divendres, 21 de juliol de 2017

DESCOBRIR ELS REACTABLES A LO PATI


Resultat d'imatges de reactable con niñosL'any 2008 en aquesta casa parlàvem dels reactables un innovador instrument de música electrònica creat el 2003 per una equip d'investigació de la Pompeu Fabra de Barcelona (Sergi Jordà, Marcos Alonso, Martin Kaltenbrunneri Günter Geiger). Aquest 'instrument' es va fer famós al ser adquirit per Björk o Coldplay, per exemple, a l'hora de ser incorporats als espectacles. L'equip Reactable ha realitzat més de 200 presentacions i concerts a més de 30 països i ha rebut diversos premis pel seu caire innovador.

L'instrument utilitza com a  tangible una taula rodona translúcida i lluminosa que al col·locar objectes al seu damunet generen un so i al canviar de posició i moure'ls aquests sons canvien la intensitat, el to, freqüència... Aquesta interacció no té límits en tant que molts participants poden generar els seus sons simultanis amb l'altre. Es tracta doncs d'un aparell intuïtiu, tàctil i 100% col·laboratiu.

Demà dissabte a les 18:30 a Lo Pati d'Amposta s'ha organitzat un taller adreçat a pares/mare i fills/es per a interactuar amb un reactable. El dinamitzador de l'activitat serà Carles López (productor, dj i un dels membres de l'equip Reactable).

Aquesta activitat està inclosa com a activitat paral·lela dins de la Jornades Musicals de l'Ermita de la Pietat d'Ulldecona.

Una experiència familiar i musical única que no ens podem perdre!

Aquí teniu un vídeo de les possibilitats del reactable ...

dijous, 20 de juliol de 2017

'EL FINAL DEL DELTA': MISTERIÓS RÈCORD DE VISITES A CIUTADA K


Avui volia compartir una curiositat amb vosaltres. El passat 16 de maig vaig publicar una entrada sobre la greu situació en la que es troba (i es trobarà) el Delta de l'Ebre com a ecosistema. Una fotografia publicada a diversos mitjans i que corria per les xarxes socials il·lustrava el trencament -més temps del què és habitual- de la barra de la platja de Buda.

Doncs bé, aquest blog no es caracteritza per tenir un gran volum de visites, ni de comentaris. Si analitzo estadístiques ens adonem que el post més visitat des del naixement del blog és el que porta per títol: Los gays y los zurdos recuerdan mejor las caras; ja se sap que el sexe tira molt a les xarxes i el mot 'gay' sembla que porta a temptació. Aquesta entrada abans del 16/05/17 tenia el rècord de visites amb 3.209 visites. Aquest rècord ha estat dinamitat per les 20.646 visites que ha tingut fins a data d'avui el post del final del Delta... i pujant!

No hi veig explicació al fenomen, si algú té alguna idea/proposta d'explicació serà benvinguda!

Serà que el final del Delta desperta morbos apocalíptics generalitzats?


dimecres, 19 de juliol de 2017

PESCANT SERIES DE TV (24): GYPSY


Resultat d'imatges de promo gypsy naomi wattsUna de tantes crítiques que se'm pot fer, és que sovint parlo de 'coses' que no he vist... sí, mira, perquè ho 'descobreixo' i em ve de gust compartir-ho amb el món. Per a compensar, però, també parlo bastant d'allò que veig i on vaig. 

L'objectiu de pescar sèries, en gairebé el 100%, és detectar allò què em pot interessar però encara no m'hi he capbussat. Un bon exercici seria recopilar les 24 'pesques' fetes fins ara i identificar aquelles que he vist i comentar què m'han semblat (vinga, ho apunto a llista de 'possibles entrades'!).

Avui he pescat un sèrie nova de Netflix, a major glòria de la sra. Naomi Watts -ens agrada la Naomi, des del dia que el sr. Lynch la fèu patir una mica a Mulholland Drive ens agrada la Naomi-. Precisament, aquest film havia de ser una sèrie per l'ABC però fou rebutjada després de fer-ne el capítol pilot ... i el sr. Lynch la convertí en llargmetratge. I, de fet, el personatge de la sèrie que ens ocupa no està massa lluny de l'ambiguïtat i complexitat d'aquell personatge del film lynchià.

Gypsy, és la història d'una psico-terapeuta (la Naomi), aparentment amb una família feliç: marit i filla, de vida plàcida. Per com molts i moltes, la protagonista té un 'costat fosc': ser altres persones, viure altres vides a partir de tot allò que els pacients comparteixen amb ella. D'aquesta forma, la sèrie apunta cap dues fantasies que més de dos i de tres ha tingut: ser un altra persona o ser un 'voyeur' de la vida dels altres.

Aques punt de partida no amaga la intenció dels creadors de la sèrie: provocar situacions rebuscades, un punt malsanes, amanit amb unes bones dosis de sensualitat i aire sexi. De fet, el director del primer episodi és el sr. Sam Taylor-Johnson (director de les 50 ombres de Grey... qüestió que, per a mi, un gran incentiu no és, la veritat).

