A finals del 2010 parlàvem del nou treball del sr. Tiersen: Dust Lane, doncs ja tenim aquí un nou disc: SKYLINE. Que el sr. Tiersen busca -desesperadament- allunyar-se dels sons i melodies que l'han fet famòs (BSO d'Amélie) és un fet que ell se n'ha encarregat prou de manifestar en diverses ocasions i d'evidenciar-ho en els seus treballs discogràfics. Totes aquelles persones que l'han seguit des del descobriment d'aquella banda sonora del film del sr. Jeunet comproven com disc a disc el sr. Tiersen se'n va cada cop més d'aquell so tan característic... i se'n va molt! L'Skyline està en la línia de l'anterior, però més instrumental (que no melodia), més experimental i menys fosc que aquell; la presència de la veu en aquestes cançons és mínima o distorsionada o xiuxiuejant; el que hi ha és més intenció de crear atmòsfera ... la veritat és que en ho posa difícil als/les que volem ser fans del músic francés, tanta experimentació ens comença a atabalar...
dilluns, 9 de gener del 2012
SKYLINE DEL SR. TIERSEN
A finals del 2010 parlàvem del nou treball del sr. Tiersen: Dust Lane, doncs ja tenim aquí un nou disc: SKYLINE. Que el sr. Tiersen busca -desesperadament- allunyar-se dels sons i melodies que l'han fet famòs (BSO d'Amélie) és un fet que ell se n'ha encarregat prou de manifestar en diverses ocasions i d'evidenciar-ho en els seus treballs discogràfics. Totes aquelles persones que l'han seguit des del descobriment d'aquella banda sonora del film del sr. Jeunet comproven com disc a disc el sr. Tiersen se'n va cada cop més d'aquell so tan característic... i se'n va molt! L'Skyline està en la línia de l'anterior, però més instrumental (que no melodia), més experimental i menys fosc que aquell; la presència de la veu en aquestes cançons és mínima o distorsionada o xiuxiuejant; el que hi ha és més intenció de crear atmòsfera ... la veritat és que en ho posa difícil als/les que volem ser fans del músic francés, tanta experimentació ens comença a atabalar...
el "dust lane" ja és costoset, però si algú amb aquesta voluntat de ferro per ser fan, ja diu que aquest "skyline" se'n va molt i que l'atabala tanta experimentació, jo me n'abstinc directament. per tant, canvio aquest possible regalet per la 2a temporada de "game of thrones" (a l'abril, a l'abril, ja ho sé. bonic mes, no?). podrà ser? :p (sempre que la llista de sinde ho permeti, clar :S)
ResponEliminaper cert, què li va semblar "the kids are all right?" per mi, simpatiqueta però convencional, i això que el punt de partida era prou prometedor... bé, sé que hauré d'esperar al pròxim festi. seré pacient!
bon any blogosfèric, ciutadà!
Ei, Patri, no es deixi portar pel meu comentari, escolti Skyline i valori vosté mateixa ... ara li envio.
ResponEliminaEl regalet the Game of Thrones ja està a la llista, abans de que ho demanés :D
I The kis are all right, estic d'acord en vosté l'arrencada i el plantejament és prometedor però acaba sent molt convencionalota, no? És un mèrit, però, que es tracti -a Hollywood- amb aquesta naturalitat aquest model de família, no?
bon any, també per a vosté! :D
ooooooh, que dispost i amable és vostè, ciutadà! :) mil gràcies!!!
ResponEliminaDe reeeees ...
ResponElimina