dimarts, 31 de desembre del 2013

DEIXEM EL 2013 ...

_
El Festival de Sitges ens proposa una bona forma d'acomiadar el 2013: recordant les persones del món del cinema que han marxat aquest any que finalitzem ...
 
 FELIÇ 2014 !!
(almenys, intentem-ho...)
  

dilluns, 30 de desembre del 2013

EL EXITO DEL FRACASO

_
A una parte de la promoción de los jóvenes aunque sobradamente preparados, las empresas en las que estaban trabajando les regalaron por Navidad el panfleto ¿Quién se ha llevado mi queso? Con esa bazofia motivacional cambiaron de siglo recitando el nuevo catecismo liberal y creyendo en el mercado sobre todas las cosas. Tenían donde trabajar y les daban libros de aguinaldo. Según la última edición del catecismo liberal -"nadie regala nada"-, deberían haber sospechado del obsequio, una fábula con ratones y enano acerca de los cambios en el trabajo y en la vida, que enseñaba a pasar a buen ritmo las cuatro fases de la reacción: resistirse a lo nuevo por miedo a algo peor; aprender a adaptarse cuando se comprende que puede conducir a algo mejor, detectar pronto el cambio y apresurarse hacia la acción. ¡Adelante, dinámica muchachada!
 
Visto en la distancia de estos años pedregosos, la principal advertencia era que alguien se les iba a llevar el queso. "Llevar", sí, aunque por el posesivo "mi" se deduce que ese queso era de alguien y que no se lo llevaron, se lo robaron. Muchos de aquellos jóvenes profesionales no encontraron más queso que el de la ensalada César que comían a toda prisa para volver al tabajo conseguido gracias asu carrera y su máster y ¡remunerado con mil euros!.
 
Ahora que sabemos que no era del queso sino la casa, el empleo, los ahorros, un tercio del sueldo, parte de la atención médica, de la enseñanza de los hijos, un montón de servicios sociales (subraye lo que le corresponda) lo que se llevaron y, superadas la fase de culpar a todos para repartir el pecado y acumular el beneficio y la de culpar a cada quien por no ser capaz de mantener su felicidad, la idea que más se repite es la del aprender a resistir el fracaso. Qué pestiño. Aprovechan cualquier cosa. Una de las frases más rescatadas del Mandela insepulto fue "la mayor gloria de vivir no descansa en nunca fracasar, sino en levantarnos cada vez que fracasamos". ¡Mira que no dijo cosas!
 
La resiliencia es un término de la mecánica que la psicología utiliza para definir la capacidad humana de asumir con flexibilidad situaciones límites y sobreponerse a ellas. Hace poco tiempo se difundía entre las personas a las que un accidente de autobús o un tornado habían desguazado la existencia, pero ahora se aplica a la vida normal. El nuevo mensaje no es el de afrontar el cambio sin miedo y la tragedia con entereza sino el de aceptar el fracaso de antemano y volver a por más. ¡Siga participando!.
 
Es una idea muy necesaria. La vida hay que buscársela, y el autoempleo es una posibilidad, pero sólo una. Intentarlo mueve dinero, saca personas de la lista del paro, y uno de cada diez sobrevivirá en esa escabechina natural. Sea, pero recuérdese que se vende el fracaso aunque sólo se compre el éxito. Que el presente continuo nos lleve al 2014 sin comprar motos, salvo quien quiera o necesite un vehículo de motor con dos ruedas. ¡Salud!
 
Javier Cuervo a Alrededores
del Magazine de La Vanguardia del 29/12/13

dimarts, 24 de desembre del 2013

BON NADAL !!!

 
 

divendres, 20 de desembre del 2013

PRESENTACIO LA FATARELLA 1938... US HI ESPEREM !!!


Després de més de 2 anys de feina dura i d'incerteses. Gràcies a la tenacitat i força de voluntat de l'amic Pau Bertomeu ja us podem oferir LA FATARELLA 1938.
 
DIUMENGE 22/12/13 A LES 19:00, A L'AUDITORI DE LA LIRA AMPOSTINA D'AMPOSTA.
 
L'acte -d'entrada gratuïta- comptarà amb la presentació del director del projecte, Pau Bertomeu, l'actuació musical de Xeic! i el Ciutadà K fent de mestre de cerimònies.
A partir d'un conte de Joan Ferré (El último cigarrillo), el juny de 2012 s'enllestia el guió, es buscava finançament mitjançant crowdunding, s'aconseguia la col·laboració de més de 20 empreses i entitats, tenia lloc el rodatge l'octubre d'aquest any amb la reconstrucció de les trinxeres en les històriques localitzacions en les que tingué lloc la Batalla de l'Ebre i s'aconseguia un camió de principi de segle per aportar el màxim de rigor històric.
La Fatarella 1938 és un curtmetratge situat en la Batalla de l'Ebre en el que s'ens explica una història molt breu i emotiva basada en fets reals sobre els efectes de la guerra. En ell han participat més d'una trentena de professionals que han aportat el seu entusiasme per a que avui pogueu gaudir del resultat.
Delta Produccions us convida a que ens acompanyeu en aquest homenatge a uns dels fets que ha marcat la nostra història recent.
 
