EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO -#PROGRAMA84

 

'CINEMA PARADISO' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Per a totes les persones que estimem el cinema, la pel·lícula de Giuseppe Tornatore, Cinema Paradiso, és un clàssic contemporani indiscutible. Que sí, que té un punt sensibilero i lacrimògen que fa tirar enrera al públic que no paeix bé els productes excessivament sentimentals ... però és que si connectes amb Cinema Paradiso tots aquests prejudicis et són ben bé igual per moltes raons: per l'Amor (en majúscules) pel Cinema que transmet tot el film, per la història emotiva i romàntica (i no només per la història d'amor que planteja), per la música magistral d'Ennio Morricone (una de les BSO de la meva vida), per l'amistat intergeneracional que planteja la història i que hauria de ser un exemple per a les 'noves' generacions, per l'homenatge a un temps que ha marxat i que, sovint, cal revifar-lo per aprendre 'coses' del present, per la capacitat innegable de mostrar-nos la màgia pel Cinema que molts vam descobrir fa anys i no l'hem abandonat mai ... Cinema Paradiso és EL film per a qualsevol persona que estimi mínimament el Cinema.

Per tot això, era inevitable que el CineClub La Ràpita la programés algun dia... i aquest diumenge és el dia: gaudir-la en pantalla gran és un autèntic regal.

Veniu!, gaudirem i plorarem junts...

mónFILMAT 2021 #0: JA TENIM CARTELL !!

 

(by Jaume Vidal Arasa)

'EL PUNT DE CERDANYOLA': TANCA UN DELS CINEMES DE LA MEVA VIDA

 

Em queda tan lluny que sembla que sigui, literalment, una altra vida; però des de 1992 fins al 2006 vaig viure a Cerdanyola del Vallès, mentres estudiava a la universitat (enllaçant carrera i doctorat) i treballava a la 'capital'. Afortunadament, a la mateixa població on residia (en un estupendo pis d'estudiants) teníem un dels cinemes més guais que he vist mai de la vida. La cinefàgia en aquella època era galopant, podia anar al cinema 3 cops per setmana i el 'Cinema El Punt' (o Kursaal que era com es deia quan el vaig conèixer) era el lloc IDEAL. El cinema de Cerdanyola del Vallès va ser el multisales amb l'aforament més gran de Catalunya.

Malauradament, fa uns mesos, aquell cinema va tancar les seves portes per a sempre. Tot referenciant Cinema Paradiso, m'haguès encantat haver pogut anar i haver fet una darrera sessió com a acomiadament i agraïment dels bons moments que hi vaig passar en les seves sales i en les seves butaques (penseu que foren dels pocs cinemes que van instal·lar butaques que es reclinaven i s'alçaven reposa- peus... impressionant).

Després de 75 anys, el Coronavirus li ha donat el toc de mort definitiu. El cinema es va obrir l'any 1944, regentat per Pere Sallent i Marina Renom, amb el nom de Kursaal. En aquells moments era un petit cccinema de 500 butaques de fusta. La següent generació: Josep Sallent i Rosalía Puigcercòs van heretar ek negoci el van ampliar a 2.000 butaques. El nèt del fundador -Pere Sallent- el va convertir  en una multisala d'11 sales, la primera multisala per nombre d'espectadors de Catalunya i se li va canviar el nom a El Punt. La  crisi del negoci no era una cosa recent, ja el 2018 es va fer pública la venda dels terrenys a una constructora... per tant, el final era qüestió de temps. La intenció és aixecar noves vivendes a l'espai on estava el cinema.

El nombre de films que he vist en aquest cinema són incomptables. El nivell de satisfacció que em van proporcionar incalculable. La meva cultura cinèfaga s'asseu, en bona part, damunt d'aquest espai valuòs en la memòria. 

Amb un video d'agraïment l'actual propietari va confirmar el tancament definitiu que tot i que es volia realitzar l'abril de l'any passat l'estat d'alarma va accelerar el tancament definitiu.

Però la Vida és canvi i les 'coses' marxen per a que n'arribin d'altres de noves... el sentiment de nostàlgia, però, és del tot inevitable.

Gràcies, Kursaal!

