divendres, 22 de gener de 2021

EL SR. KUROKI PLANTA FLORS PER A LA SEVA MULLER CEGA


A la ciurarde Shintoni, Japó, viuen el sr. i la sra. Kuroki; un matrimoni de granjers. Des de l'any 1956, recent casats, es van instal·lar en aquesta granja. En ella han viscut feliços i han tingut 2 fills, però vinculat a la diabetes de la sra. Kuroki, aquesta es va quedar cega, amb l'impacte que aquest fet significà per a tota la família... però, sobretot, per a la sra. Kuroki: es va tornar malhumorada, esquerpa i va decidir no sortir mai més de casa seva.

El seu marit, veient com l'alegria i la felicitat de la seva muller s'anava apagant, anava desapareixent. El sr. Kuroki va pensar que una de les coses que més li agradaven a la seva muller: les flors, podrien ajudar-lo per a fer-la sortir de l'estat en el que es trobava. Va començar a plantar 'shibazakura', un tipus de flors de color rosa fortament aromàtica... l'olor de les flors animà a la sra. Kuroki a sortir a casa per a gaudir del paisatge olfactiu que el seu marit li havia preparat. Veient l'impacte que aquestes flors tenia damunt l'estat d'ànim de la seva muller, el sr. Kuroki continuà plantant flors, sense parar, durant anys, fins aconseguir formar una catifa de flors al voltant del seu domicili, segons podeu veure a les fotografies.

Aquest mar de flors al voltant de la seva casa, va generar un canvi en l'estat d'ànim de la sra. Kuroki, deixant la depressió de banda per a tornar a somriure.

El domicili dels senyors Kuroki reben més de 7.000 visitants cada any, atrets per la bellesa i l'aroma de les flors, que són una autèntica prova d'amor.

dimarts, 19 de gener de 2021

NOMINACIONS I QUINIELA GOYA 2021

 

El passat dilluns Dani Rovira i Ana Belen van presntar la llista de les candidates als premis Goya 2021. La 35 ena. edició dels premis de l'Acadèmia de Cine s'entregaran a Málaga (Teatre del Soho CaixaBank) el proper 6 de març. Es tracta del teatre d'Antonio Banderas, per tant, ell dirigirà la gala i la presentarà conjuntament amb la periodista Maria Casado.

El president de l'Academia (Mariano Barroso) ha manifestat que la gala es farà complint estrictes mesures de seguretat en relació a la situació de pandèmia: només assistiran les persones nominades i es faran proves de Covid19 a totes les persones assistents dies abans de la gala.

El Goya honorífic d'enguany recau en la sra. Angela Molina, que m'estranya que encara no li hagin donat.

Les pel·lícules que acaparen més nominacions són Adú (de Salvador Calvo) amb 13 candidatures; segueixen Akelarre (Pablo Agüero)  Las niñas (Pilar Palomero) amb 9 nominacions cadascuna; després vindria La boda de Rosa (Iciar Bollaín) amb 8 nominacions i Black Beach (Esteban Crespo) amb 6 nominacions.

Destacable que La gallina Turuleca sigui l'única pel·lícula d'animació nominada en la seva categoria... certament, no ha estat el millor any de les produccions cinematogràfiques l'impacte pandèmia és ineludible.

Procedim a llistar les nominacions i a fer la clàssica 'quiniela'; en general, aposto que Adú serà la que s'emportarà la majoria de premis.

Millor pel·lícula: Adú (X)// Ane // La boda de Rosa // Las niñas // Sentimental

Millor Direcció: Salvador Calvo (Adú) (X) // Juanma Bajo Ulloa (Baby) // Iciar Bollain (La boda de Rosa) // Isabel Coixet (Nieva en Benidorm)

Millor Actor Protagonista: Mario Casas (No matarás) // Javier Cámara (Sentimental) // Ernesto Alterio (X)(Un mundo normal) // David Verdaguer (Uno para todos)

Millor Actriu Protgonista: Amaia Aberasturi (Akelarre) // Patricia Lopez Arnaiz (Ane) // Kiti Manver (X)(El inconveniente) // Candela Peña (La boda de Rosa)

Millor Actor de Repartiment: Alvaro Cervantes (Adú)(X) // Sergi López (La boda de Rosa) // Juan Diego Botto (Los europeos) // Alberto San Juan (Sentimental)