La crítica no l'ha deixat massa ben parada, parla d'excès de monòlegs interiors i de verborrea que pot arribar a espatllar l'acció ... però, com us deia, com dels què es tracta és de pescar: pesquem!


dimarts, 18 de juliol de 2017

ELS 4931 ESTORNUTS DEL SR. PETER FLETCHER


Resultat d'imatges de estornudo sexEl sr. Peter Fletcher des del dia 12 de juliol de 2007 que porta un registre dels estornuts que fa. Porta 10 anys comptabilitzant i descrivint (el lloc, la potència de l'estornut i el què estava fent en aquell moment) els estornuts que va tenint.

El passat 14 de juliol en va comptabilitzar 1 de nou, ja en porta: 4.931. Si entreu aquí, podeu ressseguir tots i cada un dels estornuts fins arribar al primer que el va tenir a l'oficina mentre treballava. El registre el fa mitjançant un blog, tipus diari en el que hi va entrant cada uns dels estornuts nous... un a un, fins arribar als 4931 que porta.

Sí, idea surreal i, fins i tot, absurda i gens funcional. Però té l'encant d'aquelles fites que només l'ésser humà complex (o absurd) com és pot arribar a fer.

dilluns, 17 de juliol de 2017

A CATALUNYA TENIM UN MAZINGER Z


No sé si ho sabeu però a Catalunya tenim un potent homenatge a la figura de Mazinger Z (que només si heu nascut als '70 del segle passat us despertarà un inevitable sentiment nostàlgic). La  família del Ciutadà K & co. hi va anar a finals de l'any passat. 

A la petita població de la Cabra del Camp (Alt Camp) l'any 1979, quan el robot icònic gaudia de dies de glòria, uns habitants de la població van decidir erigir-ne una estàtua. Hem de tenir en compte que en aquell moment es tractava del primer homenatge a tot el món que el personatge rebia. L'Associació Amics de Mazinger Z té només 2 anys però té el propòsit ferm de vetllar per l'estàtua i el què significa (acaben de repintar-la). El Mazinger Z de la Cabra del Camps està situat a la plaça Alfredo Garrido (cantant i autor de la lletra en castellà de la cançó de la sèrie). Aquesta estàtua és coneguda arreu del món i cada any reb 8.000 visitants.

Resultat d'imatges de mazinger z la cabra del camp 1979L'any passat l'Associació va organitzar una trobada que tenen pensat fer-la anual amb la participació de persones implicades en la sèrie i fans d'arreu del món. Un altre objectiu és aconseguir que la població s'agermani amb la de naixement del creador de la sèrie: Go Nagai.

Apart de la neteja de cara que li han donat, l'estrena d'una nova peli sobre el personatge que s'estrenarà a principis de l'any vinent provocarà una augment de peregrins cap a la Cabra del Camp.

Encara no l'heu visitat?

divendres, 14 de juliol de 2017

HOSPITALITAT DEL SR. JAUME VIDAL: CONVERTIR EL PATRIMONI EN ESPAI D'US COMUNITARI


Les torres de la Carrova i Font de Quinto es converteixen en un hotel i un centre de gestions sanitari | Amposta.infoXYZ és la convocatòria engegada des del Centre d'Arts Visuals Lo Pati, d'instal·lacions en emplaçaments singulars de les Terres de l'Ebre. L'objectiu és generar comunicació i experimentació entre la ciutadania i l'arti contemporani, és per això que els projectes pre-seleccionats són votats pels ciutadans del que surt el projecte que es durà a terme. 

El projecte escollit, a votació popular, en la convocatòria XYZ 2017 ha estat Hospitalitat del sr. Jaume Vidal. En paraules del seu autor es tracta d'un projecte d'intervenció a les torres de la Carrova i Font de Quinto (Campredó) que proposa l'experiència participativa com a eina de reflexió; concretant-se en la transformació de la primera en un hotel (#HotelCarrova) i de la segona en un punt d'atenció del CatSalut.

foto de Lo Pati.Amb aquesta acció l'artista lliga el passat històric de l'ordre Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem i les seves fortificacions del segle XIII que tenien per funció donar acollida i auxiliar als peregrins en aquestes torres a proposar una funció més actualitzada: una Hotel i un punt d'atenció de l'Institut Català de la Salut.

La proposta ens planteja una pregunta evident: ¿per què si aquestes construccions arquitectòniques són patrimoni no les podem fer servir i moltes d'elles resten tancades sense donar-los cap funcionalitat o ús?

Demà Dissabte 15/07 a les 19:30 s'inaugura Hospitalitat i estarà actiu fins al 15/08. Les instal·lacions estara obertes els divendres i els dissabtes (afegint a l'hotel les nits del 24 de juliol i el 14 d'agost). 

En el cas de l'Hotel Carrova, l''establiment hoteler' està compost d'una sola habitació amb llit i els elements bàsic per poder domir (com podeu veur a la fotografia). L'artista va crear un link per a poder reservar un nit d''hotel' a la Torres de la Carrova oferint 11 nits possibles, en el que es van esgotar les reserves en menys d'una hora  ... sí, amics i amigues, el Ciutadà K hi dormirà el 14 d'agost... no ens podíem perdre l'experiència de passar la nit en una torre medieval!

Darrera d'aquesta proposta -aparentment lúdica i divertida- hi ha un activisme molt marcat de reivindicació d'aquells serveis que en moltes poblacions petites van desapareixen. Es tracta d'una acció clarament comunitària de retornar l'ús a la ciutadania d'uns recursos arquitectònics i patrimonials massa sovint exclosos de qualsevol tipus d'ús públic.

