dijous, 27 d’agost del 2020

EL SR. TIM POPE PREPARA DOCUMENTAL DELS THE CURE


the cure

El sr. Tim Pope és director de cinema i, sobretot, realitzador de videoclips. El sr. Pope porta moolt temps vinculat a la carrera dels The Cure i del seu amic, el sr. Robert Smith. 

Fa 2 anys fou l'encarregat de dirigir The Cure Anniversary 1978-2018 en el que enregistrava el macro concert que el grup va fer en el Hyde Park London, un mastodòntic esdeveniment per a celebrar els 40 anys de la banda. El concert deixa prou palès l'esplèndida forma en la que està el seu líder i responsable de la majoria de lletres i músiques del grup, l'estimat Robert Smith.

Tot i la veterania del grup, continuen d'actualitat ja que és imminent un nou treball discogràfic... fa massa anys que no treuen material nou i els fans ja en tenim ganes.

Molt relacionat amb la celebració del 40è. aniversari, el sr. Tim Pope fa 3 anys que està treballant en el documental 'definitiu' del grup. Es tracta de mostrar l'evolució dels The Cure de forma cronològica dels dels '70 fins a l'actualitat, incloent molt material inèdit no vist fins ara; pel que sembla el sr. Smith va entregar al director 50 caixes amb pel·lícules dels primers dies de la banda que ningú ha pogut veure encara. Sembla ser que el mateix Robert Smith seria el narrador del documental i la intenció era estrenar-lo coincidint amb la celebració dels 40 aniversari però la producció no estigué llesta ... 

El sr. Tim Pope ha tingut uns contactes més aviat fluixos amb el món del cinema: El Cuervo Ciudad de Ángeles, no se la té com un gran film, precisament; segons el director la productora va manipular-la fins perdre el sentit que ell li volia donar. En allò que sí destaca (i molt!) el sr. Pope és en la realització de videoclips: la història audiovisual de The Cure està lligat a ell (com el sr. Anton Corbjin ho està a Depeche Mode); però el sr. Pope també ha destacat en videoclips per a Queen, David Bowie, Neil Young, The Bangles, Talk Talk, Everything But The Girl, Soft Cell o Siouxsie and The Banshees... 

Tot i aquesta extensa llista de grups musicals els videoclips més potents els ha ofert a The Cure, fins a 23 clips en els que capta perfectament l'atmosfera estètica del grup, perles com: Catch, In Between Days, Just Like Heaven, High, Never Enough, Close to me, Friday I'm in love, The Caterpillar i la referencial Lullaby.

Ganes moltes, doncs, de veure què i com ens explicarà la Història dels The Cure el sr. Tim Pope... ja falta menys!

Mentrestant, recordem aquesta meravella de l'any 1989

dimarts, 25 d’agost del 2020

RESTFLIX, UNA PLATAFORMA D'STREAMING PER A QUE ENS DORMIM

Restflix: es igual que Netflix, pero para dormir
Fa uns anys es va posar de moda protectors de pantalla o, fins i tot, canals de televisió que mostrava una peixera o una llar de foc de forma ininterrompuda, en bucle. Una forma de relaxar-se o de tenir una imatge fixa com a acompanyament al menjador. Recuperant aquesta idea però afegint-li un component funcional -el de dormir- és d'on neix Restflix, una plataforma que té com a objectiu dormir al públic que l'estigui mirant.

Sembla que sigui una notícia del MundoToday, però no, és cert. Restflix és com el Netflix de les migdiades. Aquesta plataforma inclou més de 20 canals de vídeos especialment dissenyats per que la persona que els vegi descansi i es relaxi. Està disponible per a mòbil i smart TV i, òbviament, perdre's alguna cosa perquè t'has quedat dormit/da no és un problema, ans al contrari, és l'objectiu.

En relació al contingut concret podem trobar: des de pantalles fosques amb sons i imatges de la naturalesa, passant per contes per a dormir, música relaxant o material específic per als més petits/es. Aquest material es va actualitzant setmanalment.

