divendres, 20 de maig de 2011

SRA. ISBERT I SR. LUCCHETTI


(1917-2011)...::::....···.(1934-2011)










El passat mes d'abril ens deixaven 2 peces fonamentals del món de la interpretació, dos rostres carismàtics, entranyables i propers que vivien la seva professió com un autèntic negoci familiar: la sra. María Isbert i el sr. Alfred Lucchetti.


MARIA ISBERT: Va nèixer a Madrid i era filla del gran sr. José Isbert (més conegut com a Pepe Isbert, una actor imprescindible en la història del cinema espanyol). La sra. Isbert tenia vocació familiar: mare de 7 fills i 1 filla (que morí al nèixer), àvia de 12 nèts i 4 besnèts. Tot que el pare volia que fos funcionària, ella va preferir la interpretació i va debutar en el teatre, al costat del seu pare -l'any 1939- . 5 anys després faria el seu primer paper en el cinema... especialitzada en el cinema còmic estigué 65 anys al peu del canó, alternant cinema, teatre i televisió. Ens regalà papers memorables a Viridiana (1961), La gran familia (1962) o Amanece que no es poco (1989).


ALFRED LUCCHETTI: Tot i el seu cognom (la família prové d'Itàlia) va nèixer a Barcelona. El sr. Lucchetti és un actor imprescindible del cinema català (va rebre el premi honorífic de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya l'any 1994), també fèu teatre i treballà com a director en unes poques obres. El seu nom està vinculat a les principals (per no dir totes les) pel·lícules històriques fetes a i sobre Catalunya, com: Companys, procés a Catalunya (1978), La Plaça del Diamant (1982), Yo, el vaquilla (1985), La febre d'or (1992) o la seva darrer peli El coronel Macià (2006). Germà de l'actor Francesc i (del polític, un altra forma d'actor) Antoni Lucchetti, Alfred va començar tard en el món de la interpretació -amb 39 anys- després de ser acomiadat de l'empresa química en la que treballava. El sr. Lucchetti és pare de la Mònica (actriu) i Tito (tècnic i productor teatral); de la primera dirigí el seu darrer treball en el teatre: Olor d'ocell (2009). La seva sempre ha estat vocació de gran secundari i rebel, parlar més del compte el portà a treballar a Madrid perquè aquí no li donaven feina. Vell militant del PSUC la seva actitud compromesa el portà a dirigir l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (entre 1988 i 1995).