Des d'aquí aplaudim la proposta del sr. Vidal: engrescada, innovadora i que lliga d'una forma suggerent passat i present i proposa escenaris de futur. Bravo!


dilluns, 10 de juliol de 2017

diumenge, 9 de juliol de 2017

mF2017 (7): PHANTOM BOY + LOOKING FOR INIFINITY: EL CAMINO + LA SUBSTANCIA + EL ULTIMO VERANO

Resultat d'imatges de phantom boy

Darrera jornada de mónFILMAT en la que viatjarem a Nova York, el Camino de Santiago, Cadaqués, Xina i pobles del centre d'Espanya.

  • 11:00- PHANTOM BOY (sessió infantil)(Alain Gagnol i Jean Loup Felicioli)Deliciosa pel·lícula d'animació dels directors de la valorada d'Un Gat de París. És la història d'un noi amb un poder molt especial: és capaç de convertir-se en fantasma a voluntat i no el pot veure ningú. Un ambient de cinema negre, amb gàngsters, policies... petits i petites, us encantarà!
  • 18:00 - LOOKING FOR INFINITY: EL CAMINO (Aaron C. Leaman). Un documental que ens submergeix en l'experiència de fer el Camino de Santiago. Un  viatge de 800 kilòmetres on l'aspecte més físic es barreja amb qüestions espirituals de connectar amb els altres en el Camí i, sobretot, de connectar amb un mateix. Imprescindible per als i les que heu fet el Camino algun cop. (Amb presència d'un dels protagonistes del documental)
  •  19:30 LA SUBSTÀNCIA (Lluís Galter). Film curiós en el que es combina realitat i ficció. Uns xinesos, fascinats per Cadaquès van decidir fer-ne un rèplica en el seu país. I allà la tenim, a la Xina meridional podem trobar una ciutat igual que Cadaqués. Una jove xinesa vol conèixer la Cadaqués original i vindrà a descobrir-la ... (Amb la presència del director)
  • 21:30 - EL ULTIMO VERANO (Leire Apellaniz). Documental sobre una d'aquelles activitats que desapreixen: portar cinema a la fresca analògic pels pobles... La directora ha 'seguit' a l'empresari que porta anys fent arribar aquest cinema a pobles del centre d'Espanya per a fer-nos veure, de forma nostàlgic, que aquest tipus de cinema se'n va per a no tornar mai més ... la gaudirem a l'aire lliure, no es pot veure d'una altra manera! (amb la presència de la directora)
Resultat d'imatges de el ultimo verano leire apellaniz

dissabte, 8 de juliol de 2017

mF2017 (6): CURTS 2 + LA IDEA DE UN LAGO + LA MILLOR OPCIÓ + PATERSON


Resultat d'imatges de cartel la idea de un lago


Avui a mónFILMAT fem pleno de sessions: 4!. Quatre sessions amb una oferta de 'paisatges' ben variada.

Pel matí tenim la darrera sessió de curtmetratges que l'acompanyarem amb un esmorzar. A la tarde gaudirem d'un film argentí que ens parla de 'paisatges interiors i exteriors', la memòria personal és barreja amb la memòria d'un país. El següent film ens portarà al cor del Delta amb una història d'interculturalitat i, per acabar el dia, la darrera perla del director Jim Jarmusch que ens portarà a Paterson (New Jersey).

  • 11:00- SESSIO CURTS 2: 'Nosaltres som els Altres'. Curts que, a banda del paisatges, els lliga una clara intenció social de fer-nos reflexionar amb les realitats que ens envolten: el nostre lloc al món, la interconnexió amb els altres, els fenòmens migratoris ... us convidem a esmorzar.
  • 18:00 - LA IDEA DE UN LAGO (Milagros Mumenthaler): Els records com un paisatge de la infantesa. Una excursió amb cotxe, un llac, un pare desaparegut pel règim dictatorial d'Argentina i un fill que està a punt d'arribar. Un film sentimental, delicat i de calatge.
  •  19:30 LA MILLOR OPCIÓ (Óscar Pérez): Film sobre la necessitat inevitable d'escoltar i respectar a l'Altre. Maternitats biològiques i d'acollida. Suposats 'xocs culturals' que s'acaben en donar valor a l'Altre. Amb la presència del director.
  • 21:30 - PATERSON (Jim Jarmusch): Darrera perla d'un dels directors contemporanis més valorats: el sr. Jarmusch és una autèntic autor que en aqust film ens parla de poesia quotidiana i de paisatges: paisatge de Paterson-New Jersey i paisatge vital d'un conductor de bus poeta. Un autèntic poema visual

Resultat d'imatges de cartel la millor opció oscar perez

divendres, 7 de juliol de 2017

mF2017 (6): PER QUE XILE?/ UN LADRILLO PA LA HISTORIA + LA CAZADORA DEL AGUILA + EL MERAVELLOS REGNE DEL PAPA ALAEV



Avui divendres, a mónFILMAT, us proposem una escapada cinematogràfica a 4 països ben diferents: Xile, Cuba, Mongòlia i Tadjikistan.



Un recull de 4 documentals (2 llargs i 2 curts) on el paisatge és un tret diferencial i el convidar-nos a la reflexió, n'és un altre.



