dijous, 22 de juny de 2017

LES OBRES DEL SR. PLENSA S'ESCAMPEN PER FRANÇA


El sr. Plensa de forma calmada però apassionada en la rebuda va escampant les seves obres pel món. La instal·lació dels seus magnètics treballs provoca un nivell d'acceptació tan elevat que quan aquestes han de marxar es crea una mena de síndrome d'abstinència que motiva a mecenes particulars a demanar la seva permanència, com va passar amb la peça instal·lada davant del Palau de la Música de Barcelona.

Durant aquest estiu, en un parell de llocs de França estan a punt de viure també l'atracció intensa que provoca les escultures del sr. Jaume Plensa. D'una banda, a l'abadia de Fontfreda (a l'Aude, prop de Narbonne) s'ha instal·lat la Forêt Blanche, un grup d''escultures arbre' de bronze formades pels rostres de Laure, Isabella, Duna, Lou i Sanna; un conjunt magnètic de rostres amb els ulls tancats que transmeten pau i serenitat. 

A l'Escola Superior de Belles Arts de París s'ha inaugurat l'imponent obra d'un home assegut i en meditació, format lletres i caràcters extrets de 8 alfabets: àrab, llatí, grec, indi, hebreu, xinès, japonès i rus. 

I, finalment, obres inèdites de sr. Plensa es podran veure durant tot l'estiu al Museu d'Art Modern i Contemporani de Saint-Étienne.

Curiosament, tenint en compte les dimensions i formes de les seves obres, les escultures del sr. Plensa s'adapten i encaixen de forma harmònica amb l'entorn i paisatge on són col·locades. Aquesta és la grandesa del mestre Plensa

 

dimarts, 20 de juny de 2017

ELS PAISATGES EN POTS DE VIDRE DEL SR. CHRISTOFFER RELANDER


El sr. Christoffer Relander (Finlàndia, 1986) és un fotògraf finlandès que els seus treballs giren al voltant de la natura i la relació de l'ésser humà en ella, si entreu en el seu espai web podeu comprovar-ho. Ha realitzat treballs publicitaris per a marques com Adobe, Nixon o Oxford University Press o mitjans com  Huffington Post o Los Angeles Times.


Amb la intenció de capturar les seves arrels ha estat més d'un any col·leccionant imatges de paisatges i guardant-les en pots de vidre. Aquest projecte s'anomena Jarred & Displaced en el que utilitzant la tècnica de la doble exposició i sense utilitzar software d'edició o manipulació ha aconseguit mostrar-nos les imatges de paisatges en blanc i negre en pots de vidre.

Les imatges tenen una forta càrrega nostàlgica i poètica i és un intent infantil de retenir allò que ens agrada. Com si el fotògraf fos un col·leccionista de bons moments i més si tenim en compte que els paisatges escollits són el que ell gaudí quan fou petit. 

Jarred & Displaced és un work in progress, encara no està finalitzat. Aquí teniu un vídeo ben suggeridor de com treballa el sr. Relander.


dilluns, 19 de juny de 2017

SR. ZYGMUNT BAUMAN

(1925-2017)

A principis d'aquest any moria uns dels acadèmics que més m'ha impactat durant la meva vida universitària. Una època en la que el nostre flirteig amb els plantejaments postmoderns van fer enamorar-nos inevitablement de les seves reflexions: crític amb l'individualisme, implacable amb les desigualtats.

El sr. Bauman va nèixer a Polònia, en una família humil i jueva no practicant l'any 1925, amb tot el que això comportava en aquella època. L'any 1939 quan els nazis envaeixen Polònia la família emigra a la Unió Soviètica arribant a alistar-se a l'exèrcit soviètic; l'any 1945 va aconseguir la medalla al valor. Des d'aquest any i fins a 1953 el sr. Bauman fou part del Cos de Seguretat Interna (la KBW), unitat militar encarrregada de combatre la 'insurgència' nacionalista a Ucraïna, per exemple. Un passat militar desconegut per a molts... Ell va reconèixer que fou un comunista convençut i que fou un error unir-se al servei d'intel·ligència militar. Mentres estigué a la KBW va estudiar Sociologia.

