dimecres, 30 de maig del 2018

mónFILMAT 2018 (1): EN PREPARACIO




Amics i amigues, ben aviat arribarà la 3a.edició de mónFILMAT Festival Internacional de Cinema i Paisatge i el Ciutadà K torna a participar com a membre de l'organització, programant i co-dirigint.

Les dates de mónFILMAT 2018 seran del 30 de juny al 08 de juliol i, com l'any passat, concentrarem l'activitat en dos caps de setmana.

mónFILMAT va nèixer l'any 2016 amb la intenció de complementar l'oferta cultural cinematogràfica del territori i proposar una activitat on la base fos el cinema però enfortint la vessant social del mateix.

mF és una mostra de cinema en el que el paisatge és el centre de la programació, el paisatge com a motor de l'acció, el paisatge com a actor.

L'objectiu principal de mónFILMAT és recol·lectivitzar l'experiència de veure el cinema tot recuperant el caire social i relacional que implicava 'anar al cinema' amb activitats paral·leles que permetin el contacte social (sopars, tast de vins, debat...). mF també vol fer accessible a les Terres de l'Ebre un tipus de cinema que no arriba a les nostres comarques; està interessat en recontextualitzar espais desapareguts o no utilitzats a l'hora de projectar la seva programació. mónFILMAT vol establir un diàleg entre creadors/es i públic mitjançant ESPAIdebat com a punt de trobada i fer visible el procés creatiu d'un projecte audiovisual.

Per aconseguir els objectius exposats mónFILMAT 2018 compta amb un programació de 11 llargmetratges, 2 migmetratges, 27 curtmetratges, un taller d'edició de so i l'experiència col·laborativa de Kino Tarragonik, tast de vins, tast de cervessa i projeccions amb sopar.

Tot i que no s'ha fet, encara, la presentació de la programació definitiva ja es poden avançar títols com: Nueve días sin Fidel, el nou documental de Sofía Cabanes, en el que viatgarem a Cuba per re-viure els dies posteriors a la mort del líder cubà; Dolphin Man (de Lefteris Charitos), el documental sobre la vida de la persona real que hi havia darrera el personatge protagonista de The Big Blue (l'obra de culte de Luc Besson de 1988); The Florida Project (Sean Baker) una de les pel·lícules més destacables de 2017, des d'una mirada infantil veiem l'entorn desesperançat que envolta el lloc més feliç de la Terra: DisneyWorld (Orlando); Caras y lugares és una roadmovie documental sobre una 'estranya parella': la veterana Agnesa Varda (icona del cinema europeu) i el jove fotògraf JR que viatgen recollin amb la seva càmera llocs i persones, ovacionada en el Festival de Cannes. 

mónFILMAT és una projecte de Xavier Miró, Jaume Vidal i el Centre d'Art Lo Pati amb el suport de l'Ajuntament d'Amposta.




dimarts, 29 de maig del 2018

ANIMALITOS

Resultat d'imatges de tortuga rugosa en polos lacosteDurante la Semana de la Moda París (Paris Fashion Week la llaman, que los franceses también se pirran por lo anglicismos), los fabricantes de los polos Lacoste han tenido una idea admirable. En paralelo a sus polos habituales (esos con un cocodrilo a la altura del pezón izquierdo) han presentado una serie especial -limitada- con otros diversos animalitos substituyendo al reptil. No se trata de bestias de compañía, de eses que vemos habitualmente por la calle. Nada de un perro cagando en un parterre o en la puerta de tu casa. Nada tampoco de gatos almibarados, de los que inundan las casas de algunas personas y sus perfiles de Instagram.  Son, en todos los casos, ejemplares de especies en peligro de extinción.

Hay, pues, polos Lacoste con un cóndor de California en el pecho, pequeñito. También con el tigre de Sumatra, con el loro kakapo, con la tortuga rugosa de Sumatra, con el lémur saltador, con el rinoceronte de Java o con la vaquita marina, un mamífero del que apenas quedan treinta ejemplares. 

