dijous, 4 de novembre de 2010

SR. YANN TIERSEN

·
Ahir vaig descobrir que al sr. Yann Tiersen mai li havia dedicat un post: insòlit!. Després de les estones màgiques-musicals que ens ha fet passar amb el seu Amèlie, és quelcom imperdonable i que avui posem remei. A més, tenim una bona excusa per a fer-ho: el sr. Tiersen acaba d'editar disc nou: Dust Lane.
·
Sí, el nom d'Amelie anirà 'por los tiempos de los tiempos' lligat al sr. Tiersen, és quelcom inevitable, amb aquella delicada i preciosa BSO es donà a conèixer al gran públic i feina li costa deixar-nos clar disc rera disc que ell és molt més que aquella BSO.
·
El sr. Guillaume Yann Tiersen va nèixer el 1970 a Rennes (regió Bretanya de França). De petit no era bon estudiant però sí que demostrà tenir habilitats musicals, així que estudià violí, piano i direcció d'orquestra. Inicialment, s'interessà per la música clàssica però als anys '80 formà diferents grups musicals més 'rockers' i també escrigué peces musicals per al teatre i per a curtmetratges. El 1995 treu el seu primer àlbum La Valse des monstres on es recull una part d'aquestes peces. Un any després Rue des cascades, en el que la cançó homònima fou el tema principal del film La vida Soñada de los Ángeles (d'Erick Zonca). El 1998, fou l'any que significà un primer punt d'inflexió en la seva carrera, fou amb Le Phare (1998) i gràcies a la cançó Monochrome, amb la veu de Dominique A, que el sr. Tiersen començà a ser conegut...
·
El sr. Tiersen es considera cantautor i és un virtuós multiinstrumentista: piano de joguina, l'acordió, el violoncel, el banjo, el clavicordi, la guitarra....
·
L'any següent, 1999, amb Tout est Calme, ens adonem que el sr. Tiersen té una línia rockera poc explotada, encara. Això serà reafirmat amb L'Absente (2001), un disc farcit de col·laboracions amb d'altres artistes... just aquell any es produeix el segon gran punt d'inflexió de la seva carrera: Le Fabuleux Destin d'Amélie Poulain. Hi ha una abans i un després d'aquesta BSO, vendrà 700.000 còpies... el sr. Tiersen ja és un artista internacional; hem de tenir en compte, que la majoria de peces d'aquest disc són reedicions de temes dels primers 3 treballs de l'artista ... de fet, l'estil del sr. Tiersen, en aquells moments, ja anava cap a altres direccions...
·
I és que, la meva modesta opinió (i agossarada, no us diré que no!) és que al sr. Tiersen li està pesant molt i molt la sr. Amèlie, aquell so d'instruments de joguina, d'aire màgic i propi del film de Jean-Pierre Jeunet, no tenia res a veure amb el que estava començant a fer el cantautor l'any que es publicà aquella BSO. Òbviament, que li ha d'agraïr molt a la sr. Amèlie!, pot fer el que està fent gràcies a ella ... el que passa és que això ha provocat tenir despistat a bona part del seu públic, ja que el sr. Tiersen d'Amélie no té res a veure amb el sr. Tiersen que veiem en directe... més pròxim al rock simfònic que a la balada intimista i delicada. De fet, allò que caracteritza al sr. Tiersen el trobem en una conjunció encertada entre la disciplina/acadèmia musical i les seves preferències musicals pel rock... En Yann Tiersen 'música clàssica + rock' s'uneixen com en cap altre artista.
·
Això que us dic es veu clar en el següent CD doble en directe: C'était ici, un disc enèrgic. Posteriorment, vindrien la BSO per a Good bye, Lenin!, un disc de col·laboració amb Shannon Wright a Yann Tiersen & Shannon Wright... i hauríem d'esperar uns anys per a tornar a gaudir del Tiersen d'estudi amb l'ambiciós Les Retrouvailles (2005) on hi col·laboren Jane Birkin, Dominique A, Miossec, Elisabeht Fraser i molts altres i que anava acompanyat d'un DVD especial. Aquest disc és tota un meravella!. L'any següent, un nou directe On Tour (2006)...
·
Dos anys després, un nova BSO, per al documental Tabarly on Yann Tiersen deixa fluir tot el que té a dins de compositor de música clàssica.... una petita joia!.
·
Un aspecte poc ressaltat del sr. Tiersen és la seva vessant compromesa present en algunes lletres, crític amb la globalització ha participat en diferents festivals reivindicatius aportant el seu granet de sorra... El nou disc, Dust Lane, mostra obertament aquest compromís en un treball de dedicat a la 'guerra'. Peces com Palestine, Ashes, Fuck me,...venen carregades d'intensitat, cançons barroques, amb presència de cors, majestuositat, capacitat atmosfèrica, complexitat musical, aires de post-rock... tot plegat, molt allunyat del minimalisme amb el que es va fer mundialment famós el sr. Tiersen. Aquí us deixo el tràiler del nou àlbum (i si algú vol el disc sencer només l'ha de demanar :) ).


·
El sr. Tiersen és un cantautor inquiet, arriscat, en constant recerca, gens acomodat; un artista en el que hi conviu el clàssic i el rocker.... a mi em té el cor robat per canvis i canvis que faci en el seu estil. Si no el coneixeu, a què espereu?
·

2 comentaris:

laura ha dit...

conocía su música pero me ha sorprendido el cambio que se ha producido en su música que es bastante y me gusta ... voy a rebuscar más!

Ciutadà K ha dit...

Ui, sí, sí... rebusque, rebusque... el sr. Tiersen tenía un rockero escondido en su interior, ¡cuál huevo kinder!

Dust Lane es incluso 'oscuro' en algunos momentos ...