dimarts, 23 d’agost de 2016

EL SR. JESSE EISENBERG EL SUCCESSOR DEL MESTRE ALLEN?


El sr. Jesse Eisenberg sembla ser que és quelcom més que l'actor sempre pròxim als personatges neuròtics, atabalats i perduts. Aquell que brodà la encarnació a la pantalla del sr. Mark Zuckerberg (a La Red Social) i que no va acabar de convèncer com a Lex Luthor del darrer Superman vs. Batman vol ser quelcom més que un simple actor.

El sr. Eisenberg ha tingut tota la vida admiració pel sr. Woody Allen i la seva educació ha estat pròxima, Eisenberg ha nascut al barri de Queens de Nova York, fill de professor universitari d'origen jueu. El 2012 va formar part del repartiment de A Roma con Amor, fent d'alter ego -encertat- del sr. Allen. En el nou film del director: Café Society -a punt d'estrenar-se- també hi és present, en un paper que el mateix Allen reconeix que hagués interpretat ell si fos més jove.

En un intent per emular al mestre el sr. Jesse Eisenberg ara ha escrit un llibre, a l'igual que ha fet Woody Allen en diverses ocasions: llibres de relats breus, marcadament còmics, sovint amb tocs surreals. Les dots còmiques d'Eisenberg són evidents si repassem la seva trajectòria cinematogràfica i el seu primer llibre així ho evidencia: El besugo me da hipo y otras historias, sugerrent títol on hi podem trobar, per exemple, les 5 primeres converses telefòniques d'Alexander Graham Bell després d'inventar el telèfon, una conversa de l'autor amb Jesús o un noi amb incontinència verbal que intenta lligar en un bar... són algunes de les històries que podem trobar en el llibre i en les que la presència de psiquiatres, d'inseguretats o la incomuniació són temes recurrents, com en el mestre Allen. 

Les històries que podem trobar en el llibre són -segons el propi autor-  fruit de la seva vida neuròtica. Ell mateix ha reconegut que pateix un trastorn obsessiu-compulsiu (TOC) que li fa no trepitjar les esquerdes, mossegar-se les ungles o tocar-se la punta dels dits de forma estranya.... personatge i realitat es confonen com en el cas del sr. Allen.

I els punts en comú encara no han acabat, a l'igual que el veterà director Eisenberg escriu una columna periòdica en un diari, ha escrit obres de teatre i es va atrevir a dedicar-li un guió quan era jove i fer-li arribar.

De moment, però, la crítica literària no ha estat massa amable amb el debut literari del sr. Eisenberg i han manifestat que encara li queda molt per a aprendre del mestre.


divendres, 19 d’agost de 2016

EUFONIC 2016


Amb la inauguració avui a les 20:00 a Lo Pati de #DigitalLandscapes de Varvara & Mar s'inaugura l'Eufònic 2016, que concentrarà la seva activitat de l'1 al 4 de setembre.

Es tracta de la 5a. edició d'aquest Festival imprescindible ja del nostre territori. Eufònic és un festival al voltant de les arts sonores i visuals a les Terres de l'Ebre, buscant sempre un vincle amb el territori. De fet, es podran gaudir instal·lacions sonores i/o visuals a La Ràpita, Alcanar, Ulldecona i Miravet; sempre buscant la singularitat en espais com un castell templer, un antic molí d'oli o una antiga cisterna. Es podran gaudir fins a l'11 de setembre.

La inauguració d'avui continuarà demà a Miravet amb l'obra sonora de Gábor Lázar: A trap for your attention. Una espectacular experiència de llums i so.

El següent cap de setmana obren les portes les instal·lacions d'Ulldecona i Alcanar i les de La Ràpita el dijous 1 de setembre, al Museu del Mar i l'antic Convent.

Però Eufònic són, sobretot, experiències sonores i això estarà concentrat del dijous 01 amb la inauguració a càrrec de Quiet Ensemble i les seves lampares musicals de The Enlightment fins als diumenge 04 que tancara el festival l'habitual actuació al Xiringuito de la Costa, aquest any a càrrec de DJ2D2 i Las VVitch

A partir d'aquí, la llista és interminable de noms puntals de l'experimentació visual i sonora: Bad Gyal, Fasenuova, Ferran Palau, Papa Topo, Svper... i gent de 'casa' com Edgar de Ramon. La gran majoria, actuacions concentrades a la Ràpita.

Recomanar quelcom és ben difícil... entreu-hi i deixeu-vos portar! Jo, per exemple, no em perdré a Ferran Palau i els Quiet Ensemble!

Consulteu la programació i horaris en aquest enllaç.


dijous, 18 d’agost de 2016

DESCOBRINT A LA SRA. CARLA SERRAT


La sra. Carla Serrat -o, senzillament, Carla, com es fa dir ella- és una artista de Vic de família de músics. Per aquesta casa hi va passar la seva germana Joana (tot un descobriment) i Carla li va al darrera. A l'igual que la germana la seva veu melancòlica i nostàlgica, els seus aires 'tristots' embolcallen cada peça que creen. 

El seu és un estil difícil d'etiquetar synyhpop analògic, trip-pop, bass soul i la presència inevitable de l'electrònica, el que en la Joana és acústic i guitarra en la Carla és synth... però l'atmòsfera misteriosa i suau les uneix.