L'AGENT

 

"Talla't les ungles. No esgarrapis tant. Sigues amable. Sigues cordial. Nua't la corbata, la reunió és important (saps xinès?). No facis mala cara. No et facis el graciós. Quan maduraràs? Quan deixaràs de fer l'ànec? Quan seràs formal? Què t'has cregut? No et saps vendre. T'has venut barat. No fumis tant. No saps que el torrefacte també és fatal? No passa res per fingir una mica, no et cauran els anells. No tens futur. No tindràs jubilació. Per què no bregues per una nòmica còmoda? Per què has dit que no a qui no convé dir-li que no? Et penses que salvaràs la humanitat? Et creus millor que nosaltres? En quin tramvia tronat et vas quedar? Molta marqueteria subtil, però ni cinc de plusvàlua. El que tu regales altres ho cobren a preu d'or. La febre de l'or, noi, que no saps on som clavats, tots plegats? L'alquímia de les balances, els manaments dels parquets, les fluctuacions que no comprens, les sensacions que fan ballar els mercats... Talla't l'emparrada contemplativa. No oblidis el codi de barres. Si no vas per ells, ells aniran per tu. Què fots? Deixa de mirar-me del cul! No sóc cap d'aquelles embadocades que et riuen els acudits. Presta'm atenció. Posa't el collar -la corbata, vull dir. Calla i escolta. No rondinis. Esncara estàs així? Ai, la puta hòstia! Malgastes el talent. Malgastes el temps. No saps anar de cara a barraca? I vols que et representi? Jo sóc un triomfadora, nen. Potser ets un fotut geni, però noi, passen altres trens per les noves vies. Els miracles els has de construir. Què et costa somriure a la càmera? Per què no pots ser una mica formal? Et penses que qualsevol té una entrevista en prime time al programa més escoltat dels matins? Tens potencials que ni tu saps. Però, si vols que fem negocis, he de fer uns quants retocs. Vull, exigeixo carta blanca ... I ara per què plores, tros de bleda? Va, home, no et posis així... Si ets estupend, una joieta, vine amb la mama. Jo sé què et convé. Jo et poliré. Què remugues? Una dutxa daurada, ara? Si n'ets de marranot; és a dir que ni m'escoltaves; quina feinada se'm gira! Va, estira't; no, a la catifa no, no fotem, i obre la boca, marranot, vull que no t'ho empassis tot".

Josep Igual (2013:2-3) Amors gairebé eterns.

2ona. EDICIO DE FRONT, MOSTRA INTERNACIONAL DE CINEMA DE CONFLICTE I PAU

 

Al nostre territori passen coses xules, això ja és un fet; i se n'afegeixen de noves. Aquest és el cas de Front, Mostra Internacional de Cinema de Conflicte i Pau. Després d'una primera edició l'any 2018 i una pandèmia que no ha ajudat ha enfortir el projecte tenim la sort de poder gaudir de la segona edició que comença avui. Amb el desig de que tingui la continuitat que aquest projecte mereix.

FRONT, va nèixer al voltant de l'anversari dels 80 anys de la Batalla de l'Ebre, amb la idea de realitzar una mostra de cinema en els espais de la Batalla de l'Ebre: Terra Alta, la Ribera d'Ebre, Baixa Ebre i el Montsià; per raons pressupostàries, les projeccions i activitats es van haver de realitzar a Roquetes, Tarragona i Valls. La mostra vol ser un punt de diàleg sobre els conflictes del passat i del present, pròxims i llunyans. Un espai de debat sobre els conflictes, la pau i la memòria històrica.

Aquest 2021, FRONT arriba amb més força, recuperant l'esperit de creació de la mostra. Així les poblacions amb acitivitats són: Corbera d'Ebre, Gandesa, Bot, Flix i Campredó.

FRONT està dirigit per Elisenda Trilla i Oriol Gracìa i tindrà lloc d'avui divendres fins al dissabte 29 de maig; aglutinant l'activitat en aquests dos caps de setmana.

El programa d'enguany compta amb produccions audiovisuals com: Josep (film d'animació sobre les persones exiliades d'Espanya i reclosos en els camps de concentració francesos); 'L'últim aviador' i 'La Plaça del Diamant' com a homenatge al seu director Francesc Betriu; 'El Periple, la vella llum d'Europa' (del director ampollenc Mario Pons, un film que ens parla d'exili, de memòria i de refugiats i que porta acumulats premis en diversos festivals). 'Cantares de una revolución' (del director Ramon Lluís Bande, documental musical polític sobre la Revolució d'Astúries de 1934 a través de cançons populars interpretades per Nacho Vegas), 'Com si agafèssim una cobra' (de Hala Abdallah, documental que ens parla dels dies convulsos viscuts a Egipte i Síria de 2010 a 2012), Ophir (de Alexandre Berman & Oliver Pollet, un film de forta càrrega poètica sobre la revolució a Bougainville de Papua Nova Guinea); un selecció de curts en els que hi trobem 'La Fatarella 1938' (dirigit per Pau Bertomeu i en el que el Ciutadà K hi  figura com a guionista).

