DESTAPADA

·

No sé com poden deixar-me així, mentre se m'escapa la vida lentament, bombolla a bombolla. No és que vulgui viure eternament, ans al contrari; estic feta per deixar-me anar tota de cop i, després d'un gran esclat, escampar-me copa a copa (no m'hi fico, en quina classe de copa, que podria ser discutible, però si us plau, que no sigui en un got, que queda molt cutre). Tot i que pugui semblar cruel, estic entrenada a les millors caves per a una vida curta, però aixó sí, sempre alegre. Compreneu, doncs, que per a mi sigui patètica aquesta mort lenta, esbravada en una lleixa de la nevera, amb un inútil cullereta clavada al cap.

Jesús M. Tibau

Postres de Músic (2005)