La iniciativa ha tenido un éxito arrollador. El dinero conseguido -ya se han vendido todos los polos-irá a parar a la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza, una organización que se dedica justo a lo que su nombre indica. Las personas sensibles alaban la iniciativa de Lacoste por su compromiso con el medio natural. Omiten el detalle de que, aparte de que sea una iniciativa noble, se trata de una hábil jugada de marketing. Lo cortés no quita lo valiente, y viceversa.

Lógicamente, algunos amargados le han buscado tres pies al gato. Dicen que el hecho de que los polos Lacoste no lleven su cocodrilo icónico puede hacer que, cuando te pongas uno y te vean con él, algunos crean que en vez de un Lacoste auténtico llevas una vulgar imitación de top manta. A mí, que también soy buena persona, la iniciativa me parece la mar de bien. Sólo echo a faltar que entre los animales seleccionados no se encuentre la ladilla (de nombre científico Pthirus pubis) un insecto ectoparásito de entre uno y tres milímetros de longitud que habita en los felpudos humanos, se transmite básicamente por contacto sexual y que en mi juventud era el terror de los promiscuos. La actual moda de los pubis depilados ha hecho que esté casi extinguida, tanto que muchos jóvenes ya no saben ni de qué se trata. Un polo Lacoste que en vez de cocodrilo luciese una ladilla sería lo más.

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia del 25/03/18

dilluns, 28 de maig del 2018

dimarts, 22 de maig del 2018

SI FUMAS, NO CAMINES


Resultat d'imatges de se prohibe fumar caminando por la calleVayamos tomando nota los que aún le damos al pitillo. Un concejal del Ayuntamiento de Nueva York acaba de presentar una propuesta de ley que, en caso de ser aprobada, prohibirá a ir por la calle mientras se fuma. Explica su razonamiento a la prensa estadounidense: "En un mundo perfecto, cualquier fumador sería consciente de que si fuma mientras camina obliga a todos los que van detrás de él a inhalar su humo. A mí me ha sucedido muchas veces. Camino detrás de alguien que fuma y lo padezco durante minutos. Veo a madres con cochecitos de bebé que caminan tras gente que fuma y exponen al bebé a ese humo de segunda mano". Su propuesta no prohíbe fumar en la calle sino, simplemente, hacerlo mientras caminas. Puedes encender un pitillo y fumártelo si estás parado, pero no si empiezas a andar.

Se equivoca quien crea que aquí eso nunca pasará. Igual que se equivocaban los que se echaron las manos a la cabeza cuando, hace décadas, en Nueva York empezaron a implantar las primera medidas antitabaquistas. En el 2003 prohibieron fumar en bares y restaurantes, y eliminaron las máquinas de tabaco que había en todos ellos, máquinas que, además del paquete, te escupían una carterilla de fósforos. Con la ley ya en funcionamiento, qué extraño fue regresar a Nueva York por primera vez y ver que, en los bares que habías frecuentado, las máquinas habían desaparecido y el aire era transparente, no la espesa niebla de humo que conocías. Luego, en el 2003, el alcalde Bloomberh prohibió fumar en las playas y en los parques. Recuerdo la guasa que hubo aquí y allá: 

- Vaya tontería. A fer si los árboles también van a desarrollar cáncer por culpa de los cigarrillos...

El siguiente paso lo dieron el año pasado, cuando el alcalde De Blasio dictó medidas que vetaban la venta de tabaco en las farmacias y un aumento descomunal del precio de las cajetillas, como luego ha pasado también en Francia, y aquí.

Las iniciativas de los americanos siempre provocan cachondeo en Europa, pero al cabo de un tiempo las copiamos. Por eso, vayámonos haciendo a la idea de que, más pronto o más tarde, podremos fumar en la calle, pero parados. Apoyados en una pared o en una farola, y teniendo en cuenta que, en este caso, siempre puede acercársenos alguien que nos tome por una puta o un chapero y nos pregunte:

- ¿Cuánto por un completo?

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia del 15/04/18

dimecres, 16 de maig del 2018

CAP A LA X FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA D'AMPOSTA

foto de Festa del Mercat a la Plaça.