Carla, de moment, ha editat el seu primer àlbum: Night Thoughts (presentat al febrer d'aquest 2016), de contingut suggerent i elegant. Abans havia editat alguns singles que els ha recollit en el primer llarga durada. Les seves cançon parlen de sentiments, de desenganys, d'amor, d'espais onírics...

I ens manca el tercer germà: el Toni Serrat que ha col·laborat amb les dues però de forma més continuada amb la Carla, amb la que forma ben bé un duo i podeu veure'ls als dos en acció en aquest vídeo, un bon exemple del seu estil: In the Forest.

Una gran família de músics de Vic, aquests Serrat!

divendres, 12 d’agost de 2016

SR. UMBERTO ECO



(1932-2016)

A principis d'any moria un dels escriptors contemporanis més importants. El sr. Umberto Eco tenia 84 anys i deixa un extensa obra farcida d'assajos sobre semiòtica, estètica medieval, lingüística, filosofia i novel·les...

Va nèixer una vespreda del Dia de Reis de 1932 a Alessandria, el sr. Eco va tenir 12 germans i, segons ell, una infància feliç malgrat la no massa disposició de recursos econòmics. Es va doctorar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Torí, especialitzant-se en semiologia. Fou professor de la facultat d'Humanitats de la Universitat de Bolonya ocupant la càtedra  de Semiòtica des de 1971.

El best-seller indiscutible del sr. Eco fou El nom de la Rosa (1980), tot i que, de fet, el públic el coneix  més per l'adaptació cinematogràfica del sr. Annaud (1986) que per haver llegit el llibre. Aquest fou el seu primer gran éxit edtorial, després vindrien El péndol de Foucault (1988), L'illa del dia abans (1994) , Baudolino (2000) o El cementiri de Praga (2010), tots amb unes certes gotes de misteri. El darrer llibre publicat, Número Zero és una bona darrera obra en la bibliografia del sr. Eco i que enllaça, fins i tot, amb un cert aire 'Saramaguiense', on es barreja política i perodisme de forma -aparentment- senzilla.

No podem oblidar, però, els seus treballs com a acadèmic alguns tan rellevants i molt recomanables com: Apocalíptics i integrats (1965); d'altres més especialitzats com Semiòtica i filosofia del llenguatge (1984) o Tractat de semiòtica general (1975)... fins arribar a 42 assajos. Però si hi ha un llibre acadèmic -de fet, el més llegit del sr. Eco- per excel·lència és: Com es fa una tesi... per la que mooolts i moltes i hem passat. Segons, l'autor, "un cop mort, aquest serà l'únic llibre que em sobreviurà".

De fet, el sr. Eco va decidir reinvertar-se als 48 anys, després d'aquests treballs més acadèmics va provar sort amb la primera novel·la del 1980 i ja va afegir-se el rol de novel·lista. 

El sr. Eco representava l'intel·lectual clàssic, el que es capaç de disposar a casa seva una biblioteca de més 35.000 llibres; col·leccionista de pipes i aparença de persona dispersa i erudita. La veu del savi o -com ha afirmat algun diari- "el rostre pop de l'erudició".

Els savis també marxen ...

dimecres, 10 d’agost de 2016

DESCOBRINT ELECTRO VIOLET DEL SR. IRMIN SCHMIDT


Segur que el nom d'Irmin Schmidt no us sona massa, es tracta del compositor de les BSO del sr. Wim Wenders des de 1972 amb Alícia a les ciutats. El sr. Schmidt és el responsable de més de 100 bandes sonores en les que la seva habilitat poliédrica el fa moure's de 'lo simfònic' a 'lo jazzístic', passant pel tango, el cabaret... molts rostres per a una personalitat musical contundent i reconeguda.

El sr. Schmidt, però, té un passat que per molts sí que ens serà completament desconegut, fou membre d'un banda mítica d'Alemanya de finals dels '60 del segle passat: The Can. En aquell grup hi estaven en els inicis:  Holger Czukay (baix i instruments electrònics); Jakl Liebezeit (bateria), Michael Karoli (guitarra, violí i veu), Malcolm Mooney (veu), Damo Suzuki (veu) i el sr. Schmidt que tocava teclats i veu. The Can tingué el seu moment de glòria emparentats en estil als Pink Floyd, Velvet Underground i el jazz de John Coltrane. Van editar 11 discos des del 1969 a 1989 (any que van publicar un disc quan portaven 10 anys dissolts). Aquest grup va participar en diverses BSO i el sr. Schmidt va experimentar-les, també, fora del grup.

Aquest dies s'ha editat Electro Violet una caixa retrospectiva amb tots els àlbum i bandes sonores del sr. Schmidt. 12 discos: les seves músiques per a films en 6 CD i 6 àlbums d'estudi en els que l'ectrònica es combina de forma sàvia amb el jazz. 

Tenint en compte el tresor que significa, que el seu preu estigui lleugerament per sobre dels 100€ el converteix en una autèntic ganga... apa, qui es vol marcar un regal bonic?

Es impossible no escoltar el Verdi Prati Valse, inclosa a Lisboa Story (1994) i no enamorar-se d'aquest compositor...