Restflix funciona amb un sistema de subscripció d'un 7 euros al mes.

Aquí us deixo l'anunci...

divendres, 21 d’agost del 2020

TOT A PUNT PER A L'EUFÒNIC 2020 !!!

Eufònic 2020 mantiene sus fechas a finales del verano! — Eufònic
Ja el tornem a tenir aquí, adaptat a les circumstàncies, seguint el protocols establerts, però l'Eufònic -el festival imprescindible de les Terres de l'Ebre- està a punt per a engegar la seva 9ena. edició.

Eufònic FestivalEufònic és el festival al voltant de les arts sonores, visuals i digital-performatives que es celebra en diferents punts de les Terres de l'Ebre, incloent el paisatge del territori com un tret indestriable del festival. Aquest any a més de La Ràpita (on tindran lloc les principals activitats) s'hi afegeixen: Amposta, Ulldecona, Poblenou, Balada i Tortosa. En tots aquests espais s'hi repartirà una programació formada per instal·lacions artístiques, actuacions musicals, performances, tallers, accions sonores...

L'Eufònic aquest any té lloc del 27 al 30 d'agost, però com ja han anat fent aquests darrers anys, el cap de setmana anterior, o sigui, del 21 al 23 té lloc el Pòrtic Eufònic on s'aprofita per a inaugurar bona part de les instal·lacions artístiques.

Hi ha activitats gratuïtes i algunes de pagament, compte perquè per a les gratuïtes també cal treure entrada en aquest espai web de venda de tickets. Tenint en compte la situació en la que ens trobem l'aforament dels concerts s'ha reduït, per tant, no us encanteu a l'hora d'aconseguir les vostres entrades.

Com la majoria de festivals, la reducció d'ativitats és evident, per tant, escollir què veure i que no és complicat. Si preguntem què és allò imprescindible ens dirien que TOT, lògicament... El que sí que és encertat és repartir-se les instal·lacions per al primer cap de setmana, a més comptes -en la majoria dels casos- amb la presència i presentació de l'artista en qüestió que sempre ajuda per copsar i gaudir millor de la instal·lació exhibida. I, així, deixar els concerts i actuacions per al segon cap de setmana  (pròpiament Eufònic).

Us repasso allò que no em penso perdre:

Pòrtic Eufònic:
- Divendres 21/08 - 17:00 -Oficina Turisme: Nuno Vicente: 'El ornitólogo amateur' (Instal)
- Divendres 21/08 - 17:00 - Lo Pati: Cabo Sanroque: 'Sous les violons, la plage!' (Instal)
- Dissabte 22/08 - 21:45 - Museu de Tortosa: Vacca: 'Gran Hall' (Instal)
- Dissabte 22/08 - 22:00 - Museu de Tortosa: Lu Rois (Concert)
- Diumenge 23/08 - 19:30 - Castell d'Ulldecona: Marta Verde: 'Memories' (Instal)
- Diumenge 23/08 - 21:00 - Trulls Antic Moli Oli: Ferran Fages i Carmen Torrent: 'Angles tendres' (Performance)

Eufònic:
- Dijous 27/08- 19:30  - Glorieta Escoles - Enric Cassasses + Don Simón & Telefunken (Concert)
- Divendres 28/08 - 20:00 - Glorieta Escoles - Magali Sare+ Zoon van Snook (Concert)
- Dissabte 29/08 - 12:00 - Ullals de Baltasar - Algora (Concert)
- Dissabte 29/08 - 20:00 - Glorieta Escoles - Tarta relena + Odina (Concert)
- Dissabte 29/08 - 21:00 - Embarcadero Amposta - Trap kids  (Showcase + Concurs)


divendres, 7 d’agost del 2020

SR. CARLOS RUIZ ZAFON

Muere Carlos Ruiz Zafón, autor de 'La sombra del viento' | Euronews
(1964-2020)

Amb només 55 anys moria un dels escriptors contemporanis més rellevants de la península, algunes persones diuen que la seva popularitat literària el situa just després de Cervantes. La seva és una bibliografia poc extensa però d'una coherència i robustesa poc vista en la literatura del nostre país. La tetralogia El cementerio de los libros olvidados és una de les sagues literàries més impecable que s'ha escrit en els darrers anys: per sòlida, per madura, per referencial, per màgica.

