divendres, 30 de setembre de 2016

SITGES 2016 #1: JA EL TENIM AQUI!


Un divendres com avui però la setmana que ve comença el millor festival de cinema de Catalunya: El Sitges 2016 - 49 Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya. Aquest any hi tornarem a estar acreditat i ens empatxarem, fins a dir prou, de cinema i més cinema.

Abans de l'estiu ens ensenyaven el cartell i el leit motiv del festival: l'univers Star Trek, tot commemorant el seu 50è. aniversari. Fa un mes ens oferien la programació i la possibilitat, com a novetat d'enguany, de comprar les entrades més buscades: Inauguració, Cloenda i les Maratons del darrer dia de Festival.

Aquesta setmana ja tenim penjat en el web oficial el programa de mà per a poder construir la nostra la graella i escollir allò que no ens podem perdre, les noves produccions de: Rob Zombie, Paul Schrader, Winding Refn, Park Chan-wook, Na hong-in, Nacho Vigalondo, Carles Torrens, Takeshi Miike, Wayne Wang, Kiyoshi Kurosawa,Sonny Mallhi, Miguel Angel Vivas, Terrence Malick, Sion Sono, Kevin Smith, ...

Films com: 31, The Neon Demon, Dog eat dog, The girl with all the gift, the Void, Antiporno, Hell or high water, The Wailing, The Handmaiden, Proyecto Lázaro, Pet, Terraformars, Train to Busan, While the women are sleeping, The eyes of my mother, Creepy, Anguish, inside, Voyage of time, Colossal, Under the shadow, Hardcore Henry, The mermaid, The tiger, La propera pell, De Palma,Swiss Army Man, David Lynch: The art life, A dragon arrives!...

Tot inclòs en les infinites seccions que té: Secció Oficial Fantàstic Competició, Secció Oficial Fantàstic Sessions Especials, Noves Visiones One, Noves Visions Plus, Noves Visions Sessions Especials, Noves Visions SGAE Nova Autoria, Panorama Fantàstic, Panorama Documenta, Panorama Sessions Especials, Panorama Blood Windows, Anima't, Anima't, Sessions Especials, Seven Chances, Midnight X-Treme, Midnight X-Treme Sessions Especials, Sitges Classics, Sitges Classics -Red Planet Marx, Serial Sitges i Brigadoon

Homenatges i premis honorífics a grans com: Bruce Campbell, Max von Sydow, Christopher Walken, Terele Pávez o Emma Cohen.

Retrospectives i immersions en l'univers treekie, retrospectiva de cinema soviètic, la clàssica zombie walk, l'estrena mundial d'Infección Zombie dels amics de Kutrefacto en la que els meus fills i jo hi tenim un petit cameo. La possibilitat de reviure en pantalla gran: Aliens: el regreso, Phantasm o la primera en el cinema d'Star Trek. Repassarem series com: Mr. Robot, Juego de Tronos, Penny Dreadful o Timeless...

El fantàstic anunci d'aquest any és un bonic missatge cap a l'enteniment i el respecte cultural embolcallat del món Star Trek com a llenguatge universal. Un encert!



Del 07 a 16 d'octubre ens veiem a Sitges!


dimecres, 28 de setembre de 2016

SR. CURTIS HANSON

(1948-2016)

Fa unes setmanes moria el director de L.A. Confidential (1997), per a molts, el seu millor film, guanyadora de 2 Oscar. Pero el sr. Hanson l'any 1970 ja va col·laborar amb el sr. Roger Corman en l'adaptació d'un relat de H. P. Lovecraft -Terror a Dunwich- i dos anys després debutava en la direcció amb Sweet Kill, on es barrejava thriller i terror, barreja amb la que es caracteritzà la carrera d'aquest director.

De fet, la professió del sr. Hanson era fer guions, en solitari o en col·laboració amb d'altres.

Posteriorment, com a director vindrien les seves primeres pelis populars: Males influències (1990) o La mano que mece la cuna (1992).  Amb L.A. Confidential s'allunyà de la vessant més terrorífica -a la que no tornà- amb films com: Joves prodigiosos (2000) o 8 Millas (2002)... aproximant-se perillosament a la comèdia romàntica amb les oblidables En sus zapatos (2005) i Lucy you (2007).

Diagnosticat d'alzheimer, a partir del 2012 la malaltia va començar a afectar les seves facultats, apartant-lo del cinema.

La mano que mece la cuna, senzilla però efectiva; i la glamourosa L.A. Confidential, són dos dels treballs més efectius del sr. Hanson.


dimecres, 21 de setembre de 2016

ROSETTA, NOU DISC DEL SR. VANGELIS


El sr. Vangelis -nascut com a Evangelos Odysseas Papathanassiou- aquest març passat va fer 73 anys. Es tracta d'una de les peces claus de la música electrònica, podríem dir que és la versió chill out de monsieur Jarre. Quants 'viatges astrals' m'ha proporcionat el mestre Vangelis amb cada una de les peces: des de Blade Runner a Carros de Fuego, passant per la indsipensable 1492: Conquesta del Paradís!!

