dimarts, 31 de maig del 2011

BIOPHILIA ... BJORK ESTA ENLLESTINT NOU DISC

El 30 de juny, a Manchester, la sra. Björk estrena nou i esperat treball discogràfic: BIOPHILIA.
L'està presentant des d’una nova pàgina web feta amb la última tecnologia html5 i aires 3D per a parlar-nos d’un treball en la que l’artista torna a barrejar de forma sàvia la tecnologia punta amb la natura, la música i la ciència.

Porta des del 2008 treballant-hi i el presenta com una continuació de Volta (l’anterior treball). Però si aquell tractava més d’antropologia en aquest no hi ha humans i pesa més el component tecnològic, entrant, fins i tot, en àmbits com la física del so... “vaig començar a comprendre el so, com es mou el so i la física del so, la manera com es comporten les notes en una habitació, amb els límits de les parets, entre els objectes. És semblant a la manera com funcionent els planetes i les coses microscòpiques”, afirma l’islandesa. El disc està inclòs en tot un espectacle multimèdia en el que intervenen instruments inventats expressament per a l'espectacle, com: un pèndol de 10 metres que utilitza el camp gravitacional terrestre per a crear patrons musicals, cançons fetes en un Ipad, un sharpsichord (una pianola gegant en forma de barril amb cons d'amplificació que funciona amb el mateix mecanisme que una caixa de música).... Si visitem el seu blog o el canal youtube ens adonarem que el nou treball planteja de forma ambiciosa la unió entre allò micro i allò macro ...del moviment dels àtoms al moviment dels planetes ... ens toca rebre a la Björk més críptica?

Aquí teniu un avançament ... jutgeu vosaltres!.

dilluns, 30 de maig del 2011

27M: AIXO ES DEMOCRACIA ????



(vídeo de Daniel Vázquez;


música: This is war de 30 seconds to mars)




(vídeo de Paco Ruiz)

divendres, 27 de maig del 2011

SR. JORGE TIMOSSI

(1936-2011)

No coneixia de res al sr. Timossi però quan vaig llegir la seva necrològica vaig assabentar-me que fou la persona real en la que es basà Quino per a crear el personatge de Felipe (gran amic i veí de Mafalda)... llavors vaig pensar que feia molts anys que el coneixia, però si és Felipe !!!.


El sr. Timossi -periodista i conegut per sobrenoms com el Timo o el Flaco- va nèixer a Buenos Aires, es va graduar com a químic però la seva passió per les lletres el va portar cap al periodisme. Donà suport a la revolució castrista a Cuba i l'any 1959 s'uní a l'agència estatal Prensa Latina, nascuda gràcies a aquesta revolució i que donava cobertura a França, Mèxic, Argèlia, Marroc... El sr. Timossi estigué destinat a Santiago de Xile durant el cop d'estat de 1973 i fou l'únic perdiodista que va poder parlar per telèfon amb el sr. Allende poc abans de morir. Fou enviat especial durant la revolució iraní, feia el seguiment dels viatges internacionals de Fidel Castro i fou sots-president del Instituto Cubano del Libro.


El valor de la trajectòria professional periodística del sr. Timossi és inqüestionable, però allò que el fèu popular fou l'amistat des de sempre amb el sr. Joaquín Salvador Lavado (més conegut com a Quino)... "De todo el grupo de amigos, Quino y yo éramos los más jóvenes, los más flacos y los más tímidos", afirmava el sr. Timossi. Dues dents frontals enormes, prim i despentinat... així era el sr. Timossi i així era Felipe, que fèu la seva primera aparició en les històries de Mafalda el gener de 1965 amb el seu posat reflexiu i lent, lector apassionat de El Llanero Solitario, li encanta jugar a cowboys, els Beatles i els escacs.


"Como a Felipe, a mí me sigue gustando jugar a los cowboys y me enamoro de todas las mujeres, platónicamente", digué el sr. Timossi.

dijous, 26 de maig del 2011

PER A LA NOSTRA CAROLINA ...

Aquest grup, Illa Carolina, l'he descobert al Genius Loci (que us parlava ahir)... i inevitablement, he pensat en la nostra Carol-ina particular ... una cançó divertida, fresca, marxosa ... plena de bones energies !!!



... i és per a vós, Carol !!






FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA D'AMPOSTA 2011

dimecres, 25 de maig del 2011

GENIUS LOCI A LA FUNDACIO MIRO

Amics i amigues, us recomano molt i molt l'exposició que fins al 05 de juny podeu gaudir a la Fundació Joan Miro. El títol no és massa inspirador, de fet, és molt més avorrit del que trobareu si aneu a GENIUS LOCI, una exposició en que diferents grups de l'escena musical independent de Barcelona traslladen les seves idees extramusicals a les sales de la Fundació Joan Miró.



Cada espai inventat pels artistes (10) va acompanyat d'un fil musical que el visitant pot seguir per l'inseparable audioguia (o és un reproductor d'MP3?)(mai se li havia tret tant partit a l'audioguia!), en el que escoltem cançons del grup en qüestió o indicacions per a aprofitar al màxim de la instal·lació muntada.



I és que hem de parlar 'd'instal·lació' ja que Hidrogenesse, Mürfila, Mishima, Standstill, Internet 2, Manos de Topo, Els Amics de les Arts, Za!, The Pinker Tones i Illa Carolina... el que han 'parit' és una seguit d'estances plenes de creativitat, carregades de l'estil i l'atmòsfera del grup musical respectiu. Mitjançant mobiliari, projeccions de vídeo i escenografies, els diferents artistes ens mostren el seu univers creatiu... la barreja de música pop i art ha estat un gran encert de la programadora de la Fundació Miró.



Així doncs, els 10 grups de música han jugat a ser artistes conceptuals i han edificat una idea que pogués transmetre allò que volen dir al món amb el seu treball. Podeu consultar molt de material en un espai web propi que ha creat la Fundació Miró, cliqueu aquí.



De les 10 instal·lacions, la més elaborada és, sens dubte, la de Manos de Topo que ens plantegen el naixement, evolució i mort d'una relació de parella mitjançant la construcció de diferents estances d'un pis i allò que conforma la vida quotidiana. La més 2.0 és la proposada per Za! en la que el públic assistent, mitjançant l'activació de cassettes i micròfons poden crear una peça musical de la cojunció de les diferents peces auditives activades. La més impactant és la The Pinker Tones que amb Sampléame ens volen transmetre el valor d'utilitzar material d'altres sense les empanades d'uns drets d'autor que estan totalment inadaptats en el funcionament de la producció musical actual i les seves formes de reproducció. La més simpàtica és la que ens proposa Els Amics de les Arts que mitjançant un projecció que ens envolta ens parla del naixement i la vida del grup a ritme del hit Jean Luc, mentre ho mires estirat en un llit elàstic (el clàssic llit elàstic dels Amics de les Arts) ple de coixins.



Els Standstill plantegen un gàbia de vidre -simulant un zoo- sota l'etiqueta 'Please, feed the band'; els Hidrogenesse parlen del lligam amb l'obra de Terenci Moix i l'Egipte idolatrat; Mishima han reproduit la sala Heliogábal; o Mürfila ens parla d'una super-heroïna que lluita contra la seva rival petarda, la Chari, i contra les multinacionals que volen domesticar la seva creativitat.



Us deixo un vídeo del making of del muntatge de l'exposició, on podeu veure tots els artistes en acció.



dimarts, 24 de maig del 2011

DE VIDA (34): INDIGNATS !!!



dilluns, 23 de maig del 2011

A PARTIR DE CIERTA EDAD...




A partir de cierta edad, nuestros recuerdos están tan entrecruzados unos con otros, que la cosa en la que pensamos, el libro que leemos, carece casi de importancia. Hemos puesto parte de nosotros mismos por doquier, todos es fecundo, todo es peligroso y podemos hacer descubrimientos tan preciosos en los Pensamientos de Pascal como en un anuncio de jabón.