A més de films, FRONT compta amb tast de vins, teatre (amb l'obra 'Passat/Present' de l'actriu Maria Moral, amb fragments i relats de testimonis reals de la Batalla de l'Ebre i la Guerra Espanyola del '36) i actuació musical (amb el concert de Temps al Temps, presentant el seu disc 'Hivern'). A més de visites guiades a diferents localitzacions del territori (com el Castell de Flix).

Així doncs, a partir d'avui ens esperen dos caps de setmana ben intensos de cinema, teatre, reflexió i música acompanyat d'una bona copa de vi. Llarga vida a FRONT !!´

Aquí us deixo tot el programa:

Programa: 

Divendres 21 de maig:
Església vella, Corbera d'Ebre (6€ + tast de vi)
19:30h | Acte Inaugural del Festival
20:00h | Projecció de 'Josep' de Aurel
21:00h | Tast de vins amb memòria

Dissabte 22 de maig:
Cinema de Flix
11:30h | Selecció de curtmetratges de Memòria Històrica (gratuït)
Castell de Flix
19:00h | Homenatge a Francesc Betriu amb Paco Poch, productor i director de cinema
19:30h | Projecció del documental 'L'últim aviador' de Francesc Betriu
21:00h | Projecció de 'La Plaça del Diamant' de Francesc Betriu

Dijous 27 de maig:
Cinema de Bot (4€)
19:30h | 'El periple, la vella llum d'Europa' de Marion Pons.

Divendres 28 de maig:
Torre de Font de Quinto de Campredó (10€ + tast de vi)
20:00h | Presentació del film 'Cantares de una revolución' de Ramón Lluís Bande
21:30h | Tast de vins de la memòria
22:00h | Estrena de la peça teatral 'Passat/Present' de l'actriu Maria Moral, amb fragments i relats de testimonis reals de la Batalla de l'Ebre i la Guerra Civil

Dissabte 29 de maig:
Cinema de Bot (4€)
11:00h | Projecció del documental 'Com si agaféssim una cobra' de Hala Albadalla
13:00h | Debat amb el col·lectiu So de Pau
Celler Herència Altés, Gandesa (10€ + tast de vi)
19:00h | Presentació del film 'Ophir' d'Alexandre Berman & Oliver Pollet
20:30h | Tast de vins
21:00h | Concert de Temps al Temps. Presentació del disc 'Hivern'

MARIA ARNAL I JOHN TALABOT A LA BIENNAL DE VENEZIA AMB 'AIR/AIRE/ARIA'

 

No podíem tenir millor ambaixadora a la Biennal de Venècia que la sra. Maria Arnal. La cantant i compositora, juntament amb el Dj i músic electrònic John Talabot han dissenyat l'espai sonor per al pavelló Catalonia in Venice- AIR/ARIA/AIRE que l'Institut Ramon Llull presenta a tant prestigiós esdeveniment, comissariada per l'arquitecta Olga Subirós.

El tema central de la Biennal d'enguany és 'Com viurem junts?' i AIRE és una investigació sobre l'aire com un bé comú del qual depén la nostra supervivència. El projecte es concreta en una gran instal·lació multisensorial que proposa una immersió en l'experiència de la contaminació de l'aire; en el que es destaca el paper de l'arquitectura i l'urbanisme en el context de dues crisis: la del canvi climàtic i la de salut pública provocades per les emissions de combustibles fòssils. En l'actual situació pandèmica, nombrosos estudis han vinculat la contaminació de l'aire amb una major incidència de casos de Covid19 en zones urbanes.

L'espai expositiu acosta a les persones visitants a tres aspectes de la contaminació de l'aire: la seva materialitat, la seva aparent invisibilitat i el seu impacte en les nostres ciutats. L'instal·lació proposa 12 mesures per canviar radicalment la ciutat de Barcelona i fer-la més saludable i sostenible obtinguda d'un complex anàlisi de diferents equips d'investiació (ús de big data). I l''aire' està en el punt central d'aquest projecte, no oblidem que la contaminació de l'aire afecta a 7 de cada 10 ciutats, 9 de cada 10 persones en el món respiren aire contaminat i més de 7 milions de persones a l'any moren en el món per la contaminació de l'aire. Sembla ser que l'oceà antàrtic és l'únic lloc del món on es pot respirar aire pur. L'ària que han compost per l'ocasió Arnal & Talabot  aporta el marc sonor a la instal·lació immersiva reproduït per més de 50 altaveus.

