dijous, 29 de juliol de 2021

SITGES 2021 #0: CARTELL I LEITMOTIV



La imatge de 54ena. edició de Festival de Sitges té el concepte d'home llop, en particular, i les 'dobles naturaleses, en general, com a leitmotiv del Sitges 2021 i la seva imatge va en aquesta línia. Conceptes com la bèstia interior, les dobles cares, la doble personalitat, aquella part fosca que tots i totes tenim ... un altre dia comentem les novetats en la programació




dilluns, 26 de juliol de 2021

FUNAMBULISME

Esquematitzant grollerament, jo dic que les persones són funàmbules que fem equilibris entre uns estats ordinaris de consciència i uns  estats extraordinaris de consciència. I dic també que, en bona part, som els nostres records. I els nostres records no són ficar la clau al pany de casa, ni treure la llesca de la torradora, ni totes les altres coses que podem fer cada dia amb el pilot automàtic. Els nostres records són aquell petó, la mort d'aquella persona estimada, l'accident, el naixement d'una criatura, aquelles coses que no s'escauen cada dia. Són les coses importants que, quan passen, fan que tot el nostre funcionar s'assembli més al d'un boig que al d'una persona corrent. Quan estem així, vorejant el perímetre, estem en contacte amb el més enllà i se'ns obren temporalment finestres a paratges desconeguts, o com a mínim, no transitats habitualment. Quan estem així, les sensacions, els sentiments, la vida, en definitiva, ens aclapara amb tota la seva intensitat. I després de la torrentada, quan retornem  al 'món interrogatiu i relatiu' (que deia Alan Stivell en la seva Symphonie Celtique), totes aquestes vivències es converteixen en un material valuosíssim per entendre'ns millor i entendre millor el que ens envolta. La cançó que dóna títol a aquest llibre, "El dolor de la bellesa", parla de tot això i en parla des d'un estat extraordinari de consciència modificat expressament. La nena és la pròpia ment, la pròpia consciència, la pròpia ànima. De ben petits, a través dels contes d'infants, se'ns ha transmès un coneixement mil·lenari sobre com, la nostra nena, pot moure's per allí evitant els perills , Però els perills hi són, són els que corre el hòbbit cada cop que es posa l'anell. Josep M. Freicgla advertia en El bolet i la gènesi de les cultures que "qui s'aventura a endinsar-se en la foscor, ha de conèixer el camí de tornada tan  bé com el d'anada". Malgrat tots els riscos, allí s'estén el bosc on cacen els poetes i, com va escriure Rimbaud, "je veux ètre poète, et je travaille à me rendre voyant [...]. Il s'agit d'arriver à l'inconnu par le dérèglement de tous les sens"

Roger Mas (2020:64-65). 
El dolor de la bellesa

dijous, 22 de juliol de 2021

SEGONS L'ANIMAC 'EL VIATGE DE CHIHIRO' ES EL MILLOR FILM D'ANIMACIO DELS DARRERS 25 ANYS

 

A Catalunya tenim un festival de cinema d'animació que mola i amb solera. El passatfebrer es va celebrar la 25ena edició d'ANIMAC, la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya. Es tracta del festival de cinema d'animació més antic de la penínsul·la. Per a celebrar aquest aniversari tan especial, l'ANIMAC va demanar a comissaris, crítics, historiadors i assagistes en animació que fessin una llista de les millors pelis d'animació que han passat per la programació del festival lleidatà.

Ja sabem que fer llistes és molt relatiu, subjectiu i bla, bla, bla ... però sovint ajuda tenir una pauta, un canon o un referent. És una forma d'identificar la vàlua de films que potser nosaltres no li hem donat valor i descobrir-los. Els van demanar 3 llistes: una amb els 50 millors llargmetratges, una altra amb els millors directors de curts i una tercera llista amb el talent de futur.