  • 18:00- 'PER QUE XILE?' (d'Eva Mascarell) i 'UN LADRILLO PA LA HISTORIA' (de Sofia Cabanes). Aquestes dues rapitenques, per motius diferents, van anar a parar a Xile i Cuba, respectivament. De les seves experiències han realitzat els curtmetratges que veurem avui. Amb la presència de les seves directores.

  • 19:30- LA CAZADORA DEL ÁGUILA (d'Otto Bell). Preciós documental sobre la lluita d'una nena de només 13 anys per ser reconeguda com a caçadora amb àguila igual que el seu pare i el seu avi. Una tradició mil·lenària en aquest poble de Mongòlia, només realitzada pels homes ...fins ara.
  • 22:00- 'EL MERAVELLOS REGNE DE PAPA ALAEV' (de Noam Pinchas i Tal Barda): Esperpèntic documental musical sobre la història dels anomenats Jackson 5 del Tadjikistan: una família liderada pel patriarca el sr. Allo Alaev (projecció a l'exterior de l'oficina de Turisme d'Amposta)

Resultat d'imatges de cartel la cazadora de aguilas


dijous, 6 de juliol de 2017

mF2017 (5): GRAFFITI + SAFARI + mónANIMAT (amb SOPAR)


Reprenem l'activitat a mónFILMAT després del primer cap de setmana d'inauguració. A partir d'avui comença l'activitat forta del Festival fins al diumenge.


Avui tenim 3 sessions interessants (totes a Lo Pati) i encetarem l'espaiDEBAT: una zona habilitada per a que sigui un punt de contacte entre els convidats (directors o membres de l'equip) i el públic per a poder debatre sobre el film que acabem de veure. 




  • 18:00- GRAFFITI (de Lluís Quilez): Un migmetratge filmat a la ciutat apocal·líptica de Txernòbil només podia explicar-nos una història de supervivència, devastació i 'últims dies'; una història on el paisatge és un personatge més. Preseleccionat per als Oscar i nominat als Goya comptarem amb la presència del director per a presentar-lo i parlar-ne.
  • 19:30 - SAFARI (Ulrich Seidl): Un dels plats 'forts' de mónFILMAT 2017. Aquest director austíac no deixa mai indiferent i aquest documental no és l'excepció. Film contundent, fred i analític per a parlar-nos de discursos neocolonialistes encara massa vigents i de l'inexplicable activitat 'de matar per plaer'. Famílies europees que van a Àfrica a caçar com a mostra clara de dominació i poder. Posteriorment, a espaiDEBAT comptarem amb la presència d'Aida Diao Dia (de l'Assoc. de Dones Senegaleses de Salou) i José Luís Rodríguez (de l'ONGD Cooperació Activa) per parlar-nos d'aquests discursos neocolonialistes.
  •  21:30  - mónANIMAT: Selecció de 7 curtmetratges d'animació, projectats a l'aire lliure (a la plaça de Lo Pati) i amb la possibilitat de poder sopar foodtruck mentres mirem la projecció. Entre els curtmetratges escollits el darrer curtmetratge d'animació guanyador de Goya: Decorado, d'Alberto Vázquez.



dimarts, 4 de juliol de 2017

CREA AMB LES BANDES DE LA XIX TROBADA DE BANDES JUVENILS DE LA FILHA


9  bandes foren les convidades a les XIX Trobada de Bandes Juvenils de Catalunya-Ciutat d’Amposta organitzada per la Unió Filharmònica d’Amposta i la família esbojarrada de CREA -Peret de Ribera, Laura Montsianelli, la Mari, Paco Cifuentes, Pep Gil, l’Àvia Pepita i Dani el Cani- va visitar a cadacuna d’elles durant un assaig per a conèixer-los de ben a prop. Més d’un director va lamentar la nostra visita però ho van dissimular molt bé.
Aquests vídeos foren projectat durant la Trobada de Bandes com a presentació de la banda participant. Aquí us els deixem tots.
Moltes gràcies a la Unió Filharmònica d’Amposta per fer-nos confiança i a totes les bandes que van col·laborar amb nosaltres posant-hi bon humor.
Banda de l’Escola de Música de la Unió Filharmònica d’Amposta
Escola de Música Germans Arasa ‘Los Flarets’ de Santa Bàrbara
Banda de l’Escola de Música de l’Agrupació Musical Senienca
Banda de l’Escola de Música de la Societat Musical Espiga d’Or de Deltebre i la de la Unió Musical de Masdenverge
Banda de l’Escola de Música de l’Associació Musical Filharmònica Rossellana
Banda de l’Escola de Música ‘Sant Llorenç’ de La Galera
Conjunt Instrumental de l’Escola de Música Manel Martínez i Solà de Jesús
Banda de l’Escola de Música de la Lira Ampostina
Banda Juvenil de la EMMA- Escola Municipal d’Alcanar:

dilluns, 3 de juliol de 2017

JUST WATER DEL SR. PABLO GENOVES


Al sr. Pablo Genovés ja el vam descobrir al febrer de 2015 en aquesta casa. Imatges digitals que impactaven pel contrast entre natura/cultura. Fa uns mesos l'artistava ser escollit per il·lustrar la Catedral de Sant Pau de Londres. Es tractava de crear 4 fotografies específiques per a l'espai dins del progorama Just Water, al voltant de de la importància de l'aigua. 

