dijous, 12 de setembre de 2019

'LOS TARANTOS' AL CINE CLUB LA RAPITA



Amics i amigues, ens agradi o no, les vacances d'estiu ja ens han deixat...  i la programació del CineClub més guai de les Terres de l'Ebre: el CineClub La Ràpita reprén la seva activitat!.

Aquest vespre, a les 20:30 a l'Auditori Sixto Mir podrem recuperar el clàssic del cinema modern català: Los Tarantos. Pel·lícula de 1963 dirigida per Francesc Rovira-Beleta amb la participació de d'Antonio Gades i Carmen Amaya en el seu repartiment.

Es tracta d'una versió en clau gitana del West Side Story del cinema nord-americà que a l'hora era una versió lliure del Romeu i Julieta de Shakespeare. L'amor impossible entre dos joves de dues famílies enfrontades... un clàssic de la cultura des de que el món és món.

El film de Rovira-Beleta té el valor afegit de mostrar l'estil de vida de la comunitat gitana de Barcelona, poc donada a exposar-se públicament. Actualment, aquest film -tot i ser de ficció- representa una treball gairebé etnogràfic d'uns entorns urbanístics (el barri de 'xaboles' del Somorrostro) i d'un estil de vida desaparegut de la capital catalana arribant a un punt documental que beu directament del neorrealisme italià o el cinema verité francès.

El moment de ball d'Antonio Gades per les Rambles de Barcelona és memorable!

No us la podeu perdre!!




dimarts, 10 de setembre de 2019

X FANGOFEST A PUNT DE COMENÇAR !!!


Amics i amigues, ja tornem a tenir aquí al FangoFest, Festival Internacional de Cinema Fantàstic, Terror i Gore d'Amposta. Aquest any arriba a la seva 10ena. edició i tira la casa per la finestra oferint-nos més FangoFest que mai: més convidats, més curts, més llargs, més activitats, més films inèdits i, fins i tot, concerts super-rockeros amb Motorzombi i Paüra!!

El Xè. FangoFest tindrà lloc del dijous 12 al diumenge 15 de setembre i bona part de les activitats tindran lloc a la Lira Ampostina.

La programació d'enguany compta amb 90 curtmetratges (dels 390 rebuts), 12 llarmetratges (dels 26 que hi volien optar) i convidats de luxe: com Lone Fleming, mítica 'scream queen' protagonista del film de culte La noche del terror ciego i Sebastià d'Arbó, el rei dels fenòmens paranormals a Catalunya i director de diversos films. Amb aquestes dues personalitats tindré l'honor de xerrar una estoneta tot fent-los l'entrevista pertinent (Ciutadà K està content i agraït per la confiança)Acompanyarà la presència de la sra. Lone Fleming la projecció d'un dels seus darrers treballs: el curtmetratge 'La casa gris' de Diana Caro, vist en el Festival de Sitges de l'any passat. Complementant la presència del sr. d'Arbó (no confondre amb l'escriptor ebrenc) podrem veure el documental El Pionero, el cine parapsicológico de Sebastià d'Arbó dirigit per Luís Esquinas Chanes, projectat també en el Sitges 2018.

La programació del FangoFest ve carregat de cinema terrorífic i d'impacte: curts d'animació, de terror, de gore, de fantàstic, de documentals i de llargmetratges inèdits en sales comercials com Mega Time Squad (Tim van Dammen) i I-Religeoux (José Martos Arroyo). 

Aquest any el FangoFest ha tornat a convidar a CREA per a presentar el seu darrer treball dins de la secció 'Made in Terres de l'Ebre', un espai per a fer ressò del què fem en el territori. El dijous 12/09 a les 20:00 podreu veure el primer documental que hem fet: 'Versos contra la violència, el documental'.

4 dies d'activitat intensa, terrorífica i fantàstica!!

dijous, 29 d’agost de 2019

EUFÒNIC 2019 #1: PÒRTIC


Resultat d'imatges de eufonic 2019 portic

Ja fa 7 anys que l'Eufònic ens acompanya en el remate final de cada estiu. Es tracta d'una cita imprescindible i necessària, diria jo. L'excel·lent programació que ens proposa cada any és impecable i va ampliant terreny, no conformant-se a oferir-nos només actuacions i instal·lacions artístiques.. Eufònic va creixent i creixent.

Del Festival en parlarem la setmana vinent ara toca parla del 'Pòrtic Eufònic' que és un invent per a poder fer més ressó del festival i poder gaudir de més 'dies d'Eufònic'. El Pòrtic Eufònic 2019 serà del 29/09 a 01/09 i se'ns presenta variadet i multiterritorial,  com sempre.

