dimarts, 18 de juny de 2019

mónFILMAT 2019 (2): RODA DE PREMSA


Ahir vam tenir la roda de premsa de mónFILMAT 2019, al Casino d'Amposta seu, del festival. 

Hi va participar el sr. Adam Tomàs (alcalde d'Amposta), la sra. Aida Boix (Directora de Lo Pati, Centre d'Art-Terres de l'Ebre) i un servidor en qualitat de Programador del festival.

Hi vam explicar les novetats d'aquesta quarta edició i les activitats que hi tindrem. 

Aquest mónFILMAT, Festival Internacional de Cinema i Paisatge arriba més internacional, amb més dies de festival, amb més convidats/es, més pel·lícules i més paisatge que mai!


dimecres, 12 de juny de 2019

COLLITA CANNES 2019

Resultat d'imatges de parasite gana cannes

La 72ena. edició del Festival de Cannes tingué lloc del 14 al 25 de maig amb Alejandro González Iñárritu com a President del Jurat i tenia la presència de 3 films de per aquí: Liberté (Albert Serra), Dolor y Gloria (Pedro Almodóvar) i el curt Je te tiens (Sergio Caballero). Per a molts, aquest any era l'ocasió perfecta per a que el sr. Almodóvar s'emportés la Palma d'Or que fa tants anys que se li resisteix (però no pogué ser).

En el Festival de Cannes d'aquest any tingue lloc el Fantastic 7, el que 7 festivals del món es donen a conèixer per a trobar finançament, allà hi eren: El Caire, Guadalajara (Mèxic), Macau, Bucheon (Corea), Texas, Toronto i Sitges... el nostre Festival de Sitges que tenia com a padrí a Juan Antonio Bayona i demanaven ajuda per a Baby, lo nou de Juanma Bajo Ulloa.

Resultat d'imatges de parasite boon jong hoEn la programació hi hagué un nombre considerable de films de caire polític, bona evidència d'això és el film guanyador: Parasite, un híbrid entre la guerra de classes, el drama familiar i el cinema d'acció per a parlar-nos de la tensió entre oprimits i opressors. El Gran Premi del Jurat fou per Atlantique una co-producció franco-senegalesa que comença parlant de la joventut africana per a finalitzar entrant en el terreny de les possessions diabòliques.

Molts crítics no han entès el menyspreu en els premis de l'encertada segona pel·li del director de La Bruja, Robert Eggers; The Lighthouse fou considerada excel·lent per a molts i moltes. La crítica va quedar dividida amb el Rocketman de Dexter Fletcher amb un Taron Egerton fent d'Elton John. Parlant de decepcions, el sr. Xavier Dolan en fou una, la seva Mathias et Maxime no va convèncer, queda lluny aquell 2009 en  el que la seva Jo vaig matar a la meva mare es va emportar el premi a l'Oper Prima i va ser declarat com el nou enfant terrible del cinema. Una de les estrelles del festival fou Sylvester Stallone que acompanyat de Paz Vega presentaven Rambo V: last blood i va declarar que tenia idees per a una nova de Rocky.

imageEn el Festival de Cannes també hi té cabuda l'escàndol com les reaccions que van despertar el nou film d'Abdellatif Kechiche -Mektoub, my love: intermezzo- en les que durant 3 hores i mitja culs de dones inunden la pantalla afegint un cunnilingus de 20 minuts com a escena culminant del film... a tot plegat s'afegeixen els insults que el director dirigí a un periodista durant la roda de premsa quan aquest li preguntà sobre una denúncia d'abusos sexuals que pesa damunt del director. Un altre escàndol és el rumor que corria pel festival de que l'ultra cristià Alejandro González Iñárritu mai premiaria una proposta com la d'Almodóvar. En el moment de saber-se qui seria el President Jurat molts ja van encertar que no s'emportaria el premi gros.

Collita interessant:
- It must be heaven d'Elia Sulleiman en la que un cineasta palestí emprén un viatge a París i Nova York, el film combina humor i fantasia.
- Sorry we missed you de Ken Loach, en la que el treball precari es combina amb una història de família.
- Hidden life de Terrence  Malick, el biopic d'un màtir de l'època nazi de gairebé 3 hores durada del 'per a molts' perdut Malick.
- Erase una vez en Hollywood de Quentin Tarantino, l'esperada nova proposta del sr. Tarantino dedicada als records de la seva infantesa i a la ciutat de Los Angeles.
- Litigante de Franco Lolli, un retrat sobre el món de la família inspirat i vibrant.

Premis Cannes 2019:
- Secció Oficial Competició
Millor Pel·lícula: Parasite de Bong Joon-ho
Millor Direcció: Jean-Pierre i Luc Dardenne per Young Ahmed
Millor Actor: Antonio Banderas per Dolor y Gloria
Millor Actriu: Emily Beecham per Little Joe
Millor Guió: Céline Sicamma per Portrait of a Lady on Fire
Premi Jurat (ex-aequo): Les misérables de Ladj Ly i Bacurau de Kleber Mendonça Filho i Juliano Dornelles
Gran Premi del Jurat: Atlantique de Mati Diop
Menció Especial: Elia Suleiman per It Must Be Heaven
Millor Curtmetratge: The Distance Between Us and The Sky de Vasilis Kekatos

-Un cetain regard
Millor Pel·lícula: A vida invisivel de Eurícide Gusmao de Karim Aïnouz
Millor Direcció: Kantemir Balagov per Beanpole
Millor Interpretació: Chiara Mastronianni per Chambre 212
Premi Jurat: O que arde d'Oliver Laxe
Premi Especiaal del Jurat: Liberté d'Albert Serra
Premi 'Coup de Coeur' del Jurat (ex-aequo): La femme de mon frère de Monia Chokri i The Climb de Michael Angelo Covino

