dilluns, 31 de març del 2008

GOLDBERG + CROSSFIELD + ODYSSEY...

Avui ens informem a la premsa de dues activitats culturals interessants a BCN: l'estrena de l'obra 'Goldberg' (al Mercat de les Flors), espectacle de dansa creat, dirigit i interpretat per Ferran Carvajal i l'exposició de fotografia 'Exposures, Inscriptions and Morphologies' (a la Galeria Mito) de Antony Crossfield... mirant les fotografies d'ambdós events és curiós com es relacionen a nivell estètic, no? ... la fotografia 'potent' amb la que arrenca aquest comentari correspon a Goldberg i la que ve tot seguit al Sr. Crossfield....
Aquesta fussió objecte-carn o cossos-espai domèstic d'ambdues propostes ressonen mutuament...

... no us recorda, també, l'estètica d'aquell anunci clàssic i influent de Levi's???? (l''Odyssey' del director Jonathan Glazer a ritme del Saraband de Haendel) ... la parella que corria i corria travessant parets fins a 'escapar-se' .... el podeu recordar 'clickant' al play


(serà que persegueixo massa les coincidències???)

dijous, 27 de març del 2008

AIXÒ ÉS UN NO-PARAR!!!!

El Ciutadà K està en plena 'vorágine' d'interactivitat i saturació visual ... a aquest blogg li farà falta pantalla com continui ampliant-lo així !!! Visca el barroquisme cybernàutic!!!!
Novetats:
- Sempre és bo saber quina hora és, no? ... a què és bonic?
- I escoltar la ràdio mentre llegim??? s'engega autòmaticament... la mar de còmode...

Estic per demanar un excedència a la feina i dedicar-me de ple a la meva criatura !!!!

... 'Carta d'amor'...

Ai, l'amor...
No sempre és feina fàcil però avui podem recomanar una pel·lícula que emet TV3 (sí, la nostra!) a les 2:15 (de la matinada??!!; doncs sí, de la matinada, ja podem programar tots/es plegats i plegades el vídeo....com???? que l'heu tirat??? aquí se li acudeix???....ai, nostalgia del món analògic...)

El film en qüestió és 'Carta d'amor' (Love Letter)(1995) del director nipó: Shunji Iwai... el que anys després realitzaria la (molt) recomanable 'Todo sobre Lily' ('Riri Shushu no subete')(2001)...

La peli d'aquesta matinada ens parla del temps perdut (que mai no torna), de l'amor, de la mort, del record, d'emocions amagades.... pel·lícula de ritme pausat... sensible, delicada ... i que ens reserva alguna sorpresa....

dimecres, 26 de març del 2008

ANTONY & HERCULES AND LOVE AFFAIR

Antony ens compensa l'espera...
El senyoret ha col·laborat amb la seva (valuosa) veu en vàries de les cançons del darrer treball d'Andrew Butler o 'Hercules and Love Affair' -això sí és un pseudònim 'complidet'!!- un dels primers singles que ens arriba és Blind... és admirable com s'adapta la veu del petit Antony a lo que le 'echen' ... es igual un 'roto que un descosío' ... tant és una cançó depressivo-cadenciosa-nostàlgica (tan buniques de les seves!!) que un cançó estrictament dance ...ho podeu comprovar vosaltres mateixos si clickeu a l'adreça de 'youtube' (és un goig 'youtube', eh?? com podíem viure abans??)...
http://www.youtube.com/watch?v=Fb8S51M2GAc&NR=1

Per cert, que el senyor Hegarty (o, sigui, Antony) també dissenya vestits, que podia aconseguir-se e-bay
... és que és el us deia: és un noi apanyadet apanyadet

Haurem d'esperar a la tardor d'aquest any per rebre el seu nou treball discogràfic (que és al que jo penso que es dedica....) ... com comenta un estimat amic: "de tant col.laborar amb altres cantants al final sortirà fins i tot al disc de Marta Sanchez fent coros" ....



Un Regal....

per a Pati di Fusa...
Mega-Natalie Portman!!!!

dimarts, 25 de març del 2008

Ms. MARIE SMITH JONES

"Cuando muere una lengua, toda una cultura y un modo de ver y entender la vida se van con ella" (La Vanguardia, 23/01/08) ... amb aquestes paraules comença la notícia de la mort de Marie Smith Jones. Tenia 89 anys. Vivia a Alaska. La cosa no tindria més trascendència si no fos perquè la senyora era la ÚLTIMA parlant de la llengua eyak, un dels idiomes dels habitants 'autòctons' (o indígenes, com dirien alguns) d'Alaska.... la ULTIMA !!!!

Buf! Aquestes coses et deixen afectat... sí que saps que el món cada cop està més globalitzant, que hi ha llengües en perill d'extinció, però quan això té noms i cognoms... passa el que passa: la vessant empàtica se't dispara... Tot un món de significats s'apaga, desapareix amb la darrera portaveu de la llengua eyak... Si la realitat està construida socialment mitjançant el llenguatge... no cal dir res més ... la realitat desapareix... de fet, una de les darreres declaracions de la Sra. Smith Jones fou que és: "horrible quedarse sola" ...