LES MILLORS PELIS DELS DARRERS25 ANYS D'ANIMAC
No us posaré les 50 pelis, és clar, us poso les 15 millors:

1. El viatge de Chihiro (Hayao Miyazaki, 2001)
2. Bienvenidos a Belleville (Sylvain Chomet, 2003)
3. Mary and Max (Adam Elliot, 2009)
4. ¿Dónde está mi cuerpo? (Jérémy Calain, 2019)
5. La tortuga roja (Michael Dudok de Wit, 2016)
6. La vida d'en carbassó (Claude Barras, 2016)
7. Vals con Bashir (Ari Folman, 2008)
8. Persépolis (Vincent Parounnaoud i Marjane Satrapi, 2007)
9. Kirikú i la bruixa (Michelt Ocelot, 1998)
10. El nen i el món (Alê Abreu, 2014)
11. Anomalisa (Charlie Kaufman i Duke Johnson, 2015)
12. La cançó del mar (Tom Moore, 2014)
13. La princesa Mononoke (Hayao Miyazaki, 1997)
14. El gigante de hierro (Brad Bird, 1999)
15. Fantástico Mr. Fox (Wes Anderson, 2009)


ELS/LES MILLORS DIRECTORS/ES DE CURTS
1. Theodore Ushev (The phisics of sorrow, 2020)
2. Koji Yamamura (Atama Yama, 2002)
3. Regina Pessoa (Tio Tomás: A contabilidade dos dias, 2020)

EL TALENT DEL FUTUR
1. Daria Kaixeieva (Daughter, 2019)
2. Marta Scarapelli (Egg, 2020)


Com podeu veure, les dones brillen per la seva absència en la llista de millors pelis, però estan en la del 'talent del futur' ... bona senyal! pot marcar tendència.

No sorprén gens que Miyazaki tingui 2 films en la llista de 15, es tracta del creador més influent de l'animació contemporània, en el que creatius de Pixar -per exemple- s'emmirallen i idolatren.

M'encanta que Belleville estigui en el número 2 una d'aquelles pelis que s'haurien de reivindicar amb un disseny impecable i una BSO brillant. 

Vinga, si alguna no heu tingut ocassió de veure, manos a la obra!



dimarts, 20 de juliol de 2021

DESCOBRINT LA SRA. ARCA



Arca és un d'aquells estels que -molt de tant en tant- despunten en el firmament musical. Extragavant, difícil i fascinant. 

El seu nom de naixement fou Alejandro Ghersi, nascut a Caracas -1989- en una família benestant -el seu pare treballava en banca d'inversió i la seva mare va cursar Estudis Internacionals.. Va passar la seva infantesa a Connecticut i al cap d'uns anys van tornar a Caracas. Al 7 anys va rebre classes de piano i als 14 va produir i remesclar música mitjançant samples d'altres artistes. 

D'adolescent va publicar alguns temes amb el nom artístic de Nuuro. Va estudiar en la Universitat de Nova York producció musical i va anar a viure a Londres. Canviant-se el nom a Arca, edita 3 EP: Baron Libre Stretch 1 i Stretch 2; amb cançons, mixtapes i remescles en diferents plataformes d'streaming. L'any 2013 crida l'atenció de Kanye West i li demana que Arca col·labori en la producció de 4 temes seus. Aquell mateix any puja el mixtape experimental &&&&& a SoundCloud i l'EP Sheep (2015). A partir d'aquí participa en produccions de diferents artistes fins arribar a col·laborar amb Björk en el seu Vulnicura (2015), tant en alguns temes com en els seus videoclips. I Arca publica en la discogràfica Mute Records: Xen (2014) i Mutant (2015). I un nou mixtape a SoundCloud: Entrañas (2016)

Dos anys després publica el seu primer LP -Arca (2017)- amb XL Recordings. L'inclouen en diferents llistes dels millors discos de l'any. El seu ressó mediàtic i musical la porta a ser convidada en diferents festivals, entre ells el Sònar. Aquell mateix any produeix Utopia, el nou treball de Björk.

El 2018 manifesta que es considera una persona de gènere no binari i, més tard, com una dona trànsgere.

Des del 2019 està vivint a Barcelona i l'any següent publica un senzill de 62minuts @@@@@.

El 26 de juny de 2020 publica el seu 4rt àlbum d'estudi: Kick I, un disc intens i trencador amb col·laboracions de Björk (que la fa cantar en espanyol), Shygirl, Sophie o la mateixa Rosalía. Fou nominat als Grammy en la categoria del Millor Album Dance/Electrònic.

A finals de l'any passat va editar una compilació de 100 remixes de la seva cançó 'Riquiquí' produiïts per una intel·ligència artificial anomenat Bronze; i a principis del 2021 publica l'EP 'Madre', amb 3 versions del tema de 30 minuts de durada en total, amb la participació del músic de cambra Oliver Coates.

