dilluns, 31 d’octubre del 2016

LOS MARCIANOS


Este domingo, efeméride del mejor engaño de la historia de la radio. Como es Halloween y eso le servía de coartada, el 30 de octubre de 1938 Orson Welles emitió su versión de la novela La guerra de los mundos. Estructuró el programa al estilo de los noticiarios. Empezó con estas palabras: "Señoras y señores, les presentamos el último boletín de Intercontinental Radio News. Desde Toronto, el profesor Morse de la Universidad McGill informa que ha observado un total de tres explosiones en el planeta Marte entre las 7:45 y las 9:20 de esta tarde". Luego, siguiendo una pauta precisa, conexiones vibrantes con los lugares donde sucedían los hechos: una aerolínea, el departamento meteorológico del Gobierno, el observatorio de Princeton, la base de la fuerza aérea en Virginia... Y Grover's Mill, un pueblito de Nueva Jersey en el que aterriza un meteorito cilíndrico. Una multitud se congrega alrededor, los periodistas desplazados narran los hechos, el cilindro se abre y la gente entrevé a una marciano con tentáculos que apenas se mueve. Hasta que empieza a disparar chorros de fuego y quema a todos los que lo observan. Uno de los reporteros lo explica hasta que la conexión se corta y, frito él también, se queda a media frase. Todo picadito, como dicen los que trabajan en el medio.

Parte de la verosimilitud se sustentaba en el hecho de que el programa no tenía publicidad. Nadie se hubiese tragado que, en caso de una auténtica invasión marciana, cortasen para poner anuncios de detergentes o de sopas. El pánico fue mayúsculo. Los días siguientes muchos políticos pidieron una regulación para que ese tipo de camamas no se repitiese. The Chicago Tribune fue de los pocos que salió en defensa de Welles: "Sería más acertado decir que algunos de los miembros de la audiencia radiofónica son una panda de retrasados mentales, y que muchos programas se hacen para su consumo". Es una afirmación que, cambiando lo de "audiencia radiofònica", hoy va de perlas para los que se tragan a pies juntillas las noticias de El Mundo Today.

Pero, ojo, las autoridadesde Grover's Mill commemoraron a bombo y platillo el cincuenta aniversario del programa: cuatro días de fiesta, una mesa redonda, un desfile, el entierro de una cápsula del tiempo, una cena con bailey la inauguración de un monumento -horroroso- en honor del supuesto aterrizaje marciano. Primero se indignan y, medio siglo después, reivindican el engaño con orgullo. Menudos veletas sin criterio.

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia del 30/10/16

dimarts, 25 d’octubre del 2016

dilluns, 24 d’octubre del 2016

CLOWNS


De niño no entendía qué función exacta tenían los clowns en la vida. La tercera o cuarta vez que escuché sus chistes repetitivos me harté. Y siempre el mismo cliché. El payaso de cara blanca, que finge ser listo, y el de nariz roja, peluca grotesca, maquillaje demencial y zapatos enormes, que va de tonto.
- A ver, toca el saxofón -dice el carablanca.
- ¿El chachichón?
- No, hombre. El saxofón.

O aquel otro diálogo, aún más irritante:
- A ver, ¿tú sabes qué es la filosofía?
- Chi, claro: la Filo y la Sofía.

Con éstas dos cartas de presentación no es extraño que, a la que se les empiezan a conectar las neuronas, la mayoría de los niños los miren con recelo. Sólo faltó que, en los ochenta, Stephen King crease un personaje llamado Pennywise, que ens las adaptaciones audiovisuales aparece como un payaso calvo, de cara blanca, nariz roja, traje plateado, tirantes amarillos y colmillos marrones. El éxito fue tal que las productoras cinematográficas vieron ahí un filón. La cantidad de clowns borrachuzos y degenerados que hemos visto desde entonces es incontable. Son ideales para las películas de terror. Su sonrisa exagerada e hipócrita, su aspecto ambiguo, la imposibilidad de ver cómo es realmente su cara...

Este otoño los payasos malvados vuelven a estar de actualidad. Han salido a la luz docenas de fotos y vídeos de clowns deambulando por carreteras con un cuchillo en la mano. En algunos lugares han cerrado escuelas por miedo. Es la psicosis. ¿Los asesinos se visten ahora de payasos para atemorizar más o de repente todos los payaso se han vuelto criminales? El fenómeno empezó en Estados Unidos pero ya ha llegado a Europa, surgen expertos en criminología payasil hasta de debajo de las piedras, y llenan las tertulias. En New Haven, en Connecticut, este Halloween estarán prohibidos los disfraces de clown. Otras ciudades han seguido el ejemplo.