Marcel Proust (1913:124-15) En busca del tiempo perdido, 6. Albertine desaparecida


Foto: A donde no llegue (Senegal), Laura Medrano



divendres, 20 de maig del 2011

DIEZ MENTIRAS SOBRE DEMOCRACIA REAL YA



1. Es falso que sólo traigan protestas y no propuestas. Están en su web, en http://www.democraciarealya.es, y son más concretas que algunos programas electorales.
2. Es falso que estén contra los políticos. Lo que piden es políticos responsables que no estén en contra de la sociedad y que no utilicen las instituciones de todos para su interés personal.
3. Es falso que rechacen la democracía. Lo que piden es más democracia y que la soberanía resida en el pueblo, no en los mercados ni en los banqueros.
4. Es falso que no crean en el voto. Por eso exigen una reforma electoral, para que cualquier voto de cualquier ciudadano valga igual.
5. Es falso que sean unos antisistema. Antisistema es la corrupción, la injusticia o la impunidad. ¿Es acaso esa democracia, que ellos reivindican desde la primera palabra, contraria al sistema acutal?
6. Es falso que sean violentos. Apenas ha habido incidentes, a pesar de la muchísima gente que hay.
7. Es falso que sean apolíticos. Es un movimiento apartidista, que no es igual.
8. Es falso que sean sólo jóvenes. Hay muchos jóvenes en esas plazas; jóvenes a los que ya no se podrá descalificar como 'ni-nis' o 'conformistas'. Pero también hay ciudadanos de cualquier edad.
9. Es falso que pidan la abstención. Lo que piden es el voto responsable: un atrevimiento 'contra la libertad', según el casposo criterio de la Junta Electoral de Madrid.
10. Y sobre todo es falso que esto se vaya a terminar el domingo, después de votar. Porque la democracia no consiste en votar y callar. Porque el lunes, cuando estas elecciones hayan terminado, el Mayo de 2011 continuará.


Ignacio Escolar
a Estrategias oblicuas del Público, 20/05/11

SRA. ISBERT I SR. LUCCHETTI


(1917-2011)...::::....···.(1934-2011)










El passat mes d'abril ens deixaven 2 peces fonamentals del món de la interpretació, dos rostres carismàtics, entranyables i propers que vivien la seva professió com un autèntic negoci familiar: la sra. María Isbert i el sr. Alfred Lucchetti.


MARIA ISBERT: Va nèixer a Madrid i era filla del gran sr. José Isbert (més conegut com a Pepe Isbert, una actor imprescindible en la història del cinema espanyol). La sra. Isbert tenia vocació familiar: mare de 7 fills i 1 filla (que morí al nèixer), àvia de 12 nèts i 4 besnèts. Tot que el pare volia que fos funcionària, ella va preferir la interpretació i va debutar en el teatre, al costat del seu pare -l'any 1939- . 5 anys després faria el seu primer paper en el cinema... especialitzada en el cinema còmic estigué 65 anys al peu del canó, alternant cinema, teatre i televisió. Ens regalà papers memorables a Viridiana (1961), La gran familia (1962) o Amanece que no es poco (1989).


ALFRED LUCCHETTI: Tot i el seu cognom (la família prové d'Itàlia) va nèixer a Barcelona. El sr. Lucchetti és un actor imprescindible del cinema català (va rebre el premi honorífic de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya l'any 1994), també fèu teatre i treballà com a director en unes poques obres. El seu nom està vinculat a les principals (per no dir totes les) pel·lícules històriques fetes a i sobre Catalunya, com: Companys, procés a Catalunya (1978), La Plaça del Diamant (1982), Yo, el vaquilla (1985), La febre d'or (1992) o la seva darrer peli El coronel Macià (2006). Germà de l'actor Francesc i (del polític, un altra forma d'actor) Antoni Lucchetti, Alfred va començar tard en el món de la interpretació -amb 39 anys- després de ser acomiadat de l'empresa química en la que treballava. El sr. Lucchetti és pare de la Mònica (actriu) i Tito (tècnic i productor teatral); de la primera dirigí el seu darrer treball en el teatre: Olor d'ocell (2009). La seva sempre ha estat vocació de gran secundari i rebel, parlar més del compte el portà a treballar a Madrid perquè aquí no li donaven feina. Vell militant del PSUC la seva actitud compromesa el portà a dirigir l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (entre 1988 i 1995).


dijous, 19 de maig del 2011

EL SR. ALBERT SERRA ESTRENA OBRA DE TEATRE

Es tracta d’un dels directors de cinema català més reconegut a nivell internacional, premiat en diversos festivals (entre ells Cannes); amb un cinema culte, selecte, només per a minories... el sr. Serra és un autèntic autor! Raro, estrany, diferent i autèntic... però raro, molt raro!.