Us hi esperem !!!!
 
 

dilluns, 16 de desembre del 2013

A SANTIAGO PERSEGUINT A DELAFE Y LAS FLORES AZULES

 
 
Amics i amigues, el passat divendres vaig anar a Santiago de Compostela a gaudir del concert que de Delafé y las Flores Azules oferia en aquella ciutat gallega. No, no sóc super-fan del grup, no tant -almenys- com per a perseguir-los pel món... però quan un bon amic (que sí que és fan fatal) et demana que l'acompanyis i, a sobre, et diu que ell patrocina l'excursió... és ben difícil negar-se!.
 
 

La ciutat de Santiago és una meravella. Ja hi havia estat. El seu ambient nostàlgic, sempre gris, de carrers empedrats és encantador i el pulpo da feira boníssim!... I els Delafé van estar genials! No els havia vist mai en directe però molt n'havia sentit a parlar de la seva energia desbordant, encomanadora damunt l'escenari. I així fou! El sr. D'Aniello és  una bestia que destil·la energia a xorro i la srta. Miquel és un encant amb els seus  -més controlats- brots energètics. A primeríssima fila, botant i cridant com autèntics teenagers davant del petit Bieber, així vam estar tooooot el concert...
 
El bon amic, ja em tempta en anar a veure'ls a Mataró el 25 de gener... m'estaré transformant en un groupie total???
 
Gràcies, Pau! 
 

dijous, 12 de desembre del 2013

LES TTEE A BCN. SE FA SABER + EUFONIC

 
Sí, amics i amigues, la capacitat creativa de les Terres de l'Ebre va conquerint terreny i aquest cap de setmana (a partir d'avui) conflueixen dos esperits molt interessants i innovadors: AVUI A LES 20:00 Se Fa Saber l'imprescindible, costumbrista i universal documental de Zoraida Roselló i el seu retrat de la gent 'planera' el podreu veure al cinema Boliche...
 
... i a partir d'avui i fins al dissabte l'EUFONIC desembarca a Barcelona, en el Centre d'Art Santa Mònica al capdavall de les Rambles. Els dos anys d'Eufónic realitzats en territori ebrenc concrentrats en 3 dies. Una ocasió perfecta per empapar-se del què significa aquest fantàstic projecte del sr. Vicent Fibla.
 
 

dimarts, 10 de desembre del 2013

NUMAX RE-REPRESENTAT AL 2013

 
 
L'any 1980 un dels mestres i responsable de l'activa corrent documentalista que estem vivint: el sr. Joaquim Jordà va filmar a Numax, presenta la lluita d'uns treballadors/es davant el tancament de l'empresa on treballaven. Vint anys després els va re-visitar a Veinte años no es nada (2004).
 
L'impacte atractiu d'aquell documental, l'any 1980, fou la de veure com es gestionava, com es construïa una revolta, com s'erigia una assemblea... véiem com es cuinava una procés de protesta des dels intestins mateixos.
 
Doncs bé, ara, deus anys després del darrer contacte amb els personatges de Numax, el creador Roger Bernat ha decidir fer-ne una mena d'obra de teatre a Re-presentació: Numax, presentada aquest novembre al Temporada Alta. El gran atractiu d'aquesta obra de teatre és que l'escenifica el públic: el públic envoltat per tres pantalles que projecten el documental de 1980, mostren els diàlegs en els subtítols i  les persones del públic han de llegir-los en veu alta ... quan un assumeix la paraula d'un dels obrers del film l'ha d'acompanyar fins al final. Si en un moment de la representació ningú no pren la paraula, el procés s'atura... però sempre hi haurà algú que voldrà continuar, que voldrà mantenir vigent les reivindicacions d'aquell col·lectiu.... sempre hi haurà algú/na que mantindrà la lluita!!
 
No ho trobeu genial? A mi m'ha encantat!
 

dimecres, 4 de desembre del 2013

TODO SEA POR EL ARTE

 
La onda expansiva creada a partir del quiebre del arte plástico tradicional no tiene fin. Las últimas novedades muestran lo cierta que es la frase popular que dictamina que quien no se arriesga no pesca.
 
