No hi ha immunitat que valgui!! per molt que hagis estat el responsable gràfic del darrer guanyador a ocupar la 'Casa Blanca' ... si et dediques a 'embrutar' o 'decorar artísticament' (depén que com entenguis el tema 'graffiti') el mobiliari urbà et detenen com a qualsevol 'fill de veí'.
L'artista de carrer Shepard Fairey (conegut com Obey Giant) fou el dissenyador del que s'ha convertit en tot un logo, el que veieu més amunt, per a la campanya de Barack Obama ... el diumenge passat el sr. Fairey fou detingut a Boston per fer allò que l'ha fet famós: un graffiti. Anava 'txino txano' cap a l'acte d'inauguració de la seva primera exposició en solitari i li van venir unes ganes irrefrenables de 'crear'. Els artistes són així. Les muses venen quan venen i s'ha d'aprofitar. Ni 'corto ni perezoso' en sentir la necessitat de pintar, desenfundà l'sprai... i ho fèu !!!!
m'agrada l'estil d'aquest xaval. m'agraden els grafitis!
ResponEliminal'altre dia parlaven d'un grafiter italià que es diu blu (molt famoset dins del mundillo, es veu), que ha pintant un tauró gegant al barri del carmel. i deien que ara museus com la tate modern se'l rifaven. però em pregunto jo: si a un artista de carrer ja el volen fotre dins d'un museu, perd el sentit i la gràcia, no? clar que potser el volen per pintar-ne la paret... llavors, encara.
bon après-midi!
Sí, sí, sí... volia afegir-hi el Blu, també. el coneixem. i el tauró. però a voltes la meva hiperactivitat blogera necessita una mica de 'freno' perquè relaciono, relaciono, parlo, parlo i no callo... buf!
ResponEliminatotalment d'acord amb vosté, un graffitero tancat en un museu perd el sentit... però, també mereix reconeixement, no?? en qualsevol cas, és com engabiar un bestiola salvatge, el seu hàbitat són les parets del carrer... mira el prota del post, per molt que inaugurés expo ell s'aturà a graffitar una paret....
bona tarda, Pats
(esteu passant per un batxe de creativitat blogera, no??? )
Pero be a de viure, no?
ResponEliminaL'art es aixi.....
sí, clar que es mereix reconeixement, tot! però no necessàriament ha de passar per un museu, per tenir-lo, no? vull dir que potser s'hauria de donar més reconeixement al arte callejero al carrer mateix.
ResponEliminabatxe de creativitat, apatia bloggera... sí, algo d'això hi ha. i molta faena extrabloggera, també!
(i ara faré com el ciutadà: aquí ja no tornarà ningú, no? :P)
Sí, sí... jo sempre torno, el meu 'gmail' m'avisa puntualment... sí que esteu apàtiques, sí... però la feina és la feina, of course!!!
ResponEliminajo continuo pensant que qualsevol 'reconeixement', qualsevol passa per investir-lo d'un formalisme contradictori amb l'art de carrer en si mateix... ¡he dicho!
Ara sí que trobo que no entrarà ningú més per aquí....
:)
sí, sí, jo! i per replicar! ;)
ResponEliminajo crec que depèn del reconeixement. hi ha molta gent que valora l'art al carrer sense passar necessàriament per un museu o per cap via "formalista". i més avui, amb lo munt de vies de difusió que hi ha!
és possible un reconeixement no-formalista ???.... no sé, no sé.... no ho veig, eh??? no ho veig, Pats!!!
ResponEliminaés la difussió = reconeixement??? no sé no sé
...vinga, replicona! t'espero!!
:D
la difusió és la via prèvia al reconeixement.
ResponEliminasegons el diccionari (segur que s'ho esperava, això, ciutadà :P):
reconeixement
1 m. [LC] Acció de reconèixer, especialment de cercar de conèixer quelcom examinant-ho acuradament; l’efecte. Fer un reconeixement.
2 m. [IN] En inform., identificació de contorns, formes, configuracions, etc., per mitjans automàtics.
3 1 m. [MD] Inspecció o examen mèdic, general o local, especialment el que és practicat amb objecte legal determinat.
3 2 [MD] reconeixement sistemàtic Exploració general d’un individu aparentment sa o, si més no, sense símptomes d’una malaltia determinada.
4 1 m. [DR] Registre o indagació que fa d’alguna cosa un jutge o un perit.
4 2 m. [DR] Confessió que fa una persona d’una obligació.
5 m. [LC] Gratitud . Comunica-li el meu reconeixement pel seu ajut.
mm... no sé si cap de les definicies s'ajusta al que busquem, ciutadà. per mi reconeixement és valoració, i sí, crec indiscutiblement que no cal que sigui formalista. ai, és que ara m'enrotllaria molt i no tinc temps!!!
... aha...
ResponEliminavale... vale....