Aquests dies estrena la seva segona obra de teatre dins del cicle Radicals del Liure (del Teatre Lliure): Més enllà dels Alps. Al web del Lliure llegim l'argument: "Un jove poeta insulta a un rei pel carrer. Ell el sent. Les conseqüències són imprevisibles...". Un dels actors de l'obra és un dels components del grup musical Astrud (parlant de raros ... ).


El sr. Serra, però, que és autor i co-director de l'obra no és capaç de definir-la... sí que afirma que es tracta d’allò que a ell li agradaria veure en el teatre: gens de teatre dinàmic, res de manca de reflexió, res de sobreactuació dels actors i actrius, ni de fer-se els graciosos/es... un teatre fet a esquenes del públic, sense vocació de que agradi: un teatre estàtic, atmosfèric i ple de llibertat.

Sincerament, amb aquesta descripció de l'espectacle feta pel mateix sr. Serra fa una mica de por anar-la a veure ... però quina peli d’aquest director no en fa??!!!

Algú o alguna s’atreveix a anar-hi??

dimecres, 18 de maig del 2011

CREA ESTRENA BLOG !!!

Amics i amigues, el projecte CREA, poc a poc, es va fent gran ... fa pocs dies vam presentar els Videoglífics en directe, escapant-se de l'entorn cibernàutic per al que s'havien creat, amb una Biblioteca (d'Amposta) plena de gom a gom el públic assistent s'ho va passar bé tot intentant encertar de quina dita popular tractava el Videoglífic projectat, premi per a l'encertador/a i sorteig de llibres gentilesa de la Biblioteca.


En aquella presentació vam aprofitar per a fer públic el blog de CREA: www.grupcrea.tv, en ell us anirem parlant de tots aquells projectes que vagin prenent forma... de moment, podeu accedir a la primera temporada dels Videoglífics i el Lipdub que hem col·laborat i filmat per a l'Ajuntament de Santa Bàrbara... el vam realitzar diumenge passat i encara estar pendent d'editar, mentrestant, us deixem amb un petit making of de com es va gestar el projecte. Màxima participació de tot un poble, 30 associacions de la vila, molt d'entusiasme i la música d'un grup d'Amposta: Albert i la banda dels 13.


dimarts, 17 de maig del 2011

EL GRAN SALT !!!


dilluns, 16 de maig del 2011

IMAGINARIO A LA GALERIA HARTMANN



Aquesta fotografia tan suggeridora la podeu veure a la Galeria Hartmann (BCN) fins al proper dilluns 23/05 acompanyada d’altres dins de l’exposició IMAGINARIO. Es tracta d’una exposició col·lectiva amb els treballs de 4 artistes: Claudia Vives-Fierro, Didier Massard, Maria Gorbeña i Tom Chambers. Com el seu nom indica, l’exposició està formada de fotografies que fugen de mostrar-nos la realitat i en ensenyen atmosferes oníriques, irreals, fantasioses...



El sr. Massard munta maquetes en les que recrea móns de fantasia i després fotografia; el sr. Chambers explora el punt en que els somnis es troben amb la realitat; la sr. Vives-Fierro, utilitza siluetes i ens mostra escales que van del particular al general i dels general a l’universal; la sr. Gorbeña ens mostra paisatges hivernals que reflecteixen quietud i silenci.Si us ha agradat aquesta petita mostra ja tardeu en anar... correu que s’acaba!


(els autors/es de les fotografies que veieu són, per ordre d'aparició:


Didier Massard, Tom Chambers i María Gorbeña)

divendres, 13 de maig del 2011

FUERTEVENTURA, EL NOU DISC DE RUSSIAN RED


Vaja, sembla ser que el sr. Blogger està una mica malalt i des de fa un parell de dies no està massa fi... que si 'problemes tècnics', que si 'disculpin les molèsties' ... però la qüestió és que fa 2 dies que no podem actualitzar (i han de pensar que hi ha gent que hi està enganxada, eh?? i que té necessitat d'actualitzar... una mica de compassió!!). Quan sembla que el servei es restableix: me n'adono que ha desaparegut l'entrada del Ciutadà K d'ahir, dedicada a Cannes '11... com si mai hagués existit, el vent se l'ha emportat... missing!.

Com som gent constant i perseverant (i addicta, bàsicament!) ho tornem a intentar avui, i ho fem amb una bona notícia: RUSSIAN RED TÉ DISC NOU !!! yupii! cridem-ho als quatre vents!!!

