dimarts, 18 de juny de 2019

mónFILMAT 2019 (2): RODA DE PREMSA


Ahir vam tenir la roda de premsa de mónFILMAT 2019, al Casino d'Amposta seu, del festival. 

Hi va participar el sr. Adam Tomàs (alcalde d'Amposta), la sra. Aida Boix (Directora de Lo Pati, Centre d'Art-Terres de l'Ebre) i un servidor en qualitat de Programador del festival.

Hi vam explicar les novetats d'aquesta quarta edició i les activitats que hi tindrem. 

Aquest mónFILMAT, Festival Internacional de Cinema i Paisatge arriba més internacional, amb més dies de festival, amb més convidats/es, més pel·lícules i més paisatge que mai!


dimecres, 12 de juny de 2019

COLLITA CANNES 2019

Resultat d'imatges de parasite gana cannes

La 72ena. edició del Festival de Cannes tingué lloc del 14 al 25 de maig amb Alejandro González Iñárritu com a President del Jurat i tenia la presència de 3 films de per aquí: Liberté (Albert Serra), Dolor y Gloria (Pedro Almodóvar) i el curt Je te tiens (Sergio Caballero). Per a molts, aquest any era l'ocasió perfecta per a que el sr. Almodóvar s'emportés la Palma d'Or que fa tants anys que se li resisteix (però no pogué ser).

En el Festival de Cannes d'aquest any tingue lloc el Fantastic 7, el que 7 festivals del món es donen a conèixer per a trobar finançament, allà hi eren: El Caire, Guadalajara (Mèxic), Macau, Bucheon (Corea), Texas, Toronto i Sitges... el nostre Festival de Sitges que tenia com a padrí a Juan Antonio Bayona i demanaven ajuda per a Baby, lo nou de Juanma Bajo Ulloa.

Resultat d'imatges de parasite boon jong hoEn la programació hi hagué un nombre considerable de films de caire polític, bona evidència d'això és el film guanyador: Parasite, un híbrid entre la guerra de classes, el drama familiar i el cinema d'acció per a parlar-nos de la tensió entre oprimits i opressors. El Gran Premi del Jurat fou per Atlantique una co-producció franco-senegalesa que comença parlant de la joventut africana per a finalitzar entrant en el terreny de les possessions diabòliques.

Molts crítics no han entès el menyspreu en els premis de l'encertada segona pel·li del director de La Bruja, Robert Eggers; The Lighthouse fou considerada excel·lent per a molts i moltes. La crítica va quedar dividida amb el Rocketman de Dexter Fletcher amb un Taron Egerton fent d'Elton John. Parlant de decepcions, el sr. Xavier Dolan en fou una, la seva Mathias et Maxime no va convèncer, queda lluny aquell 2009 en  el que la seva Jo vaig matar a la meva mare es va emportar el premi a l'Oper Prima i va ser declarat com el nou enfant terrible del cinema. Una de les estrelles del festival fou Sylvester Stallone que acompanyat de Paz Vega presentaven Rambo V: last blood i va declarar que tenia idees per a una nova de Rocky.

imageEn el Festival de Cannes també hi té cabuda l'escàndol com les reaccions que van despertar el nou film d'Abdellatif Kechiche -Mektoub, my love: intermezzo- en les que durant 3 hores i mitja culs de dones inunden la pantalla afegint un cunnilingus de 20 minuts com a escena culminant del film... a tot plegat s'afegeixen els insults que el director dirigí a un periodista durant la roda de premsa quan aquest li preguntà sobre una denúncia d'abusos sexuals que pesa damunt del director. Un altre escàndol és el rumor que corria pel festival de que l'ultra cristià Alejandro González Iñárritu mai premiaria una proposta com la d'Almodóvar. En el moment de saber-se qui seria el President Jurat molts ja van encertar que no s'emportaria el premi gros.

Collita interessant:
- It must be heaven d'Elia Sulleiman en la que un cineasta palestí emprén un viatge a París i Nova York, el film combina humor i fantasia.
- Sorry we missed you de Ken Loach, en la que el treball precari es combina amb una història de família.
- Hidden life de Terrence  Malick, el biopic d'un màtir de l'època nazi de gairebé 3 hores durada del 'per a molts' perdut Malick.
- Erase una vez en Hollywood de Quentin Tarantino, l'esperada nova proposta del sr. Tarantino dedicada als records de la seva infantesa i a la ciutat de Los Angeles.
- Litigante de Franco Lolli, un retrat sobre el món de la família inspirat i vibrant.

Premis Cannes 2019:
- Secció Oficial Competició
Millor Pel·lícula: Parasite de Bong Joon-ho
Millor Direcció: Jean-Pierre i Luc Dardenne per Young Ahmed
Millor Actor: Antonio Banderas per Dolor y Gloria
Millor Actriu: Emily Beecham per Little Joe
Millor Guió: Céline Sicamma per Portrait of a Lady on Fire
Premi Jurat (ex-aequo): Les misérables de Ladj Ly i Bacurau de Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles
Gran Premi del Jurat: Atlantique de Mati Diop
Menció Especial: Elia Suleiman per It Must Be Heaven
Millor Curtmetratge: The Distance Between Us and The Sky de Vasilis Kekatos

-Un cetain regard
Millor Pel·lícula: A vida invisivel de Eurícide Gusmao de Karim Aïnouz
Millor Direcció: Kantemir Balagov per Beanpole
Millor Interpretació: Chiara Mastronianni per Chambre 212
Premi Jurat: O que arde d'Oliver Laxe
Premi Especiaal del Jurat: Liberté d'Albert Serra
Premi 'Coup de Coeur' del Jurat (ex-aequo): La femme de mon frère de Monia Chokri i The Climb de Michael Angelo Covino

-Altres Premis
Càmera d'Or: César Díaz per Nuestra madres (Guatemala)
Premi FIPRESCI de Secció Oficial: It must Be Heaven d'Elia Suleiman
Premi FIPRESCI d'Un certain regard: Beanpole de Kantemir Balagov
Premi FIPRESCI de Quinzena de Realitzadors: The Lighthouse de Robert Eggers

Palma d'Or a la trajectòria per a Alain Delon

dimarts, 11 de juny de 2019

EL SR. PLENSA A NOVA YORK I A MONTSERRAT


El sr. Plensa continua escapant les seves obres pel món mundial, aquest cop a Nova York i a la basílica de Montserrat.


