dijous, 27 de setembre del 2018

PRESENTANT 'EL CALAIX DELS VOLS PERDUTS' DE JESUS M. TIBAU




Dimecres vaig tenir el goig d'acompanyar l'amic Jesús M. Tibau en la presentació del seu darrer llibre, la novel·la 'El calaix dels vols perduts'.

Aquí us deixo el petit text que vaig exposar.... si no heu llegit el llibre, ja tardeu!



PRESENTACIO
‘El Calaix dels vols perduts’

Bona tarde i gràcies per venir a la presentació de El Calaix dels Vols Perduts de Jesús Tibau.

Ja fa 10 anys que conec a Jesús Tibau i fou gràcies a l’adaptació d’un conte seu: Espantant Gavines... a partir d’aquí, a CREA l’hem tingut com un autor amic.

Es un gran honor que m’hagi demanat que l’acompanyi en la presentació del seu nou llibre perquè per començar us he de dir que és un dels millors llibres de l’amic Tibau. Aquí teniu el primer titular !

Una presentació té un objectiu doble:
-          Per a aquelles persones que han llegit el llibre donar-los l’oportunitat de parlar i preguntar a l’autor, compartir interpretacions, buscar aclariments...
-          Per a aquelles persones que no l’han rebut ser capaços de despertar l’interès, de motivar-los a llegir-lo.

Quantes persones d’aquesta sala han llegit El Calaix dels Vols Perduts? Que aixequin la mà?

Jo sé que ara mateix l’amic Jesús està patint per si –adreçant-me als i les que no l’heu llegit- desvetlli massa coses del contingut del llibre ... no ho faré (bueno, espero no fer-ho).

La meva intenció és proporcionar-vos 4 apunts del que ha estat per a mi llegir-lo per a que els que no ho heu fet us animeu a fer-ho i els que sí l’heu llegit em pogueu confirmar si vaig molt errat....

Aquí van els 4 apunts...

Mireu, a Jesus li ha costat lo seu saltar a la novel·la després d’un bon grapat de llibres de contes i els que en algun moment l’hem pressionat ‘en carinyo’ per a que ho fes sabíem que no ens decepcionaria. Ell ha tingut la capacitat de saltar a la novel·la sense perdre l’estil a l’hora de narrar i una característica d’aquest estil és que malgrat ser una narració, amb un fil que va continuant, els seus capítols tenen entitat pròpia, poden ser llegits de forma separada, tenen sentit.

El calaix dels vols perduts és un llibre (el número 14, si no m’he descomptat) que gira al voltant d’un personatge en dues línies de temps i d’espai: mitjans dels ’70 a Cornudella i finals dels 90 (no s’explicita però podria ser BCN o una ciutat gran), aquestes dues línies d’espai i temps es van intercalant per capítols, i amb l’atractiu que pots llegir d’una tirada tots els que es situen als ’70 o als 90 i tindries 3 llibres en un.

La història ens parla d’un personatge, en Jordi en el passat i en el present ens parla d’un personatge de rutines, invisible, marcat per uns fets del passat que han marcat el seu present i, ben segur, el seu futur.  El Jordi és una persona neuròtica, amant de les rutines, indecís, maldetre en els jocs, despistat de la vida, que té llistes de coses que no ha fet (i que no hi posar solució mai no farà), que viu sol amb un periquito, al que la fosca l’espanta, nascut al desembre (per tant) sempre és el petit, de veu feble, sura plàcidament sota l’anonimat, que no li agrada que li facin preguntes, gens acostumat a fer esport, que no li agrada disfressar-se, que no té gràcia per al ball, sovint té la sensació de trobar-se en el lloc incorrecte de la vida, que deixa algunes decisions en mans d’una moneda llençada a l’aire...

Llegint-lo m’han vingut al cap un aire el Sostiene Pereira (la monòtona i grisa vida del protagonista), un punt de Murakami (la presència musical en el relat i una forma de mostrar-nos la vida amb alguns lleugers tocs màgics), la persona de cabells vermells com una mena de Conill Blanc d’Alicia que li pot proporcionar descobertes i una Vida mai viscuda...

Es tracta d’un llibre ple referències culturals, com no havíem vist abans en llibres de Jesús: Degas, Vermeer, Suite nº 3 de Bach, Kung Fu, Mowgli,Tintin,Ibáñez,Clint Eastwood,,El Padrino, Mickey  Mouse,Vicky, el vikingo,Carlos Santana,,Dire Straits,Louis Armstrong, Barry White.