La instal·lacio havia de muntar-se l'any passat però la pandèmia ho va fer endarrerir a enguany. Estarà disponible del 22 de maig al 21 de novembre. Per tant, si aneu per Venècia, ja ho sabeu!

La concreció del projecte sonor (que s'ha editat en vinil) consta de 3 parts (Aria I, II i III) i dues versiones exteses de 21 minuts (Aerial) i una altra de 90 minuts (Ethernal).

Aquí podeu escoltar la peça sencera:

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO -#PROGRAMA83

 

PREMIS OSCAR 2021: NOMADLAND GUANYA

 La 93ena. edició dels Premis Oscar va ser freda, avorrida, sosa... sense arribar als nivells catastròfics de la dels Goya però ben pròxima. Tot i estar dirigida pel sr. Soderebergh i que va prometre emoció, la cosa no va sortir com esperava. Tot i això, va haver moments simpàtics: com el comentari que l'àvia coreana -en recollir el premi- li va dedicar al sr. Brad Pitt (productor de Minari) que no el va veure ni un sol dia al rodatge o que a Europa ningú és capaç de dir bé el seu nom: Youn Yuh-jung; el sr. Harrison Ford llegint comentaris negatius de l'equip que va realitzar Blade Runner va fer d'aquest clàssic  abans de ser estrenada i com valoritza la feina de muntatge per a l'acabat final d'un film; el twerking que es va marcar la sra. Glenn Close en saber que no havia tornat a guanyar per 8è. cop seguit; el discurs més emotiu fou el del sr. Thomas Vinterberg -en recollir el premi a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa per 'Otra ronda'- que va explicar que en el quart dia de rodatge del film la seva filla de 19 anys havia mort en un accident de cotxe.

El sr. Anthony Hopkins ha estat l'actor més veterà en rebre un Oscar (83 anys)... la notícia li arribà mentre dormia plàcidament a l'altra banda de l'Atlàntic, a Gal·les.

La sra. Frances McDormand ja s'iguala en nombre de premis a Meryl Streep i Jack Nicholson (que en tenen 3). A més en la mateixa nit 'la McDormand' s'emportà un altra com a productora de Nomadland... per tant, 3er. i 4t. Oscar en una mateixa nit.

Els premis van estar mooooolt repartits, però molt. Per nombre i importància de premis 'Nomadland' fou la gran guanyador tot i que només se'n va emportar 3, després vindrien els de 2: El Padre, Mank, Soul, La madre del blues, Sound of metal i Tenet.

'Tenet', film impactant de l'any, només s'emportà 2 premis a Millors Efectes Visuals i Millor Disseny de Producció (més que merescuts), i presència spanish en recollí el premi a Millor Maquillatge (per La madre del blues) per Sergi Lopez-Rivera.

Aquí teniu la llista de premis, indicant si l'he encertat o no en la meva quiniela. He aconseguit un 47,8%  d'encerts... no he arribat ni la meitat!

Mejor Película     

"Nomadland" (X)

Mejor Actor Protagonista   

Anthony Hopkins por "El padre"  (X)

Mejor Actriz Protagonista     

Frances McDormand por "Nomadland"  (X)

Mejor Director 

Chloe Zhao por “Nomadland”  (X)

Mejor Actor de Reparto 

Daniel Kaluuya por “Judas and the Black Messiah”  (X)

Mejor Actriz de Reparto  

Youn Yuh-jung por “Minari”  (X)

Mejor Guion Adaptado  

Florian Zeller and Christopher Hampton “El padre”  (X)

Mejor Guion Original   

Emerald Fennell por “Una joven prometedora”  (X)

Mejor Película de Animación

“Soul”  (X)

Mejor Película Internacional

“Otra ronda  (X)

Mejor Documental

“My Octopus Teacher”  (X)

Mejor Fotografía

Erik Messerschmidt por “Mank” (X)

Mejor Diseño de Vestuario

“Ma Rainey’s Black Bottom” (X)

Mejor Montaje

“Sound of Metal” (X)

Mejor Maquillaje y Peluquería

“Ma Rainey’s Black Bottom”   (X)

Mejor Banda Sonora Original

“Soul”   (X)

Mejor Canción Original

“Hear My Voice” de “El juicio de los 7 de Chicago”  (X)

Mejor Diseño de Producción

“Mank (X)

Mejor Sonido

“Sound of Metal” (X)

Mejores Efectos Visuales

“Tenet”  (X)

Mejor Cortometraje

“Two Distant Strangers”  (X)

Mejor Cortometraje de Animación

“If Anything Happens I Love You”  (X)

Mejor Cortometraje Documental

                        "Colette" (X)

REENCARNACIO

 

Li parla, amb entusiasme juvenil, de la reencarnació. Una reencarnació amb talla acostada culturalment. Un vestit casolà amb cert vague perfum exòtic. 

