dimarts, 21 d’agost de 2018

L'INQUIETANT PINTURA DEL SR. BRUNO PONTIROLI

Bruno Pontiroli culturainquieta5

Bruno Pontiroli culturainquieta1Descobrim per la xarxa de l'obra del sr. Bruno Pontiroli (pressuposo que és una persona jove...no he estat capaç de trobar-ne l'any de naixement) i ens interessa alhora que ens inquieta a parts iguales. Va estudiar disseny en 3D arribant a treballar professionalment però poc a poc s'ha anat decantant cap a la pintura.

La seva és un cant al surrealisme, a la manca total de lògica i racionalitat, amb altes dosis d'ironia farcida de cossos tous i en estrany diàleg amb la natura i el regne animal.

En les seves creacions i podem trobar tocs de Goya, de Picasso i, sobretot, de Dalí però amb un aire còmic o cartoon que l'enllaça inevitablement amb propostes més actuals i cinematogràfiques com les del sr. Bill Plympton.

Bruno Pontiroli culturainquieta9

En paraules del sr. Pontiroli: "El meu objectiu és canviar l'estreta visió del món que tenim posant-lo cap per avall i pertorbar la nostra imaginació sacsejant una realitat acceptada amb imatges que són tan incomprensibles com familiars. Distorsionar un símbol o barrejar universos oposats em permet qüestionar la identitat de les coses, i d'aquesta manera reinventar-les"

Bruno Pontiroli culturainquieta20

Podeu visitar el seu espai web des d'aquí.


dimarts, 14 d’agost de 2018

EL DEL MEDIO


Resultat d'imatges de dia del hijo del medioSoy tan soso que, por no celebrar, no celebro  ni cumpleaños ni onomástica. Ni los míos ni los de la gente que conozco, familiares incluidos. Cada día es uno, el siguiente será otro, y punto pelota. Quizá por eso siempre me ha fascinado la tendencia a inventar "días de": el día de la Música, el día del Libro, el día de la Madre, el día del Padre, el día de la Infancia... Entiendo que algunos fueron creados como recordatorio de causas que se quieren reivindicar para que no se olviden. Pero otros son tan claramente concebidos desde un departamento de marketing que provocan risa, sobre todo los que, inmediatamente, los adoptan con fervor mientras enarbolan la tarjeta de crédito, dispuestos a comprar lo que sea que les vendan.

Este domingo es 12 de agosto, el día del Hijo del Medio. No es broma: ¡el día del Hijo del Medio! Como muchos de esos inventos que luego se propagan por el mundo, nació en Estados Unidos, el mayor productor de "días de" del planeta Tierra. Se le ocurrió a una señora llamada Elizabeth Walker y lo bautizó como Middle Child Day. Su intención era honrar a los hijos que, en la escala de hermanos que va del mayor al menor, ocupan el lugar del medio. Creía que no se les prestaba suficiente atención. Según el blablablá habitual, el hermano mayor es el líder y al menor, el benjamín, siempre se le considera un niño. Han detectado incluso un 'síndrome del hijo del medio', porque no disfrutan de los beneficios de los mayores ni tampoco de los de los menores. Los que viven del rollo psicológico dicen que son emocionalmente fuertes porque, desde chicos, deben competir para que sus padres les presten atención. Ya entrenados, luego, a lo largo de la vida luchan para conseguir lo que quieren. Pues vale.

Para ser un hijo del medio hay que tener como mínimo dos hermanos: uno mayor y otro menor. O cuatro o seis u ocho. ¿Qué pasa con los que tiene sólo uno? Pues que se joden. Son sólo dos y por lo tanto no hay un mayor y otro menor. ¿Quien es el del medio? Ninguno de los dos. ¿Y los hijos únicos, que son a la vez el mayor, el menor y el del medio?

Pero el curso de la historia es inexorable: en las sociedades occidentales, la gente cada vez tiene menos hijos, y las últimas generaciones -la de los millennials y la Z-van por el mismo camino. En los medios norteamericanos ya dan por finiquitado el día del Hijo del Medio. Pues mira tú qué bien: una chorrada que nos habremos ahorrado a este lado del Atlántico.

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia del 12/08/18

dimecres, 8 d’agost de 2018

EL CASTELL HOGWARTS DE LEGO DE 6.020 PECES

Resultat d'imatges de castillo hogwarts lego

El passat 31 de juliol, el sr. Harry Potter va fer 38 anys, la popularitat de l'etern nen amb ulleres i cicatriu de llamp al front potser ha perdut una mica de pistonada però encara continua vigent. Prova d'això és que Lego ha llençat una espectacular rèplica del Castell de Hogwarts.

El Castell de Hogwarts de Lego comptarà amb 6.020 peces, tindrà 58 cm. d'alçada, 69 cm. d'ample i 43 cm. de profunditat, sortirà a la venda el proper 01 de setembre i costarà uns 400€. El castell anirà acompanyat de 27 figuretes relacionades amb la saga màgica (inclosos 5 dementors). Si l'aspecte exterior se'l veu cuidat l'interior va en la línia; també podem trobar la cabana de Hagrid, l'aula on s'impartia les classes de Defensa contra les Arts Obscures, la Càmara dels Escacs, el Calze de Foc, la sala comuna de Gryffindor, els despatxos de Dumbledore... 

Tot i que Lego indica que la joguina està recomanada per a majors de 16 anys, el preu fa pensar que el públic diana són moooolts dels pares i mares frikies amb ganes de tenir el seu Hogwarts particular a casa.




dimecres, 1 d’agost de 2018

POSTERS QUE ES TORNEN REALS GRACIES AL SR. JAEMY CHOONG

Foto de Los trabajos de Jaemy Choong (20/34)

Foto de Los trabajos de Jaemy Choong (31/34)No us negaré que té un punt molt tontuno el tema, però està fet amb una naturalitat i 'amateurisme' que m'ha caigut simpàtic, què voleu?!

El sr. Jaemy Choong agafa cartells de pelis i els torna reals barrejant imatges i persones reals per a completar la informació que falta en el cartell. N'hi ha alguns que no peguen ni en cola pero n'hi ha d'altres que estan curradillos.

Es tracta d'un clar exemple de 'mash up' fotogràfic la creació d'una foto nova de la combinació de dues existents que, generalment, no tenen res a veure.

Foto de Los trabajos de Jaemy Choong (21/34)
El sr. Choong té milers de seguidors/es a Instagram i la seva hiperactivitat és tremenda.

Imatge relacionada

dimarts, 24 de juliol de 2018

2018: ANY CENTENARI DEL MESTRE BERGMAN


Resultat d'imatges de ingmar bergmanTot i que molta joventut ja no sap qui és, la Història del Cinema no s'entén sense l'obra del mestre Ingmar Bergman; fins a data d'avui, ha estat el director més efectiu a l'hora d'exposar, en un film, els problemes existencials dels éssers humans. Ell, juntament amb ABBA, Greta Garbo o Ingrid Bergman és un dels  millors valors culturals exportats de Suècia.

El passat 14 de juliol el sr. Bergman hagués fet 100 anys, és un bon moment per a recuperar les seves obres i reconèixer-lo com és mereix.

El que el sr. Bergman ens va deixar, està emmarcat dins de la trascendència: angoixa existencial, dubtes teològics, trascendentalisme metafísic i radiografies crues i sinceres del matrimoni. 

El sr. Bergman  va nèixer a Uppsala en una família benestant d'Estocolm, el seu pare fou pastor luterà, fet que marcà l'educació del petit Ingmar on conceptes com pecat, confessió, càstig i perdó eren en l'ordre del dia de la seva infantesa. Aquesta educació estricta està present en moltes de les seves pel·lícules. Amb la seva àvia fou amb la que passà els millors moments de la seva infantesa i la que el portava al cinema. De petits li regalen un cinematograf i amb el seu germà Dan comencen a fer teatre de titelles combinat amb aquesta 'llanterna màgica'.

Als 12 anys comença estudis cinematogràfics i tot i que per a ell fou entrà al paradís, el teatre és allò que realment el motiva. El mateix Bergman va arribar a afirmar que "el teatre és la meva dona i el cinema la meva amant".

Es matricula a la Universitat d'Estocolm per a estudiar Història i Literatura però està abocat al teatre. Tot i que comença com a actor va anar ràpidament cap a lescenificació i la direcció.

El debut del sr. Bergman en el cinema fou com a guionista, en el film Tortura (1944), dirigida per Alf Sjöberg. Pel que sembla, el director oficial va haver d'absentar-se del rodatge i les darreres escenes foren dirigides pel jove Bergman. 

El seu primer film, ara sí com a director, fou Crisi (1946). A partir d'aquí es convertí en un autèntic autor, la gran majoria de guions dels films que dirigí foren seus. Es centra sobretot en films dramàtics però també tingué temptatives en la comèdia. 

Resultat d'imatges de el septimo sello

Un dels seus primers films amb certa notorietat fou L'estiu amb Monika (1953), després vindrien la deliciosa comèdia Somriures d'un nit d'estiu (1955) però el seu reconeixement mundial arribaria amb El seté segell (1956) amb el premi Especial del Jurat en el Festival de Canes; aquest film contenia una de les imatges icòniques del cinema: la partida d'escacs entre un soldat i la mateixa mort. L'any següent conseguiria l'Os d'Or en el Festival de Berlin per Maduixes salvatges (1957), protagonitzat per un dels pares del cinema suec: el sr. Victor Sjöström. Aquest dos films contenien molts dels temes recurrents del director: l'obsessió per la mort, el remordiment de la culpa, els dubtes de la fe i la recerca de redempció. 

A finals dels '50 i els '60 té lloc l'època daurada del director, en la que les paràboles, els drames existencials, els dubtes religiosos i les relacions familiars i de parella es succeeixen: El rostre (1958), La font de la donzella (1960) - amb la que va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa-, Com en un mirall (1961) -segon Oscar-, Els combregants (1963) i El silenci (1963). Aquest període culmina amb l'obra mestra Persona (1966) i el film de terror L'hora del llop (1968). Tot i aquestes joies, el període tingué un parell d'obres menors: L'ull del diable (1960) i Todas esas mujeres (1964).

El sr. Bergman, durant la dècada dels '70, es centraria en les relacions de parella i la família, amb Passió (1969), El corc (1971), Crits i murmuris (1972) i la culminació arribaria amb Secrets d'un matrimoni (1973) -guió que ha acabat sent obra de teatre- i Cara a cara (1976), amb una autobiografia contundent. 

L'any 1976, el sr. Bergman és acusat de frau fiscal i el detenen; ell culpa als seus assessors i parla d'assetjament del Ministeri d'Hisenda. Finalment, el director opta per exiliar-se a Munic, allà continuà dirigint teatre i cinema. D'aquest període 'internacional' són L'ou de la serp (1977), Sonata de tardor (1978) i De la vida dels titelles (1980).

L'any 1979 se l'exculpa del delicte de frau i el sr. Bergman torna a Suècia per dirigir Fanny i Alexander (1982), un altre dels seus punts culminants en la seva carrera. Amb aquest film aconseguirà el tercer Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Aquesta darrera etapa ve marcada per tocs autobiogràfics i per una presència del món dels infants no present fins ara; ja sigui en films seus o en guions per a altres -com Les millors intencions (1991) de Billie August; Nens de diumenge (1992) de Daniel Bergman (el seu fill) o Converses privades (1996) i Infidel (2000) de Liv Ullmann (una de les seves parelles).

Fanny i Alexander fou concebuda com el film-comiat del director, però després vindrien altres obres televisives de caire intimista i molt marcades pel món teatral: Després de l'assaig (1984), Sista Skriket (1995), En presència d'un pallasso (1997), Creadors d'imatges (2000). El sr. Bergman fou un dels primers cineastes (juntament amb Roberto Rossellini) en voler explorar les possibilitats del mitjà televisiu, com demostren Secrets d'un matrimoni i Fanny i Alexander, per exemple, i les seves imprescindibles versiones televisives. 

Resultat d'imatges de sarabandLa culminació d'aquesta darrera etapa arribaria amb Saraband (2003), en la que recupera actor/actriu i personatges molts anys després de l'obra cabdal Secrets d'un matrimoni. Saraband fou la seva darrera pel·ícula....

El sr. Bergman es va envoltar d'un equip, més o menys, estable, amb noms com: Harriet Andersson, Liv Ullmann, Bibi Andersson, Max von Sydow. El seu cinema, la seva obra estigué marcat pel teatre d'Ibsen, Strindberg i, sobretot, per Dreyer en quant a referent cinematogràfic. Ell fou el clar exemple de 'cinema d'autor'. 

Un  30 de juliol de 2007 moria a la seva casa de l'illa de Faro a Suècia (el mateix dia que un altre mestre del cinema, Michelangelo Antonioni).



dimecres, 18 de juliol de 2018

LES FOTOS AMB DRON DEL SR. DIRK DALLAS

Imatge relacionada

El sr. Dirk Dallas és un dissenyador i fotògraf que té milers de seguidors a Instagram. Té com a hobbie els avions i helicòpters teledirigits.

Resultat d'imatges de dirk dallas fotografo

El dia que va descobrir els drons va optar per fer-ne la seva especialitat fotogràfica.


El sr. Dallas es dedica a captar imatges i perspectives innovadores mitjançant els drons, combinant paisatges i persones i aconseguint instantànies d'indiscutible impacte visual

Dirk-Dallas.-aerial-photography-6

Podeu veure els seus treballs en el seu espai web.

Resultat d'imatges de dirk dallas fotografo


dimarts, 17 de juliol de 2018

NO SOLO LAS BICICLETAS


Resultat d'imatges de bicicletas son para el veranoInauguramos hoy nuestro consultorio veraniego con la pregunta que no remite un amable lector, Juan José Pues, de Calaceite: "Desde que hace unas semanas empezaron las vacaciones, observo con desazón cómo mi hijo evita una y otra vez hacer los deberes que le pusieron en la escuela. Las semanas se suceden y siempre tiene a mano una excusa para aplazarlos. ¿Cree usted, apreciado columnista, que debo obligarlo a hacerlos? Es más: ¿deben tener tareas escolares los niños en verano?"

Apreciado señor Pues, mi respuesta es clara: ni por asomo. Cumplir con las obligaciones que pusieron a su hijo sería aceptar la autoridad escolar, y nada más pernicioso para él. Los críos son almas puras que revolotean a nuestro alrededor y es deseable que a campen a su aire sin ninguna obligación, entre mimos, chuches y ni la mas mínima reprimenda. Hoy en día, que mola montar un change.org por cualquier memez, no entiendo cómo los padres con hijos en edad escolar no se han puesto de acuerdo para impulsar uno que exija la abolición de los deberes y la defenestración de los profesores que los dictan. Ahora que hace calor y en los locales sin aire acondicionado las ventanas están abiertas de par en par, sería lo más fácil del mundo.

Cuando un servidor era niño e iba a la escuela (y más tarde al instituto), nunca nos pusieron deberes veraniegos. Ni siquiera sabíamos qué era eso y nos hubiese costado entenderlo. Las vacaciones eran para hacer lo que a uno le apeteciese. Pasarse el día en la calle jugando a fútbol (era otra época y por las calles circulaban poco coches) o en casa, leyendo e intentando copular con la almohada, como era el caso de los niños con menos aptitudes deportivas, entre los que me incluyo. ¡Qué gran emoción, el día que, tras una fricción sostenida, eyaculé por primera vez! Había oído a los chicos mayores hablar a menudo de ello pero no sabía exactamente en qué consistía. A destacar la poca cooperación de la almohada, que se dejaba hacer en plan indolente, lo que ahora llaman "atropéllame, camión".

Con deberes veraniegos, ¿hubiera descubierto tal maravilla y habría perservado hasta sobresalir en ella? Probablemente no, o no tan pronto. Por todo ello, señor Pues, reitero mi respuesta inicial: ni se le ocurra permitir que su hijo haga las tareas escolares. En los años ochenta se hizo famosa una película de Jaime Chávarri que llevaba por título Las bicicletas son para el verano. Pues eso: las bicicletas y lo que surja.

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine
 de La Vanguardia del 15/07/18

dimecres, 11 de juliol de 2018

HOMENATGES PER ALS ANIMALS MORTS EN LES GUERRES


Resultat d'imatges de animals in war david backhouse hyde parkQue cada cop hi ha més sensibilitat envers la vida animal és innegable; que encara ens queda un graaaaan camí per a fer, doncs també, perquè mentre continuem veient els correbous en bona part del territori ebrenc significa que encara no hem arribar al nivell de consciència suficient com a per a entendre que gaudir amb el sofriment aliè (sigui humà o no) és aberrant.
En diferents països del món van un pas per davant de nosaltres (sobretot en el món anglosaxó) i erigeixen monuments i posen nom a carrers en honor als animals que van 'servir' en les diferents Guerres Mundials. A Hyde Park, a Londres,  per exemple, l'any 2004 l'artista David Backhouse va erigir una obra sota el títol de 'No van tenir opció' en la que dos animals carregats estan a punt d'entrar per una escletxa en un mur, com a pas de la guerra a la llibertat. És una obra amb doble objectiu: d'una banda, de reconèixer l'acció de suport i ajuda que aquests animals de càrrega van proporcionar als éssers humans en el combat bèlic; de l'altra, fer evident que estan sota el domini del poder humà, per això, vulguessin o no, van haver de posar en joc la seva vida per tal de servir-nos

Resultat d'imatges de homenaje animales en lasegunda guerra mundialA París, la fundació 30 milions d'Amics i l'Associació París Animals Zoopolis han demanat formalment a l'alcaldesa de la ciutat que s'erigeixi un monument amb la mateixa finalitat que el comentat a Hyde Park. 

Durant la Primera Guerra Mundial uns 11 milions d'èquids (cavalls, ases, muls), entre 200.000 i 250.000 coloms fent de missatgers o uns 100.000 gossos van donar suport a les tropes i la societat civil durant el combat. 

De moment, però, sembla que dirigents de més d'un districte de París no ho veu amb bons ulls, ja que pensa que és degradar el respecte cap als soldats... consideren que fer servir les mateixes formes d'homenatge a un cavall que a un combatent ésser humà és un despropòsit.

Decididament, a Londres, ens porten 2 passes d'avantatge a l'hora d'entendre que tinguin potes o plomes mereixen tan respecte com els que anem a dues cames ... feina ens queda !!


dilluns, 9 de juliol de 2018

mónFILMAT 2018 (9): CLOENDA

Diem adèu a mónFILMAT 2018 després de:
6 dies
11 llargmetratges
2 migmetratges
27 curtmetratges
19 sessions
10 convidats/des
70 copes de garnatxa blanc
50 sopars
2 esmorzars
4 projeccions a l'aire lliure


935 espectadors/es

Gràcies!

divendres, 6 de juliol de 2018

mónFILMAT 2018 (8): CAP DE SETMANA 2 - PROGRAMACIO ( i II )

Ja encarem la recta final de mónFILMAT només ens queden 2 dies, però ben intensos: 4 sessions per dia! Encara ens queda molt festival...

- DISSABTE 07/07/18 - 11:00 - mónRURAL (Selecció Curts). Al Casino d'Amposta. Amb esmorzar de Pastisseria Alemany-Jiménez
Tercer bloc i últim de curtmetratges a mF, en aquest cas centrat en la 'vida de poble', aparentment tranquil·la i plàcida.... 

- DISSABTE 07/07/18 - 18:00 - TRINTA LUMES (Diana Toucedo, 2017). Al Casino d'Amposta. Amb presència de la directora
Resultat d'imatges de trinta lumesEl debut de Diana està rebent premis o lloances per allà on passa. Documental amb tocs de ficció rodat a la Serra d'O Courel (Galícia), en les diferents aldees gairebé despoblades i disperses que allà hi queden. Paisatge mostrat de forma omnipresent, carregat de pluges i de boira. Pel·lícula màgica i hipnòtica que ens expliquen com uns nens es dediquen a habitar cases abandonades... alguns parlen de Trinta lumes com de la Twin Peaks gallega.

Resultat d'imatges de lia marta viña- DISSABTE 07/07/18 - 20:00 - LIA (curt) + ANNE (work in progress). Al Casino d'AmpostaAmb presència de la directora i degustació de vins de Bàrbar Forés
Marta Viña és una jove directora de Bot que molts ja consideren un valor emergent, el seu primer curt, que avui veurem, Lia s'emportà premis i ara està acabant el seu salt al llargmetratge: Anne. La directora ens explicarà el procès creatiu d'un fim que encara està en producció: la història de l'adopció d'una nena des de la mirada de la petita amb les quatre estacions de l'any com a marc.  Acompanyarem la projecció amb un tast de vins de Bàrbara Forés.

Resultat d'imatges de zama martel- DISSABTE 07/07/18 - 22:00 - ZAMA (Lucrecia Martel, 2017). Al Casino d'AmpostaAmb sopar ofert per Restaurant Agrapats (reserva en el mateix restaurant): 20€ (sopar+projecció)

La nova pel·lícula d'aquesta directora argentina és un autèntic viatge per l'Amèrica colonial. De textura barroca i densa és una combinació de Beckett i Herzog, una proposa arriscada. El film l'acompanyarem amb un sopar del Restaurant Agrapats.


Resultat d'imatges de neu i els arbres màgics

- DIUMENGE 08/07/18 - 11:00 - NEU I ELS ARBRES MÀGICS. Al Casino d'Amposta. Amb esmorzar d'Ekobo.
La sessió infantil d'aquesta edició de mónFILMAT. Es tracta d'un film amb quatre històries d'estil gràfic diferenciat que tenen els arbres i la natura com a nexe d'unió. Petites històries poètiques i tendres que serveixen per a representar qüestions com l'amistat, el respecte i l'alegria de viure en contacte amb la natura.


- DIUMENGE 08/07/18 - 18:00 - ULLDECONA UMOLJANI + MANEL VIU A SARAJEVO (MANEL RAGA) i NUEVE DÍAS SIN FIDEL (SOFIA CABANES). Al Casino d'Amposta. Amb la presència dels dos directors.
Resultat d'imatges de nueve dias sin fidel sofia cabanesÉs la sessió que mónFILMAT dedica als creadors/es del territori, en aquest cas: Manel Raga (Ulldecona) i Sofía Cabanes (La Ràpita). Els seus treballs ens faran viatjar a Sarajevo i Cuba. 
Manel aprofita la seva residència a Sarajevo per realitzar dues peces de caràcter autobiogràfic i experimental per a reflexionar sobre el què implica adaptar-se a un lloc nou i la desvinculació del lloc de procedència.
Sofía ja ens va visitar l'any passat per a presentar-nos un treball realitzat a Cuba, estant allà Fidel Castro va morir i la directora va aprofitar per estructurar un documental sobre els nou dies de dol pel líder cubà. Document històric en tota regla.

Resultat d'imatges de braguino- DIUMENGE 08/07/18 - 20:00 - BRAGUINO. Al Casino d'Amposta. Amb la presència de Marla Jacarilla, crítica de cinema.
Aquest és un documental potent, d'impacte. Ens proposa un viatge a la taiga siberiana, fora dels nuclis urbans, en la que dos comunitats: els Braguine i els Kiline viuen enfrontades. Famílies aïllades del món, en un entorn hostil (el natural i l'humà) que ens fa preveure l'amenaça i la violència en qualsevol moment. Ens arriba acabada d'estrenar i amb el Premi Zabaltegui en el Festival de Donostia de l'any passat.


Resultat d'imatges de jeannette bruno dumont- DIUMENGE 08/07/18 - 22:00 - JEANNETTE. A la Plaça de Lo Pati amb servei de food truck.
No podíem tenir millor film per a 'tancar' mónFILMAT 2018, reconeguda per Cahiers du Cinema com a la segona millor pel·lícula de 2017. Jeannette és la història de Joana d'Arc quan era petita, abans de ser el símbol de la cultura francesa. Lluny de plantejar-nos una interpretació realista dels fets, l'inquiet Bruno Dumont ens proposa un musical provocador i delirant amb músic pop i rock, intencionadament teatral. El film tot i l'aparença de superficial ens proposa un autèntic tractat sobre la fe. Arriscada, divertida i radical. 


dimecres, 4 de juliol de 2018

PESCANT SERIES DE TV (30): THE ALIENIST


Resultat d'imatges de the alienist netflixEl sr. Daniel Brühl poc a poc va pujant esglaons de reconeixement dins de la indústria cinematogràfica internacional. El noi que es donà a conèixer amb Good bye, Lenin (2003), que es consagrà (almenys aquí) amb Salvador (Puig Antich)(2006) i va tenir un lloc a Hollywood amb Rush (2013) fent de Niki Lauda, només li faltava participar en algun film de super-herois i ho féu fa 2 anys a Capitán América: Civil War fent de Baron Zemo (de malote). Certament, els avanços són prudents i petits però diuen que en aquesta professió allò difícil és mantenir-se i el sr. Brühl (mig català mig alemany) ja ha participat en més de 50 films.

El sr. Brühl és una de les cares més identificables d'una de les noves sèries de Netflix: The Alienist. De fet, aquest actor començà en el món de la interpretació participant en nombroses sèries de les televisions alemanyes, quan només tenia 14 anys. 

Aquesta sèrie és l'adaptació de la novel·la de Caleb Carr que explica la història d'un psicòleg que segueix els passos d'un assassí en sèrie a la Nova York de finals del segle XIX. El to de la sèrie ens remet a personatges clàssics com Jack l'esbudellador, JeKyll i Hyde o Sherlock Holmes

Filmada a Budapest també compta amb Dakota Fanning i Luke Evans en el seu repartiment. 

Una sèrie amb un disseny de producció realment espectacular concebuda inicialment en una única temporada de 10 episodis però pot ser que se'n prepari una segona temporada. No ha estat rebuda de forma unànime: aplaudida i criticada li donarem una oportunitat a veure què tal ..



dimarts, 3 de juliol de 2018

mónFILMAT 2018 (7): CAP DE SETMANA 2 - PROGRAMACIO ( I )


Aquest cap de setmana continuem mónFILMAT amb el gruix d'activitats del festival. Després d'una inauguració i primeres sessions del festival ben plenes de públic; després d'haver gaudit de la presència de Pau Durà, David Ciurana, Mertixell Colell, Laura Arrom i de les creacions dels i de les participants de Kino Tarragonik continuem... perquè ens queden 4 dies intensos d'activitat que us detallaré en dos posts.

Resultat d'imatges de mimosas film- DIJOUS 05/07/18 - 18:00 - MIMOSAS (Oliver Laxe, 2016). Al Casino d'Amposta.
Mimosas és una perla de pel·lícula, tot un diàleg entre orient i occident mitjançant la ficció. Una aventura espiritual carregada de poesia en un entorn embriagador: la serralada de l'Atlas. El film s'emportà el Gran Premi del Setmana de la Crítica en el Festival de Cannes 2016. Una joia!

- DIJOUS 05/07/18 - 20:00 - PENELOPE (Eva Vila, 2017). Al Casino d'Amposta. Amb presència de la directora
Resultat d'imatges de penelope eva vilaEva Vila porta dirigits 3 documentals abans d'arribar al seu primer llargmetratge de ficció. Penélope és una revisió de l'Odissea d'Homer portat al temps actual i al nostre entorn més immediat; més que de revisió hauríem de parlar d'una autèntica deconstrucció. Mite i present dialoguen en un paisatge poderós que proporciona a l'espectador una immersió sensorial en el que l'espai i el temps semblen aturar-se.

- DIJOUS 05/07/18 - 22:00 - mónANIMAT (Selecció Curts). A la Plaça de Lo Pati amb servei de food truck.
Segon mostra de curts de mF, en aquesta ocasió dedicat a curts d'animació. Projectats a cel obert és una ocasió de gaudir del cinema mentre sopem gràcies a la food truck que ens acompanyarà. 10 curtmetratges internacionals que ens portaran des del fons marí i l'espai exterior.

Resultat d'imatges de caras y lugares- DIVENDRES 06/07/18 - 18:00 - CARAS Y LUGARES. Al Casino d'Amposta
Aquest documental ja s'ha emportat diversos premis i és una autèntica sort poder-la gaudir a mónFILMAT. La veterana cineasta del cinema francès Agnès Varda (90 anys) i l'artista urbà i fotògraf JR (35 anys) s'uneixen en aquest documental en forma de road movie. Film original, entranyable, divertit. Tot un homenatge a l'Art i a l'artista.

- DIVENDRES 06/07/18 - 20:00 - FLORIDA PROJECT. Al Casino d'Amposta amb tast de cervesa
Resultat d'imatges de florida projectPer a molts crítics, es tracta de la millor pel·lícula del 2017. La força interpretativa de les seves protagonistes (mare i filla) actrius no professionals proporcionen una veritat poc vista en un film. Acompanyats del veterà Willem Dafoe (nominat a Oscar com millor actor secundari per aquest film) el film ens mostra la vida marginal de les urbanitzacions que hi ha al voltant del lloc 'més feliç del món': DisneyWorld (Orlando-USA) des de la mirada de la nena protagonista. Tendra, bella, dura... un film especial


- DIVENDRES 06/07/18 - 22:00 - DOLPHIN MAN. A l'Oficina de Turisme d'Amposta.
Col·laborant amb el 'Documental del Mes' aquest film ens mostra la persona real que hi havia darrera del personatge principal del clàssic de culte The Big Blue (Luc Besson, 1988): Jacques Mayol, la primera persona que fou capaç d'arribar als 100 metres de profunditat sense respiració artificial. L'home-dofí se'ns presenta gairebé com un ésser mitològic i ens fa viure la seva fascinació pel mar. Bella i fascinant proposta.

Resultat d'imatges de dolphin man lefteris



dilluns, 2 de juliol de 2018

LA ESQUELA


Resultat d'imatges de esquela kahtleen dehmlowEn pocas semanas se ha convertido en una de las esquelas más comentadas de la historia. Aparece en el periódico de la ciudad de Redwood Falls, en Minnesota, y en las webs de obituarios que la gente visita para enterarse de quien se ha muerto. Qué tiempos aquellos en los que, al llegar a cierta edad, uno visitaba las páginas de necrológicas de la prensa, a ver si algún conocido había pasado a mejor vida y entristecerse o alegrarse según el tipo hubiese sido en vida una buena persona o un cabroncete. Ahora, incluso eso cierta gente lo busca directamente por internet, en EnMemoria.com, por ejemplo.

Al principio, la esquela en cuestión está redactada con el protocolo habitual, pero poco a poco surge la sorpresa: "Kathleen Dehmlow (de soltera, Schunk) nació el 19 de marzo de 1938, hija de Jospeh y Gertrude Schunk, del municipio de Wabasso. En 1957 se casó con Dennis Dehmlow en la iglesia de Santa Ana, y tuvos dos hijos, Gina y Jay. En 1962 quedó embarazada del hermano de su marido, Lyle Dehmlow, y se mudó a California. Abandonó a sus hijos, Gina y Jay, que fueron criados por sus abuelos, el señor y la señora Schunk, en el pueblo de Clements. Falleció el 31 de mayo del 2018 en Springfield y ahora se enfrentará al juicio [divino, supongo]. Gina y Jay no la echarán de menos. Sin ella, este mundo es un lugar mejor."

No se puede retrata mejor un desgarro emocional como ese. El odio de los hijo abandonados queda plasmado en esas pocas palabras. He conocido a algunas personas que crecieron después de que uno de sus progenitores tomase las de Villadiego. Una es una mujer cuya madre se lió con un señor cuando ella aún era chica. Se largó con él, y la crió su padre. Cuando al cabo de los años volvió para intentar restablecer el vínculo, la niña ya era una muchacha y la envió a freír espárragos. También siendo niñas, dos hermanas que conozco vieron como un día su padre desaparecía, dejándolas a cargo de su madre, que tuvo que arremangarse y ponerse a trabajar. Cuando, años más tarde, el hombre regresó e intentó recomponer el vínculo, sucedió lo mismo que en el caso anterior: lo enviaron a cagar a la vía. En estos dos casos, los progenitores desaparecidos aún están vivos. Compraría palomitas a la espera de ver, cuando mueran, qué esquelas les dedican sus hijas, pero igual deciden que no merecen ni el esfuerzo que comporta redactar una esquela así de sabrosona.

Quim Monzó, a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia del 01/07/18

divendres, 29 de juny de 2018

mónFILMAT 2018 (6): CONVIDATS I CONVIDADES



mónFILMAT és una Festival que té com a objectiu recol·lectivitzar l'experiència d'anar al cinema, retornar a quan veure cinema tenia un component més relacional i hem proposat dues formes d'aconseguir-ho: programant activitats que permetin la relació entre el públic (tast, sopars, esmorzars...) que ja us vam comentar.

L'altra forma de fer-ho és convidant als responsables dels curts i films programats per a que puguin explicar-nos detalls de la producció i es pugui permetre el diàleg amb el públic assistent.

En aquesta edició de mónFILMAT tindrem la sort de que ens visitin:

- Pau Durà (director/guionista) i David Ciurana (Productor) de Formentera Lady
- Mertixell Colell (directora) i Laura Arrom (ajudant de direcció) de Con el viento
- Eva Vila (directora) de Penélope
- Marta Viña (directora) de Lia i Anne
- Manel Raga (director) de Ulldecona Umoljani i Manel viu a Sarajevo
- Sofia Caanes (directora) de Nueve días sin Fidel
- Diana Toucedo (directora) de Trinta lumes
- Marla Jacarilla (crítica de cinema)

Els esperem a ells i elles i també a Vosaltres !!