El món de les lletres ha perdut una peça important. El sr. Ruiz Zafón va nèixer a Barcelona fill d'un agent d'assegurances i una mestressa de casa. Va estudiar en un col·legi jesuita del barri de Sarrià de Barcelona i, posteriorment, Ciències de la Informació a la UAB. Les seves primeres passes professionals les féu en el camp de la publicitat arribant a ser director creatiu de la rellevant agència McCann WorldGroup fins que al 1992 decidí centrar-se només en la literatura. Tot i que en la seva família no hi havia cap tradició literària el mateix autor va manifestar que per als seus progenitors la lectura i el món dels llibres era molt present i la seva infància estigué envoltada de llibres.

L'any 1993, tenia 25 anys, publica la seva primera novel·la: El príncipe de la niebla, amb el que aconsegueix el premi Edebé. Els diners d'aquest premi els invertí en aconseguí establir-se a Los Ángeles, la seva passió pel cinema el fèu cerca un lloc en el lloc de les estrelles. Allà es dedicaria a l'escriptura no només de llibres sinó també de guions.

El príncipe de la niebla és el primer llibre de la Trilogia de la niebla, adreçat a un públic juvenil, formada per: El palacio de la medianoche (1994) i Las luces de septiembre (1995). 

La següent novel·la fou considerada pel mateix autor com una de les més importants i personals que ha escrit: Marina (1999).

Tot i que aquestes novel·les anaven adreçades a un públic juvenil destaquen les característiques de l'estil 'CarlosRuizZafón': narracions molt cinematogràfiques, nostalgia pel passat, atmosferes gòtiques i expressionistes, perspectiva humanista i un virtuòs ús del llenguatge i la tècnica narrativa. 

La següent novel·la seria el tret de sortida al reconeixement global del sr. Ruiz Zafón. La sombra del viento (2000) fou finalista al premi Planeta d'aquell any davant la insistència del sr. Terenci Moix, no va aconseguir el premi i es comenta que l'editorial la va publicar a contracor, gens convençuda. Els 15 milions d'exemplars venuts i la traducció a més de 50 d'idiomes demostra com n'estaven d'equivocats. Aquest fou el primer llibre del que es convertiria en la tetralogia de El cementerio de los libros olvidados, que el configurarien els llibres publicats posteriorment: El juego del ángel (2008), El prisionero del cielo (2011) i El laberinto de los espíritus (2016). Aquesta darrera fou descrita per l'autor com l'obra més complexa i laboriosa de tota la saga. 

La potència del concepte i imaginari d'un cementiri de llibres oblidats només la poden entendre aquelles persones que hagin llegit la novel·la i tinguin un considerable respecte per la literatura... només llavors podran copsar com de gran, màgic i fascinant és el que ens va regalar el sr. Ruiz Zafón...L'any 2012 va publicar en premsa un relat breu Rosa de fuego (2012) que explicar el naixement d'aquest cementiri, situant l'acció en el segle XV, en plena vigència de la Inquisició Espanyola, aquesta peça permetia entendre millor l'univers de la saga. Aquell mateix any publicaria un altre relat breu: El Príncipe del Parnaso (2012) situant l'acció a la Barcelona de 1616, com una altra de les peces fundacionals d'aquell cementiri, està situada en el lloc 0,5 de la sèrie.