Imatge relacionada

Behind the walls (Darrere dels murs) és una escultura amb el bust d'una nena que es tapa la cara amb les mans i que han situat al Rockefeller Center a la Cinquena Avinguda de Nova York. L'escultura té una alçada de 7,5 metres. Estarà instal·lada fins al 28 de juny.

Imatge relacionada
Anna, una escultura transparent d'acer inoxidable de gairebé 4 metres d'alçada ocupa l'atri de la basílica de Montserrat. La peça és transparen perquè vol reflectir la importància d'allò invisible. Estarà instal·lada fins al 3 de novembre.

El sr. Plensa està vivint un moment pletòric, té pendents inaugurar peces a l'Haia, Rússia, Los Angeles, Madrid, Manhattan, Michigan ... però, per a variar, es resisteix la instal·lació d'una escultura gegantina al port de Barcelona, pel que sembla el projecte no avança tan ràpid com en d'altres parts del món.

dilluns, 10 de juny de 2019

Y LA LAMPARA MAGICA

Imatge relacionadaA una empresa consultora se le ha ocurrido hacer una encuesta preguntando a los norteamericanos si los números árabes deben enseñarse en las escuelas. La pregunta exacta es: "Las escuelas, ¿deberían enseñar los números árabes como parte del currículum?". El resultado es muy interesante. Un 56% de los encuestados responde que no, un 29% que sí y el 16% restante dice que no tiene opinión clara al respecto. No hace falta ser Sherlock Holmes para deducir que la mayoría de los que contestan no tienen ni pajolera idea de que los números que utilizan cada día, desde pequeños se llaman así; de los que contestan y del resto de la población que, en cambio, lo sabe todo sobre Supervivientes o sobre cómo debería haber sido el final de Juego de Tronos, pero que carece de lo que antes se llamaba "cultura general básica". Mucho iPhone y mucha polla, pero ni idea de que las cifras que utilizamos habitualmente (0, 1, 2, 3, 4...) se llaman así porque, provenientes de India, llegaron a Europa gracias a los árabes, vía Al Ándalus.

La encuesta retrata la rapidez con la que se manifiestan los prejuicios. En cuanto detectaron el adjetivo 'árabe' dijeron que no. El director de la consultora -CivicScience- explica que su intención era precisamente evidenciar los impulsos tribales de la gente, que responde preguntas sin primero entenderlas. Basta navegar un poco por la red para ver esta pulsión cada día: se condenan sugerencias sin analizarlas, como si el objetivo fuese ser el primero en contestarlas de forma gregaria y, a poder ser, grosera. Dice el de la consultora: "Muchos no conocen los orígenes de nuestro sistema numérico, pero tanto les da: optan por la respuesta tribal". La pregunta es: en el caso hipotético de que renunciasen a los números árabes, ¿volverían a los romanos para estudiar matemáticas? ¿II más II: IV; IX por VIII: LXXII...?

Nada nuevo bajo el sol. Para no movernos de los prejuicios a aquel lado del Atlántico (aquí también hay mucha tela para cortar), hace cuatro años, cuando Trump inició su campaña electoral pregonando que había que expulsar de Estados Unidos a los musulmanes y acabar con el Estado Islámico, otra consultora -Public Policy Polling- hizo otra encuesta. Preguntó a la población si había que bombardear el sultanato de Agrabah. Un delirante tanto por ciento de votantes (tanto republicanos como demócratas, ojo) dijo que sí. Agrabah es un país ficticio, el de la película Aladdin. 

Quim Monzó, a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia de 09/06/19

divendres, 7 de juny de 2019

'TARDE PARA MORIR JOVEN' AL CINE CLUB LA RAPITA


Gràcies al Tour D'A podrem gaudir aquest diumenge del film colombià 'Tarde para morir joven', una forma excel·lent de portar fora de la seu d'aquest festival barceloní les perles que plenen la seva programació. 

Tarde para morir joven es va emportar el premi al Millor Director en el passat Festival de Locarno (el primer cop que ho aconseguia una dona directora) i el de Millor Director (ex aequo) i Millor Fotografia en el Festival de Gijón. Es tracta d'un film situat al Xile de finals de la dictadura de Pinochet, per tant, en l'arribada d'aires de democràcia i llibertat ... en un entorn rural, apartat de la gran ciutat, se'ns parla d'una comunitat que han creat amb l'objectiu de ser autosuficients, en la que un grup de joves exposen la seva joventut, carregada de primers cops, de trajectes en moto, d'amor, de sexe, de música ... de Vida. Un film sobre la llibertat però també sobre la comunicació filmat d'una forma talentosa i brillant mèrit de la seva jove directora, Dominga Sotomayor amb alguns tocs autobiogràfics.