Para reivindicar que no son malos, días atrás los payasos se manifestaron en la ciudad de Tucson, en Arizona. Los organizadores explican: "Es una forma pacífica de demostrar que los payasos no son asesinos psicópatas. Queremos que el público se sienta seguro y no tenga miedo. Por eso, sal de casa, trae a la familia, conoce a un payaso ¡y abrázalo!". ¿Un abrazo? Ni loco, que te dejan la cara pringosa con su maquillaje ridículo.

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia del 23/10/16

dijous, 20 d’octubre del 2016

SITGES 2016 #5: AIXO HA ESTAT EL FESTIVAL DE SITGES 2016


Resultat d'imatges de swiss army manDiumenge passat va acabar el 49 Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Com ja sabeu, hi vam ser una any més com a acreditat de premsa d'Amposta Ràdio. 7 dies intensos carregats de films (en vam visionar 34!), rodes de premsa i photocalls.

El Festival -del 7 al 16 d'octubre- va projectar 200 llargmeratges i 29 entraven en competició.

Novetats Sitges 2016!
És una pena que això ho consideri una novetat però aquesta any hi hagut més presència de directores en els films oficials en competició: Julia Ducournau (Grave), Agnieszka Smoczynska (The Lure), Alice Lowe (Prevenge), Anna Biller (The love witch). Gènere (el del fantàstic, el del terror) massa masculí fins a data d'avui.

Una altra novetat ha estat la creació de 2 nous espais: Sitges Cocoon on s'oferia -de forma gratuïta- el visionat de diversos curtmetratges de VR 360º, una bona forma d'aproximar-nos al cinema immersiu del futur. Movistar +, va muntar una espai inflable on visionar diverses sèries d'actualitat (estrena recent) o recuperar altres en re-estrena; també gratuït i acompanyat de crispetes i refresc.

El leitmotiv del Sitges d'aquesta any ha estat la sèrie creada per Gene Roddenberry: Star Trek, en el seu 50è aniversari. Recuperació de films, exposicions i la Star Trek Walk -desfilada de trekkies per la ciutat de Sitges, despagada a causa de la pluja...

Com a novetat podem destacar la presència de convidats de luxe, sempre hi ha algun convidat però aquest any han estat molts més i excepcionals: Max von Sydow, Christopher Walken, Paul Schrader, Bruce Campbell, Bill Plympton, Dolph Lundgren, Don Coscarelli, Rugero Deodato, Rob Zombie i Terele Pávez.

Què ha passat? Què hem vist?
En el Sitges 2016 hem vist el film d'inauguració -Inside- un -innecessari remake de la genial 'A l'interieur' de 2007- film de Miguel Angel Vivas i guió de Jaume Balagueró. Vam tenir una sessió especial fora de concurs de Un monstruo viene a verme del sr. Bayona.  Es van plenar els carrers de Sitges de zombies amb la clàssica Zombie Walk i Jacint Espuny va fer d'ambaixador ampostí amb la presentació i projecció de Infección Zombi en el Brigadoon.

Aquest any ha estat una programació per a treure's el barret, amb esperats films com: Colossal, Blair witch, Melanie, Proyecto Lázaro, La propera pell, The Neon Demon, Hardcore Henry, Voyage of time, Creepy, The Handmaiden, Grave o Terraformars...

