dijous, 23 de març de 2017

50 ANYS DEL SR. LLUIS LLACH CANTANT


Si fes una llista dels grups musicals o solistes que han estat més presents al llarg de la meva vida, el sr. Lluís Llach seria un dels que estaria més amunt en la llista. I això que el sr. Llach representa molts de 'Llachs', no n'hi ha un de sol. Hi ha el Llach cantautor clàssic guitarra a la mà creador de cançons protesta a les acaballes de la dictadura; està el Llach simfònic que s'adaptà als 'nous temps' amb la incorporació dels sintetitzadors en les seves peces; el Llach navegant que passeja amb el seu veler per la Mediterrània; el Llach compromès amb qualsevol injustícia d'aquí i d'allà; el Llach defensor del territori i del país; el Llach obert a nous valors apadrinant músics talentosos; el Llach escriptor de novel·les; el Llach vinícola arrelat a la terra de la mare, a Porrera; el Llach solidari i africà engegant projectes per a fer un món millor; el Llach polític i el seu lloc en el Parlament. 

Molts cops l'he vist en concert i un dels primers autògrafs que vaig aconseguir fou d'ell en un concert a Alcanar fa mil anys (1988) presentant GeografiaPocs cops he gaudit tant en un concert com la presentació d'Un pont de mar blava al Palau Sant Jordi (1993). Molts cops s'han adormit els meus petits en els meus braços mentre els cantava el 'País petit' o 'Laura'...

Ahir, 22 de març, va fer 50 anys que Lluís Llach va debutar en un escenari. Va ser al Centre Catòlic de Terrassa. Com sempre ha recordat, carregat de pors i inseguretats, va haver de rebre l'empenta d'un company d'escenari per a que pugés a l'escenari. Tres mesos després editaria el primer treball discogràfic.

Quan va fer 40 anys de carrera musical va decidir fer una tanda d''últims concerts' a Verges (poble del músic) -el 24 de març de 2007- per a acomiadar-se per sempre dels escenaris (ara ho fa de forma esporàdica).

Segons l'Enderrock, el 2017 és l'any Lluís Llach i en el número de març li han dedicat un interessant article amb el nom de 'Repòquer de Lluís Llach' on es repassen els 5 perfils públic del polifacètic músic: músic, vinyater, novel·lista, solidari i institucional. Llach 50 és el projecte que durant tot l'any donarà cabuda a diferents activitats al voltant de la vida professional de l'artista. Precisament, aquesta setmana, el dimarts es va emetre El matí de Catalunya Ràdio de Mònica Terribas en directe des del teatre de Terrassa on Llach va debutar. 

Un 22 de març de 1967, un jove Lluís Llach (18 anys) pujava per primer cop a un escenari sota el paraigües d'Els Setze Jutges, amb les actuacions de Miquel Porter, Delfí Abella, Martí Llauradó i Maria Amèlia Pedrerol i El Grup de 3. L'empenta de Martí Llauradó el féu pujar a l'escenari, sol i acompanyat d'una guitarra va tancar els ulls i va començar a cantar... El sr. Llach encara no havia enregistrat cap disc, poques setmanes després arribaria el primer i més de 30 discos al llarg de la seva carrera. 

Segur que molts i moltes de vosaltres teniu alguna peça de Llach dins de la vostra memòria musical particular... que si L'Estaca, que si 'Abril 74', que si 'País Petit', que si 'Amor Particular'....


dimecres, 22 de març de 2017

SR. JOHN HURT


(1940-2017)

Fa unes setmanes moria uns dels actors més 'peculiars' i petits del cinema contemporani amb 77 anys. El sr. John Hurt no es va caracteritzar per anar d'estrella, ni per copar les portades de la premsa, era una personalitat discreta... a l'inrevés de les seves interpretacions.

John Vincent Hurt va nèixer a Chesterfield fill de vicari anglicà i enginyera i actriu aficionada. Va estudiar en diverses escoles d'art dramàtic i va treballar com a tramoista. La seva carrera va arrencar en el teatre amb autors com Shakespeare i Marlowe. L'any 1961 debutà en la televisió i cinc anys més tard feia el salt al cinema sense deixar el teatre. 

Des del seus primers papers, com quan li explotava l'estòmac per a deixar sortir l'Alien  en el film de 1979 mentres la tripulació sopava tranquil·lament, passant pel Calígula (de la serie Jo, Claudi) o el dictador d'V de Vendetta, el presidiari Max a l'Exprés de mitjanit, el mentor de Hellboy, el rostre desfigurant de l'Home Elefant (1981) o el sr. Ollivander de la saga Harry Potter. Un dels seus darrers treballs fou en la valorada peli de vampirs del sr. Jim Jarmusch: Only lovers left alive.

De mirada trista i veu poderosa i plena de matisos. Els seus eren personatges rarunos, singulars, diferents i que malgrat foren secundaris han deixat empremta en la Història el Cinema



dimarts, 21 de març de 2017

PREMIS OSCAR 2017


Fa unes setmanes entregaven els premis Oscar, els premis més populars del món del cinema. Deixant de banda la liada parda que van provocar els Bonnie & Clyde (Beatty/Dunaway) amb l'error a l'hora d'entregar el premi a la millor pel·lícula l'edició d'aquest any va ser menys La la land del que ens pensàvem.

Es van aconseguir tres fites: premiar al director més jove amb 32 anys premiat en aquesta categoria (Damien Chazelle), al primer musulmà (Mahershala Ali) en la Història dels Oscar i el 21 cops nominats va tenir el seu premi: Kevin O'Connell com a millor mescla de so (per Hasta el último hombre). Per fi la sra. Viola Davis aconseguia el seu Oscar, després de 3 nominacions. Malauradament, Timecode -el curt català nominat- es va quedar sense premi. Per fi l'univers Harry Potter (nominat en 14 ocasions) es va emportar aquest any un premi: millor vestuari per Animales fantásticos y dónde encontrarlos.