Les xifres de la UNESCO, són tremendes, hi ha 3.000 llengües en perill d'extinció i cada dia moren 3.000 persones que parlen alguna d'aquestes ... CADA DIA !!!

dilluns, 17 de març del 2008

COMELADE & ANTONY

La vida està plena de casualitats, de relacions, contactes i atzars ... (Mr. Auster en fa llibres d'això...)

Per estranyes 'energies' (jo sé d'una que està rient) hi ha 'coses' que connecten i que estableixen lligams impensables ... però coherents....

Com diria la gran amiga fundacional d'aquest blogg... Ms.Pati di Fusa: "quines coincidències més entranyables, no? :) "

Tot això ve a 'cuento' perquè el Ciutadà K avui llegeix a El Periódico que Antony -sí, sí el d'Antony and The Johnsons- (podeu veure i escoltar cançons seves a la part esquerra del blogg´) ha demanat col·laboració al mestre de Perpignan, Pascal Comelade, per al seu proper treball discogràfic (que tots/es esperem amb ànsia!!!) ... i ell no només ha acceptat sinó que ja ha enviat una peça musical 'sense lletra'... quines coincidències té la vida, no??

La virtuositat entre infantil i entranyable del nen de Perpignan unida a l'alternativitat i/o ambigüitat del nen (o nena?) (post)modern de New York....

Aquí teniu un cançoneta del Pascal ...
ai, música evocadora, no???

És que Mr. Antony és el rei de les col·laboracions una gentada ha compartit cançons i/o escenari amb ell: Lou Reed, Rufus Wainwright, Boy George, Marc Almond, Bryan Ferry, CocoRosie, Laurie Anderson,... i Bjork!! ... Que, per cert, parlant de Bjork: Un dia aquesta estava navegant per la xarxa i aterrant al youtube va descobrir un aparatet dissenyat i creat a la UPF (sí, la de Catalunya), s'anomenen: Reactables... li va agradar tant que va enviar un mail als seus creadors per a dir-los que en volia un: van quedar a París, li van entregar i ella el va passejar i utilitzar per tot el món en la seva darrera gira promocionant el disc 'Volta' ... els reactables són uns instruments... particulars... millor que ho veieu vosaltres mateixos com funcionen... (per imposició de mans)...


Doncs, sí, la vida està interconnectada: Islàndia, Perpignan i New York relacionats per 3 autors especials, diferents... genials !!!

divendres, 14 de març del 2008

MR. SCORSESE

Avui parlem de Mr. Scorsese o Martin Marcantonio Luciano Scorsese -conegut com a Marty- ...només amb el nom ja ens fem una idea de la vinculació familiar amb la comunitat italo-americana... juntament amb Woody (Allen) i Robert (de Niro) són els directors/actors autòctonament 'newyorkins' que més reivindiquen el fet de ser-ho...


Aquest menut director, de 1,63m. i celles hiper-poblades, estigué marcat i ha reivindicat en els seus treballs la tradició familiar italiana: catòlica, apostòlica, romana i... unida!!! (els seus papis han estat acompanyant al petit Marty en múltiples actes abans de que ambdós 'transpassessin'... al cel)....

Aquest aspecte religiós estarà força present en la seva biografia: de jove va iniciar carrera com a capellà que (afortunadament) va abandonar. Tot i això, alguna coseta li quedà per dins, ja que has estat un tema recurrent en els seus films: tractant indirectament el tema espiritual de l'ascensió i caiguda a l'infern dels protagonistes -a Taxi Driver (1976), Raging Bull (Toro Salvaje, 1980), New York, New York (1986), Casino (1995), The Aviator (2004)- o directament religioses -en pel·lícules com The Last Temptation of Christ (1988) o Kundun (1997)- on Jesucrist i el Dalai Lama ens són mostrats... en el cas d'Scorsese a aquest imaginari religiós se li ha d'afegir una concepció de la violència -seca, dura, visceral- que sovint serveix de redempció per als personatges dels seus films... tot això ens perfila les característiques de la majoria de les seves pel·lícules...


Des de que a principis dels '60 realitzà la seva primera pel·lícula, el sr. Scorsese no ha parat... sempre amb la mirada posada en un reconeixement que -per al petit i super-mega-hiper cinèfil Marty- no va arribar fins que en els oscar del 2006 se li entregà una estatueta compensatòria de totes les vegades que li havien negat.... com a homenatge a la seva carrera, més que per la pel·lícula en si.... The Departed (Infiltrados, 2006).... que no quedarà com de les millors del cineasta, la veritat!!
Els punts d'inflexió de la seva obra els trobem en
  • Taxi Driver (1976): significa el despuntament com a creador d'un estil urbà, violent i sociològic ... d'ell i de Robert de Niro (fidel acompanyant)
  • Goodfellas (1990): recuperació del pols d'Scorsese després de diverses davallades creatives....i posada al dia de les 'pelis de gangsters'...
  • The Departed (Infiltrados, 2006): El reconeixement de públic i acadèmia, per fi...
Entre les pel·lícules majors de la seva filmografia cal destacar: Mean Street (Malas Calles, 1973), Taxi Driver (1976), Raging Bull (1980), Goodfellas (1990), Cape Fear (1991) ....