El Ciutadà K en va veure 34 i us ressalto les 14 més destacables

- Mon Ange (Harry Cleven): El fantàstic també pot ser poètic, sensual i eròtic. Una història d'amor ente un noi invisible i una noia cega. Dolça i delicada
- Creepy (K. Kurosawa): Comença com un film de polis i acaba com un de terror de psicòpates i malsanes relacions familiars. Fosca i bizarra.
- The eyes of my mother (Nicolas Pesce). Elegant blanc i negre per a una història plena de crueltat, sadisme i sang. Mutilacions, sutures en viu i cadenes. Tremenda!
- Let me make you a martyr (Corey Asraf & John Swab): Thiller fred, contundent i madur. Història fragmentada amb un Marilyn Manson fent de sicari poc centrat. Tocs de Tarantino, Drive i els Coen bros.
- The wailing (Hong-jin Na). Un film coreà que arrenca amb investigació policial (racional) i desemboca en un de possessions i forces demoníaques (irracional). Intens i dramàtic!
- Pet (Carles Torrens). Film fet amb els diners guanyats l'any passat en el Sitges 2015. Peli resultona amb aires de El coleccionista (Wyler) ens porta cap a llocs insospitats. 
- Detour (Christopher Smith). Thriller en format de trencaclosques. Guió ben tramat que porta fins a l'extrem 'que passari si ...', veient simultàniament, en pantalla dividida, si haguéssim triat el 'sí' o el 'no'. Aires tarantinians.
- Hardcore Henry (Ilya Naishuller). Film rodat íntegrament amb càmera subjectiva, és a dir, nosaltres som el protagonista com si de Call of Duty es tractés. Adrenalítica, hiperactiva i sanguinària.
- Mine (Fabio Guaglione & Fabio Resinaro). Història de supervivència d'un soldat dels EEUU que aguanta 52 hores damunt d'una mina anti-persona per a evitar que exploti al mig del desert. Emotiva i anti-belicista.
- The Handmaiden (Park chan-wook). Una de les grans esperades a Sitges 2016. Triangle amoròs explicat a 3 veus, tres versions d'una mateixa història. Fresca, eròtica, irònica.. aires de las Amistades Peligrosas.
- The Neon Demon (Nicolas Winding Refn). Peli polèmica a Cannes 2016. Fàbula terrorífica sobre el món de la moda. Models 'vampíriques' defensant el seu lloc en del top 10 de les models. Film esteticista, tèrbol, fascinant, hipnòtic i kitsch, en alguns moments. Potent i buida a la vegada...
- Swiss Army Man (Daniels). Film-sensació del Sundance 2016. Pel·lícula marciana com poques. Freaky, escatològica però poètica i entranyable. Una delícia.
- Grave (Julia Ducournau). Opera prima acompanyada de polèmica per la duresa de les seves imatges. Noia vegetariana que descobreix que la carn li agrada més del què es pensava ... massa, fins i tot. Realista i convincent!
- Midnight Special (Jeff Nichols). Nou film del director de la molt reivindicable Take Shelter. Road movie per a protegir un nen molt especial. Homenatge al cinema dels '80. Una meravella la miris per on la miris: fotografia, interpretacions, BSO, guió... Epica, màgica i sensible.


Palmarés
El jurat va considerar que el millor film de Sitges 2016 fos Swiss Army man, premiant, també, la fascinant interpretació de Daniel Radcliffe. Millor direcció per Yeong Sang-ho per Train to Busan. Millor interpretació femenina per Sennia Nanua a Melanie, the girl with all the gifts. Va premiar com a millor guió a Pet.

El premi Citizen Kane a la millor direcció novel fou per a Julia Ducournau per Grave.

El públic va premiar The Handmaiden, sens subte, dels millors films del Festival. I la crítica va reconèixer amb el premi José Luís Guarner: The Neon Demon.

Analisis Sitges 2016
Aquesta edició ha estat de les millors en quant a programació: diversa, eclèctica i de bon nivell. Menys cinema oriental que altres anys, evitant el 'gueto oriental' i integrant-se en la resta de la programació.

Ha estat un festival amb més espais de projecció permetent més llibertat d'elecció per al públic i descongestions de sales.

Menys zombies en la programació i, sorprenentment, pocs films espacials tenint en compte el leitmotiv trekkie.

En quant a assistència i repercussió, considero que l'estrena de Un monstruo viene a verme fora de festival i la pluja intensa el dia central del festival va provocar que no es superessin els récords de venda d'entrada d'anys anteriors.

SITGES 2017
Angel Sala, director del Festival des de 2001, va avançar què ens portarà el Sitges de l'any que ve. Serà el 50è. aniversari, el Festival número 50 i faran festa grossa. Convidaran totes aquelles persones i personalitats -tant artístic com de l'equip organitzador- que han ajudat a que el Festival de Sitges sigui el què és. 

Escolliran un padrí de cerimònia (del que no s'ha volgut desvetllar el nom, encara) i Dràcula serà una dels personatges centrals de l'edició. 

Com a novetat (tot i que ja es feia en edicions anteriors), el Sitges 2017 començarà en dijous, el dijous 05 d'octubre, per a ser exactes.