Millor Actriu de Repartiment: Juana Acosta (X)(El inconveniente) // Verónica Echegui (Explota explota) // Nathalie Poza (La boda de Rosa)  // Natalia de Molina (Las niñas)

Millor Actor Revelació: Adam Nourou (Adú)(X) // Chema del Barco (El plan) // Janick (Historias lamentables) // Fernando Valdivieso (No matarás)

Millor Actriu Revelació: Jone Laspiur (Ane)(X) // Paula Usero (La boda de Rosa) // Milena Smit (No matarás) // Griselda Siciliani (Sentimental)

Millor Pel·lícula Europea: Corpus Christi (Polonia) // El oficial y el espía (França) // El padre (Regen Unit) // Falling (Regne Unit)(X)

Millor Direcció Novella: David Pérez Sañudo (Ane) // Bernabé Rico (El inconveninte) // Pilar Palomero (Las niñas)(X) // Nuria Gimenez (My Mexican Bretzel)

Millor Guio Adaptat: Ane (X) // Los europeos // Origenes secretos // Sentimental

Millor Guió Original: Adú // Historias lamentables // La boda de Rosa // Las niñas (X)

Millor Pel·lícula d'Animació: La gallina Turuleca

Millor Pel·lícula Iberoamericana: El agente topo (Chile) // El olvido que seremos (Colombia)(X) // La llorona (Guatemala) // Ya no estoy aquí (México)

Millor Pel·lícula Documental: Anatomia de un dandy // Cartas mojadas // El año del descubrimiento (X) // My Mexican Bretzel

Millor Direcció de Producció: Adú (X)// Akelarre // Black Beach // Nieva en Benidorm

Millor Direcció de Fotografia : Adú // Akelarre // Black Beach (X) // Las niñas

Millors Efectes Especials: Orígenes secretos // Akelarre (X)// Black Beack // Historias lamentables

Millor Maquillatge i Perruqueria: Adú // Akelarre (X) // Explota explota // Orígenes secretos // 

Millor Disseny de Vestuari : Akelarre // Explota explota // Las niñas (X) // Los europeos 

Millor Direcció Artística: Adú (X) // Akelarre // Black Beach // Las niñas

Millor So: Adú (X) // Akelarre // Black Beach // El plan

Millor Muntatge: Adú // Black Beach // El año del descubrimiento (X) // Las niñas

Millor Cançó Original: Adú // El verano que vivimos (X) // La boda de Rosa // Las niñas

Millor Música Original: Adú // Akelarre // Baby (X) // El verano que vivimos

Millor Curtmetratge de Ficció: 16 de decembro (X)// A la cara // Beef // Gatos incluidos // Lo efímero

Millor Curtmetratge d'Animació: Blue & Malone: Casos imposibles // Homeless Home // Metamorphosis  (X)// Solo son peces

Millor Curtmetratge Documental: Biografia del cadaver de una mujer  (X)// Paraíso en llamas // Paraíso // Solo son peces




dilluns, 18 de gener de 2021

UN TIPUS MANIATIC PERQUE SI

Sí, digueu-me maniàtic si voleu, però no hi puc fer més. Encara que moltes vegades m'han deixat anar una carada per això, és superior a les meves forces: no suporto veure a la gent caminar sense control pel carrer. Ni pel carrer, ni per enlloc. Tan fàcil que és anar uns per la dreta i els altres per l'esquerra, cadascun pel seu lloc, sense causar aglomeracions i fent que el trànsit per la vorera sigui fluid. Si tots hi poséssim una mica de la nostra part, només una petita contribució, l'ordre envairia els nostres carrers i, per osmosi, les nostres cases. Llavors jo no hauria de cridar-li l'atenció a ningú quan posa el peuet baix de la vorera. Però que no veuen que si passa un cotxe a tota pressa els el trepitjarà? Després tot seran lamentacions. D'on em ve aquesta dèria ho desconec, però, segons m'han explicat, mon pare, al cel sia, també tenia aquest desfici.  No sé si és llegenda, però diuen que un Onze de Setembre va posar-se davant d'una manifestació i, tant si volien com si no, els va fer anar a tots més rectes que una bala. Com m'agradaria ser prou digne del seu nom!.