No us la podeu perdre!


dijous, 6 de juny de 2019

SRA. AGNES VARDA

Resultat d'imatges de agnes varda
(1928-2019)

Ha estat la primera dona en rebre un Oscar honorífic a la seva carrera cinematogràfica l'any passat (la primera!! si n'hi ha de feina per a fer, encara...). Ha aconseguit els premis més destacats en els grans festivals de cinema: Cannes, Venècia, Donostia,...

Resultat d'imatges de cleo 5 a 7Està considerada un símbol de la cultura francesa però la sra. Varda va nèixer a Bèlgica, de pare grec i mare francesa, amb el nom d'Arlette Varda. Va estudiar Història de l'Art i va aconseguir feina com a fotògrafa oficial del Teatre Nacional Popular, la fotografia li agradava però cada cop tenia més interès pel cinema. Així que, desprès de passar uns dies a Sète gravant la vida del barri 'La Pointe Courte' per a un amic que estava malalt terminal i no podia visitar-la físicament, va decidir realitzar el seu primer film: La Pointe Courte (1954). L'estil d'aquest primer film apunta cap al que seria el gran moviment cinematogràfic francès: La nouvelle vague, molts crítics la consideren l'àvia d'aquest corrent, fent-se evident en un altre dels seus primers films Cleo de 5 a 7 (1961)

Casada amb el director Jacques Demy des de 1962 i fins a la seva mort, el 1990; ens molts films de la sra. Varda hi ha homenatges cap aquest emblemàtic director francès. 

Feminista contundent, fou pionera a l'hora de fer un lloc a les dones en la direcció cinematogràfica: "Sortiu de les cuines, de les vostres cases, féu-vos amb les eines per a fer pel·lícules". Amb principis ferms, el seu aspecte petit, amagava una dona de forta personalitat per amb una capacitat empàtica i sensibilitat cap a l'Altre envejable. Els seus documentals, video-instal·lacions i pel·lícules tenen un caire realista i social. Va dirigir una quarantena de treballs els que hi són molt presents aquest principis de què parlàvem, profundament marcada pel Maig del 68 en els seus films es plantegen crítiques contra la societat burgesa, films amb postulats marcadament d'esquerres.

Fa dos anys, acompanyat de l'artista JR, signava una documental preciós: Caras y lugares i el seu darrer treball és un documental sobre ella mateixa Varda por Agnès, un autèntic film de comiat.


Films destacables que podreu recuperar si voleu conèixer la seva obra:
- Cleo de 5 a 7 (1961)
- murs, murs (1980)
- Sin techo ni ley (1985)
- Los espigadores y la espigadora (2000) i la seva continuació Los espigadores y la espigadora dos años después (2002).
- Caras y lugares (2017)
- Varda por Agnès (2019)

L'estil realista i sensible dels seus films són un bon reflex del temps en que foren realitzats. Un testimoni de la Vida que li va tocar viure i una mestra a l'hora d'explicar-nos-la. D'una vitalitat envejable fins als darrers dies de la vida va morir als 90 anys, mentre dormia. 

Au revoir, Varda !!



dimecres, 5 de juny de 2019

mónFILMAT 2019 (1): CARTELL I NOVETATS




Portem mesos treballant per a la 4a. edició de mónFILMAT: lligant la Programació, organitzant la Comunicació i ultimant els detalls de Producció.

Avui us presentem el cartell -del sr. Jaume Vidal- d'aires futuristes, realitats digitals i ressons de films clàssics com Tron- i algunes novetats de l'edició d'enguany.

Com a novetats: 

- Aquest any recuperem un dels objectius presents des de la primera edició de mF: escampar l'activitat del festival pel territori; per això, tindrem projeccions a l'aire lliure a La Ràpita (gràcies a la col·laboració del CineClub La Ràpita i la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de la ciutat veïna i també a Poblenou (gràcies a la col·laboració amb DocsBarcelona i l'Associació Tarambana).

- Amb la intenció de reviure antics espais on es projectava cinema, a l'antic Oscar Palace d'Amposta tindrem la sessió de curtmetratge amb sopar (gràcies a Agrapats)

- Aquest any encetem la secció mónFESTIVAL, en la que farem ressó de festivals que tenen lloc arreu del món tot projectant alguna de les pel·lícules de la seva programació (amb el paisatge com a protagonista, és clar!). El festival convidat d'aquest any és v el Festival Kunturñawi d'Equador.

- Tindrem forta presència de realitzadors/es del territori i les seves darreres produccions, com: Manel Raga, Javi Araguz, Isabel Hierro, Lucia Alemany, Marta Viña o Pau Itarte.

mónFILMAT 2019 tindrà lloc del 29 de juny al 07 de juliol. Ben aviat, us detallem la programació, però mentres esperem, aquí teniu un breu resum del que fou mónFILMAT 2018


divendres, 31 de maig de 2019

ANEM AL PRIMAVERA SOUND 2019 !! : ROSALIA, JAMES BLAKE...


Resultat d'imatges de primavera sound 2019Doncs sí, amics i amigues, ara a la vellesa ens estrenem al Primavera Sound. Però com que tenim una edat no anirem tots els dies de festival sinó que ens concentrarem en el dia en el que hi actua la principal motivació d'animar-nos a assistir a tan 'masificado evento': la sra. Rosalía. Bueno, per ella i pel majo del sr. James Blake que el seu darrer treball és una meravella.

El PS 2019 concentra la seva principal activitat avui i demà però des del dilluns 27 fins i fins al 02 de juny les actuacions musicals s'escampen per la ciutat fins a la concentració final al Parc del Fòrum. Més de 200 grups musicals esperen rebre la visita de 60.000 espectadors provinents de 120 països del món mundial.