Com ja fa 8 anys, enguany tornarem a participar en la Festa del Mercat a la Plaça d'Amposta, per a molts les 'festes majors de maig'. Sempre hi hem participat des de la faràndula i, generalment, en papers de personatges que els agradava 'pergar-li a la botella'... aquest any, no serà diferent!.

lo passeig festa del mercat a la placa amposta 2018 2A partir de demà i fins al diumenge, Amposta es vesteix i es guarneix com si fóssim a principis del segle XX. Aquest any es celebren els 10 anys de Festa i s'ha preparat una desfilada commemorativa oberta a toooota la gent que un any o un altre ha participat a la Festa com a tancament d'actes.

El Ciutadà K, amb CREA teatre, participarà en la representació Lo Sastre i el Vestit de Novia, teatre de carrer per animar el carrer major. CREA, a més, oferirà l'obra Les Bugaderes, moments de xafarderia de les dones del poble quan es trobaven per a rentar la roba.

Si encara no heu vingut a gaudir de la Festa, ja tardeu!

Aquí us deixo la representació de CREA teatre de l'any passat: Lo Sastre i l'Aprenent... Ciutadà K en acció!

dimarts, 15 de maig del 2018

DE REPENTE, CAMBIOS


Resultat d'imatges de swaziland eSwatiniMi época de estudiante fue breve. A los catorce años acabé bachillerato y me puse a trabajar. No me supo mal. Hacía poco que, en una visita a la Feria de Muestras de Barcelona con mis padres y unos bocadillos en la bolsa, en el pabellón del Canadá había descubierto con horror que la bandera canadiense que me hicieron memorizar había cambiado. La que yo estudié era roja, con la Union Jack en el ángulo superior más cercano al mástil. En cambio, la que ondeaba en el stand tenía tres franjas verticales: dos eran rojas, y la central, blanca y el doble de ancha que las otras. En medio, una hoja de arce también roja.

Me mosqueé sobremanera. Los del pabellón me dieron unos cuentos folletos, sobre Canadá en general y sobre su bandera en particular. Desde 1965 era la nueva enseña del país y estaban promocionándola por el mundo. Saltaba a la vista que era más bonita y armoniosa que la anterior pero a mí aquel cambio me indignaba. ¿Para qué había memorizado yo la bandera canadiense?¿Para que ahora me la cambiasen por otra?.

¿De qué me servía todo lo estudiado si luego se lo iban a pasar por el forro? Si Canadá había cambiado su bandera, otros países podían hacer lo mismo. ¡Y vaya si lo hicieron! En las décadas siguientes muchos se dedicaron a modificarlas con total impunidad. Y no sólo las banderas: ¡también sus nombres!. Conocía el caso de Tailandia, que se había llamado Siam hasta finales de los cuarenta, un cambio que hacía que a menudo me preguntase por qué, si Siam ya no se llamaba así, seguíamos hablando de 'hermanos siameses' y no ya de 'hermanos tailandeses'. Pero el lío se multiplicó: Pakistán Oriental pasó a ser Bangladesh, Ceilán se convirtió en Sri Lanka, Rodesi se esfumó para convertirse en Zimbaue, Dahomey hizo lo propio y pasó a llamarse Benín... Fue un no parar.

El último cambio fue hace tres semanas. El 19 de abril, el rey Mswati III de Suazilandia (la última monarquía absoluta de África), decretó que, para celebrar los cincuenta años de independencia, en adelante se llamarán Reino de eSwatini. El motivo alegado es que, en inglés, 'Swaziland' se parece a 'Switzerland' (Suiza) y muchos extranjeros de despistan. ¿Cómo no, si hay memos que confunden Autria con Australia, y viceversa? Lo que más me fascina es la e minúscula inicial, previa a la S mayúscula. Pasa como con eBay, eCommerce, eBook... ¡El Reino de eSwatini! He ahí una monarquía molona-molona.

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia del 13/04/18

dijous, 10 de maig del 2018

dimecres, 9 de maig del 2018

COLLITA FESTIVAL DE MALAGA 2018


Del 13/04 al 22/04 tingué lloc la 21ena. edició del Festival de Màlaga. Un festival que va engegar amb el film inaugural del sr. Mateo Gil -fins ara director una mica de gènere- amb la comèdia romàntica Las Leyes de la Termodinàmica, un experiment entre ficció i documental amb la física pel mig que no va acabar de convèncer ni a crítica ni a públic.

