dilluns, 17 de febrer de 2020

dijous, 13 de febrer de 2020

SR. KIRK DOUGLAS

Resultat d'imatges per a "kirk douglas blanco y negro"
(1916-2020)

Fa uns dies moria el patriarca del clan Douglas, tota una família dedicada al món de la faràndula, en general, i el cinema, en particular.

El sr. Douglas va nèixer com a Issur Danielovitch, en una família de jueus provinents de Rússia. De ben petit s'interessà pel teatre i la interpretació. L'any 1941 debutà, en 25 anys, a Broadway, en l'obra 'Spring Again', llavors va arribar la II Guerra Mundial que el va allunyar de la interpretació fins que en acabà la guerra la seva amiga Lauren Bacall va parlar d'ell als productors de El extraño año de Martha Ivers (1947) i aquesta seria la porta d'entrada del sr. Douglas al món del Cinema i la seva participació en una obra mestre del cinema negre: Retorno al pasado (1947) de Jacques Tourneur.

Es faria conegut per al gran públic dos anys després amb El ídolo de barro (1949) aconseguint la seva primera nominació a l'Oscar. Pocs anys després vindrien la seva segona (Cautivo del Mal, 1952) i tercera (El loco del pelo rojo, 1956) nominació a un Oscar que se li va resistir, només l'any 1996 se li entregà l'Oscar honorífic.

Altres pel·lícules destacable de l'actor foren Ulises (1954), Senderos de gloria (1957), Los Vikingos (1958) o Espartaco (1960).

Als anys '70 va fer el salt a la direcció amb un parell de films: Pata de palo (1973) i Los justicieros del Oeste (1975). Als anys '80 i '90 va aparcar l'intepretació per a dedicar-se a l'escriptura i activitats benèfiques centrades, sobretot, en la malaltia d'Alzheimer. Va fer alguna aparició a la televisió i, fins i tot, va tenir la seva presència als Simpson.

La seva darrera pel·lícula rellevant fou l'anu 2003, en el film 'Cosas de familia' en laque feia de patriarca d'un família de Nova York, en la que la seva dona en la ficció era laseva primera muller a la vida real -Diana Douglas-, el seu fill Michael feia del fill gran en la ficció i el seu nét estava interpretat per Cameron Dougles, fill de Michael i, òbviament, nèt del mateix sr. Kirk Douglas... un darrer en família, mai millor dit.

Al seus 103 anys era el darrer mite del Hollywood més clàssic (en permís d'Olivia de Havilland que aquest any farà 104 anys) i tot i no ser dels 'esquerrosos' de Hollywood, la seva actitud i els seus projectes tenien un component ineludiblement progressista. La seva trajectoria d'un professional ductil, a la que la violència li esqueia bé, d'una virilitat clara i intensitat en el gest.

"He volgut ser un actor des que era petit a segon de primària. Vaig actuar en una obra i la meva mare va fer un davantal negre i jo vaig fer de sabater. Després de la representació, el meu pare em va donar el meu primer Oscar: un cucurutxo de gelat" (Kirk Douglas)(el record i l'espineta de no aconseguir cap Oscar per la seva valuosa feina queden ben recollides en aquesta frase.


dimecres, 12 de febrer de 2020

BJORK FA MUSICA AMB L'INTEL·LIGENCIA ARTIFICAL DE MICROSOFT

Resultat d'imatges per a "korsafn bjork"
Ara feia temps que no parlàvem de la nostra amiga Björk. Que no en parlem no vol dir que la senyora no pari. La seva ment inquieta està constantment creant i projectant i, la majoria de cops, amb algun vincle amb la tecnologia i/o amb el medi ambient. 

Aquest cop s'ha agafat de la mà de Microsoft per a aplicar la Intel·ligència Artificial a la seva creativitat musical o en els patrons climàtics canviants hi tenen una presència primordial. 