L'obra del sr. Genovés porta per títol TIDES, i en ella veiem com la naturalesa xoca contra l'arquitectura. Aigua que envaeix l'espai de forma violenta, transmeten una imatge entre onírica i caòtica. 


diumenge, 2 de juliol de 2017

mF2017 (4): SESSIO CURTS 1 + KINO TARRAGONIK 2017


Tercer dia de mónFILMAT 2017 i avui us oferim: Sessió de Curts 1: 'Delictes i Faltes' i Projecció de curts resultants del Kino Tarragonik 2017.

En aquesta edició de mF la convocatòria de curtmetratges feta a la plataforma festhome hem rebut 302 curts dels que n'hem seleccionat 17, i aquests han estat agrupats per temàtiques. Avui tindrem el primer bloc amb 5 curts -amb el títol 'Delictes i Faltes'- que, a banda de que el paisatge té un pes important, tots ells giren al voltant d'accions delictives o poc ètiques: persecucions, xantatges i assassinats. Podrem veure: Parque (Mateo Garlo), A prueba (Pablo L. de Aramburu), eXit de José Luís Velázquez, Uroboros de Mercedes González i Polo de Charlie García Villalba.


Avui també gaudirem dels fruits que han donat la segona edició del Kino Tarragonik, el projecte audiovisual col·laboratiu en el que una trentena de persones (amateurs o professionals) que no es coneixen prèviament i vingudes de qualsevol part del món han de ser capaçes de crear un curtmetratge en 54 hores, tot convivint en la residència de Balada. Aquesta tarda podrem veure què n'ha sortit de l'experiència.


SESSIO CURTMETRATGES 1: 'DELICTES I FALTES' - 18:00
SESSIO CURTS KINO TARRAGONIK 2017  - 19:30



dissabte, 1 de juliol de 2017

mF2017 (3): DINS LA FOSCA I TOMAS SIMON A LA FILHA D'AMPOSTA


Resultat d'imatges de cartell dins la foscaAvui a mónFILMAT us proposem un viatge al poble abandonat de Marmellar (Baix Penedès) i al segle XIX. Dins la fosca és el curtmetratge de Joaquim Sicart que podreu veure avui a les 19:30 a l'Auditori de la Unió Filharmònica d'Amposta.

Aprofitant el centenari d'aquesta entitat musical hem volgut presentar el curtmetratge a casa seva ja que uns dels músics més il·lustres: el compositor Tomàs Simón Plaza és el responsalbe de la BSO del curt. Tenint en compte que Dins la Fosca no té gairebé diàleg les peces musicals són el mitjà de comunicació de les emocions durant el metratge. La BSO va ser intepretada i enregistrada per la Orquestra Simfònica de les Terres de l'Ebre.

Un poble abandonat en una Catalunya rural del segle XIX: un passat en el qual, per a la població, les creences i les pors són molt poderoses. De gènere fantàstic el curtmetratge ens proposa una immersió en la màgia i la fantasia.

La projecció estarà acompanyada de la presentació del seu director i, tenint en compte, el gran que la música hi té hem volgut amenitzar la presentació amb una petita audició del mateix Tomàs Simón (piano) i Jesús Folch (flauta).

Deixeu-vos portar per la màgia de Dins la Fosca.

divendres, 30 de juny de 2017

mF2017 (2): ESTIU 1993 INAUGURA mónFILMAT 2017


Avui a les 20:30 inaugurem mónFILMAT 2017. I ho fem amb la que per molts crítics és la pel·lícula de l'any a Catalunya: Estiu 1993, de Carla Simón (l'acaparadora de tots els premis per allà on passa).

Per a la presentació del film comptarem amb el veterà actor Fermí Reixach, amb llarga trajectòria teatral i televisiva.

Aquesta és una pel·lícula sobre el procés de dol en la infància, sobre com gestionen el dolor i la pérdua els infants. Aquesta és una pel·lícula sobre els canvis en els paisatges vitals de cadascú, ja siguin físics com emocionals. Pas de família biològica a adoptant, de ciutat al camp. La potència d'aquest film està en l'acurat guió autobiogràfic de la directora i el seu tractament visual i, sobretot, en la interpretació de les nenes Laia Artigas i Paula Robles que amb la seva poca edat són capaces de transmetre molta veritat. Unes nenes acompanyades de les solvents Bruna Cusí o David Verdaguer. 


La responsable del film -debut en el llargmetratge- Carla Simón ens parla de la seva vida, de com va haver d'entendre de petit que els seus pare morissin afectats de SIDA i com de petita fou acollida pels seus tiets que van passar a ser els seus 'pares'. Per a la directora no es tracta d'un film de fets, sinó de sensacions i en el que el paisatge real dels fets -la Garrotxa- té una importància imprescindible en el film, d'aquí la necessitat de que formés part de la programació de mónFILMAT.

El gran atractiu del film és que la història està expressada des la mirada de la nena, com si fos un alter ego dels ulls de la directora quan era petita. 