Nosaltres hem decidit anar 'el dia de Rosalía' que és com es coneixerà la sessió demà 01 de juny en la que hi haurà més 90 actuacions repartides en 15 escenaris diferents. L'interès que tenim no és només per la 'nena de Sant Esteve Sesrovires' així que de les 90 n'hem seleccionat 12, de la majoria no en sabem gran cosa però n'hi 3 que babegem esperant-los:
  1. CATERINA BARBIERI
  2. ALONDRA BENTLEY
  3. AMA LOU
  4. EL MISTERIO DE LAS VOCES BÚLGARAS: A finals del '80 i principis dels '90 em va atrapar les seves veus entre espirituals i màntriques. Encantat de gaudir-les en ¡ 'vivo'.
  5. KALI UCHIS
  6. ROSALÍA: Ella i només ella, justifica el preu de l'entrada, les hores de son i el cansament posterior. Moooltes ganes de gaudir de 'El mal querer' en directe un dels treballs discogràfics del segle (sense exagerar).
  7. SOLANGE
  8. J BALVIN
  9. JAMES BLAKE: El vam gaudir en el Sònar de fa tres anys i enamorats de la seva feina. El seu darrer treball 'Assume form' és una delícia i amb duet en la Rosalía inclòs que esperem ens cantin demà.
  10. ROISIN MURPHY
  11. MODESELEKTOR LIVE
  12. DJ ROSARIO & SAMA YAX
Ja us explicaré l'experiència ... si ho aguantem.

Resultat d'imatges de rosali i james blake al primavera sound


dijous, 30 de maig de 2019

'THE CABIN IN THE WOODS' AL CINE CLUB LA RAPITA


Quan fa 7 anys s'estrenava The Cabin in the Woods els amants del cinema fantàstic i de terror la van rebre com una alenada d'aire fresc, com a la confirmació de que encara és possible fer coses novedoses.

El que comença com un film 'convencional' de terror: 5 joves estudiants universitaris van a passar a un cap de setmana en una casa perduda enmig del bosc, en una atmosfera estranya i malsana... la història deriva cap a llocs impensables. Es tracta d'una peça postmoderna, una total deconstrucció del gènere; això ha fet que la pel·lícula es converteixi en una autèntica obra de culte des del mateix dia en que es va estrenar.

El guió d'aquest film -d'una importància primordial - el signa Joss Whedon (responsable de sèries com Buffy, la cazavampiros o director d'alguns films de Los Vengadores) i el mateix director: Drew Goddard. El sr. Goddard després del film que ens ocupa es va convertir en un valor ha tenir en compte que s'ha revalidat amb el seu següent film 'Malos tiempos en El Royale' que fou el film de Cloenda del Festival de Donostia de l'any passat.

The Cabin in the Woods és una pel·lícula divertida, intel·ligent, intrigant, original, inesperada i visualment apabullant. Una delícia !

Si veniu aquest vespre a les 20:30 l'Auditori Sixto Mir de La Ràpita us espera una bona sessió de cinema fantàstic i de terror.


dimecres, 29 de maig de 2019

'EnFemme' AL CINE CLUB LA RAPITA


Aquest diumenge tenim una sessió de cinema que no us podeu perdre: La presentació del documental d''EnFemme' a les Terres de l'Ebre. A banda de projectar el documental comptarem amb la presència de la seva directora -Alba Barbé- acompanyada d'altres protagonistes del film que ens faran la presentació i posterior torn obert de preguntes i debat.

El Club EnFemme és una petit refugi situat a Barcelona que des de 2005 ofereix una espai de trobada i socialització per al col·lectiu transgènere. Allà s'hi realitzen activitats, tallers i, sobretot, es proporciona un lloc per sentir-se còmode i segur per a ser un/a mateix si no és el que es té en la vida quotidiana.

Alba Barbé, doctora en Antropologia Social i Cultural debuta en la realització amb aquest documental que ha volgut fer visible i donar veu a les persones membre d'aquest Club, realitzant el primer documental que mostra el fenomen de 'cross-dressing', que és l'acció de vestir-se del gènere contrari i que no necessàriment signifiqui que ets transexual; sovint es tracta d'una qüestió de comoditat, però sabent que ets sents bé amb els genitals que t'han tocat. I és que la diversitat de les opcions de vida són immenses !!!

Aquest diumenge 02/06/19 a les 19:30 a l'Auditori Sixto Mir (La Ràpita) no us podreu perdre la presentació + projecció EnFemme + torn de preguntes i debat.

Aquí us deixo el tràiler

dimarts, 28 de maig de 2019

PESCANT SERIES DE TV (31): THE TERROR


Resultat d'imatges de the terror serie 2018Feia temps que no 'pescàvem' sèries i com a novetat, aquest cop, us en parlo en coneixement de causa: l'he finalitzat abans d'escriure això.

The Terror d'AMC i produïda per Ridley Scott la podem veure Amazon Prime Video. Es tracta d'una primera temporada de 10 capítols de 60 minuts per capítol. Dirigida per Edward Berger (que també ho fou de Patrick Melrose, per exemple). 

Es tracta d'un d'aquelles sèries suposadament històriques però que es creuen amb d'altres gèneres, en aquest cas, amb el terror. És la història real de dos vaixells a mitjans del segle XIX que van desaparèixer quan exploraven l'àrtic. La seva missió era explorar el pas de Canadà al pol nord. Hi van anar més de 130 tripulants proveïts amb menjar per a més de 3 anys... van quedar atrapats al gel i ningú sap què va passar amb ells. Sembla ser que al 2014 van trobar un dels dos vaixells que no va ajudar massa a aclarir què els succeïr.