Joe Sola es una rtista cuya última proeza ha sido inaugurar una exhibición dentro de la oreja de su galerista. Normalmente, una exposición se celebre en una galería, pero eso está muy visto. Por eso, Joe Sola ha convencido a Tif Sigfrids, propietaria de la galeria de Los Ángeles que lleva su nombre, para que sea su oreja derecha quien exhiba sus obras, en vez de las paredes. Con buen tino, la exposición se titula Retatos: una exhibición dentro de la orejade Tif Sigfrids. La tal Sigfrids se sienta en el centro de la sala y los visitantes se aproximana ella, acercan su cara a la oreja en cuestión y observan las obras expuestas. Seis en total, micrométricas, tan pequeñas que el artista no pudo pintarlas ni con un pelo de pincel, sino que tuvo que usar una aguja de acupuntura y mirar a través de un microscopio para ver qué pintaba realmente. El resultado fue tan celebrado que, durante el cóctel de inauguración, Sigfrids se paseaba por la sala con una copa en la mano mientras los visitantes se acercaban a mirarle la oreja. Además, es práctico porque puedes llevarle la exposición entera a casa, sin miedo que los ladrones entren en tu galería y te roben los cuadros. En la prestigiose revista Art in America, Sola explica sus motivaciones: "La galerista está muy involucrada físicamente en la obra, y me gusta la idea de que sea algo encerrado en sí mismo. Es como si tuvieses que mirar dentro de la cabeza (mente) de la galerista para ver/experimentar el arte". Tal cual. Con gran éxito de crítica, la exhibición cerró sus puertas hará quince días, justo cuando otro artista anunciaba que su próxima performance será la pérdida de su virginidad.
 
Ese otro artista se llama Clayton Pettet, tiene diecinueve años y aún está en la Central Saint Martins de la Universidad de Artes de Londres, donde estudiaron Antony Gormley, Gilbert & George, Stella McCartney... La performance tendrá lugar el 25 del próximo enero, en una galería aún por decidir. Llevará por título La escuela de arte me robó la virginidad. Pettet perderá su virginidad a manos (por decirlo de forma fina) de uno de sus amigos, con quien aún no ha mantenido relaciones sexuales (evidentemente, porque de haberlas mantenido ya no sería virgen). El hecho se desarrollará en un escenario, frente a un centenar de personas. Explica Pettet que entre los artistas que más le han influenciado están Marina Abramovic y Jeff Koons (el que, además de crear el perrito vegetal que hay frente al Guggenheim de Bilbao, se fotografiaba, se pintaba y se esculpía junto a su esposa Cicciolina, en plena cópula y lameteo), que desea experimentar todas las dificultades de la pérdida de virgo, desde la 'ansiedad de la performance' al 'arrepentimiento', y que su desfloraciónserá una 'inmensa obra de arte'.
 
Sólo me queda desear a Clayton Pettet que, el 25 de enero, durante su performance, en el escenario no haya ningún gatillazo, por el bien del arte.
 
Quim Monzó a Seré Breve
del Magazine de La Vanguardia
del 01/12/13
 

dimarts, 3 de desembre del 2013

WIM WENDERS PHOTOGRAPHS A LLEIDA

 


A la Fundació Sorigué de Lleida i fins al 30/03 podem gaudir d'una exposició del sr. Wim Wenders, que a banda  de dirigir flms mítics com el Cielo sobre Berlín o París, Texas també es dedica a la fotografia. Sembla ser que en els seus múltiples viatges el sr. Wenders ha portat a la motxilla una càmera fotogràfica panoràmica per a captar tot allò que l'envoltava. En la inauguració de l'exposició, el sr. Wenders va declarar:"Vostés em coneixen com a cineasta. Pensen que la meva professió és dirigir pel·lícules. Però no és cert: la meva veritable professió és -i ha estat sempre- viatjar".
 
Les seves fotografies (se'n poden veure 16 en aquesta exposició) capten des de la zona 0 de Nova York de l'11-S, als paisatges desèrtics d'Austràlia o Fukushima. Totes elles en format panoràmic, algunes arriben als 3 metres de llargada!
 
Juntament amb aquesta exposició la Filmoteca Terres de Lleida/Cine-ull han programat un cicle retrospectiu del director i des del 14/10 amb El cielo sobre Berlín i fins ahir 02/12 amb Tierra de abundancia s'han pogut veure les seves principals obres.
 
Wim Wenders és el nostre amic ... americà.
 

dilluns, 2 de desembre del 2013

DESEMBRE DE KONIEC! 2013



Del Calendari Koniec 2013! de Joan Garau i Joana Abrines