Per acabar, us voldria manifestar una descoberta: Jesús Tibau se’ns està sexualitzant...fort, no? Doncs sí, en aquest llibre és un dels primers on l’autor manifesta més sensualitat en les seves descripcions i en el que ens parla de fruites prohibides i convits a la passió... certament, l’amic Tibau no ens tenia acostumats i aquest detall és una bona prova que el motor cultural constant que és ell també el trasllada a les seves obres: canviant, innovant, trepitjant terrenys que fins ara no havia trepitjar ... i us asseguro que en el llibre que ens ocupa, d’aquests terrenys, n’hi ha uns quants... i ahí lo dejo!

Torno al principi: el millor llibre de Jesús Tibau!

Voldria acabar amb una frase del llibre que en fa una bona síntesi i que ens pot pemetre el joc que vindrà a continuació: Viure té efectes secundaris, afortunadament. Morir, no” (2018: 54)

dimarts, 18 de setembre del 2018

ELS POSTERS MINIMALISTES DEL SR. MICHAL KRASNOPOLSKI

posters minimalistas cine michal krasnopolski

posters minimalistas cine michal krasnopolski


Flipat m'he quedat amb la feina del sr. Michal Krasnopolski, un dissenyador gràfic fascinant per re-dissenyar cartells de pel·lícules, és com un hobby que té.


Graduat en Belles Arts fa anys que treballa en el món publicitat aconseguint diversos premis en aquesta disciplina.



posters minimalistas cine michal krasnopolski

Si entreu en el seu web veureu què es capaç de fer amb cartells mítics del setè art però allò més impactant és una línia minimalista que ha emprès a l'hora de fer aquests redissenys. De forma pulcrament minimalista, jugant amb els colors dels cartells originals i utilitzant límies i rodones és capaç de fer el què esteu veient en aquestes imatges.







Es tracta de la sèrie 'Classic Movies' en els que en fa una reducció minimalista de cartells de pelis com: Tiburon, Matrix, la saga Indiana Jones, la saga Star Wars, Fargo, Pulp Fiction ....  El què us deia: flipat m'he quedat !.




posters minimalistas cine michal krasnopolski

dijous, 13 de setembre del 2018

LO MAS! PRESERVATIUS D'STAR WARS...

Condones de Star Wars
Sacan condones de Star Wars


Sembla ser que el nivell de friskisme no té sostre. L'empresa Graphic Armor amplia el seu catàleg de condons decorats (o, fins i tot, personalitzats) amb una nova línia Star Wars.


Condones de Star WarsDe moment ofereix 2 dissenys escrits en anglès: "Ja no seré el teu pare" -que podria haver dit Darth Vader-  i "Fes-ho o no. Però no ho intentis" -que sí va dir el mestre Yoda-. 

La marca afirma que són ultrafins i segurs. Es poden comprar en el seu web per 2,50€ (amb una comanda mínima de 2).

dimarts, 11 de setembre del 2018

COSAS DE BILBAO


Resultat d'imatges de desventajas de ser altoSer alto es un palo. Todos los niños quieren serlo (y chulean a ver quien lo es más) pero luego, si llegan a serlo, es un fastidio. El mundo está configurado a la medida de los bajos, en parte porque hace cincuenta o cien años la talla de nuestros antepasados era bastante inferior a la actual. He estado en casas en las que la altura de las pilas de las cocinas es tan baja que podrías lavarte los genitales en ellas. Y cuando te pones a fregar los platos, acabas con las lumbares destrozadas. Si la casa es tuya y puedes permitírtelo, llamas a una empresa de reformas y le pides que ponga la superficie a un metro del suelo, y las pilas de los lavabos, también. Así no hay que agacharse. Pero la rutina hace que a menudo les resulte imposible entenderlo:

- ¿A un metro? No. Es demasiado alto. Se ponen a 80 centímetros del suelo.

Es misma respuesta me la han repetido, profesionales distintos, siempre que he llegado a una casa o un piso nuevo y he decidido hacer reformas. La respuesta a dar es obvia: 

- Eso no es verdad. Se ponen a la medida que el cliente decide, que por algo es quien paga las obras.