"Reencarnacions? Anar repetint curs?"

"Ets un descregut".

"Un descregut que no vol repetir cursos descreguts"

A fora el sol calcina els àngels rasos, i la tartana fantasma dels segadors, mans vingudes a ajudar a reconquerir els aiguamolls per a la salubritat de les collites, torna a passar, com esmaltada en nacres flonjos.

Josep Igual (2019:75). Circ de puces

'THE KID' AL CINECLUB LA RAPITA

Quants cops heu vist una peli de Charlot en pantalla gran? probabement, la resposta és mai. Podem  haver vist cinema clàssic però Charlot, és més que clàssic, podem parlar, en el seu cas, de la Pre-Història del Cinema... i és difícil que la Pre-Història sigui programada en un cinema. Per això, es van inventar els CineClubs per a poder gaudir de projeccions que sense ells no podríem gaudir. 

Així doncs, la proposta del CineClub La Ràpita per aquest diumenge a la tarde es transforma en tota una experiència.

The Kid, és una pel·lícula muda de 1921. Es tracta del primer llargmetratge d'una de les icones del Cinema: el sr. Charles Chaplin. Quin millor homenatge en el seu centenari que gaudir-la de nou en una bona sala de projecció.

Un nen abandonat és recollit per una rodamón -Charlot- i tot i que no sap ben bé què fer-ne decideix adoptar-lo i cuidar-lo. De la seva supervivència de l'adult i el nen va la pel·lícula. El personatge de Charlot havia debutat 7 anys abans, el 1914, i en aquella època, el sr. Chaplin podia arribar a filmar 1 curt per setmana.

El sr. Chaplin que ja portava un pila llarga de curtmetratges dirigits i interpretats per ell -més de 50 curtmetratges-, fent crèixer el personatge de Charlot, va decidir fer el salt al llargmetratge amb aquest film. Per al film el director s'inspirà en la seva pròpia i dura infància en el seu Londres  natal (fou separat de la seva mare de petit i treballà ben aviat en espectacles ambulants per a sobreviure); l'altra qüestió autobiogràfica és en la recent mort d'un fill seu (nascut prematur) en l'època que preparava el film.

El nen fou interpretat per un petit Jackie Coogan que es va convertir en la primera estrella infantil de la Història del Cinema i que en moltes de les escenes del film li roba el protagonisme al mateix Chaplin. Una de les primeres estrelles infantils que va acabar com la majoria: els seus propis pares li van robar la fortuna que havia fet en el cinema i als 18 anys es va trobar sense res... Molt més tard interpretaria al Tio Fétido de la Familia Adams, la sèrie dels anys '60. Arribaria a participar en més de 150 films. Va morir en 69 anys, l'any 1984.

Un història atemporal. que podria passar fa cents anys o ara mateix, en la que es combina el riure i la tristesa, la bondat i la maldat. En la que el sr. Chaplin torna asituar allò social el centre del seu film, com portava fent en la pila de curtmetratges que havia realitzat fins llavors. La pobresa per al director-autor significa tendresa, inocència i bones intencions. El film està carregat de simbologia cristiana: sobre personatges que resen, àngels, cels, dimonis....

Tot i que el sr. Chaplin ja tenia una llarga trajectòria en el cinema, The Kid significa una pedra fundacional: no només per ser el seu primer llargmetratge sinó perquè acabava de crear United Artist (amb altres estrelles de l'època) per a poder tenir el control absolut de les seves produccions. Amb The Kid, el sr. Chaplin va demostrar que podia saltar del curt al llarg de forma mestra... després vindrien joies del cinema com La quimera del oro, Luces de la ciudad, Tiempos modernos o El Gran Dictador.

Una bona forma de gaudir d'una tarde diumenge, gaudint de Charlot i del mestratge del sr. Charles Chaplin.

 

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO -#PROGRAMA82