Avui he acabat els diaris dels darrers anys de Sandor Marai (Diarios 1984-1989) ... el sr. Marai ens apassiona i és difícil explicar per què ja que els seus no són grans relats, grans 
històries ni grans gestes; no es tracten de llibres 'best-seller' ... sinó d'històries senzilles que obren petites escletxes per a mostrar-nos la Història. A voltes teatral però sempre carregat de sentiment, d'emocions. De descripcions precises, realistes. Un autor plenament del segle passat però de plena vigència .... d'aquí poc és el seu aniversari i li dedicarem un post com es mereix .... (estem enganxats a Marai com una droga i la Palas és el meu estimat camell)
històries ni grans gestes; no es tracten de llibres 'best-seller' ... sinó d'històries senzilles que obren petites escletxes per a mostrar-nos la Història. A voltes teatral però sempre carregat de sentiment, d'emocions. De descripcions precises, realistes. Un autor plenament del segle passat però de plena vigència .... d'aquí poc és el seu aniversari i li dedicarem un post com es mereix .... (estem enganxats a Marai com una droga i la Palas és el meu estimat camell)El seu darrer llibre publicat són els seus darrers dies, explicats en primera persona, en forma de diari. I tots sabem com poden ser els darrers dies després de viure 89 anys... totes les persones pròximes van morint i ell espera com a testimoni a que li arribi l'hora. La forma com ens exposa, dia a dia, com es va apagant la persona -Lola, la seva dona- que ha estimat i amb la que ha compartit la vida durant més de 60 anys -"éramos uno"- és de les coses més belles que he llegit mai ... a ell només li queda esperar, vell, malalt, voluntàriament sol ... fins que -cansat d'esperar- anà a cercar la mort: "Ha llegado la hora". Un llibre sobre la mort, sobre el final que inexorablement ha d'arribar... "que lento muero", repetia la seva dona els dies abans de morir...
No sé perquè el final del llibre s'ha enllaçat amb una cançó antiga dels Depeche Mode 'pescada' al Spotify.... 'Waiting for the night', del Violator. Aquesta cançó la vaig arribar a escoltar infinitat de vegades quan era jove, quan els 'Depeche' no rascaven tan la guitarra i apostaven per uns sintetitzadors atmosfèrics...
“No resulta fácil comprender
el hecho de que en la vida
el mayor misterio no es la muerte,
sino el morir.
Y todo ars moriendi
es fantasmagórico, tal arte no existe”.
(Sandor Marai)
Fa pena......
ResponEliminaJo sempre he pensat que tindriem que parlar mes de la mort, pq segur que tots hi passem, i parlar-ho amb els pares, i amb la familia que t'expliquin com volen que sigui , o com te la imagines tu, per a pode fer-ho el millor possible en aquells moments.
Bon dia Nur!!!
ResponEliminatotalment d'acord. A tu, com t'agradaria morirt-e?
:S
que bonic. estic molt molt d'acord amb el que dius de márai, però aquest llibre no l'he llegit. només la contra em va posar la pell de gallina i la veritat és que em fa una mica de por enfrontar-me amb aquest llibre. la mort em fa molt respecte.
ResponEliminaper cert, "violator" va ser la primera cinta que em vaig comprar!!! anàvem a andorra que la música era més barata, i em vaig comprar aquesta cinta, amb aquella rosa preciosa damunt d'un fons negre. mirat ara, va ser una elecció bastant estranya, perquè compartia espai a la meua habitació amb "coses" com la guardia o eros ramazzoti. crec que havia sentit alguna cançó suelta que m'havia agradat . i ara, tants anys després, qui sap on paren les meues cintes de la guardia i l'eros. però la cinta de violator (tota una relíquia) està a bcn, i de tant en tant sona al c/ còrsega
:)
jo tinc "la germana" esperant-me, del sr. marai, però vaig llegir la sinopsi i també vaig pensar que l'emprendria en un altre moment. una mica de respecte també me'n fa, com diu l'anònima (hola, anònima!!! ;)).
ResponEliminaperò també crec que hauríem de fer més "pedagogia" de la mort, que, al cap i a la fi, i de moment, és la gran certesa de la vida. ai... :S
bona tarda!!!
ai...
ResponEliminabona tarda
i a vosté, Pats, com li agradaria morir??
:O
no he fet prou "pedagogia" per respondre esta pregunta, ciutadà.
ResponEliminahola! hola! precisament fa poquet vaig col·laborar en un projecte que plantejava un enfocament curiós entre pares i fills del tema de la mort.
ResponEliminahosti, quina pregunta, ciutadà.
ResponEliminala profe de gallec ahir ens va dir que un dia parlarem de la concepció que tenen de la mort a galícia, que es veu que ho tenen molt en el dia a dia. ja li explicaré la classe, si vol.
bona tarda a can ciutadà!
Vale, vale... 'molta pedagogia', 'molt voler canviar l'actitud que en tenim', 'que és una pena', que si patatim que si patatam... però davant de preguntes directes: 'ens caguem!'. Si nosaltres no comencem el 'canvi', qui el començarà? es produirà sol?
ResponEliminaCiutadà valent diu: m'agradaria morir com la Claire de 'A dos metros bajo tierra', al llit de casa meva, envoltat de la gent que estimo (òbviament, he de morir primer!!) i agafant la mà de la persona amb la que he compartit la meva vida, de la seva mà no he de tenir por de res... morint, senzillament, com si em quedés dormint... ja sé que és demanar molt però si entra el sol per la finestra i les persones que m'envolten somriuen, millor... i si pot ser amb la música del final de la serie d'acompanyament, molt millor!!
:)
Osti Ciutada, voste es vol morir com en una peli, i que algu ho filmi amb la llum adecuada!!!!!!
ResponEliminaJo no se com em vull morir, pq aixo es imprvisible, pero somiar per somiar, m'agradaria morir de vella, amb la conciencia que vaig a morir, no pensant que estic a l'hospital i que tothom et diu, va que no sera res!!!I tothom sap que et mors!!!No, aixi no, si puc m'agradaria dir adeu, i parlar amb els meus fills de la meva vida, esta clar que amb el meu marit no , pq ja s'haura mort....(No?)
Pero vull morir concient de la mort.
El que no m'agradaria, com a ningu tenir una malaltia neuronal degenerativa, prò clar aixo toca com toca, i no es sap...
Vivim la vida, i quan ens toqui morim amb la felicitat d'haver-la viscuda!
...no, no, no s'enganyi el seu marit morirà abans, eh??? ho sento però és llei de vida, el més gran... ja se sap!!
ResponElimina:P
UI si, calla amb 5 mesos de diferencia, crec que el meu marit ho te cru si es deixa portar per això!!!
ResponEliminaComenta-li, comenta-li!!! a veure què n'opina!!!
ResponElimina:P
Lo que jo diui, es una bellissima persona!!!!!!
ResponElimina:)