Refunfuñan un poco, piensa "vaya tío excéntrico", pero la cosa se soluciona. Lo demencial es lo que ha pasado ahora en Bilbao. Mediante el sistema de renting, el Ayuntamiento ha contratado treinta y dos coches Mercedes Clase B Sports Tourer para la policía municipal y ahora resulta que los agentes que deben utilizarlos no caben en ellos si miden más de 1,80 metros. Quedan inmovilizados, con las rodillas encajonadas contra el salpicadero. Los asientos no pueden moverse hacia atrás porque llevan instalada una mampara de seguridad que los separa de la parte trasera, donde meten a los detenidos, caso de haberlos. Los agentes más altos de 1,85 no entran de ninguna manera. Y hoy en día esa altura es bastante habitual. La solución -un apaño- ha sido destinar esos nuevos coches a los agentes bajitos y que los altos utilicen los antiguos, en los que entran sin problemas.

Una vez más se demuestra que el mundo no está hecho para los altos, pero me fascina que eso suceda incluso en la tierra de aquel Josechu el vasco que dibujaba Muntañola en el TBO. Pero calcuol que, sin andarse con remilgos, de haber sido policía bilbaíno Josechu habría agarrado con una mano el Mercedes Clase B Sportr Tourer que le hubiesen asignado y se lo hubiese puesto sobre un hombre antes de salir a patrullar.

Quim Monzó a Seré Breve 
del Magazine de La Vanguardia del 09/09/18

dissabte, 8 de setembre del 2018

IX FANGOFEST AMPOSTA: AMB SATURNINO GARCIA!!

Aquesta és l'edició número 9 del FangoFest Amposta, Festival Internacional de Cinema Fantàstic, Terror i Gore i arriba amb més energies que mai!

Després de rebre més de 400 projectes han seleccionat 8 llargmetratges i 68 curtmetratges que conformen la graella de la programació del 7 al 9 de setembre.

Ahir, divendres, es donà el tret de sortida amb el film d'inauguració Compulsión (d'Àngel González), els primes blocs de Curts Fantàstics i els més 'trash' amb els Curts Maledictis, les pelis Atraco fantasmal (de David Gilbank) i Alienígenas (de Juan Bodi) i el clàssic recull de curts del territori: 'Made in Terres de l'Ebre' en el que CREA hi participà presentant els seus 2 darrers treballs: 'Hivern' i 'Roba Estesa'.

Resultat d'imatges de saturnino garcia justinoAvui dissabte (a partir de les 15:40), arriben els plats forts del festival: d'una banda, la presència de l'actor Saturnino García al que s'entregarà i estrenarà el primer premi Lo Pont de l'Infern com a reconeixement a tota la seva carrera (a les 18:00). El sr. Saturnino García té un lloc d'honor dins del cinema fantàstic (i del Cinema, en general) gràcies a films com Justino, un asesino de la tercera edad (1994), Acción Mutante (1993) o el Día de la Bestia (1995), per exemple. L'entega del premi vindrà acompanyada d'una entrevista a càrrec d'un servidor i torn de preguntes del públic assistent. 

Resultat d'imatges de conducta animal film miguel romeroL'altre plat fort del dia és l'estrena a Catalunya (ha passat per un parell de festivals de la penínsul·la) de Conducta Animal (de Miguel Romero i Héctor Benítez-19:00): un contundent film amb vocació animalista que us agafarà ganes de passar-vos al veganisme. El gran atractiu és que l'estrena vindrà acompanyada d'una posterior taula rodona (20:30) amb bona part de l'equip del film: Miguel Romero (director), Lluvia Rojo (actriu protagonista), Juan Díaz (actor) i Eloi Yebra (actor) i moderada pel Ciutadà K.

Això no és tot, durant el dia d'avui també podreu gaudir d'una nova tanda de curts i els films: 'Los crímenes del día de todos los santos' (d'Héctor Escandell i Vicente Torres, 22:50) i 'La jaula' (Jose Salaverría, 01:30).

El diumenge, darrer dia del FangoFest, a partir de les 16:00 nova tanda de curts Fantàstics, Gore i Internacionals el llargmetratge 'Sant Martí' (de David Ruíz i Albert València, 20:15) i l'entrega de premis (21:40). I per a rematar el festival Pel·lícula Sorpresa! (a les 22:10)

Amics i amigues que us agrada el cinema de gènere o aquelles persones que mai l'heu experimentat: Ara és el moment!! Us espero a la Lira Ampostina d'Amposta