L'any que ve, més! 
Llarga vida i prosperitat!

Aquí podeu escoltar el programa de ràdio valoració del Festival de Sitges 2016 a 'En Construcció' d'Amposta Ràdio

dilluns, 17 d’octubre del 2016

ABRIL FA 5 ANYS !!!




La nostra petitona avui ja fa 5 anys! 
PER MOLTS ANYS!


diumenge, 9 d’octubre del 2016

SITGES 2016 #4: AMPOSTA ESTA A SITGES'16 AMB INFECCION ZOMBI


Doncs, sí, amic i amigues aquesta edició del Festival de Sitges 2016 té un tros ampostí gràcies a l'estrena del llargmetratge de Infección Zombi.

La responsable és la productora Kutrefacto Films que des de 2007 i amb Jacint Espuny (director de totes les produccions) porta fent d'ambaixador ampostí del cinema més trash i gore. 

El sr. Espuny és tot un home orquestra apassionat al màxim amb el que fa, fent del que faci falta: guionista, director, efectes especials, actor, càmera... Acompanyat d'un equip fidel (Toni Rojas, Elisa Bou, Tamara Verdiell,....) i, en el darrers temps, associat amb Morartis Films i comptant amb la complicitat i participació de molts dels ciutadanas i ciutadanes d'Amposta i rodalies. Incloent el Ciutadà K i la seva família!. 

Fins ara, havien realitzat curtmetratges com Hermanos Caníbales, Trolls, la trilogia del Hijo del Naranjo, Cazador de Zombis o Divinas (aquesta darrera present en el Festival de Sitges 2012).

El sr. Jacint Espuny ha estat capaç de fer el que tots els amants del cinema de terror i gore hem volgut fer algun moment de la nostra vida: fer pelis de gènere! I ell, pas a pas, projecte a projecte, ho està aconseguint. Col·locar el debut en el llargmetratge en el Festival de Sitges és una fita digna d'apaludiment.

Infección zombi és un film 100% de zombis: el 97% de la humanitat està infectada, els pocs soldats que queden intenten restablir l'ordre, combatent contra grups armats de saquejadors i protegint els escassos supervivents. En el film, em podreu veure 2 minuts fent de sofrent supervivent i els meus fills de zombis infectats (més guapeeeets! els teniu a la foto).

D'aquí uns minuts -a les 14:00- al Brigadoon del Festival de Sitges estrena mundial de Infección Zombi!!!!

FELICITATS, JACINT & co. I ENDAVANT !!!





divendres, 7 d’octubre del 2016

SITGES 2016 #3: 3, 2, 1 ... INAUGURACIO!!


Aquesta tarda a les 19:30 tindrà lloc la Gala d'Inauguració del 49 Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, i ho fa amb un remake del film francès 'A l'interieur' (que va convulsionar les platees en el seu pas pel Festival de Sitges de 2007). La versió s'anomena Inside i està dirigida pel Miguel Angel Vivas amb guió de Jaume Balagueró. Una bon producte per a començar el Festival.

El Festival de Sitges comença fort aquest primer cap de setmana i està farcit de convidats/ades, d'activitats paral·leles i pelis, moltes pelis.

El primer en arribar ha estat el sr. Max von Sydow (que rebrà premi honorífic).

Gaudirem de la Zombie Walk, en la que els carrers de Sitges es plena de zombies... kilos i kilos de zombies !!

L'estrena de la nova i esperada marcianada de Nacho Vigalondo: Colossal, recuperar Aliens: el regreso i assistir a l'estrena mundial de Infección Zombi (realitzada per Kutrefacto).

Tot això, el primer cap de setmana.


COLLITA FESTIVAL DONOSTIA 2016


Doncs a poques hores d'inaugurar-se el Festival de Sitges no podem oblidar que fa unes setmanes acabava el Festival de Sant Sebastià... repassem la collita d'aquest any perquè alguns dels films programats els podeu gaudir en el Sitges 2016.

Si comencem pel final, és a dir, pels premiats, val a dir que la 64a. edició del Festival de Cinema de Sant Sebastià ha tingut un regust asiàtic, bona part del palmarès és per a films xinesos. 