La sèrie agafa aquests fets 'reals' per a portar-los al terreny del thriller i el fantàstic. Des del minut 1 som conscients que els tripulants del vaixell caminen cap al final, una ambient de desànim, de desesperança impregna cada una de les situacions amb lleugers tocs de fantàstic i morts contundents. Diverses línies argumentals s'entrecreuen:atacs d'animals salvatges, història homosexual, motins... aportant-nos informació adicional amb encertats flashbacks. Però allò més important és l'atmòsfera i la capacitat d'empetitir l'ésser humà davant de la immensitat dels elements naturals. 

Sèrie que es cou a foc lent i que ens va dosificant la informació poc a poc fins a un final que no per esperable resulta convincent.

Ja està confirmada la segona temporada, en la que ens explicaran una altra història, aquest cop ambientada a la II Guerra Mundial. L'esperem !!!

Resultat d'imatges de the terror serie 2018


dilluns, 27 de maig de 2019

TODOS LO SABEMOS


.Resultat d'imatges de papa francisco prohibe chismorreo en peluquerias

Todavía no he ido a la barbería desde que el papa Francisco pidió a los peluqueros que eviten los cotilleos. Lo dijo durante una reunión con asociaciones italianas de profesionales del asunto: "La figura humilde y grande de san Martín de Porres os estimula, sobre todo, a ejercitar vuestra profesión con estilo cristiano, tratando a los clientes con gentileza y cortesía, y ofreciendo siempre una palabra buena y de ánimo, sin ceder a la tentación del chismorreo que fácilmente se insinúa también en vuestro contexto laboral. Todos lo sabemos". Lanzó su arenga el día de san Martín de Porres porque es patrón de los barberos, ya que se formó como tal en aquella época lejana en la que, en las barberías, además de cortarte el pelo o afeitarte la barba, cogían sanguijuelas y te hacían una sangría, te reventaban forúnculos o te arrancaban las muelas.


Ya en la Roma clásica las peluquerías ejercían como centros sociales que facilitaban la propagación de chismes. En 1864, en su Diccionario universal de literatura, ciencias, artes, agricultura y comercio, Francisco Mellado las describió como lugares a los que la gente acude para enterarse de murmuraciones. ¿Qué quieres? En aquella época no tenían WhatsApp. Y pasa tanto en las masculinas como en las femeninas. En Los Soprano, el desencadenante de una crisis en la famiglia se da en una peluquería femenina. En uno de los capítulos, la novia de Junior (el tío de Tony Soprano, que a pesar de ser ya mayor cree que sigue siendo el capo del clan) explica a las otras clientas-también novias o esposas de mafiosos, todas con las cabezas metidas en sus secadores- que Junior es muy hábil con el cunnilingus. A las clientas les falta tiempo para, en cuanto llegan a casa, informar del chisme a sus cónyugues. Todo son risitas hasta que, durante una partida de golf que juegan Junior y Tony Soprano, éste husmea el aire y dice a su tío: "¿Qué es este olor? ¿Alguien de por aquí ha estado comiendo almejas?". Junior pilla inmediatamente la indirecta y se ofende muchísimo. Un gángster machista como Dios manda nunca debe dedicarse a esta práctica placentera, y que se haga público es una afrenta humillante. Por eso, en cuanto vuelve a casa, lo primero que hace es poner a su novia de patitas en la calle. Si no hubiese acabado demente y en una residencia, Junior hubiese aplaudido ahora la arenga antichismorreo del papa Francisco. A ver si la próxima semana pido hora al barbero y me pongo al día.

Quim Monzó, a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia del 26/05/19

dijous, 23 de maig de 2019

NINOTS PER NO SENTIR-SE SOL EN UN POBLE DEL JAPO


Resultat d'imatges de mulecas de nagoro

Aquestes és una d'aquelles històries que descobrim a la premsa i bé podria ser una pel·li en qualsevol moment. Una pel·li trista, nostàlgica, que podria signar el 'pimer Yimou' o un inspirat Wes Anderson.

Nagoro és una població de les muntanyes de l'oest del Japó, a més de 500 quilòmetres de Tòquio. L'inevitable despoblació ha portat a que en aquest poble només hi quedin 27 habitants, i entre ells, la sra. Tsukimi Ayano que amb una potent imaginació, constància i ànsies de no sentir-se sola (té 69 anys i viu amb el seu pare) s'ha dedicat a repoblar el seu poble de ninots de mida real.

La persona més jove de Nagoro té 55 anys, per tant, l'escola ja fa anys que va tancar... davant d'aquest panorama la sra.  Ayano va decidir fa 16 anys construir-se ella mateixa els veïns i veïnes del poble i els ha anar deixant per tot el poble. Ara mateix, ja ha aconseguit multiplicar per 10 el nombre d'habitants; per tant, 270 ninots fets de drap 'habiten' l'escola, la botiga de queviures, les parades de bus... tot amb l'esperança de crear-se l'il·lusió de quan al poble hi vivien unes 300 persones (que era el nombre d'habitants que tenia Nagoro quan la 'constructora de veïnat' era petita). I tot plegat per a sentir-se menys sola, trobar-se acompanyada.

Aquesta història evidencia que l'envelliment és ja un dels problemes imminents d'una població que no es reprodueix tant com caldria per equilibrar les balances.

Des de l'aparició de les nines Nagoro s'ha situat en el mapa i un considerable nombre de turistes visiten la població per descobrir l'incansable feina d'aquesta ciutadana solitària....

