dimecres, 16 de maig de 2018

CAP A LA X FESTA DEL MERCAT A LA PLAÇA D'AMPOSTA

foto de Festa del Mercat a la Plaça.

Com ja fa 8 anys, enguany tornarem a participar en la Festa del Mercat a la Plaça d'Amposta, per a molts les 'festes majors de maig'. Sempre hi hem participat des de la faràndula i, generalment, en papers de personatges que els agradava 'pergar-li a la botella'... aquest any, no serà diferent!.

lo passeig festa del mercat a la placa amposta 2018 2A partir de demà i fins al diumenge, Amposta es vesteix i es guarneix com si fóssim a principis del segle XX. Aquest any es celebren els 10 anys de Festa i s'ha preparat una desfilada commemorativa oberta a toooota la gent que un any o un altre ha participat a la Festa com a tancament d'actes.

El Ciutadà K, amb CREA teatre, participarà en la representació Lo Sastre i el Vestit de Novia, teatre de carrer per animar el carrer major. CREA, a més, oferirà l'obra Les Bugaderes, moments de xafarderia de les dones del poble quan es trobaven per a rentar la roba.

Si encara no heu vingut a gaudir de la Festa, ja tardeu!

Aquí us deixo la representació de CREA teatre de l'any passat: Lo Sastre i l'Aprenent... Ciutadà K en acció!

dimarts, 15 de maig de 2018

DE REPENTE, CAMBIOS


Resultat d'imatges de swaziland eSwatiniMi época de estudiante fue breve. A los catorce años acabé bachillerato y me puse a trabajar. No me supo mal. Hacía poco que, en una visita a la Feria de Muestras de Barcelona con mis padres y unos bocadillos en la bolsa, en el pabellón del Canadá había descubierto con horror que la bandera canadiense que me hicieron memorizar había cambiado. La que yo estudié era roja, con la Union Jack en el ángulo superior más cercano al mástil. En cambio, la que ondeaba en el stand tenía tres franjas verticales: dos eran rojas, y la central, blanca y el doble de ancha que las otras. En medio, una hoja de arce también roja.

Me mosqueé sobremanera. Los del pabellón me dieron unos cuentos folletos, sobre Canadá en general y sobre su bandera en particular. Desde 1965 era la nueva enseña del país y estaban promocionándola por el mundo. Saltaba a la vista que era más bonita y armoniosa que la anterior pero a mí aquel cambio me indignaba. ¿Para qué había memorizado yo la bandera canadiense?¿Para que ahora me la cambiasen por otra?.

¿De qué me servía todo lo estudiado si luego se lo iban a pasar por el forro? Si Canadá había cambiado su bandera, otros países podían hacer lo mismo. ¡Y vaya si lo hicieron! En las décadas siguientes muchos se dedicaron a modificarlas con total impunidad. Y no sólo las banderas: ¡también sus nombres!. Conocía el caso de Tailandia, que se había llamado Siam hasta finales de los cuarenta, un cambio que hacía que a menudo me preguntase por qué, si Siam ya no se llamaba así, seguíamos hablando de 'hermanos siameses' y no ya de 'hermanos tailandeses'. Pero el lío se multiplicó: Pakistán Oriental pasó a ser Bangladesh, Ceilán se convirtió en Sri Lanka, Rodesi se esfumó para convertirse en Zimbaue, Dahomey hizo lo propio y pasó a llamarse Benín... Fue un no parar.

El último cambio fue hace tres semanas. El 19 de abril, el rey Mswati III de Suazilandia (la última monarquía absoluta de África), decretó que, para celebrar los cincuenta años de independencia, en adelante se llamarán Reino de eSwatini. El motivo alegado es que, en inglés, 'Swaziland' se parece a 'Switzerland' (Suiza) y muchos extranjeros de despistan. ¿Cómo no, si hay memos que confunden Autria con Australia, y viceversa? Lo que más me fascina es la e minúscula inicial, previa a la S mayúscula. Pasa como con eBay, eCommerce, eBook... ¡El Reino de eSwatini! He ahí una monarquía molona-molona.