Avui mateix, 29/08 a les 20:00 hem d'anar a l'Esglèsia del Castell d'Ulldecona per a la presentació d' "Ad lib" de l'artista sonor italià Michele Spanghero. Es tracta d'una escultura sonora que sona i reacciona al ritme d'una màquina de respiració artificial. 

Demà divendres 30/08 a les 20:00 al Museu de Tortosa presentació de 'Sense títol' del mestre de la computer music Roc Jiménez de Cisneros, una instal·lació de làsers que remet a la cultura rave

Dissabte 31/08 a les 19:00, a Lo Pati (Amposta) presentació de 'Phase transition' de Kathy Hinde, una instal·lació sonora que pretén despertar la consciència del canvi climàtic global i l'efecte hivernacle. Aquell mateix dia, l'artista Oscar de la Fuente que ha estat com a resident artístic presentarà "Piedras del camino" una subtil reflexió al voltant del camins del Delta i els records sonors.

Per a rematar el Pòrtic de forma espectacular: Diumenge 01/09 a les 19:00 actuació de Los Sara Fontán al Castell de Miravet: violí (amplificat, loopejat) acompanyat de bateria.

Aix, amics i amigues, ganes d'Eufònic !!!

dimecres, 28 d’agost de 2019

SR. JONAS MEKAS

Resultat d'imatges de jonas mekas and camera
(1922-2019)

Fa uns mesos moria un dels cineastes més representatius del cinema experimental contemporani. 

Nascut a Lituània l'any 1922, de ben jove i amb el seu germà, van obrir un teatre; quan va començar la IIGM els nazis els van internar en una camp de treball, allà el sr. Mekas va aprendre el mètode teatral d'Stanislavsky. Van aconseguir fugir els dos a Dinamarca i d'allà, l'any 1949, van arribar als EEUU on s'hi quedà definitivament.

El sr. Mekas i el seu germà creen l'any 1954 la revista Film Culture i escrigué crítiques cinematogràfiques a la revista Village Voice des de 1958; també escrivia poesia (arribant a publicar més de 20 llibres) però, sobretot, fundà la cooperativa The Film Makers (1962) amb la que es relacionà amb artistes del pop-art i cinema experimental com Andy Warhol, Nico, Allen Ginsberg, Yoko Ono o Salvador Dalí.

Resultat d'imatges de reminiscencias de un viaje a lituaniaL'obra cinematogràfica del sr. Mekas més coneguda són les seves pel·lícules-diari en el que aborda diferents moments de la seva vida, com Walden (1969), Reminiscences of a Journey to Lithuania (1972)(per a molts crítics el seu millor film), Lost, lost, lost (1975) o Zefiro Torna (1992).  L'any 2001, arribaria la seva obra culminant d'aquest gènere propi: As I Was Moving Ahead, Occasionally I Saw Brief Glimpses of Beauty de 5 hores de durada en els que estructura filmacions acumulades durant 50 anys de vida ... només el títol -'Mentre avançava, ocassionalment vaig veure petits centelleigs de bellesa'- ja és una meravella. 

L'any 2007 el sr. Mekas va publicar 365 curtmetratges -un cada dia de l'any- per a Apple Computer i el 2012 va muntar una exposició 'Correspondencias' amb J.L. Guerín en el Centre Pompidou de París que vam poder veure al CCCB en el projecte Totes les cartes.

Més d'un cinquantena de peces audiovisuals formen la seva trajectòria sempre situades en un context museístic o centre d'art com el MoMA, el Documenta de Kassel, l'Hermitage o la Biennal de Venècia. El sr. Mekas va aconseguir que el cinema experimental fos una mica menys minoritari.

Les seves filmacions eren un joc constant de superposicions visuals, música, barreges de blanc i negre i color i, en alguns moments, la seva veu en off... "Gravo els meus records", una forma molt senzilla d'autodefinir la feina del sr. Mekas, fent art de l'autobiografia filmada.

L'hiperactivitat del sr. Mekas no tenia límit i, segons ell, va deixar moltes coses per a fer com: "Seure en un banc vora el riu i veure les aigües com flueixen, sense fer res, durant un any sencer. Aquest seria l'èxtasi més gran de tots"

Gran, el sr. Mekas!

Fallece Jonas Mekas, mito del cine underground, a los 97 años

dimarts, 27 d’agost de 2019

LES PEL:LICULES MES LLARGUES DE LA HISTORIA DEL CINEMA


Resultat d'imatges de logistics filmSi us pensàveu que això de que les pel·lícules cada cop durin més és de recent invenció o que la darrera de Los Vengadores o Érase una vez... en Hollywood eren llargues continueu llegint per a descobrir que hi ha films que duren moooooolt més del que heu vist fins ara. Cert que algunes peces són experimentals o entren directament en el terreny del vídeo-art però no deixen de ser llargmetratges... Us les repasso cronològicament.