Quan anem en colla, encara és pitjor. A veure, si decidim anar tots a un lloc en concret, situat en una plaça concreta, i el camí lògic per desplaçar-s'hi és un i només un, per què sempre n'hi ha un que es despista, i es queda més enrere, o s'allarga a mirar l'aparador d'una botiga propera? Damunt, si els dic alguna cosa, intentant amagar el meu enuig i de bones maneres, se m'enfaden.

També tinc altres particularitats que sovint em causen problemes. L'altre dia, sense anar més lluny, passejava com cada diumenge al matí i em va cridar l'atenció una aglomeració que hi havia a la vora mateix del riu. Aquell munt de gent era superior a les meves forces i m'hi vaig dirigir tot de pressa. Es veu que un home havia caigut a l'aigua riu amunt i, com que baixava molt ple per les darreres pluges, es va ofegar. El corrent l'havia dut fins allí i tothom mirava l'espectacle mentre arribaven la policia, el jutge i el cotxe de morts. Jo, seguint el meu instint natural, m'hi vaig apropar més, el vaig ensum
ar de dalt a baix i em vaig pixar al damunt per deixar-hi la meva marca personal. Tots van començar a cridar i a donar-me cops de peu, però, què volen que hi faci si sóc un gos? I un gos pastor dels bons, eh!

Jesús M. Tibau (2005:110-111). Postres de músic

dijous, 14 de gener de 2021

'I AM NOT YOUR NEGRO' AL CINECLUB LA RAPITA

 

Aquest any nou el CineClub La Ràpita enceta programació recuperant un film que -per problemes tècnics- no va poder ser projectada el dia previst. Però és un documental massa potent com per a prescindir-ne.

'I Am Not Your Negro' és una pel·lícula documental de Raoul Peck del 2016 que va acumular premis en diversos festivals internacionals: Premi del Públic del Festival de Toronto, Millor Documental segons la crítica de Los Ángeles, Millor Documental en els BAFTA, Millor Documental en els premis César i nominat a millor documental en els Oscar d'aquell any.

El film es basa en el llibre inacabat del sr. James Baldwin 'Remember this house', que tracta del racisme als EEUU. Aquest llibre fou escrit l'any 1979 i a partir de l'assassinat de 3 figures cabdals de l'activisme de la comunitat de negra: Malcolm X, Martin Luther King i Medgar Ever ens parla de la lluita pels drets civisl i del racisme existent als EEUU. La veu en off del sr. Samuel L. Jackson ens fa de fil conductor i narrador del film.

Sembla ser que el llibre inacabat tenia ben poques pàgines (unes 30) i la germana de l'autor va recopilar material no publicat i dispers i li va entregar al director del film per a poder realitzar el film.

El film, doncs, ens enfronta a la pitjor cara del gènere humà mostrant diferents tipus d'odi contra els negres: accions violentes però també missatges directes en la publicitat, en el cinema o els mitjans de comunicació.

"La història dels negres a Amèrica és la història d'Amèrica" és una de les contundents frases que podrem escoltar en el film a més d'un relat en primera persona sobre l'horror que suposa ser diferent i la salvatge manca d'empatia al què pot arribar l'ésser humà. 

No sortirem de la sala saltant d'alegria un cop acabi el film... però segur que sortirem més 'persones' ...

dimecres, 13 de gener de 2021

'ANONYMOUSE' REPARTEIX CASETES DE RATOLINS PER ESTOCOLM

 


'Anonymouse' és un col·lectiu d'artites suecs que porta anys creant casetes per a ratolins per tota la ciutat d'Estocolm. Podeu seguir-los a Instagram.


Es tracta d'un grup anònim que a més de muntar casetes ara munta botigues per a ratolins. Aquests establiments tenen un tamany de 70x30 cm. 

Han aparegut en diversos punts de Malmö (Suècia). Allà hi venen nous i formatge, per exemple, i poden trobar informació sobre el pròxims concerts per a ratolins, també.


El nivell de detall d'aquestes creacions és una autèntica delícia si us agraden les miniatures. 


Una cosa més que apuntarem a la llista de 'coses' a veure -si algun dia tornem a tenir l'opció d'anar- a Estocolm.