·
·
No ho volia fer, eh? volia callar i no dir res (eh, Angelet, ai Lluna?? :P )... però després d'haver estat desgranant les hores que mancaven per al concert, però després d'haver torturat als meus visitants amb 'coses' de l'Antony dia sí i dia també... i tot i sabent que hi ha vivències que s'han de deixar reposar, descansar, madurar per a fer-ne un valoració més precisa ... tot i això, m'he decidit a dir quelcom (sí! vale! i perquè sóc un rotllero 'de la muerte').·
Quatre mesos descomptant dies. Un concert amb les entrades esgotades des de fa temps. Un personatge que és més que un cantant i compositor. l'Antony és magnètic, extraterrestre i fascinant. Després del millor concert de la meva vida, un octubre de 2005 al Palau dels Esports.... després de tot això... les expectatives eren molt altes. Massa altes!!
·
Comença el concert i la ballarina Johanna Constantine interpreta 3 peces del que intuïm és un homenatge a la 'dansa butoh', que tant ha impactat l'Antony. La performance pretent introduir-nos en l'univers del darrer disc del mestre -The Crying Light-: sons d'animals, vent... . I l'Antony? on està?. El públic Occidental no està preparat per aquesta sensibilitat dansatòria i menys sense una introducció... I l'Antony? on està?. Sí, la introducció ens avorrí.
·L'escenari a fosques. Antony canta però només s'il·lumina lleument els músics que l'acompanyen. Progressivament les llums pugen d'intensitat i a la tercera cançó veiem a l'Antony tocant rera el piano... però el veiem menys del que voldríem. La il·luminació escassa ens acompanya tot el concert... com digué el nostre amic Salva: "el que s'han estalviat en il·luminació!!!".
·La veu de l'Antony impregnà el Palau de la Música: pletòrica, especial, màgica ... però.... hi faltà connexió... se'ns amagà tota l'estona darrera el piano. On estava l'Antony del 2005??? l'Antony proper, irònic, jocós (còmic, fins i tot)? l'Antony que engegava la participació i col·laboració del públic? l'Antony de veu potent, clara, impactant?... Jo crec que se l'ha menjat la vessant conceptual del darrer disc: intimista, espiritual, d'ombres... i això ho han traslladat en un espectacle amb excessiva presència d'ombres, amb so dels músics excessiva (tot i que tocaren 'chapeau!') que no deixava explotar al 100% la veu de l'Antony, amb un batèria massa present i un Antony hieràtic darrera el piano.... sí, potser perquè estic llegint a Proust, però allò que visquérem i guardo a la memòria del concert que oferí al Palau dels Espors, Salva, és i serà irrepetible...
(I paro! perquè per altres indrets de la blogsfera estan flotant... i no cal ser massa destroyer, no?)
·Tot i això, Antony és màgic i l'estimem ...
("una mala tarde la tiene cualquiera")
·
bon dia, ciutadà!
ResponEliminajo crec que l'antony es va buscar al google fa uns dies i va trobar el seu bloc i es va espantar en veure un fan tan psicòpata, per això s'amagava darrere el piano. :-P
oi que és maca la teresa maria?
Ai, ciutadà, quin greu que estigui una mica decebut... Però com diu, "una mala tarde la tiene cualquiera".
ResponEliminaDe tota manera, acostuma a passar, quan el concert d'algú et flipa d'una manera especial una vegada, és difícil que es tornin a complir les expectatives. A mi em va passar la primera vegada que vaig veure Radiohead, posaven la pell de gallina, després mai no ha estat el mateix...
jo vaig viure un altre concert. sí, sóc de les que floten... :)
ResponEliminadiscrepo amablement de la vostra opinió, ciutadà. segur que el concert del 2005 va ser millor, em refio totalment del teu criteri i no ho dubto. però han passat 4 anys, a l'antony li han passat coses, i no podem pretendre que repeteixi, copiï, els que feia en aquell concert. que abans tenia ganes de parlar, d'aixecar-se i ballar? molt bé. que ara no ho fa? doncs molt bé també.
ResponEliminaestic d'acord amb la bateria, en alguna cançó atronadora.
estic d'acord que la ballarina sense introducció no la va entendre ningú (ni el crític d'El País, que diu que anava disfressada de carnaval de venècia)
tens tot el dret a comparar i dir quin concert t'ha agradat més, només faltaria! però d'aquí a dir que "una mala tarde la tiene qualquiera", hi ha un graaaaaaaaaaan trech. té una veu increíble, té unes cançons absolutament precioses, perfectes; toca el piano com un àngel, no fa ni un gall amb aquella veu tan hipnòtica. amic ciutadà, no perdem el nord!!!!!!!
ara ja no se si tinc que estar contenta per no poder anar o no... que lio!
ResponEliminajo discrepo del Xavi només en la seva benevolència. Encara estic analitzant que va passar o que em va passar.
ResponEliminaNo, Iol, no t'equivoquis, em sap greu dir-t'ho però no veure a l'Antony sempre, sempre, sempre és una pena... (i'm sorry, darling!!)
ResponEliminaHo sento, Salva, però tinc son... això vol dir que tu series encara més dur i cruel??? (jo, a hores d'ara, ja tinc remordiments de tot el que he escrit...)
explaiant, si us plau, explaint...
gràcies...
