dissabte, 30 d’agost de 2014

PER MOLTS ANYS, NURIA !!!


I descobrir en els teus ulls l'il·lusió
 d'una Vida plena...
 
t'estimem!
 
Per molts anys, Núria/Mami !!
 

dimarts, 26 d’agost de 2014

OBSCURE: OBSERVING THE CURE DEL SR. ANDY VELLA


El sr. Andy Vella és un dissenyador gràfic i fotògraf que porta 33 anys creant la imatge dels The Cure. Des de 1981 que s'ha encarregat de dissenyar les portades dels seus treballs discogràfics i de recollir -amb la fotografia- la seva trajectòria musical. De la imatge que ha anat transmeten la banda del sr. Robert Smith té molt responsabilitat el sr. Vella.
 
Ara presenta un recull de fotografíes en forma de llibre: OBSCURE , on s'hi recull el seguiment fotogràfic que ha realitzat a The Cure durant tots aquests anys, amb pròleg del mateix Robert Smith que afirma del llibre que és "mortalment divertit, terriblement honest i estranyament melancòlic".
 
El sr. Vella, però, ha treballat en el disseny de disc d'altres formacions, com Mogwai, Gene o Bows i en portades de llibres de Stieg Larson, John Berger o Tobias Wolff.
 
El seu estil colorista, barroc i, en alguns cops, tenebrós té referències -reconegudes per ell mateix- de Picasso, Miró, Saul Bass, Brassaï o Man Ray.
 
Repassar fotos ja vistes i inèdites del grup és un bona forma de fer temps a l'espera de que arribi el nou treball de The Cure, que sembla ser que será material descartat del seu darrer treball (del que ja fa 6 anys!!!): 4:13 Dream...
 
Obscure surt a la venda el proper 18 de setembre... si algú/na em vol fer regalet ja ho sap!!!
 
 
 
 

dimarts, 19 d’agost de 2014

UN FORUM PER A L'ANTONY DE ROSA BLACKSTAR


Molts i moltes vam conèixer al gran Antony Hegarty l'any 2005. Jo, gràcies a la recomanació del bon amic Salva que em va fer escoltar 'Hope there's someone' i al cap d'uns mesos anàvem junts a un dels concerts més intensos de la meva vida. Veure en directe a l'Antony és tota una experiencia emocional... escoltar cadascun dels seus nous treballs, també.
 
Rosa Blackstar (una recent amiga del càlid món virtual) també va escoltar l'Antony per primer cop l'any 2005 i la mateixa cançó, però ho fèu gràcies al film de la sra. Coixet 'La vida secreta de las palabras'. En sortir del cinema només tenia ganes de correr cap casa i buscar per internet qui era aquella veu que taaannn l'havia impactat; o com diu ella "va ser com rebre un cop de puny directe al cor" (una bona forma de descriure-ho ... Antony va directe al cor!).
 
La meva devoció i la de Rosa Blackstar per l'Antony, van seguir camins i intesitats diferents. Jo només el vaig tornar a veure al Palau de la Música. Ella ha intentat anar al màxim de concerts que li ha estat possible ... com una autèntica fan fatal. Fins al punt d'arribar a conèixer a l'Antony i coincidir en diverses ocasions, sovint fruit de l'atzar. Com ja us podeu imaginar, una devoció reafirmada amb un contacte personal amb l'objecte de la teva admiració pot disparar aquesta devoció a intensitats impensables. 
 
La Rosa Blackstar té tot el que s'ha editat de l'Antony (i el que no s'ha editat, també) és l'administradora de la página privada del Fbk de seguidors/es de l'artista i ara, amb el reconeixement i acceptació del mateix Antony ,ha engegat un fórum per a tots aquells i aquelles que vulguem compartir l'admiració per la feina d'una de les veus contemporànies més fascinants.
 
El fórum és sobre i per a l'Antony i en ell podeu trobar curiositats com el primer cassette autoeditat per l'artista de l'any 1995 amb perles com River of sorrow ... editades posteriorment.
 
Podeu entrar en el fórum clicant en el següent enllaç.
 
Si embadaliu i us corprén cada una de les noves cançons de l'Antony, aquest és el vostre lloc... sou benvinguts i benvigudes!
 
.

dilluns, 18 d’agost de 2014

BASTA DE SOBREMESAS


 
Durante el año, si eres asocial (como es mi caso), puedes escaquearte más o menos, fácilmente de las comidas de compromiso. Alegas que tienes un montón de trabajo urgente o dices por quinta vez que tu abuela se ha muerto y que no estás para comidas. Pero cuando llega agosto es más difícil.
 
- Va, quedemos un día para comer. Estás de vacaciones. No me dirás que ahora no puedes.
 
