dijous, 3 de desembre de 2020

LA CIUTAT DE YIWU, LA GRAN FABRICA MUNDIAL DELS ORNAMENTS NADALENCS

 

Aquest any tinc la sensació que, donades les circumstàncies, la gent ens hem accelerat en treure la decoració nadalenca i compartir imatges de com les llars es van emplenant d'arbres, pessebres i boles de colors. Tants confinaments, quarantenes i limitacions ens aboca a abraçar qualsevol cosa extraordinària (fins i tot si aquesta 'cosa' és Nadal) amb l'esperança que ens aporti una mica d'alegria i màgia o, senzillament, evasió. 

Doncs heu de saber que, molt probablement, bona part dels elements decoratius que fareu servir estan fabricats en una mateixa ciutat xinesa: Yiwu. Aquesta ciutat de l'est de la Xina és el major mercat a l'engròs del món i la que fabrica el 60% d'ornaments nadalencs de tot el món.

Com ja us podia anar imaginant, no estem parlant de casetes mones de fusta amb elfs vestits de verd i barrets vermelles, contents i feliços de preparar tot allò que el món necessita per Nadal a les ordres de la mirada carinyosa del sr. Noel... es tracta de treballadors i treballadores de més de 600 fàbriques, fent torns de feina intensos de 12 hores i treball incansable; moltes d'aquestes persones treballadores viuen a la mateix fàbrica, així podran produir més. No us imagineu grans estructures, enormes cadenes de muntatge o treballs en línia ... la gran majoria de productes estan fets a mà, per milers i milers de persones que enganxen, pinten i munten un a un els ornaments que posarem a casa (després de passar per la botiga xinesa a comprar-los). Persones treballadores que cobren ben just 1 dòlar per cada hora treballada, que poden arribar a uns 400 dòlars mensuals i estan obligats a fer una quota diària de 5000 ornaments...

Aix, Bon Nadal!


dilluns, 30 de novembre de 2020

dimecres, 25 de novembre de 2020

FEMME IN ARTS 2020

 Avui dimecres comença una nova edició del FemmeInArts, visibles a escena que -com no podria ser d'una altra manera- s'ha hagut de reajustar per a adaptar-se a les condicions que estem patint. El FemmeInArts 2020 serà totalment on line però sense reduir, gens ni mica, el seu esperit crític i el seu objectiu de posar a escena l'expressió de la Dona des de diferents perspectives artístiques per a contribuir al debat sobre el silenci, la violència i també la capacitat de resiliència i la potència creadora de les dones. 

L'amiga Anna Zaera n'és la comissària i, aquest any, del 25 al 29 de novembre, ens proposa la sexualitat femenina com a leitmotiv del festival. La sexualitat com a motiu de repressió, de cossificació, de desig, de control... damunt el cos de les Dones però també de la sexualitat com a potència de creació. Les diferents peces artístiques programades ens faran abordar la qüestió des de diferents vessants. 

Com cada any, FemmeInArts ens arriba carregat de: Cinema (4 propostes), Dansa-performance, Col·loquis, Música, Llibres (una bibliografia seleccionada per la llibreria Guaix).

CINEMA: Placer Femenino (Documental sobre 5 dones de diferents països que lluiten per l'alliberament sexual de les dones) /// Agua sagrada (Documental sobre el plaer i el cos femení a la Ruanda actual) /// Touch me not (film de ficció amb aires de documental sobre la sexualitat) /// Las muertes chiquitas (contundent projecte documental realitzat entre el 2006 i el 2015 recull d'entrevistes a més de 30 dones de diferents punts de Mèxic on es tracta la multidimensió del concepte de plaer femení, des de la prostitució i la política a la identitat, per exemple). Les 4 pel·lícules les podeu trobar, mitjançant vimeo i de forma gratuïta, a l'enllaç de Lo Pati següent.

DANSA-PERFORMANCE: Catalina (iniciativa sexual femenina). El col·lectiu Iniciativa Sexual Femenina utilitza la dansa contemporània des d'una perspectiva feminista, libertària i antiacademicista. Catalina ens parla d'una sexualitat plena de violències i control patriarcal. Amb col·loqui posterior.

COL·LOQUI: Mireai Sallarés i FemLab. A partir del documental Las muertes chiquitas, es partirà de la sexualitat per tractar temes socials i polítics.