Resultat d'imatges de mulecas de nagoro

divendres, 17 de maig de 2019

CREA A LA XI FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA D'AMPOSTA


Ja portem anys participant a la Festa del Mercat a la Plaça d'Amposta (per cert, si no sou del territori ja tardeu en vindre-la a descobrir). I aquest any, també. La gent de CREA torna a portar teatre a la Festa.

'Les Cosidores' ja són un clàssic a la Festa del Mercat a la Plaça. Hi són des de les primeres edicions i a seva proposta es teatre de text a peu de carrer.

Assegudes en rotllana, a la fresca, mentres van cosint van repassant la vida del poble, les xafarderies i les coses que passen.

Amb gràcia i salero Maria Joan, Imma, Laura i Arantxa us faran passar una estona agradable, i si sou del terreno segur que us fan pensar en més de tres que coneixeu :P 

"La Xaranga d'Almassora" és la la proposta de teatre de carrer d'aquest any. Aprofitant que la 'Festa' té la música de banda com a leitmotiv, l'Alcalde de la ciutat ha convidat a la Xaranga de la castellonenca Almassora per a que ens faci un concert ... que si guitarra, guitarró, bombardí, clarinet i trompeta.  Amposta està preparada per a la gent d'Almassora?



Ens veiem a la Festa ???


dimarts, 14 de maig de 2019

6 PEL·LICULES QUE VAN QUEDAR INACABADES...


La Vida és el què té: que arriba un moment que s'acaba. Fins i tot, per als realitzadors i realitzadores talentoses o, directament, genis del setè art. Evidentment, hi ha molts exemples de films inacabats però us repasso 6 que tenen la seva rellevància.

Resultat d'imatges de something's got to giveSOMETHING'S GOT TO GIVE (1962)
Dirigida per George Cukor és una de les 6 que més imatges i fragments hem vist, ja que s'ha intentant finalitzar en diversos cops i perquè es van filmar unes escenes mítiques i moooolt suggerents de la que seria la darrera pel·lícula de Marilyn Monroe: unes escenes en la que la mítica Marilyn es banyava en una piscina totalment despullada. El comportament de l'actriu va provocar que l'acomiadessin a mig rodatge però el mateix Dean Martin va decidir no continuar en el film si Ella no hi era... així que la van readmetre. Malauradamant, pocs dies després l'actriu moria. A jutjar pel guió sembla ser que aquest film hagués pogut signifcar el descobriment -per fi- de la potencialitat més dramàtica de l'actriu, en un intent per aparcar la imatge de rossa tonta que la va perseguir tota la vida. Gran, la sra. Monroe!

Resultat d'imatges de que viva mexico eisenstein¡QUÉ VIVA MÉXICO! (1979)
Resultat d'imatges de kaleidoscope hitchcockDirigida per Sergei Eisenstein, el mític director rus, un dels avis del cinema i expert en mostrar-nos pasatges de la  Russa. El sr. Eisenstein (que morí l'any 1948) tenia intenció de filmar el procés revolucionari del país mexicà, sembla ser que el mateix Stalin va cancelar el rodatge i anys  Grigori Aleksandrov va intentar finalitzar-la amb les indicacions que va deixar escrites el sr. Eisenstein. Es poden trobar fragments per youtube.




KALEIDOSCOPE (1964)
Dirigida per Alfred Hitchcock, no va ser el seu darrer film però sí que fou un intent d'enfosquir l'estil que havia caracteritzat les seves pel·lícules fins llavors. Es tractaria d'un thruller violent, ple de sexe, assassinats i violacions; fins i tot, en l'aspecte tècnic  formal volia plantejar canvis: rodar amb llum natural, amb la càmera a l'espatlla o punts de vista diferents... sembla ser que la proposta era massa arriscada per a l'època i no va trobar financiació. Algunes d'aquestes idees foren utilitzades en el penúltim film del director: Frenesí (1972).

Resultat d'imatges de el dia que el payaso lloro jerry lewisEL DIA QUE EL PAYASO LLORO (1972)
Dirigida per Jerry Lewis, va començar a gravar imatges per a un film sobre un pallasso que intentava fer riure a nens en camps de concentració nazis ... no es va finalitzar perquè ningú entenia l'arriscada proposta. Podem trobar per youtube fragments de lectura de guió. El sr. Lewis, dos anys abans de morir (2015) va regalar tot el que havia filmat a la Biblioteca del Congrés dels EEUU, que la podrà mostrar públicament a partir del 2025.



Resultat d'imatges de don quijote orson wellesDON QUIJOTE (1969)
Dirigida per Orson Welles. La única de les 6 que va ser, més o menys, finalitzada gràcies a la feina de Jesús Franco rematant la feina del mestre Welles l'any 1992. Òbviament, no es tracta del film que el gran Welles hagués fet, però es que el carismàtic director va deixar 15 projectes pendent de finalitzar. 






Resultat d'imatges de my best friend birthdat tarantinoMY BEST FRIEND BIRTHDAY (1987)
Dirigida per Quentin Tarantino. Es  del primer film d'aquest director, abans de Reservoir Dogs -considerat el primer film-. My best friend birthday la va dirigir i protagonitzar l'any 1984, quan treballava en el videoclub, en 21 anys i amb només 1000 dòlers de pressupost. Malauradament, un incendi la va destruir i només es van poder salvar 36 minuts localitzables  youtube.

dilluns, 13 de maig de 2019

divendres, 10 de maig de 2019

'EL GRAN DICTADOR' AL CINE-CLUB LA RAPITA


Un dels motius d'existir per a un CineClub és poder recuperar pel·lícules clàssiques i fer-les lluir de nou en pantalla gran. Això és el que farem aquest diumenge a l'Auditori Sixto Mir de La Ràpita, el CineCub La Ràpita us ofereix la possibilitat de tornar a gaudir del clàssic de Charles Chaplin El Gran Dictador, i en versió original subtitulada.

