¿Cuàndo empezó a ser considerado el curita de izquierdas? ¡Ese pesado sermoneador! A los directores prolíficos, y Loach lo es, les suele pasar siempre lo mismo: que sus películas acaban por parecerse a los vagones del metro, que si te pierdes uno, sabes que el siguiente llegará pronto. Ocurre con Woody Allen, por ejemplo. Pero Allen, a diferencia de Loach, no ha perdido nunca el cariño de eso que podríamos definir como el inconsciente colectivo cinéfilo. Uno diría que, después de tantos años, a Loach se le niega el estatuto de director venerable, y eso que no para de ganar premios. El último, el reconocimiento a toda su carrera por parte de la Academia del Cine Europeo, que el director británico recogió emocionado, de manos de Wim Wenders, el pasado diciembre.Salvador Llopart a Culturas,
La Vanguardia, 13/01/10
·
·
una conversa semblant vam tenir dissabte, oi, ciutadà? amb els mateixos protagonistes, però més aprofundida i tot, diria jo! :p
ResponEliminajo no sóc devota del ken loach, però sempre m'ha interessat el seu cine. l'última peli, però, fluixeta fluixota. crec que sí, que tant ell com woody tenen una fórmula pròpia, però la diferència (per mi) és que el primer, si no es "reformula", està caducadet. potser aquesta última que he vist, "looking for eric", sí que està un pèl reformulada, perquè és un híbrid estrany amb poca crítica social, bastant conservadora i amb algun punt argumental que vol ser graciós i per mi és més aviat discutible. carai, com m'he cebat! :p
(ai, que aquest article justament el reivindica, no?)
bon dia!!!
Sí, sí, la conversa vingué arrel d'aquesta nota ... em va agradar perquè estic d'acord amb el que diu: el sr. Loach se'ns ha fet 'pesat', els seus discursos de consciència social ja cansen ... però la mitomania provoca que em faci pena aquest sentiment, pobre Ken, no??? la seva tasca és necessària, almenys que hi hagi alguna veu crítica amb el sistema, encara que sigui pamfeltària...
ResponEliminaHome, devot, devot no ho he estat mai, però quan es situa a Londres m'agrada ...
vosté no s'amoïni, cebi's, cebi's... no ens llegeix...
:P
bon dia !!
Doncs a mi sí m'agrada molt el senyor Loach, les eves pelis tenen una cosa especial i amb poques pretencions aconsegueix molt. El senyor Allen, en canvi, sí que podria fer una pauseta i pensar-se més les pelis en comptes de fer-ne com a xurros :P
ResponEliminaPetons harrypotterians :)
ui Carol. contra el Allen, ai mare meva ..... ciutada no contesta???
ResponElimina