-Altres Premis
Càmera d'Or: César Díaz per Nuestra madres (Guatemala)
Premi FIPRESCI de Secció Oficial: It must Be Heaven d'Elia Suleiman
Premi FIPRESCI d'Un certain regard: Beanpole de Kantemir Balagov
Premi FIPRESCI de Quinzena de Realitzadors: The Lighthouse de Robert Eggers

Palma d'Or a la trajectòria per a Alain Delon

dimarts, 11 de juny de 2019

EL SR. PLENSA A NOVA YORK I A MONTSERRAT


El sr. Plensa continua escapant les seves obres pel món mundial, aquest cop a Nova York i a la basílica de Montserrat.


Imatge relacionada

Behind the walls (Darrere dels murs) és una escultura amb el bust d'una nena que es tapa la cara amb les mans i que han situat al Rockefeller Center a la Cinquena Avinguda de Nova York. L'escultura té una alçada de 7,5 metres. Estarà instal·lada fins al 28 de juny.

Imatge relacionada
Anna, una escultura transparent d'acer inoxidable de gairebé 4 metres d'alçada ocupa l'atri de la basílica de Montserrat. La peça és transparen perquè vol reflectir la importància d'allò invisible. Estarà instal·lada fins al 3 de novembre.

El sr. Plensa està vivint un moment pletòric, té pendents inaugurar peces a l'Haia, Rússia, Los Angeles, Madrid, Manhattan, Michigan ... però, per a variar, es resisteix la instal·lació d'una escultura gegantina al port de Barcelona, pel que sembla el projecte no avança tan ràpid com en d'altres parts del món.

dilluns, 10 de juny de 2019

Y LA LAMPARA MAGICA

Imatge relacionadaA una empresa consultora se le ha ocurrido hacer una encuesta preguntando a los norteamericanos si los números árabes deben enseñarse en las escuelas. La pregunta exacta es: "Las escuelas, ¿deberían enseñar los números árabes como parte del currículum?". El resultado es muy interesante. Un 56% de los encuestados responde que no, un 29% que sí y el 16% restante dice que no tiene opinión clara al respecto. No hace falta ser Sherlock Holmes para deducir que la mayoría de los que contestan no tienen ni pajolera idea de que los números que utilizan cada día, desde pequeños se llaman así; de los que contestan y del resto de la población que, en cambio, lo sabe todo sobre Supervivientes o sobre cómo debería haber sido el final de Juego de Tronos, pero que carece de lo que antes se llamaba "cultura general básica". Mucho iPhone y mucha polla, pero ni idea de que las cifras que utilizamos habitualmente (0, 1, 2, 3, 4...) se llaman así porque, provenientes de India, llegaron a Europa gracias a los árabes, vía Al Ándalus.

La encuesta retrata la rapidez con la que se manifiestan los prejuicios. En cuanto detectaron el adjetivo 'árabe' dijeron que no. El director de la consultora -CivicScience- explica que su intención era precisamente evidenciar los impulsos tribales de la gente, que responde preguntas sin primero entenderlas. Basta navegar un poco por la red para ver esta pulsión cada día: se condenan sugerencias sin analizarlas, como si el objetivo fuese ser el primero en contestarlas de forma gregaria y, a poder ser, grosera. Dice el de la consultora: "Muchos no conocen los orígenes de nuestro sistema numérico, pero tanto les da: optan por la respuesta tribal". La pregunta es: en el caso hipotético de que renunciasen a los números árabes, ¿volverían a los romanos para estudiar matemáticas? ¿II más II: IV; IX por VIII: LXXII...?

Nada nuevo bajo el sol. Para no movernos de los prejuicios a aquel lado del Atlántico (aquí también hay mucha tela para cortar), hace cuatro años, cuando Trump inició su campaña electoral pregonando que había que expulsar de Estados Unidos a los musulmanes y acabar con el Estado Islámico, otra consultora -Public Policy Polling- hizo otra encuesta. Preguntó a la población si había que bombardear el sultanato de Agrabah. Un delirante tanto por ciento de votantes (tanto republicanos como demócratas, ojo) dijo que sí. Agrabah es un país ficticio, el de la película Aladdin. 

Quim Monzó, a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia de 09/06/19

divendres, 7 de juny de 2019

'TARDE PARA MORIR JOVEN' AL CINE CLUB LA RAPITA


Gràcies al Tour D'A podrem gaudir aquest diumenge del film colombià 'Tarde para morir joven', una forma excel·lent de portar fora de la seu d'aquest festival barceloní les perles que plenen la seva programació. 

Tarde para morir joven es va emportar el premi al Millor Director en el passat Festival de Locarno (el primer cop que ho aconseguia una dona directora) i el de Millor Director (ex aequo) i Millor Fotografia en el Festival de Gijón. Es tracta d'un film situat al Xile de finals de la dictadura de Pinochet, per tant, en l'arribada d'aires de democràcia i llibertat ... en un entorn rural, apartat de la gran ciutat, se'ns parla d'una comunitat que han creat amb l'objectiu de ser autosuficients, en la que un grup de joves exposen la seva joventut, carregada de primers cops, de trajectes en moto, d'amor, de sexe, de música ... de Vida. Un film sobre la llibertat però també sobre la comunicació filmat d'una forma talentosa i brillant mèrit de la seva jove directora, Dominga Sotomayor amb alguns tocs autobiogràfics.

No us la podeu perdre!