Al sr. Gao Xingjian (1940) ja l'han etiquetat com al 'renaixentista' del segle XXI, ja que les seves inquietuds i produccions culturals són diverses (pintura, cinema, poesia). La vessant més popular d'ell és com a literat, i prova d'aquest reconeixement és el premi Nobel de Literatura que rebé l'any 2000. Dins de l'escriptura, la versatilitat de Gao és diversifica en peces de teatre, poesia, assajos, òpera...
Fa 20 anys que el sr. Xingjian va marxar de Xina o, com ell diu, Xina el va rebutjar acusant-lo de “contaminació espiritual”; des de llavors que resideix a França i fa 10 que en té la nacionalitat. "Los fuegos artificiales son efímeros, pero la vida continúa como siempre y China sigue muy lejos de la libertad de expresión y de la democracia”.
La relació amb el seu país de naixença és tensa, dura, mutuament despreciativa; de fet, l'any 2009 Xina serà el país convidat a la Fira del Llibre de Frankfurt i ell no hi pensa anar (tampoc no l'ha convidat)... aquesta situació ha transformat des de fa anys a Gao en un 'ciudadano del mundo', agraït per les mostres de simpatia i admiració que desperta en els diferents països on va... , de fet, ell està cansat de que el considerin constantment un artista xinés: “Claro que la cultura china me sigue nutriendo porque está en mí, ¡pero no me conformo con eso! Hoy para un artista no hay fronteras, mis obras son universales y aceptadas en todo el mundo… excepto en mi país natal”.
Barcelona li ha dedicat diverses exposicions i assistí al Kosmopolis 2008 del CCCB, participant en el debat 'Escritores para el Cambio'. Precisament, si parlem d'ell és perquè podem veure un recull de les seves darreres obres al Centro Cultural Fundación Círculo de Lectores de Consell de Cent, 323; fins al 22 de novembre!!!
Avui parlem del Xingjian PINTOR... l'exposició que podem gaudir, 'Después del Diluvio', són obres de gran format, en blanc i negre, fetes en tinta i aigua sobre paper d'arròs, realitzades des del 2006 al voltant del tema de la fi del món: “El tema es la angustia por el futuro del Planeta, por el calentamiento global debido a la explotación en exceso de la naturaleza que está poniendo en peligro nuestra existencia. Es una señal de alarma, ya que por el momento no hay solución por culpa de la estupidez humana”.
Les seves obres són etiquetades com a 'paissatges de l'ànima'...
buf, xinos... :-P
ResponElimina(és que ara no puc fer la lectura del post, ciutadà, i aquesta és, de moment, l'opinió que em mereixen els xinos.)
BON DIA A CAN CIUTADÀ!
... buf, que vol dir:
ResponElimina- mandra
- agobio
- stres
- tristesa
- cansament
quin sentiment li desperten el xinos, POlita?? així, en general!!!
tot això que diu, ciutadà, sí. i també em posen nerviosa, els xinos. fan molt de soroll quan mengen, sap?, crec que per ells és mostra de bona educació, però per mi és una guarrada, i entrar a un botiga de xinos i pillar el depenent menjant espaguetis és una de les pitjos experiències que es poden tenir a la vida, cregui'm.
ResponEliminaBON DIA A CAN CIUTADÀ!!!
que poc antropològica, polita! :P
ResponEliminabona recomanació artística, ciutadà! intentaré anar a veure l'expo: els quadros semblen molt xulos. dic "semblen" perquè en gran format deuen guanyar molt! i un gran tema, la fi del planeta, per a gent queixosa com jo...
per cert, ciutadà, què tal el césar millán?
BON DIA!!!
oh, ara he tingut temps i m'he llegit la parrafada, ciutadà. tinc una pregunta: això ho escriu vostè o fa un copiar/pegar d'alguna web?
ResponEliminam'estic fent una llista d'expos i hi he afegit aquesta.
gràcies per la cultura, ciutadà.
Bona tria ciutadà!
ResponEliminaA mi aquest home em va atrapar quan el vam anar a veure al CCBB, vaig veure l’exposició dues vegades i vaig començar a llegir-lo en plan ‘poseso’. Miraré d’escapar-me a veure l'expo, vol que la programem per dimecres migdia com de costum?
Polita dubta de la meva creativitat escriptora???? Si no dic el contrari, el menda lerenda fa refregits de tots dels inputs que li arriben; òbviament, no invento res, però de 'copiar-pegar' res de res, eh??? a no sé que digui el contrari....
ResponEliminaDe res, per la cultura, de res ... ja ho sap : VOCACIO DE SERVEI!!!
:P
Ai, Pats, m'oblidava de la seva pregunta...
ResponEliminaCésar Millán no està mal! 2 vies d'anàlisi:
- El llibre: Per al meu gust perd massa el temps parlar-nos del seu sueño americano i la felicitat d'haver triomfat com a immigrant...
- Les seves idees: Sóc poques però força repetides i clares; a mi m'ha convençut i am Lila estic intentant aplicar-ho... (Dèu faci!)
AI, SIIIIIII, ANGELET !!!
ResponEliminaI QUAN TORNEM ES FAREM UN TE A LA CUINA.... què guai que pot ser un record!!!
:)
Saps?
ResponEliminaLa Laura diu que te 'morriña'de TGT! Res que a banda del mail amb copia a tots els psicòlegs del món, me'n va enviar un explicant com li va la vida.
Apa fem un tè virtual. A quina hora et va bé?
P.D. Quina feinada se t'ha girat avui ehhh? :P
Sí, sí... molta feina se'm gira... aquí, a comarques, al Delta ... els descansos es fan de de 11:30 a 12:00 que consta de:
ResponElimina- Bocata petit de pernil dolç i formatge
- Pasta de postre: mil fulls amb cookies o coc de crema.
- Talladet
Tot això elaborat per la fleca que tenim davant... un dia ha de venir, eh???
Tot i això, no té punt de comparació amb el zulo-cuina i el te...
Així que, si es concentra l'energia m'arribarà...a quarts de dotze...
:P
m'encanta quan fa vies d'anàlisi, ciutadà!
ResponEliminael podrem contractar d'assessor quan la nur i jo ens muntem el xiringuito? :)
... gràcies per oferir-me la seva confiança com a assessor!!!!
ResponElimina:)