La podeu veure aquesta tarda a les 20:30 i gratuïta a Lo Pati.


dijous, 29 de juny de 2017

mF2017 (1): ARRIBA LA SEGONA EDICIO DE mónFILMAT



mónFILMAT és un festival de cinema que té al 'paisatge' com a nexe d'unió de les pel·lícules seleccionades per a formar part de la seva programació. El paisatge ha de ser el motor de la història, no un simple context... ha de ser un personatge més.

El Ciutadà K forma part de l'equip de programació d'aquest festival del que l'any passat en férem la primera edició i demà mateix comença la segona.

mónFILMAT 2017 tindrà lloc del 30 de juny fins al 09 de juliol a la ciutat d'Amposta i, concretament, en el centre d'Arts Visuals Lo Pati com a principal seu del Festival i on totes les projeccions seran gratuïtes.

Els objectius generals de mF són poder gaudir de films de difícil accés en el nostre territori i, sobretot, recol·lectivitzar l'experiència d'anar al cinema, recuperar el caire relacional que tenia abans de que veure pel·lícules fos un acte cada cop més individual i domèstic. mF persegueix el diàleg, el debat i el contacte. És per això que una de les novetats d'aquest any és l' 'espaiDEBAT', una zona en que s'habilitarà per a que sigui punt de trobada, lloc de col·loqui i trobada amb els directors o personal de l'equip del film que hem acabat de veure. Volem generar una posada en contacte amb els creadors i el públic assistent al Festival. Continuant amb aquest objectiu tornarem a incloure dins de mónFILMAT el projecte KinoTarragonik en el que persones que no es coneixen de res, amateurs o professionals del món audiovisual, han de realitzar un curtmetratge en 54 hores com a temps límit, el resultat serà gaudit dins del Festival.

Dins de mónFILMAT 2017 podreu trobar documentals, ficció, música, fantàstic, infantil, animació, projeccions a l'aire lliure amb opció de sopar (foodtruck). I podrem descobrir paisatges d'Àfrica, Mongólia, Argentina, Delta de l'Ebre, New Jersey, el Camino de Santiago, Cadaquès, Xina, pobles rurals de la Espanya central, Txernòbil, Xile, Cuba, Marmellar...

El mF 2017 compta amb 10 llargmetratges, 4 sessions de curts, 1 migmetratge. Aquí teniu la graella de la programació.


Tot seguit us detallo toooot el què veurem a mónFILMAT 2017:

-Estiu 1993: Film de Carla Carla Simón que es va emportar el premi millor opera prima al Festival de Berlin; i en el Festival de Màlaga premi del Públic i millor opera prima. Premi millor llargmetratge en el FICCAT. Per a molts és la pel·lícula catalana de l’any. El dur procés de quedar-se orfe des de la visió infantil. Film inaugural 30/06 a 21:30. Presència de membres de l'equip el mateix dia que s’estrena a tot l’estat espanyol.
- Dins la Fosca. Es un curtmetratge de Joaquim Sicart en el que el paisatge (poble abandonat de Marmellar al Baix Penedes) i la música són un personatge més (de Tomàs Simon, ampostí). Història de bruixes. Acompanyada de petita audició a la Filha. Amb presència del director i composit
- 3 sessions de curts. Dels 302 rebuts hem escollit 17 que hem agrupat en 3 sessions temàtiques: Delictes i Faltes (diumenge 1 a les 18:00) ; Nosaltres som els Altres (diumenge 08 a les 11:00) i mónANIMAT (dijous 06/07 a les 21:30 amb Foodtruck a la plaça)
- Kino Tarragonik. Del 30 de juny al 02 de juliol 3 dies per crear un curt. Relacio paisatge i creació col·laborativa. Diumenge 02 a les 19:30 veurem els resultat
- Graffiti. Migmetratge de Lluís Quílez filmat a Txernobil és una film apocalíptic. Preseleccionat per als Oscat i nominat als Goya. On el paisatge és una personatge. Dijous 06/07 a les 18:00 amb la presencia del direct
- Safari deUlrich Seidl, el director autríac que remou les consciències del món occidental en cada film que fa. Aquí els turistes europeus que van a l’Africa a caça: animalistes, neocolonialisme. Posterior col·loqui amb Aida Diao Dia (Associació de Dones Senegaleses deSalou) i José Luís Rodríguez (ONGD Cooperació Activa). Dijous 06/07 a les 19:30   
- Sessió doble curts documentals: Una ladrillo pa la historia de Sofia Cabanes i Per què Xile? d’Eva Mascarell. Paisatge cubà i xilè , respectivament. El primer: la història de José del Pilar arista cultura afrocubana (Cantan, ballarí, tamborero i mestre); el segon, un viatge vital cap a Xile. Presència i presentació de les directores. Divendres 07/07 a les 18:00
- La Cazadora de águilas (de Otto Bell) film inèdit. Documental Sobre la tradició a Mongòlia de caçar amb àguiles, sempre masculina una nena de 13 anys lluita per a aconseguir ser caçadora com el seu pare i avi. Divendres 07/07 a les 19:30
- El meravellos regne del Papa Aleav. Documental del mes que es projectarà a l’exterior de l’oficina de turisme d'Amposta. Divendres 07 a les 21:30
- La idea un lago (de Milagros Mumenthaler). Un  film en el que el paisatge el veiem de forma de record. Record de la infantesa d’una nena en la que desapareix el pare en la dictadura argentina, mentres ella està embarassada. Film emotiu i delicat. Dissabte 08/07 a les 18:00
- La millor opció (d’Oscar Perez). Una docuficció sobre un nen sahauri que fou adoptat per una familia al Delta de l’Ebre i ara necesita a sa mare biològica com a donant de ronyo. Rodada a Deltebre. DIssabte 08/07 a les 19:30. Amb presencia del director
- Patterson (Jim Jarmusch): Porta aquest film a mF ha estat un capritxo, un capritxo coherent, però. Paterson és la historia d’una ciutat i d’un conductor amb vocació de poeta. Veiem 7 dies de la vida quotidiana. Poema visual. Dissabte 08/07 a les 21:30
- Phantom boy ( Alain Gagnol i Jean Loup Felicioli, directors d’un gat a París) Film d’animació en el que el seu protagonista té la capacitat de poder sortir del seu cosa, com si fos un fantasma. Diumenge 09/07  a les 11:00. A partir de 7 anys
- Looking for Inifinity:el Camino.(Aaron C. Leaman) Documental sobre l’experiència de fer el Camino de Santiago. Espiritualitat i valors. Diumenge a les 18:00. AMb presènca d’un dels protagonistas
- La substància (de Lluís Galter) sobre la idea Xina de copiar un Cadquès a Xina. Una xinesa que viu al Cadaquès xinès decideix conèixer el Cadaquès original. Diumenge 09 a les 19:30 . AMb prsència del director
- El último verano (Leire Apellaniz): un documental sobre una empresari que es dedicar a oferir pojeccions de cinema a l’aire lliure, el cinema a la fresca per pobles d’Espanya. Un film ple de paisatge i de nostàlgia per una professió que té els dies –comptats. Diumenge 09/07 a la Plaça de Lo Pati 21:30. Amb la presencia de la directora