MÚSICA: Una llum tímida. El col·lectiu La Cicatriz proposa la producció cultural des d'una vessant feminista i col·laborativa. La proposta que ens ocupa ens parla d'una relació lesbiana en temps franquistes. Amb col·loqui posterior.

Podeu trobar el programa en aquest enllaç.


dimarts, 24 de novembre de 2020

EL SR. XAVI BOU CAPTA EL RECORREGUT DEL VOL DELS OCELLS

Les imatges són realment fascinants. Es tracta del treball del fotògraf Xavi Bou, especialitzat en cronofotografia, tècnica creada a finals del segle XIX que consisteix en fer una gran quantitat de fotografies seguides i després combinar-les en una sola. Després d'estudiar Geologia a la Universitat de Barcelona es va llicenciar en fotografia a la Grisart Escola Internacional de Fotografia

Les fotografies que us mostro estan incloses en el projecte Ornitopraphies del sr. Bou. En elles, les imatges capten els patrons de moviment de les aus mentres volen. El sr- Bou s'havia especialitzat en fotografiar les petjades que deixen al terra els animals i un bon dia es va preguntar si els ocells també devien fer el mateix al cel, va imaginar quines línies dibuixarien en el cel amb el seu vol i va buscar la forma de fer-les visibles.


En la base d'aquesta tècnica es troba el naixement del cinema però a l'inversa: aquell és fotos juntes que desperten moviment i aquí és moviment que es materialitza en una fotografia fixa. "M'he basat en les cronofotografies del cavall que van donar origen a la imatge animada, fetes per Eadweard Muybridge", diu el sr. Bou. Per aconseguir aquest efecte impressionant el fotògraf utilitzar càmeres cinematogràfiques professionals que permet fer entre 60 a 90 fotografies per segon en una gran resolució. 


Els seus llocs preferits són aquells espais on la densitat d'aus és més elevada: com Delta Llobregat, el Delt de l'Ebre, els aiguamolls de l'Empordà, l'estret de Gibraltar... però també ha anat a Uganda, EUA, Sud-africà o Islàndia per a captar les seves fotografies. Obviament, després hi ha una laboriosa tasca de postproducció, cada fotografia pot contenir entre 200 i 600 fotografies prèvies

El resultats és ben bé hipnòtic, gairebé màgic.

dijous, 19 de novembre de 2020

THE THIRD CHIMPANZEE, NOU DISC DE MR. MARTIN L. GORE

 

Si segueixo l'activitat de Depeche Mode com el primer dia -a principis dels '80- (fins i tot, assistint al seu directe en la darrera visita que van fer a BCN), si em continuen emocionant molts dels seus temes és -molt probablement- gràcies a aquest home: Martin L. Gore, una meravella d'home i principal compositor de Depeche Mode.

La gran majoria dels temes de DM són d'ell i aquells més íntims els acostuma a cantar fins i tot ell... amb una veu que eclipsa al voluntariós mr. Gahan, cantant del grup. Com no us pot posar la pell de gallina en escoltar el 'Somebody' cantat per ell ... I love this man!

No ha tingut gaire trajectòria en solitari, però de tant en tant, edita treballs ell sol. Fa 30 anys que debutà amb Counterfeit (1989), un EP de versions -de fet, la traducció del títol seria 'Imitació'- amb versions de Joe Crowe, Tuxedomoon, Durutti Column, The Comsat Angels o Sparks. 14 anys després trauria el Counterfeit 2 (2003) amb més de versions, en aquest cas, de Nick Cave, Bob Dylan, David Essex, David Bowie o Lou Reed. Trigaria 12 anys més en editar el següent treball: MG (2015), un treball instrumental, bàsicament electrònic; 16 temes que bé podrien ser considerats com un recull de  'samples'.

La notícia ens arriba aquesta setmana: a principis de 2021 arriba el nou treball de Mr. Lee Gore: The Third Chimpanzee (curiós nom). Es tracta d'un EP de 5 cançons:

1. Howler
2. Mandrill
3. Capuchin
4. Vervet
5. Howler's End

Aquests dies a les xarxes socials del músic ha avançat el primer single: Mandrill, una peça fosca... aquí la teniu.


Esperant, amb ganes, la nova perla del mestre Lee Gore.