dimecres, 25 d’abril de 2018

REVISITAR LA FOTOGRAFIA DEL SR. XAVIER MISERACHS


Resultat d'imatges de xavier miserachs epíleg imprevistEl sr. Xavier Miserachs és una dels grans fotògrafs del nostre país; això, per a começar.

Feia més de 25 anys que a Barcelona no s'oferia una retrospectiva de l'obra de l'artista, ara i fins a 15 de juliol a la Fundació Catalunya de La Pedrera podem gaudir de 154 fotografies claus per a entendre el valor de l'obra del sr. Miserachs. 

El sr. Miserachs va deixar els estudis de medicina per a dedicar-se només a la fotogria, la gent que el coneixia en parlava excel·lències: no només era bon fotògraf sabia conversar, seduir, narrar, ser elegant, tenir sentit de l'humor i gaudir molt, molt de la vida. 

L'exposició Xavier Miserachs. Epíleg imprevist és un exposició muntada després de visionar més de 10.000 diapositives de l'artista. En aquestes 154  fotografies passen pels nostres ulls Cadaqués, retrats de Dalí, de Picasso, de Pla, prostitutes, reines, el Tibidabo, Benidorm, Bangkok... ampli ventall de la diversitat d'interessos i inquietuds del sr. Miserachs però sempre amb un aire neorrealista en les seves imatges.

Al sr. Miserachs no li agradava que li digueussin artista ..."sufro con esa palabra, prefiero que me llaman 'suscitador de imágenes'"

Gran el sr. Miserachs i gràcies a aquesta exposició tenim una bona ocasió per a coneixe'l (si no el coneixem) o redescobrir-lo (si ja el coneixem)

Resultat d'imatges de la mejor foto de xavier miserachs

dilluns, 23 d’abril de 2018

dijous, 19 d’abril de 2018

SR. MILOS FORMAN

Resultat d'imatges de milos forman
(1932-2018)

Fa uns dies moria un dels directors més reconegut del cinema txec. El sr. Milos Forman, nascut com a Jan Tomas Forman a l'anomenada Txecoslovàquia va quedar orfe ben jove, els seus pares van morir en camps de concentració per distribuir llibres prohibits pel nazisme. Fou educat per familiars i va tenir com a companys d'escola a gent com Vaclav Havel, per exemple.

Va estudir cinema a l'Escola de Praga i els seus primers films foren comèdies i el van inscriure en l'anomenada 'Nueva Ola' del cinema txec, amb films com Pedro el negro (1964) o Los amores de una rubia (1965)

Resultat d'imatges de alguie vol sobre el nido del cucoQuan l'any 1968 els tancs de la URSS van envair Praga el sr. Forman estava negociant a París la primera peli americana i aprofita per no tornar al seu país i marxar a viure als EEUU, a Nova York i allà fou professor de cinema a la Universitat de Columbia, un dels seus 'pupilos' fou el guionista i director James Mangold.

Als Estas Units arribarien les seves pelis més valorades i reconegudes, l'any 1975 amb Alguien voló sobre el nido del cuco, amb la que va aconseguir pleno a les millors categories en els premis Oscar, incloent -of course- millor director. L'any 1977 es nacionalitza ianqui i dirigí perletes com Hair (1979) o Ragtime (1981). 

Tres anys després arribaria la peli per la que serà recordat: Amadeus (1984), un gran film històric-musical sobre la rivalitat Mozar-Salieri amb un Tom Hulce com no hem tornat a veure mai i per la que el sr. Forman va tornar emportar-se molts premis Oscar, amb el de millor director inclòs. Després arribà un altre film històric, la seva versió particular de les Amistats Perilloses, però amb un recent antecedent com l'estupenda versió d'Stephen Frears no tenia res a fer i passà sense pena ni glòria.

Resultat d'imatges de amadeusAls anys '90 el sr. Forman torna a despuntar amb la seva popular recreació del creador de Hustler amb El escándalo de Larry Flynt (1996). Al cap de pocs anys tornaria amb un biopic, del còmic Andy Kaufman, amb el lluïment del seu protagonista -l'histriònic- Jim Carrey a Man on the Moon

Malauradament, el seu darrer film en el cinema fou -l'infumable- Los fantasmas de Goya amb un sobreactuat Javier Bardem i amb una poc creïble Natalie Portman. El darrer film fou per a la televisió txeca: Un paseo bien pagado (2009).

El director ha mort als 86 anys. 

dimarts, 17 d’abril de 2018

DONES PIONERES DEL CINEMA PENINSUL·LAR


Sí, amics i amigues, com en tantes altres disciplines, en el cinema, el paper de la dona ha estat situat en un segon pla o, directament, ha desaparegut.

Tot i que tenim clar els Lumiéres, Melies i Griffiths ... pocs de nosaltres seríem capaços d'anomenar els primers directors de cinema de la penínsul·la i de dones, encara menys. Algú, fins i tot, seria capaç de preguntar (sense malícia, espero): "ah, però hem tingut dones directores en el passat?". Doncs sí, i més d'una i avui en un intent entre pedagògic i reivindicatiu us penso parlar de 4.