:)
llegint la critica de El Pais jo també em sento una mica culpable de que no m'hagi agradat tant com al crític i a la resta de gent del palau segons sembla.
ResponEliminaBon dia a Can Ciutadà!
ResponEliminaNo creu que s’ha llevat massa cansat?, vol dir que és prou objectiu? A mi em sap greu que vosaltres no el gaudissiu prou!
És evident que les condicions en que vau assistir al concert del 2005 i les actuals no són pas les mateixes, quina culpa en té l’Antony que aleshores no el coneguéssiu i de fet ell no fos encara massa conegut? El efecte sorpresa i al•lucinació que vau tenir en aquella ocasió (i que em vau transmetre molt bé) no és repetible, això ja ho hauríeu de saber, i menys tenint en compte les expectatives creades. Salva, si trobes la gravació i la pots tornar a escolta, ja ens diràs quina sensació et dona please!
Si deixem de comparar i parlem de la vetllada d’ahir..., estem d’acord amb l’estalvi d’il•luminació, però... això no treu que l’artista faci meravelles amb la seva veu, que els músics dominin els seu/S instruments a la perfecció i que tot plegat soni... de puta mare!!! (ai! perdó). Vam tenir el plaer de gaudir de les cançons de “The Crying Light” però també de peces d’altres àlbums!
I fet i fet, anàvem al Palau a gaudir de bona música i crec que això... ho vam fer no????. Que ell no interactués, s’amagués o no s’il•luminés... penso que forma part d’un personatge “freek” (com he sentit avui) i del seu embolcall no?
I en quan a la 'dansa butoh'... ens agradaria saber si la música i té res a veure, si és una adaptació o realment la dansa original és amb aquesta música. A tothom se li va fer llarg... serà perquè realment anem massa predisposats, i no acceptem res que surti dels nostres esquemes...???, ja sortirà l’Antony nois!!! (per un moment vam patir ‘verguenza ajena’ pensant que la gent es posaria a xiular de debò).
Podem concloure que va ser un espectacle amb una qualitat musical excepcional, la interpretació d’algunes cançons amb aquella veu ressonant al palau..., era de ‘gallina de pell’, a banda es clar, de la sensibilitat de les lletres!
Aiiii Antony & the Johnsons!!!
Bé... ja veig que aquest cop, la lluna ha estat massa contundent.
ResponEliminaSerà el canvi climàtic que també li afecta...
ai, ai, ai... que no, que no... és que això de fer un dia de festa provoca que l'endemà tens 'coses' acumulades... però contesto, contesto...el bàndol crític respon a la 'més guapa de la Pobla' i a 'Lluna', ja que més o menys opinen el mateix.
ResponElimina- Que -per a mi, òbviament- el concert de 2005 fou millor, és un fet, que no nega que aquest sigui bo o no. Tot i que pesi el factor sorpresa i 'al·lucinatori' l'espectacle fou més coherent i potent. Tenia una estructura interna, un lligam, una forma ... el d'ahir ho intentà, però no!.
- És de l'espectacle, del show, de l'obra del que parlo. Ell és un 'ens superior' a nivell vocal, això és així. Però el show que ens proposà, en opinió d'espectador, té massa 'errors' (tot i que no n'entenc de producció musical): errors de so, de coherència (la dansa inicial no lliga, ho sento, no lliga), la seva veu sovint era esmorteïda pels músics, els 'bisos' foren freds, mecànics; la seva interacció amb el públic fou mínima .... SON MASSA COSES !!! Que en algunes cançons puntuals se'ns poses la pell de gallina no justifica posar-li un 10, un excel·lent... no, no ho justifica! El 10 (i fins i tot el 13) se'ls mereixen els seus treballs discogràfics...
- Jo el que volia era un espectacle superior, superb, excepcional... i no el vaig tenir!!
I ja ens sap greu, ja... no us penseu!!!
(per cert, Salva ja saps què no funcionà?)
El LLuis LLach, sempre s'ha amagat darrera del seu piano , i mai ha passat a res.
ResponEliminaAra sempre l'hem vist!!! Per molt intimista que fos el concert, que hem anat a molts, sempre el veiem, i jo vaig tenir la sensació de no veure'l a L'Antony, un concert es algo més que escoltar bona musica, esclar que es lo principal, però per això em compro el cd, un concert es la quimica..., i potser va faltar això la química de tenir-lo a prop de veure'l amb tots els sentits, de interactuar amb aquella persona una mica mes, de quan l'escoltes nomes amb el cd.
L'Antony es flipant, però nosaltres anavem a disfrutar-lo al 100%.
Potser la proxima vegada!!!
Me n'alegro de que finalment l'hagi vist... i em sorpren la seva visió crítica, després de tanta espera, però m'agrada que li vegi la part dolenta, home!
ResponEliminaAi, Nur... signo les seves paraules, una a una ... :)
ResponEliminaSí, Carol, sí, l'amor incondicional ha de ser així: crític, qüestionador... d'aquesta forma creixem, madurem i l'amor es torna més fort ...
(¡toma ya! així de 'heavies' anem a les 8:58 del matí... buf!)
Redimonis Ciutadà K!!!
ResponEliminaBé, doncs està clar que l'espectacle va generar polèmica a Can Ciutadà, és això el que ens agrada oi ciutadà???
Diversitat d'opinions.
Com diu la Nur...Potser la proxima vegada!!!