Us hi esperem!!


dimarts, 27 de juny de 2017

EXPO LIGHTFFORMS / SOUNDFORMS DEL SR. BRIAN ENO

Lightforms-&-Soundforms

El sr. Brian Eno és tot un referent de la música electrònica: teclista, compositor i productor. Aquest artista anglès que va començar la seva carrera musical dins de Roxy Music va despuntar en solitari i com a productor musical de grups com David Bowie (col·laboracions mítiques les seves), Talking Heads, Coldplay, Ultravox o U2. 

La seva trajectòria com a compositor ha estat situada en el camp de l'electrònica i de l'anomenada música d'ambient (la música per a aeroports és tot un referent). L'any 1996 el sr. Eno fou un dels fundadors de la Long Now Foundation amb la finalitat d'ensenyar a la gent a pensar sobre el futur de la societat a molt llarg termini. És una persona eclèctica i inquieta, columnista del diari anglès The Observer

Com no podria ser d'una altra manera el seu contacte amb les arts visuals és inevitable i potser ja ha arribat l'hora de començar a retre l'homenatge que es mereix. En el claustre Max Cahner d'Arts Santa Mónica podem gaudir des del passat 14/06/17 i fins a l'01/10/17 l'exposició més completa al voltant del treball del sr. Brian Eno: Lightforms / Soundforms.

En aquest espai artístic podrem gaudir de la peça New Space Music, instal·lació musical concebuda per aquest claustre. Però també podrem gaudir de 77 Million Paintings de caire generatiu que combina llum i so; de Light Boxes, pintures de llum que evolucionen de forma constant,  'pintura en moviment'? 'música visual'?; Notebooks ens permet accedir a les notes i eines de treball 'en paper' de l'artista: escrits, dibuixos, esborranys, ... del procés creatiu del sr. Eno, unes notes no mostrades mai al públic. 

Aquesta expo es complementa amb la intervenció a l'Aeroport del Prat (sala de recollida d'equipatges de la T1) en el que sonarà per megafonia el darrer treball del sr. Eno: Reflection, com a referència o lligam amb aquell llunyà Music for Airports de 1978.

Ja tenim feina!

dilluns, 26 de juny de 2017

dijous, 22 de juny de 2017

LES OBRES DEL SR. PLENSA S'ESCAMPEN PER FRANÇA


El sr. Plensa de forma calmada però apassionada en la rebuda va escampant les seves obres pel món. La instal·lació dels seus magnètics treballs provoca un nivell d'acceptació tan elevat que quan aquestes han de marxar es crea una mena de síndrome d'abstinència que motiva a mecenes particulars a demanar la seva permanència, com va passar amb la peça instal·lada davant del Palau de la Música de Barcelona.

Durant aquest estiu, en un parell de llocs de França estan a punt de viure també l'atracció intensa que provoca les escultures del sr. Jaume Plensa. D'una banda, a l'abadia de Fontfreda (a l'Aude, prop de Narbonne) s'ha instal·lat la Forêt Blanche, un grup d''escultures arbre' de bronze formades pels rostres de Laure, Isabella, Duna, Lou i Sanna; un conjunt magnètic de rostres amb els ulls tancats que transmeten pau i serenitat. 

A l'Escola Superior de Belles Arts de París s'ha inaugurat l'imponent obra d'un home assegut i en meditació, format lletres i caràcters extrets de 8 alfabets: àrab, llatí, grec, indi, hebreu, xinès, japonès i rus. 