Entre les pel·lícules menors: Al límite, The Color of Money (1986), The Age of Innocence (1993), Casino (1995), Gangs of New York (2002), The Aviator (2004)....

Val la pena esmentar pel·lícules reivindicables que han estat titllades de menors.... però que són -jo crec- senzillament incompreses: After Hours (¡Jo, qué noche!,1985), New York, New York (1986) o La última tentación de Cristo (1988)

Com a curiositat esmentar que fou el director del clip Bad (1987) de Michael Jackson (no sé si això és bo o dolent ... és així!)
Per acabar i per a fer-nos una idea de l'estil Scorsese... us presentem una de les seves primeres obres i una de les últimes: el curt The Big Shave (1967) (una mica duret, per la sang, més que res)(en el moment fou reivindicat com una crítica dura i clara al paper dels EEUU en la guerra del Vietnam) i el curt The Key of Reserva (2007) encarrec per a la marca Freixenet...
(Com podeu comprovar en ambdós curts l'ombra hitchcockiana és inevitable...si veieu els curts alhora notareu com ressons de Psicosis i Sospecha us venen al cap....)

Que ho disfruteu!!!!.... Un altre dia MÉS !!!

The Big Shave (1967)


The Key of Reserva (2007)

dijous, 13 de març del 2008

MR. SMITH A BCN !!!!


El xicot dels cabells esbojarrats -Mr.Smith (i no és Brad Pitt)- va aterrar a la barcelonina ciutat del nostre petit país per a oferir-nos durant 3 HORES!!!! un concert -diuen, comenten, escriuen- memorable.... i vam ser-hi?

Doncs, no, no hi vam ser, per això aquest escrit surt de la ràbia d'haver-nos perdut quelcom.... una ràbia que podria ser infinita.... ens perdem tantes coses!!!!


- Sí, però en trobem tantes altres!!!

Pel que diu la premsa: "The Cure implantó en Montjuïc un saludable estado de excepción, donde la sorpresa daba paso al asombro, y este a la felicidad" ... ¡toma ya! ... i continua....


"Hay que tener muchas agallas para plantear un espectáculo de tres horas, sin el apoyo de vídeo-virguerías, ni muñecotes hinchables, ni más fuegos artificiales que los que puedan fabricar los músicos." És clar que sí!!! per a molta gent aquesta és la valua d'un bon grup de música: ells! i punt!


Algú i alguna podria pensar que el senyor Robert (no, Patri, no és el pare de la Portman) ja està granadet, que ja té una edat .... però és que ell no és Iggy Pop no cal que es tregui la samarreta i comenci a 'botar' com un posseït per l'escenari (jo crec que creen les cançons gòtiques, cadencioses i atmosfèriques per a no fer el numeret que us he descrit..)... així que en tenir veu, ja n'hi ha prou: "Desafiando sus provectos 48, Smith es un cantante más que en forma, en un gran momento: voz potente y clara, quiebros y maties, ese nervio dramático y romántico que nunca suena ampuloso ni vacío. Grande." (D.Putx, La Vanguardia)

El Ciutadà K els va veure... fa temps!! ... al Palau dels Esports, l'any 1996... òbviament, per no haver assistit mai a un directe seu... per a mi, fou memorable.... per a la resta d'humanitat corresponia a la gira d'un dels LP més fluixos de la llaaaaaarga carrera dels que ens ofereixen 'la cura' : 'Wild Mood Swings', què hi farem!!!!



La mitomania és el que té ... et desproveeix de criteri !!!!

dimecres, 12 de març del 2008

MS. BJORK !!!

PRIMERES PETJADES

Les primeres petjades és el que tenen... has d'establir les bases d'allò que serà.... -buf!, el que vols no sempre va en la línia del que acaba sent.

Certament, escriure un blogg no m'ho havia plantejat mai, quan en sentia a parlar pensava: "exactament, per a què?" .... ¿¿quina necessitat pot tenir algú/na d'escriure el que li passa pel cap (o altres zones del cos) en aquest mitjà heterogeni, global ... infinit que és la 'internet' ?? a qui li pot interessar el que tu pensis, el que tu facis, el que tu escriguis??

vale, ja m'he desmotivat.... tanco el bloc!!!

dimarts, 11 de març del 2008

COMENCEM.....





"Cinefàgia, cultura i vida"


Doncs, sí... explosió visual mitòmana de tot allò que serà aquest bloc...
Una porta a la cultura, en general; i a la cinefàgia, en particular...
noms, rostres, imatges, discursos, films, sons, poesia, ...
Una porta a la cultura, una finestra a la Vida....