'Kórsafn' és la peça que Björk ha creat basant-se amb arxius seus, enregistrats anteriorment i que es van reproduint dependent de les modificacions climàtiques i la posició del sol al llarg del dia. Aquesta peça es reprodueix en bucle en el vestíbul de l'Hotel Sister City de Nova York. Mitjançant una càmera en viu situada al terrat de l'hotel aquesta capta la pressió atmosfèrica, els canvis de llum, el sol... que mitjançant la Intel·ligència Artificial emet els arxius de so d'una determinada manera. El resultat és una cadena interminable de noves variacions que impacten en els oients generant sensacions i estats d'ànims diferents, com ho fa el temps metereològic en nosaltres.

És una forma de comunió entre la veu i els components de la Terra, de com el so es veu influït per la temperatura, els raigs del sol o els moviments migratoris de les aus ... 

Podeu conèixer més detalls en aquest enllaç.


dimarts, 11 de febrer de 2020

PREMIS OSCAR 2020: PARASITOS, GRAN GUANYADORA

Resultat d'imatges per a "oscar premio parasito"

El sr. Bong Joon-ho ja pot estar content, ja. Ha aconseguit el que ningú havia aconseguit abans: que una pel·lícula 'de parla no anglesa' s'emportés, també, l'Oscar a la Millor Pel·lícula.... fent doblet i afegint millor Direcció i Millor Guió Original. La passada matinada del dilluns es van entregar els Oscar i aquesta fou la gran sorpresa, la gran majoria esperàvem que el premi a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa seria prou premi, com ha vingut fent l'Acadèmia de Hollywood  al llarg de la Història d'aquests premis, però que aconseguís, també, el de Millor Pel·lícula era impensable.

Es tracta d'un d'aquells -pocs casos- en que allò què voldries s'imposa al què et pensaves que passaria. Ho hem dit molts cops, quan fas la 'quiniela' de premis intentes posar-te en el lloc dels acadèmics o del jurat i no tant del què tu voldries que passés. El petit 33% d'encerts demostra que posar-nos en el lloc dels acadèmics aquest any no ens ha sortit bé... o bé, els acadèmics pensen més com jo del que em pensava (uf).

Mooooltes decepcions per al cinema nominat de la península: Klaus i Dolor i Gloria van marxar amb les mans buides, tot i l'impacte internacional que ha tingut la darrera i reixida obra del manxec més conegut al món (amb permís del Quijote). Aquest cop, Pe no va poder cridar el seu "Pedroooooooo", tan recordat. Tot això, és cert que està nominat ja és una gran reconeixement.

La gala d'enguany va tornar a fugir de tenir presentador/a i, potser per a compensar-ho, el component musical va estar més present que en anteriors gales. L'inici de la srta. Jannelle Monae va convèncer als assistents com va sorprendre (i molt!) l'actuació d'Eminem (gairebé desaparegut de la Via pública) per a cantar la peça per la que se'l va premiar -Lose yourself inclosa a 8 Millas- però que no va anar a recollir-lo...  La presència de Gisela a l'hora d'interpretar la cançó de Frozen 2 amb la resta de 'Elses' del món que han cedit la seva veu en l'idioma corresponent. 

A nivell musical s'ha destacat el primer cop que una dona -imparable Hildur Guonadottir- hagi guanyat el premi a la Millor BSO, això no vol dir que els Oscar no hagi premiat mai a cap dona en l'apartat musical, però des de que aquesta categoria es diu així (l'any 1999) no l'havia guanyat cap dona. Anteriorment, per a categories similars, s'havia premiat a Marilyn Bergman (1973), Rahel Portman (1996) o Anne Dudley (1997)... presència mínima tenint en compte els anys que fa que existeixen els Oscar.

La parella amb més 'xispa' a l'hora d'entregar els premis foren els 2 protagonistes de (la fallida) Cats, reivindicant el paper dels efectes visuals en qualsevol film ... ells saben, perfectament, de què parlen.