Sociòleg, filòsof i assagista, va ensenyar sociologia a la Universitat de Varsòvia entre 1954 i 1968, any que va perdre la plaça per motius polítics i va emigrar a Israel. A partir de 1971 marxa a Anglaterra on viurà fins a la seva mort exercint de professor a la Universitat de Leeds fins al 1990. 

L'obra del sr. Bauman té 57 llibres i més de cent articles acadèmics. Les paraules clau dels seus treballs són globalització, modernitat, postmodernitat, consumisme i moral. 

Resultat d'imatges de libro sociedad liquida baumanLa investigació del sr. Bauman va començar centrant-se en la estratificació social i el moviment obrer (com a bon comunista) per anar interessant-se per conceptes més globals com la naturalesa de la modernitat, la burocràcia i l'exclusió social. L'holocaust tingué, òbviament, un pes important en la seva obra; de fet, Modernidad y el Holocausto és un dels seus llibres més reconeguts, en el que planteja que l'holocaust no s'ha de tenir en compte com a quelcom accidental sinó com a conseqüència de la mateixa civilització moderna. Això el portà a enfocar el seu treball acadèmic cap a la crítica a la modernitat, reivindicació 'sui generis' de la postmodenritat i detectà com podia ajudar les ciències socials a millorar la societat.

Inventor del concepte de 'modernitat líquida' (2000), el sr. Bauman ens plantejava la possibilitat de que la identitat no era quelcom fixe, innat i innamobible sinó adaptable, canviable, flexible... líquid (què ens agrada això!).

En els darrers anys el sociòleg portà els seus postulats tèorics al terreny de les xarxes socials analitzant la superficialitat i la manca de sociabilització que proporcionen. 

El sr. Bauman era capaç de publicar fins a 2 i 3 llibres a l'any, sol o en col·laboració, oferia xerrades d'un contundència en l'oratòria impecable. Valorat per una línia de pensament crític, pròxim al moviment 'dels indignats', als grups de protesta contra la globalització, molt en contra dels murs i la inoperància davant del tema dels refugiats, per a ell, una nova manifestació de l'etern rebuig a l'Altre.

Va morir amb 91 anys però amb una passió pel coneixement i capacitats d'anàlisis envejable per a qualsevol jove investigador.

El sr. Bauman no escrivia per agradar escrivia per a sotregar-nos, qüestionar-nos i treure'ns de la nostra zona confortable de pensament.

Gran pèrdua, amics i amigues! 


dimarts, 13 de juny de 2017

AJUDEM AL SR. UBALDO A ACONSEGUIR EDITAR LA PERDUA DE L'ESTAT EN VINIL


Resultat d'imatges de la perdua de l'estatAmics i amigues, us demano la vostra col·laboració per a una bona causa. L'amic Andreu Garcia: Ubaldo -un dels grans artistes universals que tenim a Amposta- vol editar el seu nou treball en vinil i per això ha obert un projecte a Verkami.

L'art del sr. Ubaldo el vam descobrir amb l'Ensemble Topogràfic un projecte en el que estava acompanyat del sr. Martorell i la sra. Hierro on barrejaven música i dansa amb un nivell d'intensitat embriagador, fascinant i hipnòtic. El vaig gaudir 3 cops i l'emoció en gaudir-lo no perdia ni una mica, ans al contrari, guanyava enters cada cop que els veia i escoltava.

A partir d'aquí, vam seguir al sr. Ubaldo en el seu segell discogràfic Boira Discos, vam assisitir en les diferents edicions del festival: Formes Diverses de Vida, on és capaç de reunir nous talents, innovació i música experimental...