Com a detall excèntric, Arca ha participat en el llençament de diversos productes de luxe: com un audífons bondage de 6.450 dòlars o un bolso de Prada (tipus rinyonera) de 770 dòlars.

Aquell adolescent andrògin i misteriós que utilitzava les plataformes musicals com a forma de donar-se a conèixer s'ha convertit en un productor prestigiós i molt demandat per artistes musiccals d'arreu del mó
n. Parlen de la seva música com una deconstrucció del trip hop, amb sons industrials, proximitat al hip hop i atmosferes fosques. La seva música no és fàcil, no és còmoda, demana atenció i esforç per part de l''escoltador' però si hi connectes les emocions i intensitats estan garantides.

dilluns, 19 de juliol de 2021

TERMINI


- Em falta un relat.
- Quantes pàgines?
- Deu.
- La setmana vinent te les passo.
- Les vull per demà.
- Per demà? No fotem!
- Per demà, o en prescindeixo. Ja sé que et creus poc menys que un geni, però si demà les deu pàgines no són aquí, en trobaré un altre per demà passat. No serà per genis, en aquest país... De sota cada pedra en surten una dotzena. Ah, i res de refrigeris, vull peix fresc.

- La mare que et va... t'has proposat acabar amb mi.
- Si no ho has de fer m'ho dius ara.
- Ho faré, però vull un bon afegit al preu alçat.
- Ni parlar-ne, el preu és el mateix.
- Ets un refotut pirata i en paus.
- Un refotut pirata que et va ressituant al mapa. Fots bona merda, cal reconèixer-ho, però no ets l'únic.
- Entesos. Deu pàgines de bona merda per demà.

*******************

Es va treure el culet cereal de la Magda de sobre.
- Què passa, amor?
- He de posar-me a escriure.
- Ara?
- Ara mateix.
- Ostres, quin rotllo!
- Escolta, per què no em contes més detalls d'aquella vegada que t'ho vas fer amb sis tios i vas acabar a urgències amb un esquinçament, perquè un va voler clavar-te una ampolla de vidre de Coca-cola pel cul?.
- Però si ja és això que dius. Ja t'ho vaig explicar. No hi ha res més.
- Suposo que farcint aquella base ja faré alguna cosa... fes-me el favor de posar la cafetera al foc, estimada.
- O... també pots escriure de quan vas estar a la garjola i mamaves cigales i et deixaves donar pel sac a canvi de cigarrtes i droga.
- Ja no interessen tant les històries maricones... Bé, ja m'apanyaré.
- I amb mi què passa? M'he quedat a mitges...
- Ja saps on són les joguines. Ja et compensaré com cal. He de fer deu refotudes pàgines per a demà o sóc pell per a Ballester... i, nena, per si no et consta, no arribem a final de mes ni de conya.
- Puc anar al despatx de Ballester i aconseguir que allargui el termini, i potser que et pagui millor la paperassa...
- Oblides que és completament gai?
- Puc telefonar a la meua amiga transvestida. Vols dir que resistirà un numeret dels forts? Amb tu funciona, eh que sí? Encara t'agrada que te la claven com a la presó, oi que sí? 
- És ue sou molt bones... Emmm, pots provar-ho, això de Ballester. Tenim poc a perdre.
- Telefono a la Luana i em presento a casa de Ballester. Em canvio i ho intentem...
- Abans, posa la cafetera al foc. I, si us plau, vés amb compte.
- Et faig una mamada ràpida, per relaxar-te millor per escriure?
- No caldrà. Fes via, amor. Si hi ha qualsevol contratemps (no conec encara tots els retops del fill de puta de Ballester), em telefones. Entesos?
- No pateixis, sé el que em faig.

Quan la rossa tenyida tanca  la porta s'asseu davant l'ordinador. Busca el canal alemany de sado, que va descobrir l'altre dia, i es posa a alleujar tensions mirant-se com dos transexuals, per torns, es fuetegen de valent.

Pensa que encara li sobren hores per fer les deu pàgines. La pressió sol posar-lo en marxa eficientment. No es creu cap geni, però coneix el seu ofici. Ja he fet molta merda per a diversos publicacions del sector del porno. Quan els trans teutons comencen a vessar-se cera d'una espelma pels mugrons, s'escorre.

Josep Igual (2013: 19-21).
Amors gairebé eterns
.