Pel·lícules destacades: com les dures Playground (Bartosz M. Kowalski) i Nocturama (Bertrand Bonello). Els debuts d'Ewn MacGregor a la direcció amb American Pastoral i de Miles Joris-Peyrafitte amb As you are. Una altra d'aires clàssics: Lady Macbeth (William Oldroy). La presència d'Isabelle Huppert en dues grans propostes: Elle (Paul Verhoeven, sí, el del primer Robocop) i El porvenir (Mia Hansen Love). L'aclaparadora nova proposta de Denis Villeneuve amb La Llegada (un director que està aconseguint ser imprescindible).

A Donostia es va veure el nou film d'Oliver Stone: Snowden, una peça més d'aquest Enciclopèdia del segle XX que està construint el director amb cada nova pel·lícula.

El Festival va reconèixer la carrera d'Ethan Hawke amb el premi Donostia mentres presentava Los 7 magníficos (d'un d'aquests innecessaris remakes)

Films en la progrmació del Donostia 2016 ben rebuts i que podrem veure al Sitges 2016, com: Colossal, del mai prou reivindicat Nacho Vigalondo i Un monstruo viene a verme, del sempre efectiu Juan Antonio Bayona; també Que Dios nos perdone (de Rodrigo Sorogoyen). Altres films espanyols en la programació: l'efectiva El hombre de las mil caras (d'Alberto Rodríguez) y La Reconquista, del cada cop més valoritzat Jonás Trueba.

Així doncs, com déiem abans, els premis principals foren per a la xinesa I am not Madame Bovary el director Xiogang Feng, una estranya comèdia filmada en ull de bou, amb fotogrames circulars. S'emportà la  Conxa d'Or i Premi a la Millor Actriu per a Fan Binbing.
Premi Especial del Jurat ex-aequo per a The giant i El invierno.
Millor director per Hong Sang.-soo per Yourself and yours.
Millor Actor per Eduard Fernández a El hombre de las mil caras i la seva continguda i convincent interpretació de Paco Paesa, una altre premi més al que podem considerar un dels millors actors de la penínsul·la. Aquest ben resolt film s'emportà el Premi Feroz Zinemaldia.
El Premi Fipresci fou per Lady Macbeth i El Premi al millor guió per Que dios nos perdone de Rodrigo Sorogoyen.

Premis repartits, doncs, però amb tendència xinesa.

dijous, 6 d’octubre del 2016

SITGES 2016 #2: EL FESTIVAL EN XIFRES!



A un dia per a inaugurar el Festival de Sitges 2016 aquí van algunes dades d'aquesta edició...

- Número de films: 174
- Número de films en la secció oficial: 47
- Número de curts: 80
- Número de pel·lícules i curts en espais gratuïts: 121
- Número de sèries de TV: 16
- Número de sessions: 375
- Número de seccions: 10
- Número de cinemes: 4
- Número de pantalles: 10
- Aforament total dels cinemes: 2.620
- Minuts de projecció de pel·lícules: 22.563 min.
- Minuts de projecció de sèries: 870 min.
- Minuts de projecció de curts: 1.131 min.
- Número d’artistes, directors i productors assistents: 250
- Número de projectes presentats en el Sitges Pitchbox: 186
- Número de voluntaris: 200
- Número d’activitats paral·leles: 70
- Número d’abonaments venuts: 252
- Número d’exposicions: 3
- Número de periodistes acreditats: 599 (+ Ciutadà K)

PINTURES MURALS SORPRESA PUJADES DE TO A BRUSSEL·LES


No ho sé perquè no hi he estat, encara; però sembla ser que a Brussel·les l'art mural és quelcom present i extès. La majoria de cops es tracta de personatges -més o menys locals- com Tintin, els Barrufets o Lucky Luke; en d'altres, autèntiques obres d'art contemporani. Tot i que alguns poden ser d'artistes anònims, la majoria estan identificats i tenen autor...


Doncs bé, des de fa uns dies en un carrer cèntric de Brussel·les -la Rue des Poissoniers, per ser exactes- han aparegut pintures sorpresa, no reconegudes per ningú, d'evident component eròtic. La primera, eren els genitals d'un home i una dona en plena penetració. Dibuixet del tamany d'uns cinc pisos (toma penetració!). Fa uns 3 anys l'escena d'una noia masturbant-se va decorar la façana d'una altra vivenda d'aquesta ciutat. I fa ben poc, ha aparegut l'anònim dibuix d'un penis gegantí (però en estat de repòs, això sí). Fins ara, els veïns havien estat més o menys tolerants, però aquest cop han aparegut veus crítiques ja que el dibuix està just davant d'una escola religiosa... l'Ajuntament, ha pres la decisió d'esborrar aquest darrer en les properes setmanes, però -de moment- deixar els altres dos.