Patíem perquè per la xarxa corrien rumors de que la srta. Lourdes Hernández (alter ego de Russian Red) deixava el món de la música i es retirava després del gran aplaudiment de públic i crítica que rebé el seu primer treball, el preciós: I love your Glasses. Per sort, es tractava d'un rumor infundat o potser en algun moment sí que va plantejar-se una retirada...

Ella ha manifestat que no va quedar gaire contenta d'aquest primer treball, així que ha marxat a Galsgow a gravar el segon... el resultat és FUERTEVENTURA, un disc més acabat, més treballat a nivell musical, més pensat, més cuinat ... també més internacional. Acompanyada dels músics de Belle & Sebastian, Russian Red diu que aquest sí és el disc que li hagués agradat que fos el seu disc debut.

Tot fent una primera escolta, us diré que és un disc més fresc, més marxós, més poper, menys nostàlgic que l'anterior i ella té una veu més cristal·lina, més oberta, més positiva ... ai, Russian Red, amics i amigues, ens torna a enamorar ...

Us deixo amb el primer vídeo del disc: I hate you but I love you.

Què ho gaudiu !!





(com sempre, si algú o alguna vol el disc... només m'ho ha de dir)

dijous, 12 de maig del 2011

COMENÇA CANNES 2011

Ahir va començar una nova edició del glamourós Festival de Cinema de Cannes que durarà fins al 22 de maig... com podeu veure en el cartell 'ells' continuen amb aquella classe i aire 'chic' que ha caracteritzat aquest festival des dels seus inicis i que l'ha convertit en referència per als festivals de cinema del món.

L'edició d'aquest any té un aire clarament 'autoral' i es podran veure films molt esperats, començant pel d'inauguració: Medianoche en París, la nova de Woody Allen (i el seu preciós cartell).

Molt esperada és la nova peli del mestre Terrence Malick que presentará El árbol de la vida (amb Brad Pitt i Sean Penn), film que havia de presentar-se en l'edició passada de Cannes però no va estar acabada a temps... així que l'expectativa porta un any coent-se.

Esperadíssima és la incursió de Pedro Almòdovar en el thriller amb gotes de terror de La piel que habito (amb Antonio Bandera i Elena Anaya... ai, què guapa!).

Després de la mal-rotllera Anti-Christ, el geni de Lars von Trier, el director amb més gràcia per a 'torturar' a les seves actrius, el director que no té àvia i es considera el millor director del món... continua en la part fosca de la vida i ens parla de l'apocalipsis a Melancholia (amb Kristen Dunst i Charlotte Gainsbourg).

Feia temps que Nanni Moretti no presentava cap film potent i potser amb Habemus Papam i les complexitats del 'món Vaticà' (eghs!) que ens explica, això s'acaba.

Es presentarà, també, el nou drama social dels germans Dardenne: Le gamin au vélo; la nova del Gus van Sant: Restless, sobre dos amants que esperen la mort; o el nou film del -darrerament també una mica desaparegut- Aki Kaurismaki: Le Havre...

Després de les crítiques rebudes per la baixa qualitat de l'edició passada, el Festival de Cannes s'ha posat les piles per a oferir una programació ESPECTACULAR ... fins i tot, el nostre amic Takashi Miike (sí, Nur el de Ichi the Killer!) està a la secció oficial amb Ichimei (Hara-kiri: death of a samurai), que només amb el títol ja promet emocions fortes i que és un remake en 3D d'un film que guanyà la Palma d'Or en el Festival de Cannes de 1963....


Ai, qui pogués estar a Cannes els propers 11 dies !!!

dimecres, 11 de maig del 2011

PAPER DE PEDRA

L'altre dia vaig descobrir un nou producte sorprenent: El paper de pedra!! Es tracta d'una autèntica revolució ja que és un 'paper' que no està confeccionat amb cel·lulosa, sinó amb pedra, guix o màrmol... li podem continuar dient-li paper a això?? S'anomena TerraSkin i al substituir al paper, cartró o plàstic és més respectuós amb el medi ambient. No necessita fusta ni aigua ni s'emeten gasos en la seva producció, el seu color blanc s'aconsegueix sense utilitzar clor ni àcids de cap tipus, és 100% reciclable; es tracta d'un material resistent a l'aigua, al greix i a l'oli; aixi doncs, permet que no es pugui mullar, que no es taqui, que no s’estripi...