El que molta gent coneix del sr. Ruiz Zafón és només l'escriptor de 'best sellers' des de que va publicar La Sombra del viento. Però aquest senyor tenia diversos interessos i camps artístics en els que hi posa la mà: com guions o composicions musicals... Molts destaquen la seva habilitat davant del piano tot i la seva mancança de formació musical. De fet, va compondre les BSO dels seus llibres: si entreu a la seva pàgina web podreu escoltar la llista de peces musicals que acompanyen cadascun dels llibres de la famosa tetralogia (podeu clicar aquí per escoltar-les). L'Orquestra Simfònica del Vallès s'interessà per aquesta vessant artística de l'autor i realitzà diversos concerts com el del Palau de la Música al febrer de 2014 amb la 'Suite de la Sombra del Viento'

Tot i el seu amor pel Cinema el sr. Ruiz Zafón es va negar de forma rotunda i contundent a deixar adaptar els seus llibres a la gran pantalla, amb declaracions d'aquest estil: "imposible hacer una mejor película que la que uno va a ver cuando empiece a leer la novela" o "sería redundante, irrelevante y totalmente innecesario". L'autor era conscient de l'enorme potencial imaginatiu que tenien les seves paraules i les descripcions ja cinematogràfiques que ens oferia.

La gran força dels llibres del sr. Carlos Ruiz Zafón és haver aconseguit l'impossible: fer llegir a persones que mai havien llegit, captar l'atenció de lectors i lectores que no ho eren, a l'estil del què aconseguí la sra. Rowling amb els seus HarryPotter. 

El sr. Carlos Ruiz Zafón va morir a Los Ángeles (California) massa aviat. Massa. Per sort va deixar-nos els universos tancats per poder submergir-nos i gaudir com poques vegades he gaudit amb un llibre i de conèixer (i reconèixer) una Barcelona com poques vegades ens l'havien descrit... Gràcies, mestre!

Us deixo amb el que ens diu en el seu web sobre la seva pròpia biografia, deixant-nos veure el seu univers particular...

"Mi afición a los dragones viene de largo. Barcelona es ciudad de dradones, que adornan o vigilan muchas de sus fachades, y me temo que yo soy uno de ellos. Quizás por eso, por solidaridad con el pequeño monstruo, hace ya muchos años que los colecciono y les ofrezco refugio en mi casa, dragonera al uso. Al día de hoy ya son más de 400 criaturas dragonas las que hacen mi censo, que aumenta cada mes. Además de haber nacido en el año, por supuesto, del dragón, mis vínculos con estas bestias verdes que respiran fuego son numerosos. Somos criaturs nocturnas, aficionadas a las tinieblas, no particularmente sociables, poco amigas de hidalgos y caballeros andantes y difíciles de conocer"


dimecres, 5 d’agost del 2020

LES INFOGRAFIES DE CINEMA DEL SR. MATTEO CIVASCHI

CAMERABOOK – Minimal Film di Matteo Civaschi, l'Universo del Cinema  reinterpretato graficamente | CameraLook

Estem parlant de la representació gràfica de les idees. No és cap idea nova. Fa segles que va. El gran salt, però, s'ha produit amb l'entrada en el món digital i la facilitat de crear i modificar imatges amb qualsevol eina bàsica de tractament d'imatges.

CINEGRAFICS | MATTEO CIVASCHI | Comprar libro 9788494741807Centrant l'infografia en el Cinema el dissenyador gràfic Matteo Civaschi ens aporta quelcom innovador. Ho va fer fa uns 3 anys amb el llibre  Cinegràfics, en el que expressava de forma gràfica i sintetitzada l'argument d'un grapat de films i dades sobre diferents vessants del món del Cinema. Fa un parell d'anys arribava Minimal Film. El universo del cine reinterpretado gráficamente. Pren la mateixa idea de partida que el seu llibre anterior -representar el cinema en gràfics- però ho porta més enllà: ara es tracta d'anar a l'essència de l'univers visual del film en qüestió. Trobar aquell element mínim que ens  permeti accedir a tot l'imaginari del film o films escollits.


MINIMAL FILM. El universo del cine reinterpretado gráficamente | Flow Press

Com podeu veure, no sempre destaca allò popularment destacable, explotat en el cartell oficial promocional del film, sinó que sovint ens ressalta detalls menys vistosos però molt rellevants en la trama del film. La tendència cap a la representació més minimalista el porta a l'ús de figures geomètriques i colors bàsics. 

Encantador de tan senzil...

MINIMAL FILM. El universo del cine reinterpretado gráficamente | Flow Press