El festival va premiar la trajectòria de personalitats com Guillermo del Toro, Juan Antonio Bayona, Rodrigo Sorogoyen, Monica Randal o Paco Delgado amb respectius premis honorífics.

A l'hora de destacar films... 
  • bona collita de films catalans: Les distàncies (Elena Trapé), Ana de Día (Andrea Jaurrieta), Mi querida cofradía (Marta Díazde Lope), Formentera Lady (Pau Durà) o El mejor verano de mi vida (Dani de la Orden)
  • elevada presència femenina en la programació, a més de les anomenades: Diana Toucedo, Mertixell Colell, Mar Coll, Belen Funes, Bárbara Farré, Sofi Escudé i Liliana Torres...
  • La sempre benvinguda nova peli de David Trueba: Casi 40, amb el retrobament, més de 20  anys després, dels protagonistes de La Buena vida: Fernando Ramallo i Lucía Jiménez, precisament film debut del sr. Trueba.
  • Molt destacables: Trinta Lumes (Diana Toucedo), Matar al padre (Mar Coll) o Con el Viento (Meritxell Colell)
  • Altres pelis destacables: Memoria de un hombre en pijama (Carlos Fernández de Vigo), No dormirás (Gustavo Hernández), I hate New York (Gustavo Sánchez) o Jefe de Sergio Barrejon)
Pel que respecta al palmarés, la més premiada fou Les distàncies: amb els premis a Millor Pel·lícula, Millor Direcció (Elena Trapé) i Millor Actriu (Alexandra Jiménez) [ex aqueo amb Valeria Bertuccelli de La reina del miedo]. Millor actor Javier Rey per Sin Fin i Premi Especial del Jurat per Casi 40 (David Trueba) i La reina del Miedo.


Pel que respecta a la secció de films espanyols més arriscats (ZonaZine) la guanyadora fou Con el viento (Meritxell Colell)



dimarts, 8 de maig del 2018

EL SR. DAVID SIMON PREPARA SERIE SOBRE LA GUERRA DEL '36

Resultat d'imatges de david simon guerra civil

Per a molta gent, The Wire és la millor sèrie de la televisió; per a mi, si no estigués Twin Peaks o Lost també diria el mateix ... almenys, estem d'acord en que és una de les millors. Si encara no l'heu vist, ja tardeu!

El seu creador fou el sr. David Simon (responsable d'altres sèries posteriors com The Deuce o Treme) ha posat l'ull en la Guerra Espanyola del '36 i en farà una sèrie.

Amb la coproducció de Mediapro i amb el nom de A Dry Run (que podem traduir com 'simulacre' o 'assaig general') la sèrie vol parlar dels brigadistes que van venir dels EEUU a Espanya per a defensar la democràcia i lluitar contra el feixisme. El títol respon a la idea de que, per a molts, la Guerra Espanyola va ser el preludi o l'assaig de la II GM, que just començava quan la d'aquí acabava.

Sembla ser que el mateix sr. Simon va tenir algun familiar que participà en la Guerra a la penínsul·la.

Tot i que encara està en una fase de producció molt inicial, la sèrie serà rodada en anglès i tindrà 6 capítols d'una hora cadascun; potser hauríem de parlar més de mini-sèrie que de sèrie convencional. 

El responsable de The Wire estarà rodejat dels mateixos guionistes que en aquella sèrie de referència: George Pelecanos i Dennis Lehane.

En declaracions del mateix David Simon la sèrie oferirà una "narrativa convincent i tràgica" amb clares intencions de crítica política en afirmà que quan "la República espanyola fou amenaçada, el capitalisme va escollir la tirania". Tenint en compte la trajectòria del responsable el realisme serà allò predominant.

Òbviament, els casposos hereus del generalíssim que a l'infern estigui, no trigaran ha mostrar-se en contra de la producció, aixecant les suposades banders de la manca de parcialitat i bla, bla, bla ... però és que les intencions són clares: no es pretén ser imparcial; el projecte pren partit des de ja.

L'esperem amb ganes!