Es una propuesta trampa. Te proponen quedar para comer, sea al mediodía o al anochecer, pero hay ahí una mentira. Porque en realidad  no sólo quedáis para comer sino que, tras comer, en vez de levantarse todos inmediatamente e irse cada uno por su lado, los implicados en la propuesta trampa siguen sentados alrededor de la mesa, como si no hubiesen tomado postres y repetido café tres veces. Y si se trasladan a un sofá o a unos sillones, la diferencia es poca, porque igualmente continúas en medio de una conversación sobre el bien, el mal y los fichajes de pretemporada con gente a la que lo que tu opines de cualquiera de esas cosas le importa un pito. Ese ritual se llama sobremesa y juro votar al partido que un día prometa una ley que las penalice. La gente sacan tema de conversación, y basta que empieces a explicar lo que opinas para que te corten sin ningún miramiento y lancen una perorata de horas. Llegados a ese punto debo reconocer que sí hay una diferencia entre estar en un sofá o en una mesa. En el sofá (o en el sillón) puedes descansar el cogote contra la parte superior del respaldo, cerrar los ojos y fingir que duermes, e incluso dormirte de verdad. Si roncas, mucho mejor, porque entonces alguien dirá:
 
- Mira, tú, se ha dormido...
 
Si la sobremesa tiene lugar en la misma mesa entonces descansar es más enojoso, pero aún así puede hacerse. Yo acostumbro a alejar de mí platos, vasos, copas y cubiertos. Una vez despejada la superficie, coloco un brazo sobre otro y, sobre ellos, la cabeza. Hay quien lo considera ofensivo hacia el resto de los comensales y, si quien la practica tiene un cónyuge sociable, lo más probable es que se lo recrimine. Es justo en ese momento cuando debes recordar de forma contundente que tú no querías quedar para comer, que aceptaste por no hacerles un feo y que, además, el pacto era simplemente comer, no pasarte siete horas sin levantar el culo del asiento y dando cuerda a una cháchara sin sentido.
 
Quim Monzó a Seré Breve
del Magazine de La Vanguardia del 17/08/14

dimecres, 6 d’agost de 2014

LA SINGULARITAT DEL SR. SERRA + SRA. MARTINEZ A LA BIENNAL DE VENEZIA 2015


Ja tenim aquí la nova proposta artística del sr. Albert Serra: es tracta de representar a Catalunya -juntament amb la comissària d'art la sra. Chus Martínez- a la propera Biennal de Venècia 2015. No s'han avançat massa detalls del projecte, però sembla que girarà al voltant de la singularitat, segons els artistas, d'aquell moment del progrés tecnològic en el qual el desenvolupament de la intel·ligència artificial pot arribar a un punt no diferenciable de la humana... provocant uns canvis que potser avui no som capaços d'imaginar. Tot i que el pavellò català será tot per a ells, el tándem Martínez/Serra parlen més de pel·lícula que d'instal·lació.... una mena de mirada al cinema del futur amb multitud de pantelles simultànies.
Haurem d'esperar una mica, encara, per a descobrir quina delirada produeixen els artistes.... de moment, tenen 9 mesos per a enregistrar les imatges que serán mostrades a Venèzia de maig a novembre de l'any que ve.

dilluns, 4 d’agost de 2014

divendres, 1 d’agost de 2014

∞ (INFINITY), EL NOU DISC DEL SR. TIERSEN


yann tiersen infinityDoncs sí, ens agradava i ens continua agradant el sr. Yann Tiersen. I l'anem seguint a cada nou treball, deixant de banda els seus instruments de joguina i els seus valsets per abraçar la guitarra eléctrica i els ritmes més rockers. Ens agrada el primer i el darrer Tiersen. Ens agraden tots els Tiersen possibles. Ja fa 3 anys del seu darrer treball -Skyline (2011)- i ara ens acaba d'arribar: (Infinity), el seu 8è treball d'estudi. On, pel que sembla en una primera escolta, el sr. Tiersen intenta conjugar la seva primera etapa (de la que semblava renegar estabornit per l'èxit universal d'Amelie) amb la segona. Instruments de joguina, ritmes melòdics però peces èpiques i contundents. Ens trobem, doncs, amb un Tiersen més total que mai! Aquell sons de joguina s'han tornat carregants, asfixiants, inquietants... densos. Malgrat el to 'popero' de A Midsummer Evening , per exemple, el disc s'endisa en altres atmòsferes més carregades i èpiques. El sr. Tiersen utilitza diversos idiomas: islandés, feroense, bretó, anglès i francés. De llums i ombres està fet el darrer treball del sr. Tiersen.
Aquí us deixo un vídeo fascinant: un pla fixe del sr. Tiersen assegut en una cadira, immòbil, escolta l'Infinity en versió vinil de principi a final. 50 minuts de vídeo que corresponen als 50 minuts que dura el darrer treball del músic i compositor. En el que les forces de la natura, l'inifnit que ens envolta i l'èpica que comporta es conjuga amb la intimitat de la melodía d'un violí i la màgia dels darrers acords de Meteorites, la peça que tanca el disc.
El comencem a gaudir??