I, finalment, obres inèdites de sr. Plensa es podran veure durant tot l'estiu al Museu d'Art Modern i Contemporani de Saint-Étienne.

Curiosament, tenint en compte les dimensions i formes de les seves obres, les escultures del sr. Plensa s'adapten i encaixen de forma harmònica amb l'entorn i paisatge on són col·locades. Aquesta és la grandesa del mestre Plensa

 

dimarts, 20 de juny de 2017

ELS PAISATGES EN POTS DE VIDRE DEL SR. CHRISTOFFER RELANDER


El sr. Christoffer Relander (Finlàndia, 1986) és un fotògraf finlandès que els seus treballs giren al voltant de la natura i la relació de l'ésser humà en ella, si entreu en el seu espai web podeu comprovar-ho. Ha realitzat treballs publicitaris per a marques com Adobe, Nixon o Oxford University Press o mitjans com  Huffington Post o Los Angeles Times.


Amb la intenció de capturar les seves arrels ha estat més d'un any col·leccionant imatges de paisatges i guardant-les en pots de vidre. Aquest projecte s'anomena Jarred & Displaced en el que utilitzant la tècnica de la doble exposició i sense utilitzar software d'edició o manipulació ha aconseguit mostrar-nos les imatges de paisatges en blanc i negre en pots de vidre.

Les imatges tenen una forta càrrega nostàlgica i poètica i és un intent infantil de retenir allò que ens agrada. Com si el fotògraf fos un col·leccionista de bons moments i més si tenim en compte que els paisatges escollits són el que ell gaudí quan fou petit. 

Jarred & Displaced és un work in progress, encara no està finalitzat. Aquí teniu un vídeo ben suggeridor de com treballa el sr. Relander.


dilluns, 19 de juny de 2017

SR. ZYGMUNT BAUMAN

(1925-2017)

A principis d'aquest any moria uns dels acadèmics que més m'ha impactat durant la meva vida universitària. Una època en la que el nostre flirteig amb els plantejaments postmoderns van fer enamorar-nos inevitablement de les seves reflexions: crític amb l'individualisme, implacable amb les desigualtats.

El sr. Bauman va nèixer a Polònia, en una família humil i jueva no practicant l'any 1925, amb tot el que això comportava en aquella època. L'any 1939 quan els nazis envaeixen Polònia la família emigra a la Unió Soviètica arribant a alistar-se a l'exèrcit soviètic; l'any 1945 va aconseguir la medalla al valor. Des d'aquest any i fins a 1953 el sr. Bauman fou part del Cos de Seguretat Interna (la KBW), unitat militar encarrregada de combatre la 'insurgència' nacionalista a Ucraïna, per exemple. Un passat militar desconegut per a molts... Ell va reconèixer que fou un comunista convençut i que fou un error unir-se al servei d'intel·ligència militar. Mentres estigué a la KBW va estudiar Sociologia.

Sociòleg, filòsof i assagista, va ensenyar sociologia a la Universitat de Varsòvia entre 1954 i 1968, any que va perdre la plaça per motius polítics i va emigrar a Israel. A partir de 1971 marxa a Anglaterra on viurà fins a la seva mort exercint de professor a la Universitat de Leeds fins al 1990. 

L'obra del sr. Bauman té 57 llibres i més de cent articles acadèmics. Les paraules clau dels seus treballs són globalització, modernitat, postmodernitat, consumisme i moral. 

Resultat d'imatges de libro sociedad liquida baumanLa investigació del sr. Bauman va començar centrant-se en la estratificació social i el moviment obrer (com a bon comunista) per anar interessant-se per conceptes més globals com la naturalesa de la modernitat, la burocràcia i l'exclusió social. L'holocaust tingué, òbviament, un pes important en la seva obra; de fet, Modernidad y el Holocausto és un dels seus llibres més reconeguts, en el que planteja que l'holocaust no s'ha de tenir en compte com a quelcom accidental sinó com a conseqüència de la mateixa civilització moderna. Això el portà a enfocar el seu treball acadèmic cap a la crítica a la modernitat, reivindicació 'sui generis' de la postmodenritat i detectà com podia ajudar les ciències socials a millorar la societat.

Inventor del concepte de 'modernitat líquida' (2000), el sr. Bauman ens plantejava la possibilitat de que la identitat no era quelcom fixe, innat i innamobible sinó adaptable, canviable, flexible... líquid (què ens agrada això!).

En els darrers anys el sociòleg portà els seus postulats tèorics al terreny de les xarxes socials analitzant la superficialitat i la manca de sociabilització que proporcionen. 

El sr. Bauman era capaç de publicar fins a 2 i 3 llibres a l'any, sol o en col·laboració, oferia xerrades d'un contundència en l'oratòria impecable. Valorat per una línia de pensament crític, pròxim al moviment 'dels indignats', als grups de protesta contra la globalització, molt en contra dels murs i la inoperància davant del tema dels refugiats, per a ell, una nova manifestació de l'etern rebuig a l'Altre.

Va morir amb 91 anys però amb una passió pel coneixement i capacitats d'anàlisis envejable per a qualsevol jove investigador.

El sr. Bauman no escrivia per agradar escrivia per a sotregar-nos, qüestionar-nos i treure'ns de la nostra zona confortable de pensament.

Gran pèrdua, amics i amigues!