No ens considerem entesos del jazz, ni molt menys! el món del jazz és un món paral·lel de no massa fàcil accés... de llenguatge i lleis pròpies que calen anys de submarinisme auditiu per a copsar-les. Aquí, senzillament, fruit de la culturofàgia que patim, anem picant d'aquí i d'allà i hi ha mestres del jazz que -tot i ser neòfit en la matèria- t'arriben a l'ànima.El sr. Christian Escoudé no forma part del 'nucli dur' del jazz (si és que això existeix!), sinó d'una de les múltiples branques d'aquest estil musical: el jazz gitano o manouche...
El sr. Escoudé va nèixer el 1947 a Angoulême (a l'oest francés). De pare gitano, guitarrista i molt influenciat per Django Reinhardt... el seu fill Christian continuà la tradició del pare agafant als 10 anys la guitarra i als 15 convertir-se en músic. Als 25 estava en un trio musical amb Aldo Romano, després un quartet amb John Lewis i més tard amb Philip Catherine. Ha passat per diferents formacions musicals però sempre donant un toc propi a les interpretacions o compsicions. El toc del sr. Escoudé és donar uns aires gypsies (gitanos) en allò que fa... Compromés amb la tradició ètnica familiar, el 1998 va compondre A Suite for Gypsies a la memòria dels nens/es gitanos/es assassinats/des en els camps nazis... ha participat en més de 50 LPs.
El sr. Escoudé és doncs un ferm hereu de l'herència musical del gran Django Reinhardt: el principal precursor de la guitarra 'manouche' (o jazz gitano), una barreja de swing i tradició musical gitana.
L'any passat es va celebrar el centenari del naixement del sr. Reinhardt i aquest darrer treball del sr. Escoudé n'és tot un homenatge: Catalogne ens ofereix 2 temes del mestre (Choti i Quelquefois, pour que ma vie demeure, amb la participació del nét del mateix Django: David Reinhardt), però també el Moonlight Serenade de Glenn Miller, l'estàndard de The Mooche d'Ellington o clàssics com Beguin the Beguine o Smoke Gets in Your Eyes. Però el sr. Escoudé ens aporta, també, temes propis com són Moulin Rouge, Gipsy Talk o Catalogne.... un homenatge al nostre petit país i que dóna nom al disc.
Si el jazz se us resisteix però voleu entrar-hi per la porta més lúdica i distesa... escolteu el disc, us agradarà!
Aquí us deixo un vídeo amb Moulin Rouge i la cançó Catalogne.
CATALOGNE (CHRISTIAN ESCOUDE)
(com sempre, si algú/na té interés en tenir-lo, només ho ha de demanar)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada