dijous, 18 d’octubre de 2018

SITGES 2018 #5: THE END



Climax (2018)Doncs arriba el final. Hem estat 7 intesos dies en el Festival de Sitges, veient 34 pel·lícules en total, una mitjana de 5 pelis per dia. 

Un Sitges 2018 que potser no ha tingut la seva millor programació (l'any passat fou superior) però sí que ha tingut una llista de convidats/es envejable per a qualsevol festival: Tilda Swinton, Pam Grier, Ron Perlman, Nicolas Cage, Helga Liné, Jack Taylor, Josie Ho, Balagueró, Bayona, Luis Tosar, Greg Nicotrero, Peter Weir, Traci Lords, Douglas Trumbull, Ed Harris i M. Night Shyamalan com a cirereta del pastís.

Una programacció inabastable, inassumible que caldria replantejar... no sempre com més, millor.

Poca presència femenina en la direcció i en els equips de les pelis programades. En relació a l'any passat han augmentat 1% el nombre d'entrades venudes, tenint en compte que el passat fou el del 50è. aniversari és una bona fita (2017: uns 66.000 entrades; 2018: unes 67.000).

Les millors pelis per a mi? Tumbbad, Human, space, time...and human, The Legend of Demon cat, Lazzaro Felice, Burning, Freaks i Overlord (ben aviat, farem el seu Festival de Cinefagia pertinent).

I abans d'acabar quatre apunts sobre el què serà el Festival de Sitges 2019: el leitmotiv serà els futurs apocalíptics amb Mad Max com a peça central, però també The Warriors; El Cor de les tenebres de Joseph Conrad i que va inspirar Apocalypses Now, Alien (en el seu 30 anviersari) i Eyes Wide Shut (en el seu 20 aniversari).

Ja esperem el Sitges 2019 !!

Palmarès de la Secció Oficial:
La millor peli: Clímax, del provocador Gaspar Noé. 
Premi Especial jurat: Lazzaro Felice
Millor Direcció: Panos Cosmatos, per Mandy
Millor Interpretació femenina: Andrea Riseborough per Nancy
Millor interpretació masculina: Hasan Ma'jun per Pig
Millor Guió: Quentin Dupieux per Au Poste!
Millors Efectes Especials: Atsushi Doi per Inuyashiki
Millor Fotografia: Panjar Kumar per Tumbbad
Millor Música: Chu Ishikawa per Killing
Gran Premi del Públic: Upgrade
Premi del Públic Panorama Fantastic: Monstrum
Premi del Public Sitges Documenta: Goodbye Ringo
Millor Curtmetratge: Post Moretm Mary

Si voleu saber la resta de premiats, cliqueu aquí.



dimecres, 17 d’octubre de 2018

PER MOLTS ANYS, ABRIL PETITA !!





dimarts, 16 d’octubre de 2018

PRESENTACIO 'VERSOS CONTRA LA VIOLENCIA, EL DOCUMENTAL'



foto de Xavier Miro Roca.Un any més CREA participa en les Jornades de les Lletres Ebrenques que organitza la BibliotecaSebastià Juan Arbó d'Amposta. Aquest any arriben a les XIIIena. edició.

Aquest CREA, aquest any, ens hem atrevit a fer un documental... Com a conseqüència dels fets violents que van patir nombroses ciutats de Catalunya en el transcurs de la jornada del referèndum de l'1 d'octubre de l'any passat; i més concretament, a les poblacions veïnes de Sant Carles de la Ràpita i Roquetes, es van organitzar diversos recitals de poesia com a resposta als fets esdevinguts aquell dia a les dues poblacions.

El col·lectiu -diLLUMS d'Arts al Forn- (Tortosa) i l'associació cultural -Mar de fora- (Sant Carles de la Ràpita) van ser els encarregats de la seva organització, reunint a nombrosos participants que mitjançant la paraula, els versos i la cultura van donar resposta a l'escenari de violència que es va viure a les Terres de l'Ebre en aquesta jornada. Aquelles jornades de lectura de poemes (una a La Ràpita i l'altra a Roquetes) es van anomenar: 'Versos Contra la Violència' ... el documental és un intent d'explicar quin va ser el procés de gestació d'acció cultural que va portar a editar-ne un llibre i fer-ne un espectacle...


"Perquè el paper sempre guanya a la pedra"


divendres, 5 d’octubre de 2018

SITGES 2018 #4: LES ACTIVITATS PARAL·LELES


Resultat d'imatges de frankestein resuturadoEl Festival de Sitges durant aquests 50 anys han anat ampliant la seva oferta d'activitats, anant més enllà de la mera projecció de kilos i kilos de metratge de cinema fantàstic i de terror. Cada any, han plantejat alguna novetat o han anat creant espais que ofereixi allò que el públic pot necessitar.

Així, doncs, trobem l'Espai FNAC (ja fa anys que hi és) en el que hi trobem, sobretot, presentacions de llibres, novel·les gràfiques, edicions espacials DVD/BluRay, generalment amb la presència de l'autor/a o director/a. Llibres que seran presentats La cara quemada del diablo, Nieve en Marte, Róndola, Un mundo aparte, Cine Japonés, KNOX, Poyejali!, El cine de Charles Band Vol. 1, Frankenstein anotado, L'any de la plaga, Sangrario, Michelle Soavi, Cineasta de lo Macabro, La biblia aria, entre altres; i l'edició col·leccionista de Conan del Bárbaro.

Una altra cita habituals del Festival de Sitges són les exposicions, aquest any podrem gaudir de:

- Homenatge a Pepe Carvalho, personatge creat per Manuel Vázquez Montalbán amb obres de Jaume PLensa, Joan Pere Viladecans o Eduardo Arroyo. A Can Rocamora- Cau Ferrat
- Frankestein resuturado, 21 mirades inèdites a la criatura de Mary Shelley- Al Palau Maricel.
- Psycho-killers superstars. A bloody comic tribute- A l'Auditori 
- La textura del crit, pòsters originals italians de pel·lícules de terror espanyoles -Esutdi Vidal (C/D'en Bosc)
- 2011 Destellos en la oscuridad, al voltant del film de Kubrick -Centre Cultural Miramar.
- Mil gritos en la noche, exposició fotografies d'actors i actrius del cinema dels '60 i '70 de Pedro Usabiaga - Centre Cultural Miramar

Menjar, beure i festa:
Festa ClímaxAquest any, coincidint amb la projecció de Clímax de Gaspar Noé tindrà lloc la Festa Clímax (avui a les 00:30 a la Sweet Pacha) amb la presència del director i bona part del cos de ballarins i ballarines del film.
- Bacanal Sitges, un menú de cuina creativa amb 2001, odissea de l'espai com a leitmotiv - Hotel ME Terramar by Melià, por el módico precio de 120€ per persona

Concursos: 
- Concurs Aparadors de Sitges, era quelcom que en els darrers anys s'havia perdut, quan tot el gruix de la programació va 'marxar' a l'Auditori, els establiments van deixar de tunejar-se... aquest concurs vol ser una motivació per a que es reactivi.
- Concurs Troba el monolit, una gincana adreçada al públic infantil han de localitzar un seguit de monolits amagats pels aparadors dels establiments de Sitges

dijous, 4 d’octubre de 2018

SITGES 2018 #3: LA INAUGURACIO I LA CLOENDA


Resultat d'imatges de cartel suspiria lucaAquesta nit a les 22:15 de la nit s'inaugura oficialment el 51è. Sitges -Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i ho fa amb una de les pelis més esperades, el remake del clàssic contemporani Suspiria del sr. Dario Argento (del 1977) i més tenint en compte que la dirigeix el director del film sorpresa de l'any passat Call me by your name: el sr. Luca Guadagnino. Moltes ganes de saber què n'ha fet amb aquest referent del giallo italià.

Suspiria (2018) està protagonitzada per Dakota Johnson, Tilda Swinton, Chloë Grace Moretz, Mia Goth i Jessica Harper i amb un altre atrctiu: la BSO de Thom Yorke.

Resultat d'imatges de 2001 kubrick 2018Avui comença Sitges 2018 i el proper 14 acaba, però la Gala de Cloenda sempre és el dia abans: el dissabte 13/10 a les 20:00 i, sorprenentment, ho fan amb un film clàssic: 2001: una odissea a l'espai acompanyada d'un documental 2001 Destellos en la Oscuridad al voltant d'un entrevista feta al director Stanley Kubrick. I aquí tinc sentiments contraposats. Ja em sembla bé que sigui aquesta si el leitmotiv del Sitges 2018 és l'obra espacial del sr. Kubrick i ha de fer goig gaudir-la en pantalla gran però també va haver un Sitges dedicat a Drácula i no ens van passar el Drácula de Coppola... considero que són projeccions que s'han de reservar com a sessions especials, a la Cloenda s'espera una Fi de Festa com toca! i, entre nosaltres, 2001 una gran festa el que es diu una gran festa no és, la veritat...

Amics i amigues, comença el Festival de Sitges 2018 !!!


dimecres, 3 d’octubre de 2018

SITGES 2018 #2: ELS CONVIDATS I LES CONVIDADES


Resultat d'imatges de m. night shyamalan pel·lículesAquest any la rellevància dels convidats i convidades en Festival de Sitges 2018 és per a tirar coets! 

Una de les característiques del 'nostre' festival és disparar, en cada edició, premis a discrecció, tot i que és una forma de donar ressó a nivell de mitjans i d'aproximar les estrelles al gran públic; alguns cops el criteri en relació a la persona triada i tipus de premi ha estat pél dubtós. Com us deia, però, ha estat el fet diferencial del 'Sitges' des de fa anys i tenen intenció de mantenir-ho ... i aquest any no ha estat diferent. 

Per començar Gran Premi Honorífic per a:
    Resultat d'imatges de ilda swintonResultat d'imatges de ed harris
  • al director i guionista M. Night Shyamalan, al que estimem (malgrat algunes relliscades tremendes en la seva trajectòria professional) responsables de joies del cinema com El bosque (2004), El protegido (2000) i la recent Múltiple (2016)
  • el director Peter Weir, un director últimament massa oblidat però que ens ha regalat perles com Picnic en Hanging Rock (1975), Único testigo (1985), -la sobrevalorada- El club de los poetas muertos (1989) i, sobretot, El show de Truman (1998).
  • l'actor Nicolas Cage, de carrera massa sovint erràtica i criticada pels seus mateixos fans per ser el rostre inolvidable de Corazón Salvaje (1990), Leaving Las Vegas (1995) o Cara a cara (1997)
  • a l'actor Ed Harris, actor solvent i eficaç vist a Abyss (1989), La Roca (1996) o Una Historia de violencia (2005).
  • l'actriu Tilda Swinton, inquietant i fascinant com poques, vista en clàssics del cinema independent i més arty com  II (1991) o Orlando (1992)

Premis Màquina del Temps per a: 
  • Pam Grier, estrella del cinema d'acció i referent de les pelis blaxploitation dels anys '70 de segle passat i recuperada pel mestre Tarantino a Jackie Brown (1997).
  • Ron Perlman, actor de físic imponent i interpretacions robustes, vist a Hellboy (2004) o la sèrie Sons of Anarchy (2008)
  • Josie Ho, actriu i cantant de Hong Kong, rostre d'un grapat de films d'acció i també de films a Hollywood com Contagion (2011)

Premi Nosferatu (de la secció Brigadoon) per a Helga Liné, actriu alemanya acollida a Espanya des dels '60 del segle passat, protagonista de clàssics del fantàstic com Pánico en el Transiberiano (1972) o El espanto surge de la tumba (1973)

Premi María Honorífica per Traci Lords, icona de la cultura pop, referent feminista, actriu porno en el passat i col·laboradora del cinema més underground de nord-amèrica, el de John Waters o Roger Corman, per exemple. Vista a Cry-Baby (1990) o Blade (1990). 

Personalitats que visitaran Sitges 2018 (encara que no tinguin premi): 
- John Carpenter (que oferirà, a més actuació musical).
- Carolina Bang
- Paco Plaza
- Jaume Balagueró
- Martiño Rivas
- Alex Proyas
- J.A.Bayona
- Alex de la Iglesia
- Luca Guadagnino
- Douglas Trumbull
- Gareth Evans
- Gaspar Noé
- Pascal Laugier
- Dani Roviero
- Julián López
- Javier Ruiz Caldera
- Koldo Serra
- Luis Tosar
- Michelle Jenner
- Ernesto Alterio
- Dani de la Torre

i etcétera, etcétera ....

dimarts, 2 d’octubre de 2018

SITGES 2018 #1: LA PROGRAMACIO


Resultat d'imatges de sitges 2018Després dels fastuosos actes del 50è. aniversari, el Festival de Sitges encara una nova edició, en la meva modesta opinió, millor en quant a films programats i rellevància dels seus convidats i convidades.

Aquest any, el Ciutadà K, hi torna a anar com a acreditat de premsa. Ja tenim les graelles fetes i les agendes encaixades per a gaudir del màxim possible de la cita cinematogràfica anual més important de Catalunya.

En la gala de cloenda de l'any passat ja ens van anunciar que aquest 2018 es retria homenatge a una de les pelis més rellevants del fantàstic: 2001: Una odissea de l'espai, l'obra del sr. Kubrick que enguany fa 50 anys. La molt venerada per uns o la molt incompresa per molts altres... és innegable que el film proporcionà un abans i un després de com s'entenia les produccions localitzades en l'espai.

El Festival de Sitges 2018 tindrà lloc del 04 al 14 d'octubre. 11 dies farcits de films i activitats. Aquest any, més que mai, es confirma el punt de satuació al que s'està arribant. El festival s'hauria de replantejar si no és millor seleccionar de forma més acurada i que el màxim de públic pugui gaudir de les pelis en competició en comptes d'una saturació de títols que provoca programar per exemple, en 1 única sessió (durant els 11 dies que dura el festival) un film rellevant i que es faci a la 01:00 de la matinada (com és el cas del darrer film de Claire Denis, per exemple). El sr. Ángel Sala (director del festival) s'hauria de qüestionar seriosament allò de que "com més, millor"... és una expressió que ja fa temps que ha 'caigut' del pedestal.

Girant al voltant dels aniversaris, en la programació es tindrà en compte el 50 aniversari, també, de La noche de los muertos vivientes (de George A. Romero) una altra fita, aquest cop, del cinema de zombies: el 40è. aniversari de l'estrena de La Noche de Halloween (de John Carpenter) i el 200 aniversari de Frankestein (sorprenent que hagi quedat fora El Planeta de los Simios que també fa, enguany, el seu 50è. aniversari).

Aquest Sitges 2018 ens portarà homenatges per a Peter Weir (director de Picnic en Hanging Rock o El show de Truman); per a Pam Grier (actriu a Foxy Brown o Jackie Brown; per a Helga Liné (actriu a Pánico en el Transiberiano); per a Traci Lords (actriu de cinema porno i en films com Cry-Baby o Blade); per a Nicholas Cage (actor a Corazón salvaje o La Roca), per a M. Night Shyamalan (director de El sexto sentido o Múltiple); per a Ron Perlman (actor a Hellboy i El nom de la Rosa); Tilda Swinton (actriu a Only lovers left alive o Dr. Strange)

En quant a films destacables, com us deia, la programació és inabastable i fer-ne un resum és realment difícil. Tot i això, aquí us deixo alguns títols que cal tenir en compte:

- The House That Jack Built, l'esperat nou treball del sr. Lars von Trier sobre un assassí en sèrie amb cara de Matt Dillon.
- Under the Silver Lake, la nova del director de It Follows (2014), David Robert Mitchell.
- Lazzaro felice (Alice Rohrwacher), premiada a Cannes 2018.
- Burning (Lee Chang-Dong), basada en un conte del sr. Murakami.
- Climax, la nova provocadora proposta del sr. Gaspar Noé.
- Mandy (Panos Cosmatos), film d'acció i venjança amb Nicolas Cage.
- Ghostland, de Pascal Laugier, responsable de l'atormentada Martyrs (2008).
- Sad Hill Unearthed (Guillermo de Oliveira), un documental sobre el rodatge de El bueno, el feo y el malo a Espanya l'any 1966.
- Laplace's Witch, la 'nova' del sr. Takashi Miike.
- I Think We're Alone Now (Reed Morano) amb Peter Dinklage i Elle Fanning.
- Fuga, de la sr.a Agnieszka Smoczynska, directora de The Lure (2015).
- Asher (Michael Caton-Jones) amb la presència de Ron Perlman com a protagonista.
- Hoffmaniada (Stanislav Sokolov), una meravella en stop motion.
- Ten Years Thailand, film col·lectiu amb l'actractiu de tenir a Apichatpong Weeraethakul com a un dels directors.
- St. Agatha, la nova proposta d'un dels directors de la saga Saw: Darren Lynn Bousman.
- Superlopez (Javier Ruiz Caldera) amb Dani Roviro posant cara als dibuixos de Jan.
- Human, Space, Time and Human, la nova obra de l'enyorat Kim Ki Duk.
- The Wind, western sobrenatural d'Emma Tammi.
- Keepers, un thriller psicològic al voltant d'un far de Chirtopher Nyholm, un dels resposables de les sèries The Killing o Taboo.
- Tumbbad (Rahi Anil Barve) un conte èpic de bruixes i déus de l'Índia.
- 70 Binladens, la nova peli del sr. Koldo Serra, responsable de Bosque de sombras.
- Overlord (Julius Avery), una història de soldats nazi manipulats genèticament a la II Guerra Mundial

Una secció a la que se li ha de prestar atenció és Seven Chances, 7 films d'arreu del món triats com a una de les poques ocasions que tindràs de veure-les en pantalla gran. Sí, es tracta d'una oportunitat! aquí trobareu pelis com del primer film d'Alex Proyas (Spirits of the Air, Gremlins of the Clouds) o documentals homenatge a clàssics dels ''80 com Wolfman's got Nards que ens recuperar Una pandilla alucinante; i, sobretot, un documental al voltant d'una de les perles del mestre  David Lynch: Blue Velvet a Blue Velvet Revisited.

L'espai Brigadoon oferirà diversos documentals sobre el cinema fantàstic o de terror, podrem recuperar Arrebato (obra culminant del sr. Zulueta) i tindrà el cinema italià com a plat principal, programant retrospectiva del director Umberto Lenzi, per exemple. Al Brigadoon podrem recuperar Verónica amb posterior taula rodona amb el seu director: Paco Plaza.

Tindrem la tradicional Zombie Walk el primer dissabte de Festival, amb Ron Perlman donant el tret de sortida.

Continua amb força l'espai dedicat a la realitat virtual i en competició. Aquest any s'anomena Slatix Sitges Cocoon i inclourà films com: 'Campfire Creepers: Midnight Marc' , Jurassic World Blue Ghost in the Shell Virtual Reality Diver . En total 21 peces en VR 360º. Dins d'aquesta secció tindrem la presentació de la sèrie del youtuber el Rubius amb Virtual Hero VR.

Per a professionals del sector es repeteixen propostes d'altres anys com Sitges Industry Hub, Sitges Pitchbox, Blood Red Carpet o Sitges Tabook'ks.

Novetats Sitges 2018
- aquest any es pot pagar amb criptomoneda, 
- hi trobarem música (poc habitual a Sitges): gaudint d'un concert de la mà de John Carpenter (que interpretarà les BSOs del seus films, com la de Halloween), 
- participar en el Fantadtic Kids , espai infantil amb tallers de guió i curtmetratges per als i les més petits/es.

Tota aquesta allau de films, dades i noms ara cal transformar-la en un calendari assumible i digerible... Som-hi! tenim feina!


dilluns, 1 d’octubre de 2018

LOS PREMIOS IgNOBEL


Resultat d'imatges de premios ignobel 2018Hace un cuarto de siglo, cuando empezaron a concederse los IgNobel, cada año los esperábamos con ansia. Por si todavía alguien no sabe de qué van, diremos que son unos galardones que parodian a los premios Nobel. La ceremonia de entrega tiene lugar en Harvard, ahí donde la prestigiosa Universidad Rey Juan Carlos monta cursos de verano, y no sé si da másters también. Los IgNobel -un juego de palabras que remite a 'innoble'- premia estudios científicos absolutamente serios (deben haber sido publicados en revistas de postín) pero que provocan la sonrisa, sino la risa.

Los esperábamos con ilusión entonces. Los columnistas no desaprovechábamos la oportunidad de analizarlos. Pero últimamente pasan inadvertidos y tienes que estar al loro para que no se te olvide la fecha de concesión. El motivo es que internet se ha llenada de tantas animaladas que los IgNobel empalidecen. Y eso que son estudios concienzudos. Pero la avalancha de noticias falsas es tal que ya nadie se emociona por nada, por mucho que aparezca publicado en, por ejemplo, The Journal of American Osteophatic Association.

Este año premian maravillas como (en el apartado de Medicina) el estudio "Validación de un modelo funcional renal para la evaluación del paso de cálculos cuando se viaja en montaña rusa" que, como indica su título, verifica hasta qué punto subirse a esta atracción ayuda a expulsar cálculos renales. En esta edición, el premio más celebrado ha sido el del doctor Akira Horiuchi, por un estudio en el que detalla cómo se hizo una colonoscopia a sí mismo. Sobre el escenario en el que se celebraba el acto y acompañado de su colonoscopio se sentó en una silla y explicó a los asistentes cómo se la hizo, con sólo una "ligera molestia". Cuando le pidieron que, por favor, se hiciese otra ahí mismo dijo que no, supongo que por pudor. A mí, el premio que más me gusta es el de Química, que ha ido a parar a tres científicos portugueses por el estudio "La saliva humana como producto de limpieza para superficies sucias". En mi época noctámbula, cuando cerraban los bares, a menudo ayudaba a los camareros a limpiar la barra. En aquella época el producto utilizado era ginebra barata -Giró, Larios-, que limpiaba mejor que cualquier detergente. No me imagino haciéndolo a base de escupitajos, pero hace de ello muchos años: era cuando los IgNobel todavía nos ilusionaban, imagínense. Sic transit gloria mundi.

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia del 30/09/18


dijous, 27 de setembre de 2018

PRESENTANT 'EL CALAIX DELS VOLS PERDUTS' DE JESUS M. TIBAU




Dimecres vaig tenir el goig d'acompanyar l'amic Jesús M. Tibau en la presentació del seu darrer llibre, la novel·la 'El calaix dels vols perduts'.

Aquí us deixo el petit text que vaig exposar.... si no heu llegit el llibre, ja tardeu!



PRESENTACIO
‘El Calaix dels vols perduts’

Bona tarde i gràcies per venir a la presentació de El Calaix dels Vols Perduts de Jesús Tibau.

Ja fa 10 anys que conec a Jesús Tibau i fou gràcies a l’adaptació d’un conte seu: Espantant Gavines... a partir d’aquí, a CREA l’hem tingut com un autor amic.

Es un gran honor que m’hagi demanat que l’acompanyi en la presentació del seu nou llibre perquè per començar us he de dir que és un dels millors llibres de l’amic Tibau. Aquí teniu el primer titular !

Una presentació té un objectiu doble:
-          Per a aquelles persones que han llegit el llibre donar-los l’oportunitat de parlar i preguntar a l’autor, compartir interpretacions, buscar aclariments...
-          Per a aquelles persones que no l’han rebut ser capaços de despertar l’interès, de motivar-los a llegir-lo.

Quantes persones d’aquesta sala han llegit El Calaix dels Vols Perduts? Que aixequin la mà?

Jo sé que ara mateix l’amic Jesús està patint per si –adreçant-me als i les que no l’heu llegit- desvetlli massa coses del contingut del llibre ... no ho faré (bueno, espero no fer-ho).

La meva intenció és proporcionar-vos 4 apunts del que ha estat per a mi llegir-lo per a que els que no ho heu fet us animeu a fer-ho i els que sí l’heu llegit em pogueu confirmar si vaig molt errat....

Aquí van els 4 apunts...

Mireu, a Jesus li ha costat lo seu saltar a la novel·la després d’un bon grapat de llibres de contes i els que en algun moment l’hem pressionat ‘en carinyo’ per a que ho fes sabíem que no ens decepcionaria. Ell ha tingut la capacitat de saltar a la novel·la sense perdre l’estil a l’hora de narrar i una característica d’aquest estil és que malgrat ser una narració, amb un fil que va continuant, els seus capítols tenen entitat pròpia, poden ser llegits de forma separada, tenen sentit.

El calaix dels vols perduts és un llibre (el número 14, si no m’he descomptat) que gira al voltant d’un personatge en dues línies de temps i d’espai: mitjans dels ’70 a Cornudella i finals dels 90 (no s’explicita però podria ser BCN o una ciutat gran), aquestes dues línies d’espai i temps es van intercalant per capítols, i amb l’atractiu que pots llegir d’una tirada tots els que es situen als ’70 o als 90 i tindries 3 llibres en un.

La història ens parla d’un personatge, en Jordi en el passat i en el present ens parla d’un personatge de rutines, invisible, marcat per uns fets del passat que han marcat el seu present i, ben segur, el seu futur.  El Jordi és una persona neuròtica, amant de les rutines, indecís, maldetre en els jocs, despistat de la vida, que té llistes de coses que no ha fet (i que no hi posar solució mai no farà), que viu sol amb un periquito, al que la fosca l’espanta, nascut al desembre (per tant) sempre és el petit, de veu feble, sura plàcidament sota l’anonimat, que no li agrada que li facin preguntes, gens acostumat a fer esport, que no li agrada disfressar-se, que no té gràcia per al ball, sovint té la sensació de trobar-se en el lloc incorrecte de la vida, que deixa algunes decisions en mans d’una moneda llençada a l’aire...

Llegint-lo m’han vingut al cap un aire el Sostiene Pereira (la monòtona i grisa vida del protagonista), un punt de Murakami (la presència musical en el relat i una forma de mostrar-nos la vida amb alguns lleugers tocs màgics), la persona de cabells vermells com una mena de Conill Blanc d’Alicia que li pot proporcionar descobertes i una Vida mai viscuda...

Es tracta d’un llibre ple referències culturals, com no havíem vist abans en llibres de Jesús: Degas, Vermeer, Suite nº 3 de Bach, Kung Fu, Mowgli,Tintin,Ibáñez,Clint Eastwood,,El Padrino, Mickey  Mouse,Vicky, el vikingo,Carlos Santana,,Dire Straits,Louis Armstrong, Barry White.

Per acabar, us voldria manifestar una descoberta: Jesús Tibau se’ns està sexualitzant...fort, no? Doncs sí, en aquest llibre és un dels primers on l’autor manifesta més sensualitat en les seves descripcions i en el que ens parla de fruites prohibides i convits a la passió... certament, l’amic Tibau no ens tenia acostumats i aquest detall és una bona prova que el motor cultural constant que és ell també el trasllada a les seves obres: canviant, innovant, trepitjant terrenys que fins ara no havia trepitjar ... i us asseguro que en el llibre que ens ocupa, d’aquests terrenys, n’hi ha uns quants... i ahí lo dejo!

Torno al principi: el millor llibre de Jesús Tibau!

Voldria acabar amb una frase del llibre que en fa una bona síntesi i que ens pot pemetre el joc que vindrà a continuació: Viure té efectes secundaris, afortunadament. Morir, no” (2018: 54)

dimarts, 18 de setembre de 2018

ELS POSTERS MINIMALISTES DEL SR. MICHAL KRASNOPOLSKI

posters minimalistas cine michal krasnopolski

posters minimalistas cine michal krasnopolski


Flipat m'he quedat amb la feina del sr. Michal Krasnopolski, un dissenyador gràfic fascinant per re-dissenyar cartells de pel·lícules, és com un hobby que té.


Graduat en Belles Arts fa anys que treballa en el món publicitat aconseguint diversos premis en aquesta disciplina.



posters minimalistas cine michal krasnopolski

Si entreu en el seu web veureu què es capaç de fer amb cartells mítics del setè art però allò més impactant és una línia minimalista que ha emprès a l'hora de fer aquests redissenys. De forma pulcrament minimalista, jugant amb els colors dels cartells originals i utilitzant límies i rodones és capaç de fer el què esteu veient en aquestes imatges.







Es tracta de la sèrie 'Classic Movies' en els que en fa una reducció minimalista de cartells de pelis com: Tiburon, Matrix, la saga Indiana Jones, la saga Star Wars, Fargo, Pulp Fiction ....  El què us deia: flipat m'he quedat !.




posters minimalistas cine michal krasnopolski

dijous, 13 de setembre de 2018

LO MAS! PRESERVATIUS D'STAR WARS...

Condones de Star Wars
Sacan condones de Star Wars


Sembla ser que el nivell de friskisme no té sostre. L'empresa Graphic Armor amplia el seu catàleg de condons decorats (o, fins i tot, personalitzats) amb una nova línia Star Wars.


Condones de Star WarsDe moment ofereix 2 dissenys escrits en anglès: "Ja no seré el teu pare" -que podria haver dit Darth Vader-  i "Fes-ho o no. Però no ho intentis" -que sí va dir el mestre Yoda-. 

La marca afirma que són ultrafins i segurs. Es poden comprar en el seu web per 2,50€ (amb una comanda mínima de 2).

dimarts, 11 de setembre de 2018

COSAS DE BILBAO


Resultat d'imatges de desventajas de ser altoSer alto es un palo. Todos los niños quieren serlo (y chulean a ver quien lo es más) pero luego, si llegan a serlo, es un fastidio. El mundo está configurado a la medida de los bajos, en parte porque hace cincuenta o cien años la talla de nuestros antepasados era bastante inferior a la actual. He estado en casas en las que la altura de las pilas de las cocinas es tan baja que podrías lavarte los genitales en ellas. Y cuando te pones a fregar los platos, acabas con las lumbares destrozadas. Si la casa es tuya y puedes permitírtelo, llamas a una empresa de reformas y le pides que ponga la superficie a un metro del suelo, y las pilas de los lavabos, también. Así no hay que agacharse. Pero la rutina hace que a menudo les resulte imposible entenderlo:

- ¿A un metro? No. Es demasiado alto. Se ponen a 80 centímetros del suelo.

Es misma respuesta me la han repetido, profesionales distintos, siempre que he llegado a una casa o un piso nuevo y he decidido hacer reformas. La respuesta a dar es obvia: 

- Eso no es verdad. Se ponen a la medida que el cliente decide, que por algo es quien paga las obras.

Refunfuñan un poco, piensa "vaya tío excéntrico", pero la cosa se soluciona. Lo demencial es lo que ha pasado ahora en Bilbao. Mediante el sistema de renting, el Ayuntamiento ha contratado treinta y dos coches Mercedes Clase B Sports Tourer para la policía municipal y ahora resulta que los agentes que deben utilizarlos no caben en ellos si miden más de 1,80 metros. Quedan inmovilizados, con las rodillas encajonadas contra el salpicadero. Los asientos no pueden moverse hacia atrás porque llevan instalada una mampara de seguridad que los separa de la parte trasera, donde meten a los detenidos, caso de haberlos. Los agentes más altos de 1,85 no entran de ninguna manera. Y hoy en día esa altura es bastante habitual. La solución -un apaño- ha sido destinar esos nuevos coches a los agentes bajitos y que los altos utilicen los antiguos, en los que entran sin problemas.

Una vez más se demuestra que el mundo no está hecho para los altos, pero me fascina que eso suceda incluso en la tierra de aquel Josechu el vasco que dibujaba Muntañola en el TBO. Pero calcuol que, sin andarse con remilgos, de haber sido policía bilbaíno Josechu habría agarrado con una mano el Mercedes Clase B Sportr Tourer que le hubiesen asignado y se lo hubiese puesto sobre un hombre antes de salir a patrullar.

Quim Monzó a Seré Breve 
del Magazine de La Vanguardia del 09/09/18

dissabte, 8 de setembre de 2018

IX FANGOFEST AMPOSTA: AMB SATURNINO GARCIA!!

Aquesta és l'edició número 9 del FangoFest Amposta, Festival Internacional de Cinema Fantàstic, Terror i Gore i arriba amb més energies que mai!

Després de rebre més de 400 projectes han seleccionat 8 llargmetratges i 68 curtmetratges que conformen la graella de la programació del 7 al 9 de setembre.

Ahir, divendres, es donà el tret de sortida amb el film d'inauguració Compulsión (d'Àngel González), els primes blocs de Curts Fantàstics i els més 'trash' amb els Curts Maledictis, les pelis Atraco fantasmal (de David Gilbank) i Alienígenas (de Juan Bodi) i el clàssic recull de curts del territori: 'Made in Terres de l'Ebre' en el que CREA hi participà presentant els seus 2 darrers treballs: 'Hivern' i 'Roba Estesa'.

Resultat d'imatges de saturnino garcia justinoAvui dissabte (a partir de les 15:40), arriben els plats forts del festival: d'una banda, la presència de l'actor Saturnino García al que s'entregarà i estrenarà el primer premi Lo Pont de l'Infern com a reconeixement a tota la seva carrera (a les 18:00). El sr. Saturnino García té un lloc d'honor dins del cinema fantàstic (i del Cinema, en general) gràcies a films com Justino, un asesino de la tercera edad (1994), Acción Mutante (1993) o el Día de la Bestia (1995), per exemple. L'entega del premi vindrà acompanyada d'una entrevista a càrrec d'un servidor i torn de preguntes del públic assistent. 

Resultat d'imatges de conducta animal film miguel romeroL'altre plat fort del dia és l'estrena a Catalunya (ha passat per un parell de festivals de la penínsul·la) de Conducta Animal (de Miguel Romero i Héctor Benítez-19:00): un contundent film amb vocació animalista que us agafarà ganes de passar-vos al veganisme. El gran atractiu és que l'estrena vindrà acompanyada d'una posterior taula rodona (20:30) amb bona part de l'equip del film: Miguel Romero (director), Lluvia Rojo (actriu protagonista), Juan Díaz (actor) i Eloi Yebra (actor) i moderada pel Ciutadà K.

Això no és tot, durant el dia d'avui també podreu gaudir d'una nova tanda de curts i els films: 'Los crímenes del día de todos los santos' (d'Héctor Escandell i Vicente Torres, 22:50) i 'La jaula' (Jose Salaverría, 01:30).

El diumenge, darrer dia del FangoFest, a partir de les 16:00 nova tanda de curts Fantàstics, Gore i Internacionals el llargmetratge 'Sant Martí' (de David Ruíz i Albert València, 20:15) i l'entrega de premis (21:40). I per a rematar el festival Pel·lícula Sorpresa! (a les 22:10)

Amics i amigues que us agrada el cinema de gènere o aquelles persones que mai l'heu experimentat: Ara és el moment!! Us espero a la Lira Ampostina d'Amposta 


dijous, 30 d’agost de 2018

EUFONIC 2018 (2): FESTIVAL EUFONIC (30/08 AL 02/09)

Ara sí que sí! Avui ja arriba l'Eufònic 2018 després dels 'aperitius' del cap de setmana passat i arriba més carregat que mai d'activitat. Com ja hem comentat en anys anteriors recomanar alguna cosa per sobre de l'altra és una feina complicada perquè 'lo bonic' de l'Eufònic és deixar-se seduir pel què ens proposen... 

Des d'avui, amb la inauguració de Maotik + Melmann presentant 'Moments' fins a la -clàssica- experiència de cloenda -el diumenge- al Xiringuito de la Costa amb Betacam + Titi Calor, com us deia, 3 dies en els que l'activitat és intensa:

ACTUACIONS: concerts al Mercat Vell, a l'Esglèsia Nova, a Lo Sindicat, als Ullals de Baltasar, al Pavelló Firal.
CAMPUS: tallers de fonografia, de visuals, infantils
ACTIVITATS: recorreguts sonors, performance musico-culinàries o pintura interactiva
youFONIC: tallers i debats adreçats a un públic jove.
JORNADA #supportvisualists: la 3a edició d'aquest espai de reflexió i debat per a creadors visuals i gestors culturals.
INSTAL·LACIONS: a Ulldecona, Amposta i Tortosa (ja en vaig parlar la setmana passada a aquí).

I malgrat haver-vos dit, fa ben poc, que és difícil recomanar res, em contradic i us faig la llista d'allò que per a mi és imperdible:

- Inauguració  Maotik + Melmann (Auditori Sixto Mir)(Dij. 20:30)
- We Are Not Brothers (Mercat Vell)(Div. 19:45)
- Lawrence Rothman (Esglèsia Nova)(Dv. 21:00)
- North State (Pavelló Firal)(Dv. 23:30)
- Los Ganglios (Pavelló Firal)(Dv. 02:00)

- La Forasteria (Mercat d'Amposta)(Diss 10:15)
- STA + Diego Armando (Ullals de Baltasar)(Diss 12:00)
- Huma (Mercat Vell)(Diss. 19:45)
- NUS (Esgèsia Nova)(Diss 19.15)
- Nightcrawler (Pavelló Firal)(Diss 00:45)

Tota la informació en el web del festival clicant aquí.

Aquí tooooota la llista dels artistes protagonistes d'Eufònic 2018.

AVEC (AT) -  BALAGO (CAT) - BETACAM (MAD) - D'VALENTINA (SANTANDER) -  ENRIQUE TOMÁS (MAD/AT) - HUMA (CAT) -  AV KONX-OM-PAX (UK) - LAWRENCE ROTHMAN (EUA) -  LINALAB &ME (CAT) -  LOS GANGLIOS (CAT) -  AV MAOTIK + MELMANN (CA/ARG) - MARION HARPER (CAT) -  MARIONA AUPÍ (CAT) - MC BUSETA (CAT) -  NIGHTCRAWLER (CAT) - NORTH STATE (CAT) -NUS (CAT) - PLAYBACK MARACAS (CAT) - RICARDO REMÉDIO (POR) -STA (CAT) -  WE ARE NOT BROTHERS (VAL) - XAVI LLOSES (CAT) -  ÄADRIK SYNTH (CAT) - DJ ALICIA CARRERA (CAT) - DJ DIEGO ARMANDO (CAT) - DJ JORGE CAIADO (POR) - DJ KANTI DJ (CAT) - DJ - NOE GY (CAT) - DJ TITI CALOR (CAT) - DJ VJ AYL (CAT) - VJ MAOTIK & MELMANN -   ADAM BASANTA (CA) -  EDUARDO VALDERREY (CAT) -  MARC VILANOVA (CAT) - MARK FELL vs ANTHONY McCALL (EUA/UK) - ALBA RHIE (CAT)  CARLOS ÁLVAREZ (MAD) -GRAND TOUR (CAT) -  LA FORASTERIA (CAT) - MARTINA AMPUERO (CAT) - VR OVERture (MAD) -  $KYHOOK (CAT) – CHRIS WATSON (UK) – MARIA PONS (CAT) -  TIM COWLISHAW &JAKUB FIALA (UK) - TOM SCHOLEFIELD (UK) -  VISUAL404 (CAT) 

dimarts, 28 d’agost de 2018

CONTRA EL CALOR


Resultat d'imatges de en la nevera supermercado koch friedbergAhora que agosto llega a su fin queda lejos el calor tórrido que nos coció durante la primera semana del mes. Ya antes, julio dio pistas de que este no sería un agosto normal.Y que conste que no soy de los que cada verano se quejan de que hace más calor que los anteriores. Durante los veranos hace calor y durante los inviernos, frío. Pero ver el césped del Hyde Park de Londres completamente reseco se sale de la norma. Igual que se sale de la norma que en los países escandinavos se pasasen julio con más de 30 grados centígrados, algo inaudito y que provocó incendios por encima del círculo polar ártico. El acabose fue hacer un par de semanas, cuando a los perros policías de Zurich y Viena les pusieron zapatos para que el asfalto no les quemase los pies.

En Alemania, un supermercado decidió sacar partido a la situación. La cosa empezó en broma, cuando unos clientes se quejaron del calor extremo y le dijeron al dueño que les dejase pasar un rato en la cámara frigorífica. Se trata del supermercado Koch, de Friedberg, a 30 kilómetros de Frankfurt. Medio por seguirles la broma, el dueño aceptó la propuesta. Colocó dentro de la cámara un par de tumbonas de esas de camping. En la puerta del establecimiento puso un cartel con los precios: "Oferta: 2 minutos, 3 euros; 5 minutos, 5 euros". Es una oferta razonable, al estilo de los habituales. Pagando los minutos de frescor de dos en dos, cinco minutos te saldrían por 7,5 euros. Si compras los cinco a la vez,  te ahorras dos euros y medio. No sé si aún mantienen la propuesta, incluida la posibilidad premium de meterte en el congelador por la que, según parece, nadie opta.

Para los que vivimos lejos de esa ciudad, durante este agosta infernal uno de los remedios ha sido ir hasta el frigorífico, abrirlo, buscar algo y, fingiendo que no acabas de decidirte, mantener la puerta abierta para disfrutar del frío interior. Ningún agosto habíamos tardado tanto en decidirnos, recordando aquella secuencia de La tentación vive arriba en la que Marilyn Monroe le explica a su vecino, que está de rodríguez, cómo combate ella el calor: metiendo su ropa interior en la nevera. Así, cuando se la pone está fresquita. La cara del vecino cuando escucha cómo la Monroe le explica su técnica para refrescarse es la misma que pusimos todos cuando vimos la peli. Tantas décadas después y aún no la he puesto en práctica,por cierto, ni siquiera este agosto. Claro que yo no soy Marilyn Monroe precisamente y por eso no hace tanta ilusión.

Quim Monzó a Seré Breve en el 
Magazine de La Vanguardia