Resultat d'imatges de logo monfilmat png

SR. ANTONIO MERCERO

Resultat d'imatges de antonio mercero
(1936-2018)

Fa unes setmanes moria un dels pocs creatius televisius de la penínsul·la que pot afirmar que ha estat capaç de seduir a 3 generacions d'espectadors/es amb les seves produccions audiovisuals: el sr. Antonio Mercero.

El sr. Mercero anava per a jurista però la seva passió per les pelis el va portar a estudiar a l'Escola Oficial de Cinematografía de Madrid (acabàel 1962). L'any següent dirigeix el seu primer film Se necesita un chico (1963). Des de llavors i fins al 1970 realitzà diversos documentals per a la televisió, deixant aparcat el cinema un temporada. 

Resultat d'imatges de la cabinaÉs a la televisió on desplega la seva capacitat de connectar amb el públic, la primera gran fita La Cabina (1972) amb un soberbi José Luís López Vázquez de protagonista. Per aquest migmetratge va rebre reconeixements i premis arreu del món; de fet, va aconseguir l'únic Emmy de la televisió espanyola. Es tracta d'un producte avançat a la seva època amb un terror psicològic pocs cops igualts, molts hi veieren una metàfora del règim franquista; d'altres, un missatge de trencament amb els convecionalismes... aquí va captar a la primera generació...

La segona generació la captaria en la dècada posterior amb la mítica sèrie Verano Azul (1981-82). Tot un homenatge al concepte nostàlgic del 'veraneo', tan spanish. 

I, finalment, la darrera seria atrapada amb Farmacia de Guardia (1991-95), una de les sèries amb més audiència de la televisió estatal.

Altres sèries: Crónicas de un pueblo, Turno de oficio...  Films destacables posteriors: La guerra de papá (1977), Tobi (1978) o Planta 4ª (2003)

Tres generacions marcades per l'eficàcia d'aquest guionista i realitzador. Els seus fills han continuat la tradició paterna dedicant-se a la producció i al guió.

El sr. Mercerco morí als 82 anys afectat per la malaltia d'Alzheimer, fou un dels creadors més rellevants de la Història de la televisió a Espanya.


dimecres, 27 de juny de 2018

mónFILMAT 2018 (5): CAP DE SETMANA 1 - PROGRAMACIO


mónFILMAT té l'activitat repartida en 2 caps de setmana consecutius, entremig tenim 3 dies per a recuperar-nos de tanta activitat cinèfaga.

El primer cap de setmana acostuma a ser és el de la inauguració del Festival i de Kino Tarragonik però aquest any també s'hi afegeix 3 propostes interessants: 

Resultat d'imatges de formentera lady- DISSABTE 30/06/18 - 21:30 - Inauguració mónFILMAT i projecció Formentera Lady. A la plaça de Lo Pati

Aquest any inaugurem mónFILMAT amb Formentera Lady, el primer llargmetratge de ficció del reconegut actor Pau Durà. Ell mateix, acompanyat del productor del film (David Ciurana) vindran a mónFILMAT per a presentar la pel·lícula i establir diàleg amb el públic assistent després de la projecció.

- DIUMENGE 01/07/18 - 11:00: Workshop Creative Sound and Music Film. A Balada.

És el primer cop que dins de mónFILMAT oferim un taller, es tracta d'una sessió de treball dinamitzada pel professional Julius Valve en el que es donarà eines i tècniques per a l'edició de so i musical en projetes audiovisuals. Obert al públic en general mitjançant inscripció obligatòria a infotarragonik@gmail.com

- DIUMENGE 01/07/18 - 18:00: mónFAMILIA (Selecció de Curts). Al Casino.

Primer mostra de curts de mF, en aquesta ocasió dedicat a la família. 6 curtmetratges d'abast internacional sobre aquesta institució: relacions trencades, silencis familiars, moments nostàlgics d'un passat perdut... històries explicades en pocs minuts.

Resultat d'imatges de con el viento colell- DIUMENGE 01/07/18 - 20:00: Con el Viento. Al Casino

És un honor rebre la visita de la directora Meritxell Colell i l'adjunta de direcció Laura Arrom per a presentar-nos Con el viento, pel·lícula en el Festival de Berlin de l'any passat i que va acumulant premis: Biznaga de Plata en la secció ZonaZine del Festival de Málaga o Menció especial del jurat del darrer D'A. La sra. Meritxell Colell té una sòlida trajectòria com a muntadora, havia fet algun curt i migmetratge i ara ha fet el salt cap al seu primer llargmetratge de ficció amb Con del viento


- DIUMENGE 01/07/18 - 22:00: Projecció Curts Kino Tarragonik 2018. Al Casino

Unes 30 persones hauran estat convivint durant 3 dies per a realitzar en grups de 4 ó 5 persones el seu curtmetratge, rodat al Delta. En aquesta sessió es farà la projecció dels curtmetratges i donarem el tancament a aquest interessant projecte col·laboratiu que acompanya cada any a mónFILMAT.

Resultat d'imatges de kino tarragonik 2018