Afirmen que si tot el paper del planeta estigués fet d'aquest material s'estalviarien 3.000 milions d'arbres i l'equivalent en CO2 a 55 milions de cotxes. Uns dels inconvenients és que -de moment- és 4 vegades més car que el paper que coneixem fins ara... Als EEUU es començà a comercialitzar en el 2004 i en aquests dies està arribant a la penínsul·la. Miquelrius està començant a confeccionar la primera col·lecció de quaderns amb aquest material i aquí us deixo un vídeo promocional del producte ... canviarà això la forma de jugar a pedra, paper tisores???!!!


dimarts, 10 de maig del 2011

BIGOTI VERMELL... EL NOU DISC D'ANNA ROIG I L'OMBRE DE TON CHIEN

Sí, amics i amigues, 'Anna Roig i l'Ombre de ton Chien', que vam descobrir al Ciutadà K ara fa més o menys un any, acaba de treure disc nou: BIGOTI VERMELL. Pel que sembla, la proposta musical i estètica de la srta. Anna Roig agrada i ja té aquí un segon treball ple cançons afrancesades, fresques, naturals i divertides... aquest segon disc és tope Anna Roig... però amb matisos. I és que, segons ens expliquen en el seu web, les lletres d'aquest disc no són tan conformistes i 'roses' com l'anterior i l'Anna té ganes de posar alguns punts sobre les 'i's. Sembla ser que també és capaç d'aixecar la veu si s'ho proposa, de queixar-se i deixar filtrar gotes de ràbia en les seves lletres.

De fet, el títol que dóna nom a l'LP, ens parla de l'acció de pintar un bigoti vermell a les fotografies d'aquelles persones que són part del passat amb l'objectiu intentar 'alegrar' uns moments que potser no ho foren massa ... En l'apartat musical, el disc transpira un gran treball de banda, aires de big band i detalls cuidats. La proposta musical d'aquest original grup original s'afiança, continua, es fa gran i... ens agraden!!! (si voleu el disc només m'ho heu de dir :P )El proper dissabte 21/05 els tindrem a prop, actuen a l'Auditori Felip Pedrell de Tortosa (per a comprar l'entrada cliqueu aquí)

Aquí teniu el seu primer vídeo: Bigoti Vermell:


dilluns, 9 de maig del 2011

SR. GAO XINGJIAN A LA GALERIA SENDA

Gaudir de les teles pintades en tinta pel sr. Gao Xingjian a la Galeria Senda (BCN)(fins al 14/05/11).



divendres, 6 de maig del 2011

FESTIVAL DE CINEFAGIA ( XVII )

BON APPETIT (2010) Pel·lícula romàntica espanyola però filmada en anglès sobre la història d’uns ‘amics que es besen’, com deia la frase promocional del film. Es tracta del clàssic noi coneix noia... però el noi està més perdut que un polp en un garatge i la noia és més ‘difícila’ que un jeroglífic egipci. Es el debut del director David Pinillos i per la que s’emportà el Goya a la millor direcció novella. Té una aire a –la molt superior- Deliciosa Martha, el problema principal és que la història s’allarga i s’allarga fins que perds totalment l’interés, arriba un punt en que tant se te’n dóna si el noi i la noia acaben junts o no. Poc convincent.
Valoració: Suficient.


DESTINO OCULTO (2011) La història està basada en un relat de Philip K. Dick el clàssic autor de ciència-ficció que proporcionà el material de partida per Blade Runner o Desafío Total. En aquest cas, es tracta de parlar dels destins pre-fixats que tenim tots/es i com uns éssers misteriosos (calcats dels Homes Grisos del Momo de Michael Ende) tenen la missió de mantenir aquests destins. El director fou un dels instigadors de la saga Bourne –d’aquí que el protagonista en sigui el sr. Damon, suposo-. La novetat de la proposta és que al gènere de ciència-ficció s’hi afegeix el gènere romàntic: un film romàntic de ciència-ficció en el que pesa (i molt) la vessant romàntica del tàndem... i jo crec que aquest pes es torna feixuc fins al punt de no saber molt bé què és allò important del què ens volen explicar i un final pèssimament resolt. Un bluf! Valoració: Suficient (baix)