Elena Jordi (1882-1945): Amics i amigues, es tracta de la primera dona que va dirigir una pel·lícula a Catalunya. La sra. Jordi era actriu, empresària i propietària de la productora Studio Films. Tot i que no hi ha un consens majoritai, es tractaria del film Thais (1918), a més de dirigir-lo el va produir i protagonitzar. 






Helena Cortesina (1904?-1984): Si no sabem exactament la data de naixement és fruit de la coqueteria d'amagar l'edat real. Aquesta artista fou anomenada la Venus valenciana en entorns de music hall. A ella se li atribueix l'honor d'haver dirigit la primera pel·lícula espanyola protagonitzada per un dona a Flor de España o La historia de un torero (1921), negatiu del qual està en 'paradero desconocido'. Tot i que no va tornar a dirigir més aquest film va permetre que la sra. Cortesina deixés les varietats per interpretar clàssics teatrals.


Rosario Pi (1889-1967): La sra. Pi tenia una botiga de roba al passeig de Gràcia de Barcelona i la va abandonar per marxar a Madrid i fundar Star Film, productora amb la que va finançar films de directors rellevants com Edgar Neville, Benito Perojo o Fernando Delgado. Ella només va dirigir 2 films: El gato montés (1935) i Molinos de viento (1937) amb el cop d'estat del bàndol nacional va exiliar-se a Roma on va realitzar tasques de producció a Cinecittà.




Ana Mariscal (1921-1995): La sra. Mariscal tenia una trajectòria àmplia com a actriu abans d'emprendre tasques de direcció. Va arribar a dirigir una dotzena de films entre 1952 i 1968, molt probablement gràcies a declarada afinitat amb el règim franquista. Films amb aires de cinema neorrealista dirigí films com: Segundo López, aventurero urbano (1952), Occidente y sabotaje (1962) o El camino (1963). 





Margarita Alexandre (1923-2015): Una altra directora que començà, primer, com a actriu. De ben jove, va treballar com a script fins que l'any 1952 es casaria amb Rafael M. Torrecilla amb el que faria un tàndem professional: ell s'encarregava de l'aspecte tècnic de la direcció i ella de la direcció dels actors/actrius. Films seus són Cristo (1953), La ciudad perdida (1955) o La gata (1956) la primera pel·lícula espanyola en format cinemascop. Als anys '50 del segle XX van exiliar-se a Mèxic i no van tornar a Espanya fins l'any 1982.


Val a dir que es tracta reivindicar el caràcter pioner i emprenedor d'aquestes dones ja que bona part dels crítics i estudiosos no veuen en cap dels treballs d'aquestes pioneres cap trencament ni renovació estètica ni temàtica i que, la gran majoria, no va sortir de la típica 'espanyolada' i cert regust andalús;  tampoc, pel fet d'haver estat rodat per dones, es va donar un pes a les interpretacions femenines o a històries en les que les dones tiguessin un pes rellevant.... com en mooooltes altres ocasions, fou un cinema masculinitzat malgrat que la persona que ho signés fos una dona. 

Tot i això, però, s'ha de reconèixer la tasca d'aquestes dones ja que, en la majoria dels casos, engegaren projectes després de crear una productora pròpia. Així doncs, pioneres i emprenedores!



(Tota aquesta informació la podeu trobar en el llibre Directoras pioneras del cine español (de los años veinte a los años sesenta) de María Concepción Martínez Tejedor)

divendres, 13 d’abril de 2018

RAMPAIRE PRESENTA PEDRETES AL LLAR D'AMPOSTA



foto de Llar Amposta.Ens agrada Rampaire i ens agrada la persona que hi ha al darrera d'aquest nom artístic: el sr. Aldred Porres. Hem col·laborat en algun projecte artístic-educatiu amb resultats altament satisfactoris.

Doncs bé, el sr. Porres (com tots i totes) té un passat, un passat adolescent de músic compartint afició i grup de música amb altres membres de la seva família (amb Atzucac i Ovni)... aquell moment teenager musical va passar però l'Alfred no ha deixat d'estar mai en el món de la música, escrivint i tocant... més en la intimitat.

Però l'esperit artístic és així, en algun moment necessita tornar a aflorar i tens ganes de comunicar-te amb el món ... i neix Rampaire [que si voleu saber què significa aneu a algun dels seus concerts i ho sabreu ;) ] primer ho féu amb l'edició d'un EP -Sol- de 4 temes, editat l'any 2015. El retorn a l'activitat musical pública ja era imparable i a principis d'aquest any, mitjançant un verkami en el que, evidentment, vam participar, veié la llum Pedretes, un nou EP de 5 cançons. I el Ciutadà K n'és super-fan!

Pedretes, permet un bon joc de paraules. Cada pedreta pot ser una de les cançons del disc, però pedretes té un caràcter d'objecte humil, petit, senzill, anònim i com una petita part d'un tot.

L'estil de Rampaire és folk, rock, pop i gotes de tradició ebrenca (La Rondalla del Rampaire és estupenda!). Trobem homenatges-referències gens dissimulades a grups clàssic com The Beatles o The Clash.

Ens agrada Rampaire i li desitgem una trajectòria exitosa i feliç!

Aquest diumenge a les 20:30, al Llar d'Amposta Rampaire amb banda presenta Pedretes.

Resultat d'imatges de pedretes rampaire