El film anti-nazi per excel·lència i una de les obres cabdals de la imprescindible filmografia del sr. Chaplin és aquest al·legat en clau de comèdia contra Hitler els seus plans d'expansió. El film és de 1940, per tant, només fa un any que la IIGM ha començat i els EEUU encara no s'hi han afegit. El règim nazi ja ha envaït Polònia i està iniciant la seva 'solució final' envers el poble jueu.

El sr. Charles Chaplin fou més que el creador i rostre de Charlot (la seva referència més evident i popular). El sr. Chaplin fou un autèntic autor dins del cinema, a més d'una persona molt polivalent: guionista, actor, director, productor i, fins i tot, compositor. 

El Gran dictador significa un punt d'inflexió en la carrera de Chaplin: es passa definitivament al cinema sonor (es resistia) amb un contundent speech final en favor de la concòrdia i contra qualsevol tipus de règim totalitari; abandona Charlot i emprén una etapa -la darrera, en la que vindrien 4 films més- amb les pel·lícules més madures d'aquest director.

El gran dictador és una recreació punyent i directa -amb un suposat barnís d'humor- de l'enfortiment que el règim nazi estava tenint a Alemanya... un panorama de rabiosa actualitat i vigència. El primer cop que el sr. Chaplin va obrir  la boca i li vam sentir la veu en un film fou per posar-se seriós i clar i per a mirar-nos a la cara mentre reivindicava la necessitat de pau i llibertat. En el film, l'actor encarna un doble paper: un barber jueu i un dictador d'un país 'inventat' que s'intercanvien les vides; les semblances físiques -ja abans d'aquest film- amb Adolf Hitler són evidents.

És una oportunitat de luxe poder gaudir d'aquest clàssic del cinema en pantalla gran i en VOSE.

Ens veiem aquest diumenge!

dimarts, 7 de maig de 2019

GARGOTEJAR FOTOS DEL PRESIDENT ES DELICTE A BURUNDI

Resultat d'imatges de foto Pierre Nkurunziza pintada

La policia de Burundi es va presentar en una escola de la província de Kirundo per a detenir 7 estudiants d'una escola de la província. El delicte? Havien gargotejat una foto del seu llibre de text en la que hi sortia el president, Pierre Nkurunziza. Cadascun dels alumnes li havia donat a la fotografia el seu toc personal: que si ulleres, que si orelles punxegudes, que si bigoti ... ja sabem que està lleig ratllar els llibres, però qui no ho ha fet algun cop? Doncs a Burundi això es considera insult a la nació i et poden castigar amb 5 anys de presó.

Seria quelcom inverosímil si no fos perquè la història és real. Òbviament, les pressions internacionals, de les xarxes, campanya #FreeOurGirls i d'entitats com Human Rights Watch (HRW) va fer estovar al govern per a que alliberessin als/les estudiants. Tot i aquesta decisió, les conseqüències han estat contundents: Twitter i Facebook es van emplenar de fotografies gargotejades del president burundés. 

A Burundi no es tracta d'un fet aïllat, des de que Pierre Nkurunziza està en el poder ha anat modificant lleis i ordenaments per a evitar atacs contra la seva persona i accions més contundents com fer desaparèixer adversaris polítics. L'any 2016 van ser detinguts 8 alumnes més i diversos escolars foren expulsats dels centres per gargotejar les fotos del president dels seus llibres de text.

El gargot com a arma política !!!


dilluns, 6 de maig de 2019

LOS DETECTIVES


Resultat d'imatges de detectives de la ESOEn noviembre crearon una cuenta de Twitter. Se hacen llamar Detectives de la ESO. Son veintiséis estudiantes de un instituto de Berlanga, en Badajoz, que se dedican a seguir cuentas de famosos y corregirles las faltas. Su primer tuit iba dirigido a Álex de la Iglesia, que había escrito: "Recuerdo el día que lei [sic] mi primer tebeo de La Masa...". Los detectives le dijeron: "Somos un grupo de 3º de ESO que velamos por un mundo mejor, sin faltas de ortografía. En este tweet aparece el verbo lei, que estaría mal porque sería leí. Sin ánimo de ofender y admirando su trabajo". Durante sus actuaciones en México, a Rosalía se le ocurrió escribir: "GRACIAS MÉXICO ayer me llené de vuestra energía, espero que vosotros también me sintierais de vuelta... disfruté tanto en el escenario OJALÁ OS VUELVA A VER MUY PRONTOOOO!!!! p.d. aquí el aguacate esta más rico". Lor berlangueños le replicaron: "Buenas tardes, Rosalía. Tu error ha sido poner esta em vez de está. Me encantan tus canciones y cómo cantas". Curiosamente no le indican los errores de ortotipografía: falta de comas, minúsculas improcedentes, falta de signos de exclamación inciales y excesos de signos de exclamación de cierre. Supongo que se frenaron para no dar una excesiva imagen de tiquismiquis, o porque ellos mismos caen a menudo en ese error. A Juan Carlos Monedero lo han reñido por escribir animo cuando quería decir ánimo: "Todas las esdrújulas lleban tilde". Perdo Sánchez escribió: "Trabajamos por tender todos los puentes posibles desde la política. Esta es la propuesta del Gobierno de España para Cataluña: convivencia, dialogo y ley". Le recordaron que diáologo lleva tilde.