THE PHOTO-DRAMA OF CREATION (Charles T. Russell, 1914)
Durada: 8 hores
Es tracta d'un documental dels Testimonis de Jehová sobre com combatre 'la ciència del mal' i l'ateïsme' repassant la història de la vida la Terra. Tenint en compte l'any que en fou realitzada té el seu valor, es tracta d'una de les primeres pel·lis en les que es va sincronitzar la veu amb la imatge.
(La podeu trobar per parts a youtube en aquest enllaç)

EMPIRE (ANdy Warhol, 1964)
Durada: 8 hores i 5 minuts
Es tracta d'un dels projectes audio-visuals més coneguts del sr. Warhol. Va filmar des dalt d'un gratacels la façana de l'Empire State Building durant 6 hores (de les 9 de la nit a les 3 de la matinada)... al sr. Warhol li va semblar que el resultat era 'curt' i la va relentitzar per a que durés les 8 hores que dura
(la podeu trobar en aquest enllaç)

HITLER: A FILM FROM GERMANY (Hans-Jürgen Syberberg, 1977)
Durada: 7 hores i 22 minuts
Es un biopic 'sui generis' sobre Adolf Hitler on es combina titelles, reflexions filosòfiques amb teatre, espectacle de varietés... L'actor que fa de Hitler (Peter Kern) va guanyar el premi al millor actor en els Premis de Cinema Alemany.
(podeu veure un parell de fragments ens aquest 2 enllaços: part 1 i part 4)

BITVA ZA MOSKVU (Yuroy Ozerov, 1985)
Durada: 5 hores i 58 minuts
Producte propagandístic dels darrers dies de la URSS per a commemorar els 40 anys del final de la II GM. Per molts crítics és un dels millors films sobre la 'Gran Guerra' (o Primera Guerra Mundial).
(la podeu veure sencera en aquest canal de youtube). 

THE JOURNEY (Peter Watkin, 1987)
Durada: 14 hores i 33 minuts.
La majoria de films d'aquest post no foren estrenats comercialment però The Journey sí i en ella s'expliquen els efectes que les armes nuclears podrien tenir sobre el nostre planeta. En ella s'hi barreja el documental amb escenes de ficció.
(la podeu trobar per fragments en aquest canal de youtube)

LA CURA CONTRA EL INSOMNIO (John Henry Timmis IV, 1987)
Durada 87 hores
Es tracta d'una autèntica flipada experimental del sr. Timmis IV: filmar al poeta Lee Groban llegint el seu poema homònim de 5.000 pàgines. El sr. Groban, davant de la càmera llegeix el seu text mentre darrera d'ell s'hi projecten llums, formes psicodèliques i escenes de cinema porno (suposo que per a fer més amè el visionat). 

EVOLUTION OF A FILIPINO FAMILY (Lav Diaz, 2004).
Durada: 9 hores. 
Un habitual dels festivals de cinema el sr. Diaz és un 'enganxat' als films llargs, mooolt llargs, és la seva marca personal... no voldria estar en la pell del programador de festival que el vulgui incorporar en la seva graella. 

THE CLOCK (Christian Marclay, 2010)
Durada: 24 hores. 
Una de les peces artístiques més populars dels darrers anys en la que a cada minut se'ns mostra una escena de pel·lícula en la que es mostra l'hora que és a l'exterior de la pantalla quedant sincronitzats Vida i cinema. 
(Podeu veure un fragment en aquest enllaç). 

MODERN TIMES FOREVER (Superflex, 2011)
Durada 240 hores (10 dies)
Es recrea l'evolució d'un edifici des de la seva construcció fins a milers d'anys després de l'extinció de la raça humana. Cada dia de pel·lícula mostra un període de diversos segles. Fou descrit com a 'cinema apocalíptic d'art i assaig'. Es projectà davant de l'edifici real a Helsinki en el que es basa el film.

LOGISTICS (Erika Magnusson i Daniel Andersson, 2012)
Durada: 888 hores (37 dies)
I arribem a l'obra culminant d'aquest post, la pel·lícula més llarga de la Història del cinema. L'argument del film és senzill, respon a la pregunta: quan tarden els aparells electrònics a arribar a casa nostra?. El film ressegueix en temps real el viatge des de la fàbrica de Xina fins a l'establiment comercial d'Estocolm.
(aquí podeu veure tots els vídeos fragmentats per dies: 37 dies)