La música del sr. Vangelis trenca totalment el tòpic de que la música feta amb sintetitzador és freda, inhumana i impersonal. Les seves peces són èpiques, íntimes i emotives. Autèntiques joies que t'acaronen l'ànima i et fan viatjar... Estimem molt al sr. Vangelis! per les mútiples estones de joia musical que ens ha fet passar.

Es tracta d'un dels músics grecs més internacionals. Si bé en els darrers anys ha baixat força la seva producció musical (el darrer disc d'estudi amb música original és del 2007, amb el Greco), els seus recopilatoris i remasteritzacions de treballs antics és constant... el sr. Vangelis no ha marxat mai!

Es una gran alegria, per tant, saber que d'aquí dos dies -el 23/09- surt a la venda el nou treball del sr. Vangelis: Rosetta

L'àlbum està inspirat en la sonda espacial que va ser llençada per l'Agència Espacial Europea (ESA) el 02 de març de 2004 i que porta el mateix nom. Era un projecte que volia fer aterrar una sonda en un comenta per primer cop en la Història. Sembla ser que un dels astronautes d'aquella missió -André Kuipers-, admirador del sr. Vangelis es va posar en contacte amb ell des de l'estació espacial... van compartir converses i experiències. El músic va compondre 3 peces com a homenatge: Arrival, Philae's Journey i Rosetta's Waltz. Aquesta música ha acompanyat les imatges compartides per l'ESA a la xarxa des de llavors (com el vídeo que us adjunto en aquest post). A aquests 3 temes s'afegeixen 10 més per a donar forma final a Rosetta.

Mitologia, ciència i l'exploració de l'espai són 3 dels grans temes que ha interessat al sr. Vangelis durant la seva carrera i que li han servit d'inspiració.

LLarga vida al mestre Vangelis!




dimarts, 20 de setembre de 2016

EXPO: NUNES. MES ENLLA DEL TEMPS



Fa 6 anys féiem ressó de la mort del sr. Nunes tot repassant la seva activitat en el món cultural i, sobretot, cinematogràfic. Es tractava d'un dels fundadors i màxim representant de l'anomenada Escola de Barcelona, moviment cinematogràfic dels anys '60 del segle passat, una mena de resposta/rèplica a la nouvelle vague francesa.

Ara podem retrobar-nos amb el pensament i activitat d'aquest artista gràcies a l'exposició  de l'Arts Santa Mònica: Nunes. Més enllà del temps, que podem gaudir fins al 02 d'octubre.

El cinema del sr. Nunes no és un cinema fàcil -de fet, l'Escola de Barcelona no ho és gens de fàcil-, s'allunyava de la narrativa convencional per aproximar-se a l'abstracció. 

A l'exposició se'ns planteja dues aproximacions a l'obra de l'artista: d'una banda, la seva tasca com a autor de cinema repassant alguns dels seus films, cartells, retalls de premsa i materials del seu arxiu personal; i de l'altra, l'activitat com a pensador crític i reivindicatiu, pròxim a l'anarquisme.

Una bona ocasió per a descobrir, re-descobrir o, senzillament, trobar-nos amb un autor amb unes idees que tenen plena vigència.



dilluns, 19 de setembre de 2016

EL COLLAGE ESTA DE MODA


Doncs això, sembla que el collage està de moda!. Les manualitats fetes amb retalls de papers, tissores i pegament, el collage de tota la vida, ha vist com augmentaven els seguidors i no només artistes sinó persones que es reuneixen per a deixar volar la seva creativitat acompanyats de cursos i tallers.  Segur que es tracta de les mateixes persones que van passar abans pel patchwork o l'scrapping

L'activitat de desmuntar diverses imatges, composar-les diferent de com estaven i donar-los una altra forma i, per tant, un altre significat, va tenir el seu punt fort en els surrealistes, després tornar a despuntar en l'etapa pop i els il·lustradors l'han convertit en una resultona eina de treball. 

Hi ha una bon espai web: Los días contados, que diàriament pengen collages que fan els usuaris. 

Es tracta d'una tasca que té molt d'assaig i error, de llibertat, de deixar-se portar... 

Hi ha alguns que es dediquen a fer-ho de forma digital però tot plegat té un aire vintage i de retorn a les antigues formes de fer; tan és així, que podem trobar el el projecte Collage es Mafia en el que els participants es dediquen a enviar-se les seves produccions per correus postal, sí, sí ho heu llegit bé per correus de tota la vida ... és o no és vintage?

(en aquest post podeu veure treballs de Chenza i LPO)