te mentre t'adormies... la teva mami sempre ha estat al teu costat, sempre !!!
·
Gràcies per donar-me les primeres lliçons per a ser pare.
Gràcies per donar-nos amor sense condicions.
·
Sempre viuràs en els nostres records i dormiràs en els nostres cors...
·
Gràcies i Bona nit, Gora...
·
ai la gora... :_(
ResponEliminagora també ha format una miqueta part de la meua vida, una part que guardo entre els millors records. i és que gora era MOLTA GORA!!! però ha tingut la millor vida i la millor família que podia tenir.
ResponEliminauna abraçada molt forta, guapos!!!
ai, quina peneta... :-(
ResponEliminaés molt bonic això que ha escrit, ciutadà.
un petó molt fort a tota la família k!!!
Quines paraules més maques per algú que ens ha deixat. De ben segur que no seran paraules al vent... En la distància, una part de Gora viu també amb nosaltres. Un petó ben gran.
ResponEliminagràcies, guapos!!!
ResponEliminaunes paraules molt boniques.
ResponEliminauna forta abraçada per la familia Mirò-Espanya i per a la Gora, allí on estigui.
Un petó gros, Xavi!!!!
ResponEliminaGracies Xavier per acompanyar-me en tots els moments importants de la meva vida, i gracies a tots per les vostres paraules.
ResponEliminaGora m'ha donat moltes lliçons de vida, ha sigut la meva nena, i jo la seva mami durant 17 anys, i avui m'ha ensenyat a dir adeu....
GRACIES!!!
... GUAPA !!!!
ResponEliminajo, quina pena. No la vaig coneixer a la Gora (crec) pero a la foto surt preciosa. Jo quan va morir el meu gat Jonesy amb el que havia dormit 15 anys! (molt més que amb la meva parella) no vaig poder mirar cap foto seva sense posar-me a plorar fins passats 6 mesos. Una abraçada
ResponEliminaquina peneta,
ResponEliminano recordava això que quan li xiulaves, ella t'acompanyava. però si una cosa està clara és que mentre ha estat aquí, ha estat en el millor dels móns possibles.
un petonet molt fort a tots.
Buf, Salva! pensa que estic a la feina plorant com una magdalena... jo pensava que almenys la coneixies en foto... (clar, com no has vingut mai al Delta amb nosaltres!!!)
ResponEliminasí, la Gora és preciosa!!
Gràcies Palas!!!
Gràcies Salva!!!
Son les 20:00 de la tarde acabo d'obrir el correu i em trobo un d'aquells missatges que mai voldries rebre,
ResponEliminaperquè la Gora es la Gora, ets part de les nostres vides bon viatge Goreta.
el teu tiet Jaume
Gràcies, tete... t'estimo!!!!
ResponEliminaAhir al capvespre quan anava cap a l'estadi on Amma estava abraçant a la gent, vaig sentir per un instant l'alegria i la bellesa de Gora de quan era joveneta per tot arreu, m'envoltava, podia palpar-la, i un sentiment profund de que tot estava bé es va instal·lar en el meu cor.
ResponEliminaÉs com quan rebs una "guinyada", una senyal d'acompliment (de quelcom que s'ha complit), un sentiment d'alliberació i alegria.
Us estimo molt!
Val a dir també que jo amb la Núria he après molt sobre la responsabilitat que tens quan adoptes un animal, sense tenir cap animal per molts anys. I ara que el tinc (un gatet que ella es va trobar mig moribund, que el va recuperar i ens el va confiar) la truco per qualsevol dubte, i sempre es preocupa per l'evolució, per com va. Sempre estàs allí.
Gràcies bonica!!!
Gràcies, Mercè, guapa !!!
ResponEliminaHola guapos, perdoneu la meva absència, no he vist el mail fins ara.
ResponEliminaFeia molt que no plorava d’aquesta manera, quina peneta però quan d’amor.
La Gora va donar-li a la Nur el que no està escrit en un moment important de la vida, però com de costum, la Nur amb el seu cor GEGANT li va tornar amb escreix donant-li tot allò que amb molt bon senderi va creure necessari.
Gora va tenir la gran sort de viure amb vosaltres, sempre serà feliç, doncs el que hi ha a ca vostra no es pot definir...
Segur que en Timbuktú, si Paul Auster s’hagués inspirat en Gora, el capítol de casa Miró Espanya hagués estat divertit, ple de vida i molt feliç.
Una forta abraçada a tota la family!
Ja sé que molts i moltes de vosaltres no tornareu a aquests comentaris... el Ciutadà K és un hiperactiu de les actualitzacions!!! Però m'agradaria deixar escrit que no sabeu fins a quin punt les vostres paraules m'han arribat al cor, m'han animat, m'han reconfortat i M'HAN FET SENTIR ESTIMAT !!!
ResponEliminaLa paraula 'GRÀCIES' no és suficient per transmetre tot el que sento en llegir els vostres missatges....
MOLTES GRÀCIES !!!
Mmmm... que maco!
ResponEliminaJo també us vull agrair les trucades de telefon, i les vostres paraules, gracies amics i familia per estar aqui!!!!!!!
ResponElimina