PER QUE EL CURIOSO CASO DE BENJAMIN BUTTON...HAVIA D’HAVER ESTAT LA MILLOR PEL•LÍCULA DELS OSCAR’09??

·

Fa poques hores s'han fet públiques les pelis nominades als Oscar d’aquest any... però jo encara no m’he tret l’espina clavada de que El curioso caso de Benjamin Button no fos l’escollida com a millor pel·lícula. No estic dient que fos la millor pel·lícula del món mundial del 2008, però jugant al 'joc de Hollywood' sí crec que fou el millor film d’entre les nominades... i, sobretot, millor que Slumdog Millionaire (on vas a parar!).

.

Així que, tot deixant-me portar per uns sentiments entre la rancúnia i la reivindicació us vull explicar que la feina que hi ha darrera d'aquest film és titànica, i el que és més important, gairebé invisible quan ens posem a mirar-la. I és que quan veiem films com Matrix, Avatar o Star Wars ja esperem que els efectes digitals ens impressionin, però en films com aquest –suposadament- lluny de ser una història clàssica de ciència ficció o de cinema fantàstic aquesta invisibilitat li dóna més valor.
·
L’espectacular resultat del ‘rejuveniment’ de Benjamin Button és fruit de la feina de 150 persones de l’empresa d’efectes especials de l’empresa Digital Domain, sota la direcció de Ed Ulbrich equip que ha treballat a Titanic (1997) i Zodiac (2007).

·
Fa 20 anys que porten desenvolupant aquet projecte, en els ’90 del segle passat l’havia de dirigir Ron Howard però no disposaven d’un equip informàtic que estigués a l’alçada.... esperaren fins al 2002, quan el director David Fincher s’interessà pel projecte.

·
La feina del sr. Ulbrich i el seu equip ens porta al treball del doctor Paul Ekman, en els anys ’70, aquest pensava que podia catalogar i reduir les expressions humanes a un número concret i combinades podien reproduir qualsevol expressió. Així doncs, aparentar 80 anys amb el realisme d’aquest film es pot aconseguir en 5 etapes:

·

1. Videovigilància: 24 càmares d’alta definició posades al voltant del cap de Brad Pitt van enregistrar totes les seves expressions facials possibles. Van escanejar el seu rostre aconseguint una ‘biblioteca emocional en 3D’ de l'actor.

2. Escultors de la vellesa: Un equip d’escultors treballen sobre com envellirà Brad Pitt. Analitzant cada part del rostre (celles, ulls, nas...) i preveient la imatge que tindrà amb el pas del temps.

3. Els que deixen el seu cos: actors amb discapacitat físiques com Robert Towers o Tom Everett intepreten les escenes de Pitt-vell però amb una caputxa blava que es tapa el rostre.

4. La bilioteca nacional: Es borren els caps d’aquells actors i s’apliquen els rostres de la biblioteca emocional de Brad Pitt, en format 3D.
5. Actuació a l’estudi: Amb 4 càmares d’alta definició Brad Pitt intepreta tots els gestos i moviments del film que seran digitalitzats i sobre-posats als actors que l’havien interpretat anteriorment.

·

Per tant, els primers 52 minuts són la recreació digital del cap de Brad Pitt damunt de les espatlles de persones reals.
·
Una feina brutal, un resultat impecable que ens aporta una emotivitat que fins ara semblaven lluny de qualsevol cosa feta amb efectes digitals... no em direu que això no mereix tots els premis???

... i de les nominacions d'aquest any, en parlarem un altre dia !!!

·