Molt destacable el discur del sr. Joaquin Phoenix: que si Veganisme, que si LGTBI, que si dones i comunitat indígena, que si referències al seu enyorat germà (per a tots i totes) River Phoenix... va tenim temps de parlar de tot i, també, de fer autocrítica per la mala vida que ha donat a companys/es de professió i directors/es en alguns rodatges... El premi a Joker és el següent cop que els Oscar premien a un mateix personatge (també se l'emportà Heath Ledger) com passà en Vito Corleone, que Marlon Brando i Robert de Niro s'emportaren Oscars respectius.

Com us deia, Parásitos guanyadora clara -encara que amb només 4 Oscar- de la gala dels Oscar i aquí us deixo la llista de premiats/ades amb el meu ridícul 33% d'encerts:

LLista Premis

-       Mejor Película: 'Parásitos' de Bong Joon-ho O
-       Mejor Director: Bong Joon-ho - 'Parásitos' O
-       Mejor Actor: Joaquin Phoenix - 'Jóker'  O
-       Mejor Actriz: Renée Zellweger - 'Judy' O
-       Mejor Actor Secundario: Brad Pitt - 'Érase una vez en... Hollywood'  O
-       Mejor Actriz Secundaria: Laura Dern - 'Historia de un matrimonio' O
-       Mejor Guión Original: 'Parásitos' O
-       Mejor Guión Adaptado: 'Jojo Rabbit' O
-       Mejor Película Internacional: 'Parásitos' (Corea del Sur) O
-       Mejor Fotografía: '1917' O
-       Mejor Montaje: 'Le Mans '66' O
-       Mejor Diseño de Producción: 'Érase una vez en... Hollywood' O
-       Mejor Vestuario:'Mujercitas' O
-       Mejor Maquillaje y Peluquería: 'El escándalo' O
-       Mejores Efectos Visuales: '1917'   O
-       Mejor Edición de Sonido: 'Le Mans '66'  O
-       Mejor Sonido: 1917'  O
-       Mejor Música:'Joker' (Hildur Guðnadóttir)   O
-       Mejor Canción Original: I'm Gonna Love Me Again - 'Rocketman' O
-       Mejor Película de Animación: 'Toy Story 4'  O
-       Mejor Película Documental: 'American Factory'  O
-       Mejor Cortometraje de Ficción: 'The Neighbours Window' O
-       Mejor Cortometraje Documental: 'Learning to skateboard in a warzone (if you're a girl)' O
-       Mejor Cortometraje de Animación:'Hairlove'  O

dijous, 6 de febrer de 2020

'BONE TOMAHAWK' AL CINECLUB LA RAPITA


La pel·lícula que ens han triat al CineClub La Ràpita per aquest diumenge és de les que podríem anomenar 'inetiquetable'. 'Bone Tomahawk' és, aparentment, un western amb els seus cowboys, els seus sheriffs, els seus cavalls i els seus indis. Aparentment és com un film de l'oest, dels clàssics, però quan menys t'ho esperes el film es converteix en un autèntic film de terror... de terror de l'oest però terror al cap i a la fi. No es estrany, doncs, que en el Festival de Sitges s'emportès el premi a la millor direcció. I és que el director -S. Craig Zahler- no és un qualsevol, aquest film fou la seva 'opera prima' i ràpidament es situà en les primeres llistes dels directors que val la pena seguir i tenir en compte ... com es confirmà amb el seu segon film -'Brawl in Cell block 99'-, en el que posà la seva creativa mirada en el films de presons.

'Bone Tomahawk' compta amb un repartiment de luxe, amb un encertat Kurt Russell al capdavant; podrem veure a Patrick Wilson, David Arquette, Sean Young, Matthew Fox o Richard Jenkins. 

No és un film fàcil, és excèntric, grotesc, passat de rosques en algun moment i amb tocs de comèdia. Un autèntic joc de creuament de gèneres per a que el gaudeixin als que els agrada les emocions fortes. Sí, amics i amigues, 'Bone Tomahawk' és brutal, salvatge i estranya ... molt estranya.

Ens acompanyeu?