TORRENTE IV (2011) El problema d’aquesta peli no és ja que sigui dolenta, però dolenta en avarícia, sense argument i mancat d’un guió sòlid sinó senzillament una successió de gags a quin més groller, a quin més ‘simple’... el problema, dic, és la conseqüència del discurs que té aquest film; mentres la veia em plantejava que si la intenció del sr. Segura era evidenciar, desmuntar, ridiculitzar certes actituds masclistes, xenòfobes i homòfobes amb la seva saga; després de 4 parts i de veure que el sr. Torrente sempre en surt vencedor i que és enaltit com un heroi, penso que el director ha perdut la distància necessària per a ser irònic i ara ja en fa proselitisme... sí, em quedo ben a gust d’afirmar que encara que el sr. Segura ho desmenteixi a cada entrevista, ell és Torrente i de que encara que la seva intenció no ho sigui, la conseqüència del seu discurs -tot fent mofa de la immigració, de la violència de gènere o de l’orientació sexual- enalteix els energúmens que, suposadament, es vol carregar. Vergonyosa! Valoració: Molt Insuficient


RANGO Aquest film és una delícia, potser més per als adults que per als infants, tot i tractar-se d’animació; això no vol dir que els/les més petits/es no s’ho puguin passar bé amb els personatges i la història però les referències cinèfiles, l’atmòsfera i el missatge és més fàcilmanet comprensible per als més grans. El film està dirigit per Gore Verbinski (director Piratas del Cariber) i compta amb la veu de Johnny Depp en la versió original, una participació que va més enllà de posar-hi la seva veu, ja que el personate principal (Rango) té els moviments, gestos i actituds d’aquest actor. La història és un western dels clàssics l’arribada d’un foraster en un poblat amb problemes i com ha es troba assumint un paper que està a anys-llum de la seva personalitat real. Un film àgil, perfecte a nivell tècnic, personatges interessants i, sobretot, un to i una atmosfera encisadora. Una delícia! Valoració: Notable alt.


FASCINACION (1976)Per a molts crítics, es tracta de l’obra mestra del sr. Brian de Palma, i és així, almenys pel que respecta a la seva primera època en la seva trajectòria com a director: una època marcadament hitchcockiana, si el mestre del suspens hagués vist aquest film li hagués encantat: Trauma del passat, dobles identitats femenines i un suspens que va en augment durant tot el metratge fins a l’espectacular final. Certament, l’estètica (molt anys ’70) se’ns planteja una mica fora de lloc vista avui en dia i no només per les qüestions de vestuari, maquillatge i perruqueria (que sí!) sinó també pels enquadraments, zooms i altres detalls tècnics que ens fan pensar, inevitablement, en una peli antiga ... però tot això no és un impediment a l’hora de gaudir d’un film amb un suspens mantingut i una BSO que ajuda a crear una atmosfera irreal i onírica, en algunes escenes. El sr. De Palma té molts bons films i aquest és un d’ells. Valoració: Excel·lent


EL RITO (2011) Aquest és un film típicament de possessions, en la que no falta l’adolescent en posiciones contra-natura, sons guturals i que és víctima d’un exorcisme... d’aquests n’hem vist molts. Han afegit un primerenc capellà amb crisis de fe i traumes i un religiós veterà especialista en exorcisme que passa a l’altra bàndol, és a dir, és posseït... Tot i que en teoria el còctel podia funcionar les peces no acaben d’encaixar i succeeix el pitjor que li pot passar en un film d’aquestes característiques, que pretén ser profund, intens i seriòs: que és que acabis rient. Un sr. Anthony Hopkins que és una caricatura d’ell mateix, amb gesticulacions i mirades sobreactuades i, fins i tot, risibles. Fatal! Valoració: Insuficient




ENCONTRARAS DRAGONES (2011) Aquest podria ser un film més de la Guerra Espanyola del ’36, però la novetat és que està feta per un equip forani, dirigit pel sr. Roland Joffe (director de La Misión) i amb la intenció d’explicar-nos com el beat Escrivà de Balaguer acabà fundant l’Opus Dei... Bueno, de fet, això no ens ho expliquen, però ens volen fer creure que en la seva infantesa, la seva integritat, moralitat i bon cor apuntava, ja, maneres de sant. Tot això, ens ho expliquen amb un contrari (tipus Jacob i anti-Jacob de Lost) que acompanya al protagonista al llarg d’aquest moment dramàtic de la història de la penínsul·la. Un és molt bo, molt bo i l’altre és un traïdor i mentider... sospitosament, el primer simpatitza amb el bàndol nacional (no tenen la valentia d’afirmar en el film que donà suport als franquistes) i l’altre en el republicà ... uns personatges estereotipats, una forma de mostrar-nos la Història massa simple però una recreació dels moments de guerra amb bon nivell d’espectacularitat. Ben feta però de missatge sospitós... Valoració: Bé