Davant de l'excès de nominacions (14 igualant-se a les de Titanic o Eva al desnudo), La la land va marxar amb 6 premis (director, actriu protagonista, BSO, fotografia, disseny de producció i cançó original -City of stars). Moonlight se'n va emportar 3, inclòs el 'premi gordo' de millor pel·lícula (afegint actor secundari i guió adaptat).

Pel que respecta a la Quiniela, he obtingut un   37,5%, bastant inferior a anys anteriors. 

Aquí teniu tots els premiats:

Millor pel·lícula: Moonlight
Millor director: Damien Chazelle (La la land)
Millor actor: Casey Affleck (Manchester frente al mar)
Millor actriu: Emma Stone (La la land)
Millor actor secundari: Mahershala Ali (Moonlight)
Millor actriu secundària: Viola Davis (Fences)
Millor pel·lícula animació: Zootròpolis
Millor guió original: Manchester frente al mar
Millor guió adaptat: Moonlight
Millor pel·lícula parla no angles: The Salesman (El viajante)
Millor fotografia: La la land
Millor Disseny producció: La la land
Millor Vestuari: Animales fantásticos y dónde encontrarlos
Millor muntatge: Hasta el último hombre
Millors efectes visuals: El libro de la selva
Millor maquillatge i perruqueria: Escuadrón suicida
Millor edició de so: La llegada
Millor mescla de so: Hasta el último hombre
Millor banda sonora: La la land
Millor cançó: City of stars (La la land)
Millor documental: OJ: Made in America
Millor curtmetratge de ficció: Sing
Millor curtmetratge documental: The White Helmets
Millor curtmetratge animació: Piper

dilluns, 20 de març de 2017

CRECED Y MULTIPLICAOS


En el norte de Suecia, junto a la frontera con Finlandia, hay un municipio llamado Overtornea. No sé si debería llamarlo ciudad porque tiene unos cuatro mil quinientos habitantes y nunca sé qué cifra exacta de població marca el límite entre lo que se considera pueblo y lo que se considera ciudad. El caso es que uno de sus concejales, Per-Erik Muskos, ha lanzado una propuesta inusitada: que los quinientos cincuenta funcionarios del Ayuntaniento dispongan de una hora a la semana, incluida dentro del horario laboral, para que puedan irse a casa y dedicarla a mantener relaciones sexuales con sus cónyugues o rolletes, lo que los amantes de los anglicismos llaman ahora 'tener sexo'. Dice el concejal que copular mejora la calidad de vida y el rendimiento en el trabajo: "Es un ejercicio físico óptimo, y la ciencia documenta sus efectos positivos en el bienestar de la persona". 

De entrada, los motivos que alega son de tipo gratificante. Pero, más allá de esa gratificación evidente, hay otro motivo: subir la tasa de natalidad, que en Overtornea va cada vez más de baja. Si gracias a esa hora semanal consiguiesen que hubiese más nacimientos, se daría por satisfecho. Dice el concejal Muskos: "Además, debemos animar a la gente a procrear. Muy a menudo, con la estresante vida actual, la gente copula poco". El municipio (¿ciudad?) está muy lejos de las dos principales urbes suecas, Estocolmo y Göteborg, y muchos jóvenes emigran a ellas porque es donde encuentran las grandes oportunidades laborales. La medida la votarán en un pleno municipal de aquí a dos meses. Consultada al respecto, la sexóloga Malin Hanson dice que, si dependiese de ella, no limitaría la medida a Ovetornea sino que la introduciría en todo el país. 

Supongo que la cosa funcionaría más o menos así. El funcionario apagaría su ordenador y se dirigiría a su jefe:

- Me voy una horita a casa, a ver si procreo.

Pero ¿y si en vez de eso se va a un bar a tomarse unos vodkas, a dar un paseo o a casa, sí, pero a dormir una siesta, que es una costumbre menos meridional de lo que algunos creen? ¿Y si va a casa con ánimo de procrear y su cónyugue no está? Hasta donde yo sé, uno solo no procrea. Y aún más: ¿y si va a casa, encuentra a su cónyugue a punto y, efectivamente, se ponen a follar de forma desforada, pero uno de los dos utiliza algún tipo de método anticonceptivo? ¿Cómo sabrá el concejal Muskos que no le están tomando el pelo?

Quim Monzó, a Seré Breve del Magazine
 de La Vanguardia  de 12/03/17

dijous, 16 de març de 2017

FOTOGRAFIES D'UN PRIMERENC SR. KUBRICK



Sé que no em guanyaré el carinyo dels més cinèfils amb el què diré, però al sr. Kubrick sempre l'he considerat un director sobrevalorat. No nego el seu perfeccionisme i la seva capacitat de sortir (més o menys) airòs dels diferents gèneres que ha tocat amb els seus films... però d'aquí a dir que és 'el millor director' de la Història del Cinema, hi ha un bon tros!

En qualsevol cas, han vist la llum els primers treballs fotogràfics del director quan només tenia 17 anys, per a la Revista LOOK. Durant 2 setmanes de 1946, el jove Kubrick va captar per a aquesta publicació moments de la vida quotidiana de Nova York. 

En aquestes instantànies podem observar els 'moments Metro' de NYC.


Sí, ja ho sé ja, molts diran: "és que ja es veia el gran director que arribaria a ser" ... bueno, són interessants per a conèixer més de la trajectòria del director i com a document de l'epoca, no massa lluny del que podem trobar cada matí en del metro de Barcelona.