Com ja us podeu imaginar, el reclam turístic d'aquests dibuixos no ha tardat en arribar... ja veig més de quatre espabilats pintant tites i vulves a l'espera del reclam posterior.

Les tres obres les podeu veure adjuntes en aquest post. L'autoria de les tres continua sent un misteri.



dimarts, 4 d’octubre del 2016

CREA A LES XI JORNADES DE LLETRES EBRENQUES


Aquest any (i des del 2011) CREA tindrà presència en les Jornades de Lletres Ebrenques de la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó. Són ja les XIenes. i en aquesta CREA hi estarà present des de diferents vessants: 

  • Realitzant l'spot de les Jornades, que podeu veure al final d'aquest post.
  • Organitzant i participant en la taula 'Sobre la vigència de POE', en la que es plantejarà l'actualitat o no d'aquest autor mitjançant la xerrada d'Emili Gil, autor especialitzat en literatura fantàstica i misteriosa, coneixedor i divulgador de l'obra de Poe; al que acompanyarà el Ciutadà K parlant de la presència d'Edgar Poe en el cinema.
  • Presentant el curtmetratge 'POEsia', un intent d'adaptar al llenguatge audiovisual 3 poemas dedicats a la figura del sr. Poe.
Les Jornades de Lletres Ebrenques -del 19 al 22 d'octubre- és un punt de trobada anual perfecte per a fer-nos una idea de la bona salut de la que gaudeix la literatura del nostre territori, una forma de conèixer als autors i autores i les seves novetats literàries, una forma de donar suport a la Cultura.ç

Us hi esperem!!

dilluns, 3 d’octubre del 2016

PIOJOS Y NAPOLEONES


La moda de hacerse selfies constantemente y en todas partes hace que el número de sus detractores aumente día a día. Se publican artículos analizando el egocentrismo que yace en esa costumbre, y por la tele pasan reportajes explicándonos, por si no lo hubiésemos oído tropecientas mil veces, que la gente no observa ya el mundo que le rodea sino las imágenes que, del mundo que le rodea, capta su móvil. Con el dueño del móvil de protagonista central y, al fondo, los monumentos que supuestamente les interesan. Pero mucho antes de que existiesen, las hordas de turistas japoneses paseaban por las ciudades europeas contemplándolas a través de las enromes cámaras que entonces llevaban colgadas del cuello. Nunca directamente, a través de sus ojos; pero al menos no ocupaban ellos el 75 por ciento de la imagen, como pasa ahora.

Ahora los selfiefobos tienen un argumento más que echar a la cara de quien les lleva la contraria. Por culpa de los selfies aumenta el contagio de piojos entre la juventud. Eso lo digo yo y la gente respondería: "Menuda memez". Pero, ojo, quien lo dice es el Instituto de Salud Pública y Medio Ambiente de los Países Bajos y por eso todos asienten. En la web del canal de tele RTL, la especialista en parásitos Desiree Beaujan declara: "Creo que el motivo es el comportamiento de los estudiantes de secundaria. Cuando se hacen selfies, se abrazan mucho, y el pelo de unos entra en contacto con el de otros. Eso permite que los insectos pasen de cabeza en cabeza". En Holanda, el número de jóvenes piojosos ha aumentado espectacularmente y llega ya al 28% de los alumnos de primaria.

Si ese argumento no basta para amedrentar a los selfiefilos, puede darse un paso más. Hace unos días apareció en Youtube un vídeo de un chico con camiseta negra que se pasea por las calles de Nueva York con un napoleón. esas tijeras enormes que se utilizan para cortar candados y cadenas de motos y bicicletas, para robarlas. Se acerca a las personas que llevan el palo de selfie desplegado y están a punto de hacerse una foto, aplica la boca del napoleón al palo y lo parte, de modo que el que iba a hacerse la foto se queda con medio palo en la mano, y el otro medio (más el móvil) cae al suelo. El video se titula Selfie Stick Clipper y, a pesar de que parece un fake y que los asaltados están en el ajo, contemplarlo es una gozada que sólo espera a que alguien se decida a llevarlo a cabo realmente.

Quim Monzó, a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia del 02/10/16