La iniciativa recuerda la que, hace años, emprendió Ecuador un grupo llamado Acción Ortográfica contra los grafitis mal escritos. El primero que corrigieron fue uno en el que se leía: "Para qué y Porque mi amor por ti por mi lo siento". Con espray rojo pusieron los interrogantes, las tildes y las comas que faltaban, cambiaron la mayúscula incorrecta por una minúscula y convirtieron la minúscula errónea en mayúscula, hasta que se pudo leer sin que te sangrasen los ojos: "¿Para qué y por qué, mi amor? Por ti, por mí, lo siento". Siento debilidad por iniciativas como éstas, quizás porque he llegado a la conclusión de que mucha gente escribe mal a posta, con orgullo. Lo consideran su gran gesto de rebeldía, el único que probablemente harán en toda su vida.

Quim Monzó, a Seré Breve en el Magazine 
de La Vanguardia del 05/05/19

dijous, 2 de maig de 2019

'ROJO' AL CINE-CLUB LA RAPITA


Aquest vespre teniu una nova cita amb el CineClub La Ràpita que no podeu deixar escapar: la possibilitat de veure la pel·lícula que es va emportar els premis a Millor Direcció (Benjamin Naishtat), Millor Actor (Darío Grandinetti) i Millor Fotografia (Pedro Sotero) en el darrer Festival de Donostia (2018).

ROJO és el nou regal cinematogràfic que ens arriba des d'Argentina. El seu director -Benjamin Naishtat- ens ofereix un viatge a l'Argentina de mitjans dels '70 del segle passat, i només temporal, sinó també cinematogràfic ja que l'hàbil tasca del director de fotografia ens proporciona l'experiència de veure un film actual com si fos d'aquella època. Viatge doncs històric i també estètic. 

Thriller situat en un poble d'una província d'Argentina que ens parla de la violència, de venjança, de les responsabilitats, dels silencis de la comunitat en segons quins actes col·lectius mentre el cop d'estat que imposaria una dictadura al país està a punt de produir-se. Tot embolcallat en una atmosfera malsana i inquietant però amb lleugeres gotes d'humor.

Aquest és el tercer film del seu director, Benjamin Naishtat, responsable de El Movimiento (2017) i Historia del miedo (2014); dues propostes en les que els ambients malsans i inquietants es barrejaven amb tocs polítics... com en Rojo.

Ens veiem a les 20:30 !!!


dimecres, 1 de maig de 2019

dimarts, 30 d’abril de 2019

SRA. LOLO RICO

Resultat d'imatges de lolo rico
(1935-2019)

Fa uns mesos moria una persona de la que -tots i totes les que passem dels 40 anys- no n'hem parlat prou. No hem valorat prou. No hem reconegut prou. Potser perquè quan érem petits i petites no érem conscients de les persones que hi havia darrera de qualsevol producte cultural, potser perquè quan ens vam fer gràcies aquesta persona va estar més apartada del món televisiu i es va fer més invisible... Estic parlant de la sra. Lolo Rico, la nostra educació cultural està en deute amb aquesta gran professional dels mitjans de comunicació.

Nascuda com a Maria Dolores Rico Oliver -àlies Lolo Rico- va nèixer a Madrid un any abans de que comencés la Guerra Espanyola i va morir a Donosti 84 anys després. 

De família de dretes i educació moooolt estricta però que li proporcionaren passió pels llibres i la lectura, els inicis de la sr. Rico fou com a escriptora de contes infantils mentres treballava a RNE i TVE, en aquests mitjans a finals dels anys '70 del segle passat ja escrivia guions en programes infantils (com Dola, Dola,  Tira la bola; Un globo, dos globos, tres globos o La casa del reloj)

Resultat d'imatges de la BOLA DE CRISTALEl 1981 crear i dirigeix el primer espai propi: La cometa blanca, on s'hi succeïen sketches, animació i actuacions en directe... era la llavor del que seria el programa infantil i juvenil amb la que seria més reconeguda: La Bola de Cristal (1984-1988). Presentat per Alaska fou un espai trencador empapat de la movida madrilenya. Aquest programa sapigué captar com cap altre al públic infantil i juvenil; i el secret del seu èxti era que tractava aquest target de públic com a persones 'adultes'. El que començà sent quelcom infantil va saber enamorar a totes les edats gràcies a la bombolla d'oxígen i llibertat que proporcionava tenint en compte la situació política del moment, recent sortits del franquisme. 

Pel seu programa passaren grups musical com Mecano, Loquillo, Radio Futura, Gabinete Caligari, Hombres G, Javier Gurruchaga, Kiko Veneno... i no només cantant sinó que molts d'ells, també, actuant: com els germans Auserón o el mateix Kiko Veneno. I actors/humoristes com Pedro Reyes o Pablo Carbonell.

La sra. Rico va continuar treballant -un cop finalitzat el programa- per una pedagogia del mitjans de comunicació, per a treure la part positiva de la televisió i ajudar a trencar la manipulació que aquesta genera.

Fou nombrada membre de l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de TV i va rebre distincions com l'Ondas, el TP o premi Talento.

Una persona de llibertat creadora enlluernadora i grans dosis de sentit de l'humor. 

En paraules de la sra. Rico: "Mi único mérito fue hacer un programa que no creía que los niños son tontos, y rodearme de un equipo estupendo".

Tots i totes tenim un deute amb ella. Gran, Lolo Rico !!!

Viva el mal, viva el Capital !!!!