dimecres, 20 de gener del 2010

CONTRA DEU ... (1)

No sé si he estat escollit, però una cosa sí que sé, alguna cosa dec haver après, Quina, Que el nostre déu creador del cel i de la terra està completament boig, Com t'atreveixes a dir que déu està boig, Perquè només un boig sense consciència dels seus actes admetria ser el culpable directe de la mort de centenars de milers de persones i després comportar-se com si res no hagués passat, tret, és clar, que no es tractés de bogeria, la involuntària, l'autèntica, sinó de simple i pura maldat, Déu no pot ser dolent perquè si ho fos no seria déu, per això ja tenim el dimoni, El que no pot ser bo és un déu que mana a un pare que mati i cremi el seu propi fill només per posar a prova la seva fe, això només ho manaria el més maligne dels dimonis, No et reconec, no ets el mateix home que va dormir en aquest llit, va dir lilith, Ni tu series la mateixa dona si haguessis vist el que he vist jo, els infants de sodoma carbonitzats pel foc de déu, Qui era aquesta sodoma, va preguntar lilith, La ciutat on els homes preferien els homes que les dones, I tothom va morir per culpa d'això, Tothom, no es va salvar ni una sola ànima, cap supervivent, Fins i tot les dones que aquells homes menyspreaven, va tornar a preguntar lilith, Sí, Com sempre, les dones per una banda aguanten el xàfec, per l'altra paren la ventada, Sigui com sigui, els innocents ja estan acostumats a pagar pels pecadors, Quina idea més estranya que té el senyor del que és just, La idea de qui no deu haver tingut mai noció del que pot arribar a ser una justícia humana".
Cain, Jose Saramago (2009:106-107)

Jehová, que de todos los buenos dioses que han sido adorados por los hombres es ciertamente el más envidioso, el más vanidoso, el más feroz, el más injusto, el más sanguinario, el más déspota y el más enemigo de la dignidad y de la libertad humanas, que creó a Adán y Eva por no sé qué capricho (sin duda para engañar su hastío, que debía de ser terrible en su eternamente egoísta soledad, o para procurarse nuevos esclavos), había puesto generosamente a su disposición toda la Tierra, con todos sus frutos y todos los animales, y no había puesto a ese goce completo más que un límite. Les había prohibido expresamente que tocaran los frutos del árbol de la ciencia. Quería que el hombre, privado de toda conciencia de sí mismo, permaneciese un eterno animal, siempre de cuatro patas ante el Dios eterno, su creador y su amo. Pero he aquí que llega Satanás, el eterno rebelde, el primer librepensador y el emancipador de los mundos. Avergüenza al hombre de su ignorancia y de su obediencia animales, lo emancipa e imprime sobre su frente el sello de la libertad y de la humanidad, impulsándolo a desobedecer y a comer del fruto de la ciencia.(...)

(...) la idea de Dios implica la abdicación de la razón humana y de la justicia humana; es la negación más decisiva de la libertad humana y lleva necesaria a la esclavitud de los hombres, tanto en teoría como en la práctica. (...) Si Dios existe, el hombre es esclavo; ahora bien, el hombre puede y debe ser libre; por consiguiente, Dios no existe. Desafío a cualquiera que sea a salir de ese círculo; y ahora, que se elija.


Mijail Bakunin (1882:10-11; 28-29) Dios y el estado
·

4 comentaris:

  1. Molt encertats els textos escollits en el dia d'avui. Si en molts casos serien prou vigents, hores d'ara fa fins hi tot una mica de panic llegir-los. Tan "actuals", tan esfereidors.

    Salut.

    ResponElimina
  2. Sí, mira !!!, m'he aixecat d'un ateu rabiós pujat que espanto ...

    bona tarda, Assumpta!!!

    ResponElimina
  3. Quèèèèè paaaaassaaaaa ???!!!!

    ResponElimina