ThbDoncs bé, el sr. Ubaldo emprén el projecte més important que ha fet: editar en vinil el seu segon treball: La pèrdua de l'estat juntament amb Bubota i Plug in the Gear (el primer LP fou Sud Ego , 2014)

A finals del 2014 Ubaldo comença un seguit de més de 50 concerts fets per tota la penínsul·la (des de Saragossa, Granada, València o Alacant) i aquests bolos han donat forma a aquest nou disc. Un disc que -en paraules de l'artista- "convida a submergir-se en les corrents d'aigua subterrànies que el formen... corrents que parlen de pèrdues personals, de fer-se gran, de mirar cap al futur i enyorar en certa forma la inocència de l'infantesa o de com els sentiments es transformen i canvien d'estat com si de sòlids, líquids o gasosos estiguéssim parlant. Tota pèrdua és una nova oportunitat per a veure i fer coses sota la mirada d'un nou prisma". Un LP que beu de l'ambient, el noise, la improvisació i la música experimental.

Podeu entrar a Verkami i col·laborar en aquest enllaç per a poder produir 250 còpies del disc en format vinil. Les recompenses no tenen pèrdua, a més de les esperades còpies del vinil, samarretes o fanzines podeu aconseguir una visita a Lisboa vivint a casa de l'artista (fa uns mesos que hi viu) o una invitació a dinar i poder provar la paella de la seva mare.

Vinga, som-hi! Tots i totes cap a Verkami! Només queden 4 dies !!!

dimecres, 7 de juny de 2017

COLLITA CANNES 2017


Resultat d'imatges de festival de cannesEn aquesta 70ena. edició del Festival de cinema més glamurós del món, el Festival de Cannes, s'ha tingut presència hispànica: el president del Jurat fou el sr. Pedro Almodóvar, molt ben acompanyat de Agnes Jaoui, Jessica Chastain, Will Smith, Park Chan-wook, Fan Bingbing, Maren Ade i Paolo Sorretino ... un jurat eclèctic, eclèctic. Aquesta diversitat ha provocat algun que altre enfrontament entre membres del jurat; per exemple, la polèmica del festival vingué amb la programació en competició de productes Netflix quan no tenen cap intenció de projectar-se en pantalla gran. El President -mr. Almodóvar- va declarar que veia absurda la possibilitat de premiar un film que no té previst passar pels cinemes. El Príncep de Bel-Air -mr. Smith- va replicar que això era la nova realitat del món audiovisual: multiplicitats de pantalles i dispositius (de fet, ell promocionava un film produit per Netflix, ejem). Actualització vs. No-actualització s'enfrontaven. I que el sr. Almodóvar representés el discurs 'tradicional' és com una pena, no?.

Polèmiques a banda, del 17 al  28 de maig Cannes ha estat un espai d'exhibició i de negocis del món auudiovisual.

Cannes 2017 s'inaugurà amb Les Fantomes d'Ismael d'Arnaud Desplechin amb Charlotte Gainsbourg i Marion Cotillard. Per la programació van passar la peli número 100 de l'incombustible Takashi Miike: Blade of the Immortal; la nova d'Andrey Zvyagintsev (habitual dels festivals) amb Loveless; Wonderstruck de Todd Haynes amb Julianne Moore sobre la història d'una nena sord-muda als anys '20 del segle passat; Okja (una de les dues pelis Netflix presentades a Cannes) de Bong Joon-ho, habitual del Festival de Sitges, director de Host o Memories of murder, per exemple; la nova de la veterana Agnés Varda, Visages Villages; Un beau soleil intérieur de Claire Denis amb Juliette Binoche; Le Redoutable de Michel Hazanavicius (el director de The Artist), un biopic sobre Jean-Luc Godard; Las hijas de Abril de Michel Franco;  Claire's Camera de Hong Sang-soo; 120 battements par minut de Robin Campillo; Before we vanish de Kiyoshi Kurosawa; Happy End de Michael Haneke; The killing of a sacred deer de Yorgos Lanthimos.