SIN COMPROMISO (2011) He de reconèixer que tot i la meva cinefàgia el gènere de comèdia romàntica no l’he suportat mai, sempre tan empalagós, tan fàcil, tan reiteratiu ... en aquest cas, el fet de veure la sra. Portman i que el director fos el mateix que digirí fa mooolts anys els Cazafantasmas em motivar a veure-la. La Natalie està molt graciosa, el sr. Kutcher està boníssim (però molt!), els secundaris força encertats (per exemple, el sr. Kevin Kline)... però, ai, quan vaig acabar de veure-la em vaig adonar què és el que falla en la majoria de films d’aquest gènere: la constància i el desenllaç, és a dir, ser capaços de mantenir el mateix nivell de comicitat i no caure en el final típicament ensucrat.. malauradament, aquest film no és l’excepció, segueix –massa- les normes del gènere... llàstima! Valoració: Suficient

dijous, 5 de maig del 2011

SR. HARRY WESLEY COOVER


(1917-2011)

Ja sé que molts i moltes pensareu que és una tonteria però fa unes setmanes moria el sr. Wesley Cooper el químic que aconseguí la fórmula del pegament Super Glue... com molts invents de la vida aquest fou fruit d’una casualitat.


El sr. Wesley Coover va arribar a ser el sots-president de la divisió de desenvolupament químic de l’empresa Eastman Kodak, juntament amb el seu equip van aconseguir més de 460 invents.

Aquest senyor, molt abans, durant la II Guerra Mundial estava experimentant amb mires telescòpiques i va topar amb el cianocrilat –el component base del pegament- però el va deixar d’utilitzar perquè enganxava tant que era molest treballar amb ell (el contrari del que va passar amb el post-it, que enganxava tan poc que el van descartar ¡!) ... uns anys després, un company seu del laboratori d’Eastman Kodak el va utilitzar i veient les mútiples possibilitats del producte en qüestió el van comercialitzar amb el nom de Eastman 910, era la primera versió del Super Glue. El van presentar públicament en un programa de televisió en el que el presentador amb una gota de pegament unia dues barres de ferro i era aixecat a l’aire agafat a una d’elles .... talment com si es tractés d’un truc de màgia.

El sr. Wesley no es va enriquir amb l’invent ja que quan aconseguí l’èxit comercial la patent ja havia caducat... l’any passat el president Obama li entregà la medalla nacional de tecnologia i innovació.


Què seria de la vida sense aquests invents?

dimecres, 4 de maig del 2011

PRESENTACIO VIDEOGLIFICS



Com ja sabeu, el Ciutadà K és un dels membres de CREA, l'equip amb moooltes inquietuds audiovisuals que han anat presentant els Videoglífics a la xarxa des del juny de l'any passat fins al març d'aquest. 10 videoglífics, un per mes, que signifiquen la primera temporada d'aquest 'experiment' que lliga llenguatge + imatge.

Els Videoglífics (de Vídeo+Jeroglífic) són curtmetratges molt curts que amaguen en les seves imatges una dita popular o refrany català... potser per aquest lligam amb el llenguatge la Biblioteca d'Amposta ens ha honorat a fer-ne la presentació i el visionat dels Videoglífics el mateix dia que fa el seu 16è aniversari, com a part de la celebració.

Durant l'acte sortejarem llibres i DVDs de tots els Videoglífics fets fins ara... i brindarem per la Biblioteca i per CREA (ja que té força projectes en cartera: lipdub, curt nou ...).


Com veieu a la invitació us esperem, el proper DIJOUS 05 DE MAIG A LES 20:00 A LA BIBLIOTECA D'AMPOSTA.

dimarts, 3 de maig del 2011

dilluns, 2 de maig del 2011

LA GENTE...

La gente puede vivir bajo una dictadura mientras siga una vida cómoda; puede aguantar la pobreza si vive en democracia, pero dictadura y pobreza juntas tarde o temprano explotan”.

(Juan Goytisolo)