dijous 24 de desembre de 2009

BON NADAL !!!


... tornem el 07 de gener...

(per a veure el vídeo cliqueu aquí)
·

LLITS

Una altra proposta nadalenca!!
·
Des del 17/12/09 fins al 03/01/10 podeu gaudir a la Sala Gran del TNC: LLITS, una nova proposta teatral-circense-musical de Lluís Danés després de l'èxit de Tranuites Circus (2006/07), també amb la col·laboració i la música original de Lluís Llach i la veu d'Albert Pla i Lídia Pujol, entre d'altres... una proposta molt, molt interessant !!!.
·
Llits presenta un viatge pels llits de qualsevol vida, de la nostra vida... amb circ, música i màgia... els darrers moments de vida d'una moribund en un llit d'hospital fan recordar el que ha estat la seva vida: el naixement, l'amor, el desig, la mort .... del bressol en el que naixem al llit en el que morim...
·
Aquí podeu veure un vídeo interessant sobre els assajos:

(per a veure el vídeo cliqueu aquí)

dimecres 23 de desembre de 2009

SR. PAU BERTOMEU: FUM

Avui estic molt content de presentar-vos un jove artista ampostí -fotògraf- que està construint treball a treball un sòlida i molt prometedora trajectòria artística. El seu nom, Pau Bertomeu.
·
Sha format a l'Escola d'Art Esardi (Amposta) i a l'Escola Superior d'Imatge i Disseny (Barcelona)... amb només 27 anys té un present professional carregat de projectes, ha realitzant disseny gràfic, fotografia sobre paissatge, social i monogràfics per a diverses publicacions. Aquest any ha estat guanyador del primer premi d'Art Jove a les Terres de l'Ebre 2009, amb la sèrie Fum (podeu veure-la a la Sala Caixa de Tarragona d'Amposta fins el 27/12 acompanyat d'altres participants del 5ena. edició d'aquest certamen). Aquesta exposició col·lectiva viatjarà a Barcelona, Tortosa, Flix i Gandesa.

El sr. Bertomeu és un gran professional, perfeccionista, emprenedor, treballador... com evidencien les seves paraules sobre la seva feina: «No és suficient abandonar-se a la sort i esperar que el resultat siga interessant; cal tenir clar què volem transmetre i establir una forma de comunicació amb l'espectador». A més, Pau és un tio majo, encantador i és amic meu !!


Si voleu conèixer més obres de l'artista entreu al seu web o en el seu nou local comercial al Passeig del Canal, 7 (d'Amposta).
La sèrie Fum té una forta capacitat evocadora, mires l'aspecte atzaròs (o no tant!) del fum i es dispara la teva imaginació tot buscant formes, relacions, ... Sí, amics i amigues, Pau arribarà molt lluny, no pot ser d'una altra manera !!!...
FUM
La Fotografia abstracta significa l’ abstracció de la fotografia. No significa l’ abstracció dels objectes que están en la fotografia, donat que no existeix una fotografia que implique abstracció.
D’entre els gèneres fotogràfics, l’ abstracció és un dels menys freqüents. Potser més practicat per artistes de la imatge I alguns pocs fotògrafs especialitzats. Però avui en dia, gràcies a les moltes possibilitats de la fotografia digital I del posterior processat, cultivar la fotografia abstracta es molt més sencill.
De vegades, trencar les normes, provar noves composicions, enquadres I velocitats d’obturació poden compaginar resultats sorprenents. Però no es suficient abandonar-se a la sort I esperar que el resultat, per fortuna, sigui un resultat interessant. Hi ha que tenir clar que volem transmetre, qualsevol motiu, però es important que sigui una forma d’expressió , de comunicació amb l’espectador.
Com no estem tractant alguna cosa en concret o definible, sinó un concepte, no podem establir unes pautes per lograr-ho, es tracta més be d’experimentar amb una idea, dona igual el mètode I la forma de lograr-ho.
Espero que aquesta divagaciò I aproximació a l’abstracció serveixi, al menys per trobar noves formes de treballar amb la fotografia digital, allunan-nos dels convencionalismes. Un mètode útil per reflexionar sobre la imatge I poder trobar un estil pròpi.
Pau Bertomeu Faus

SRA. BRITTANY MURPHY

(1977-2009)

El passat diumenge moria l'actriu Brittany Murphy, només tenia 32 anys.