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia del 13/04/18

dijous, 10 de maig de 2018

dimecres, 9 de maig de 2018

COLLITA FESTIVAL DE MALAGA 2018


Del 13/04 al 22/04 tingué lloc la 21ena. edició del Festival de Màlaga. Un festival que va engegar amb el film inaugural del sr. Mateo Gil -fins ara director una mica de gènere- amb la comèdia romàntica Las Leyes de la Termodinàmica, un experiment entre ficció i documental amb la física pel mig que no va acabar de convèncer ni a crítica ni a públic.

El festival va premiar la trajectòria de personalitats com Guillermo del Toro, Juan Antonio Bayona, Rodrigo Sorogoyen, Monica Randal o Paco Delgado amb respectius premis honorífics.

A l'hora de destacar films... 
  • bona collita de films catalans: Les distàncies (Elena Trapé), Ana de Día (Andrea Jaurrieta), Mi querida cofradía (Marta Díazde Lope), Formentera Lady (Pau Durà) o El mejor verano de mi vida (Dani de la Orden)
  • elevada presència femenina en la programació, a més de les anomenades: Diana Toucedo, Mertixell Colell, Mar Coll, Belen Funes, Bárbara Farré, Sofi Escudé i Liliana Torres...
  • La sempre benvinguda nova peli de David Trueba: Casi 40, amb el retrobament, més de 20  anys després, dels protagonistes de La Buena vida: Fernando Ramallo i Lucía Jiménez, precisament film debut del sr. Trueba.
  • Molt destacables: Trinta Lumes (Diana Toucedo), Matar al padre (Mar Coll) o Con el Viento (Meritxell Colell)
  • Altres pelis destacables: Memoria de un hombre en pijama (Carlos Fernández de Vigo), No dormirás (Gustavo Hernández), I hate New York (Gustavo Sánchez) o Jefe de Sergio Barrejon)
Pel que respecta al palmarés, la més premiada fou Les distàncies: amb els premis a Millor Pel·lícula, Millor Direcció (Elena Trapé) i Millor Actriu (Alexandra Jiménez) [ex aqueo amb Valeria Bertuccelli de La reina del miedo]. Millor actor Javier Rey per Sin Fin i Premi Especial del Jurat per Casi 40 (David Trueba) i La reina del Miedo.


Pel que respecta a la secció de films espanyols més arriscats (ZonaZine) la guanyadora fou Con el viento (Meritxell Colell)



dimarts, 8 de maig de 2018

EL SR. DAVID SIMON PREPARA SERIE SOBRE LA GUERRA DEL '36

Resultat d'imatges de david simon guerra civil

Per a molta gent, The Wire és la millor sèrie de la televisió; per a mi, si no estigués Twin Peaks o Lost també diria el mateix ... almenys, estem d'acord en que és una de les millors. Si encara no l'heu vist, ja tardeu!

El seu creador fou el sr. David Simon (responsable d'altres sèries posteriors com The Deuce o Treme) ha posat l'ull en la Guerra Espanyola del '36 i en farà una sèrie.

Amb la coproducció de Mediapro i amb el nom de A Dry Run (que podem traduir com 'simulacre' o 'assaig general') la sèrie vol parlar dels brigadistes que van venir dels EEUU a Espanya per a defensar la democràcia i lluitar contra el feixisme. El títol respon a la idea de que, per a molts, la Guerra Espanyola va ser el preludi o l'assaig de la II GM, que just començava quan la d'aquí acabava.

Sembla ser que el mateix sr. Simon va tenir algun familiar que participà en la Guerra a la penínsul·la.

Tot i que encara està en una fase de producció molt inicial, la sèrie serà rodada en anglès i tindrà 6 capítols d'una hora cadascun; potser hauríem de parlar més de mini-sèrie que de sèrie convencional. 

El responsable de The Wire estarà rodejat dels mateixos guionistes que en aquella sèrie de referència: George Pelecanos i Dennis Lehane.

En declaracions del mateix David Simon la sèrie oferirà una "narrativa convincent i tràgica" amb clares intencions de crítica política en afirmà que quan "la República espanyola fou amenaçada, el capitalisme va escollir la tirania". Tenint en compte la trajectòria del responsable el realisme serà allò predominant.

Òbviament, els casposos hereus del generalíssim que a l'infern estigui, no trigaran ha mostrar-se en contra de la producció, aixecant les suposades banders de la manca de parcialitat i bla, bla, bla ... però és que les intencions són clares: no es pretén ser imparcial; el projecte pren partit des de ja.

L'esperem amb ganes!