Resultat d'imatges de cartel the square ruben östlund

PREMIS CANNES 2017

- Palma d'Or: The square, de Ruben Östlund
- Gran Premi del Jurat: 120 battements par minute, de Robin Campillo
- Premi del Jurat: Loveless, d'Andrey Zvyagintsev
- Millor direcció: Sofia Coppola per The Beguiled
- Millor actor: Joaquin Phoenix per You were never really here
- Millor actriu: Diane Kruger per Aus Dem Nights (In the fade)
- Millor guió: Ex-aequo per a Yorgos Lanthimos i Efthimis Filippou per The killing of a sacred deer i per Lynne Ramsay per You were never really here
- Millor pel·lícula de la Setmana de la Crítica: Makala d'Emmanuel Gras
- Premi Càmera d'Or: Jeune femme de Léonor Serraille
- Premi FIPRESCI de la crítica: 120 battements par minute de Robin Campillo
- Millor pel·lícula a Un Certain Regard: Lerd (A Man of Inregrity) de Mohammad Rasoulof
- Millor curtmetratge: Xiao Cheng Er Yue de Qiu Yang

dilluns, 5 de juny de 2017

SR. CARLES CAPDEVILA. VIURE, PENSAR, RIURE

(1965-2017)

Hi ha tants Carles Capdevila com persones que llegeixen aquest article. Cadascú té el seu i es fa difícil triar per quin començar a escriure'l, l'endemà de la seva mort als 51 anys, a causa d'un càncer. Els obituaris diran que ha mort el director fundador del diari Ara, però hi ha molts altres Carles. Podem provar de començar pel més desconegut. El noi de 25 anys que, al 1991, va impulsar el Diari de la Pau per protestar contra la Guerra del Golf, que va convèncer Manolo Vázquez Montalbán per què hi escrivís, Josep Maria Trias per què en fes el logotip, Mariscal per què els regalés un dibuix i que, en menys d'una setmana, va aconseguir imprimir-ne 100.000 exemplars.

Aquest era el Carles: un home amb idees que, a sobre, tenia la capacitat i l'empenta per tirar-les endavant, perquè és el que sempre havia vist a casa. El seu pare, fuster dels Hostalets de Balenyà (Osona), no en tenia prou imaginant-se els mobles que li demanaven els clients. Els havia de fer amb les mans. I li van sortir, a ell i a la Isabel, dos fills també artesans del periodisme: el gran, en Josep, i el petit, en Carles, que va preferir estudir Filosofia. Pensar, preguntar, parlar,  i no callar mai, i aquella curiositat que el feia ser el cul de mal seient i que el va portar a redaccions tan dispars com la de Lecturas o la de l'Avui.

Hi ha el Carles a qui se li eixampla el món quan amb l'Eva Piquer, la seva parella sentimental i intel·lectual, s'instal·len dos anys a viure a Nova York. Llegeixen, escriuen, treballen de freelance i posen les bases d'una unió de la qual en sortiran quatre fills, l'Aina, el Nil, l'Abel i l'Aniol. I aquí apareix un altre Carles, el que aplica l'ironia, la intel·ligència i el sentit comú que han amarat tota la seva vida al món dels pares i de l'ensenyament. El que es recorre (i es perd) a tots els pobles de Catalunya fent xerrades a cada entitat i a cada col·legi, el que descobreix que no hi ha res que l'apassioni més que compartir idees, el que dedica els  seus esforços a fer pensar i riure a la bona gent que va a escoltar-lo.

No hi ha prou article per tants Carles Capdevila com he conegut, per tants Carles Capdevila amb qui he treballat, a El 9 Nou, a Malalts de Tele (TV3), a Islàndia (RAC1) i a l'Ara, un altre projecte de periodisme artesanal made in el fill del fuster dels Hostalets. Ràpid, creatiu, entusiasta, divertit, desconfiat, sensible, combatiu i generòs, molt generòs. Li agradava fer de tot i ho feia tot bé. Rèiem perquè aquests últims mesos estava vivint una vida de youtuber. Un vídeo seu en un acte de Barcelona havia tingut milions de visites i li havia obert la porta a fer una gira -ara malauradament estroncada- de conferències per Espanya i Llatinoamèrica.

Liderava els equips humans amb la convicció de qui no li ha calgut mai aixecar la veu, amb un posat humil que amagava un talent irrepetible, que alguns potser van descobrir quan ja era massa tard. Cadascú té el seu Carles Capdevila. La prova és que avui hi ha molta gent que no el coneixia i que el plora com si fos un persona més de la seva família. Aquest era el Carles i aquest és el buit que encara no ens podem imaginar que ens deixa.

Albert Om a Obituaris de 
La Vanguardia del 03/06/17