Va nèixer a Atlanta però va passar la seva infantesa a New Jersey. De ben petita que es decantà per la interpretació, als 9 anys feia obres en teatres locals i als 13 ja assistia regularment a audicions per a anuncis de televisió. El primer paper rellevant (tot i que secundari) l'aconseguí el 1991 a la serie de TV Blossom... però en el film que començà a ser coneguda fou Clueless (1995) al costat d'Alicia Silverstone. A partir d'aquí va anar enllaçant films comercials adreçats a un públic adolescent, fins que arribà el primer paper amb un cert reconeixement: 8 millas (amb Eminem)(2002), gràcies a aquesta, provà sort en el cinema independent (Spun, Las aceras de Nueva York) sense deixar, però, el comercial (Recién casados, Niñera a la fuerza), que és amb el que es fèu més coneguda.

Pel·lícules en les que participà que tingueren un cert ressó -sempre en papers d'actriu secundària- foren Ni una palabra (amb Michael Douglas), Inocencia interrumpida (amb Winona Ryder i Angelina Jolie), Sin City (amb Bruce Willis, Jessica Alba i molts altres). Els seus darrers treballs foren com a dobladora en animació: Happy Feet (2006), Futurama (2008); i, fins i tot, cantant en una cançó del DJ Paul Oakenfold (2006).

Malauradament, marxà massa aviat com per a poder aconseguir el paper de la seva vida ... descansi en pau...

dimarts 22 de desembre de 2009

MACBA PER NADAL !!!

·
Les Festes de Nadal són dates per a 'tancar-se' a casa, ben calentonets/es, envoltats de tots/es els/les que t'estimes (per tots i totes, eh? allà! tancadets/des) i afartar-nos de torrons i polvorons fins a rebentar ... què bonic és el Nadal !!!
·
Tot i això, si teniu ganes de desenganxar-vos (una estona) de la penya que estimeu i deixar de jalar una estona (bueeeeeno va!!! podeu anar amb un trosset de torró si voleu) us recomano visitar el Macba. Visitar el Macba qualsevol dia de l'any sempre és bona idea però, en aquestes dates, podeu gaudir de dues exposicions que valen molt la pena i estan a punt a punt de fer cloenda: Modernologies. Artistes contemporanis investiguen la modernitat i el modernisme (fins al 17/01) i L'Anarquia del Silenci. John Cage i l'art experimental (fins al 10/01).


MODERNOLOGIES
Aquesta exposició pretén analitzar què significà la Modernitat i/o el Modernisme (ah! però s'ha acabat?), aquell moviment sociopolític que pretenia cercar un món millor i bell per a tothom i que va arrencar amb la Revolució Francesa. A la Modernitat s'hi van lligar conceptes com industrialització, tecnologia, drets humans, secularització, desenvolupament continu ... i, sobretot, evolució i progrés... amunt, amunt i més, més, sempre més !! ... buf! així ens ha anat... molt probablement ens trobem en el col·lapse econòmic en el que es troben per tenir una fe cega amb tot els conceptes que us he anomenat. De fet, l'Holocaust nazi ja fou una mostra clara de que amb els 'valors de la modernitat' no anàvem bé.... davant d'aquest panorama emergí la Postmodernitat (però això és una altra història). A l'exposició Modernologies diferents artistes (més de 40!) de disciplines diferents plantegen reflexions sobre tots aquests conceptes i el paper que hi ha jugat l'Art.



L'ANARQUIA DEL SILENCI
John Cage (1912-1992) fou un dels creadors fonamentals del segle XX... bàsicament músic, però també filòsof, poeta i artista. Va nèixer a Los Angeles i va instal·lar-se a Nova York el 1940.
Les seves propostes van fer trontollar la música i la dansa contemporània com la teníem entesa fins llavors. L''expo' ens planteja un recorregut cronòlogic per l'obra de l'artista a partir de més de 200 obres (pintures originals, peçes sonores, escultures, pel·lícules, instal·lacions multimèdia). És l'exposició més important mai dedicada al músic des de la seva mort. La seva peça més cèlebre és: 4'33'' , aquest temps és l'estona que veiem un músic davant de la seva partitura sense fer res... allò que escoltem, aquest -suposat- silenci és la peça musical en qüestió; és a dir, el soroll del públic, l'ambient, els peus... aquesta peça/performance el 1952 significà tot un trencament!!!. Si voleu veure l'efecte en directe, aquí teniu el mateix John Cage interpretant la peça al mig del carrer. I el següent vídeo és el 4'33'' interpretat -ni més ni menys- per la BBC Symphony Orchestra, sota la direcció de Lawrence Foste.


4'33'' (per John Cage)

(per veure el vídeo cliqueu aquí)

4'33'' (BBC Symphony Orchestra)

(per veure el vídeo cliqueu aquí)