dimecres, 18 de gener de 2017

PREMIS GLOBUS D'OR 2017


Fa uns dies va tenir lloc la 74 edició del Premis Globus d'Or que atorga la Premsa Estrangera de Hollywood. I si hem d'escollir una guanyadora, sense cap mena de dubte, aquesta fou La La Land que amb 7 nominacions se les va emportar totes. Es tracta del film més premiat de la història dels Globus d'Or i hem de dir que ben merescut! un autèntica joia de film!

Una gala avorridota amenitzada pel sr. Jimmy Fallon va tenir com a fet més destacable el discurs de la sra. Meryl Streep (67 anys) en rebre el premi Cecil B. DeMille com a reconeixement a la seva carrera, una carrera amb 30 nominacions i 8 premis Globus d'Or; un discurs on li cantà la canya al Trump.

Els Premis de Cinema:
- Millor pel·lícula de comèdia o musical: LA LA LAND (del sr. Damien Chazelle, director de Whiplash)(competint amb Deadpool, Florence Foster Jenkins, 20th. Century Women i Sing Street)
- Millor pel·lícula dramàtica: MOONLIGHT (l'unic premi de 6 nominacions)
- Millor actor de comèdia o musical: RYAN GOSLING (per La La Land)(primer Globus d'Or en la carrera del sr. Gosling; competint amb Ryan Reynolds, Hugh Grant, Jonah Hill o Colin Farrell).
- Millor actriu de comèdia o musical: EMMA STONE (per La La Land)(primer Globus també per a aquesta actriu, competint amb Meryl Streep, Annette Benning, Lily Collins i Hailee Steinfeld.
- Millor actor de drama: CASEY AFFLECK (per Manchester frente al mar)(primer Globus d'Ord també per al germà de Ben Affleck; competint amb Denzel Washington, Andrew Garfield, Viggo Mortensen i Joel Edgerton).
- Millor actriu de drama: ISABELLE HUPPERT (per Elle)(competint amb Natalie Portman, Amy Adams, Jessica Chastain i Ruth Negga)
- Millor actor secundari: AARON TAYLOR-JOHNSON (per Animales Nocturnos)(premi sorpresa, competint amb Maheshala Ali, Jeff Bridges, Simon Helberg i Dev Patel)
- Millor actriu secundària: VIOLA DAVIS (per Fences)(premi esperat, competint amb Michelle Williams, Naomi Harris, Nicole Kidman i Octavia Spencer)
- Millor director: DAMIEN CHAZELLE (per La La Land)(competint amb Mel Gibson, Kenneth Lonergan i Tom Ford)
- Millor guió: DAMIEN CHAZELLE (per La La Land)(competint amb Tom Ford i Austin Wright; Barry Jenkins i Tarell Alvin McCraney; Kenneth Lonergan i Taylor Sheridan)
- Millor Banda Sonora Original: JUSTIN HURWITZ (per La La Land)(competint amb Hans Zimmer, Pharrell  Williams i Benjamin Wallfisch; Dustin O'Halloran i Hauschka; Johann Johannson i Nicholas Britell)
- Millor cançó original: CITY OF STARS de Justin Hurwitz (per La La Land)(competint amb Justin Timberlake, Ariana Grande i Stevie Wonder; Iggy Pop i Lynn Manuel Miranda
- Millor pel·lícula d'animació: ZOOTROPOLIS (competint amb Canta!, Vaiana, Trolls, Kubo y las dos cuerdas mágicas i La vida de Calabacín)
- Millor pel·lícula estrangera: ELLE (de Paul Verhoeven)(malgrat la favorita fos Toni Erdmann)

Els premis de TV:
- Millor drama: THE CROWN
- Millor serie de comèdia o musical: ATLANTA
- Millor miniserie: EL PUEBLO CONTRA O.J. SIMPSON: AMERICAN CRIME STORY
- Millor actor de sèrie dramàtica: BILLY BOB THORNTON (per Goliath)
- Millor actriu de sèrie dramàtica: CLAIRE FOY (per The Crown)
- Millor actriu de sèrie de comèdia i musical: TRACEE ELLIS ROSS (per Black-ish)
- Millor actor de sèrie de comèdia o musical: DONALD GLOVER (per Atlanta)
- Millor actriu de mini-sèrie: SARAH PAULSON (per El pueblo contra O.J.Simpson: American Crime Story)
- Millor actor de mini-sèrie:  TOM HIDDLESTON (per El infiltrado)
- Millor actor secundari de sèrie: HUGH LAURIE (per El infiltrado)
- Millor actriu secundària de sèrie: OLIVIA COLMAN (per El infiltrado)

dimarts, 17 de gener de 2017

LES CRIATURES MÒBILS DEL SR. THEO JANSEN



Segur que per les xarxes socials us heu trobat amb alguna fotografia de creacions d'aquest artista i, també, per exemple en una anunci recent de BWM. El sr. Theo Jansen -holandès, nascut l'any 1948- és un escultor cinètic. Va cursar estudis de física que deixà a meitat i es decantà per la pintura. L'any 1981 va crear una màquina que pintava i l'any 1990 va desenvolupar el projecte Animaris (animals de platja), treball amb el que s'ha popularitzat la seva obra. 


El sr. Jansen construeix l'estructura, com esquelets, d'animals que són capaços de caminar per la força del vent, el vent les fa moure. L'artista es dedica a crear vida artificial mitjançant l'ús d'algortimes genètics. Sistemes complexos per a crear artefactes aparentment senzills. El material de base de les estructures són tubs de plàstic.

Theo Jansen the most amazing sculpture2L'impacte visual d'aquestes creacions és innegable. L'efecte hipnòtic és inqüestionable. Veure-les en moviment ens fa pensar en criatures realment vives que es mouen lliurement per la platja.


Les paraules de l'artista tenen un punt, fins i tot, inquietant: "Desde 1990 he estado ocupado creando nuevas formas de vida. No con polen o semillas, estos tubos amarillos de plástico se utilizan como el material básico de esta nueva naturaleza. Puedo hacer esqueletos que son capaces de caminar con el viento, por lo que no tienen que comer. Con el tiempo, estos esqueletos sobreviven cada vez mejor a elementos tales como la tormenta y el agua y, finalmente, quiero poner estos animales en las playas a modo de rebaños, por lo que van a vivir su propia vida".


divendres, 13 de gener de 2017

CAIENT EN TEMPTACIO NETFLIX


Sí, amics i amigues, era qüestió de temps. La temptació era massa forta. Era quelcom inevitable que acabés aterrant alguna plataforma de TV a demanda a casa nostra. L'escollida ha estat Netflix (bé, també estem a Amazon Prime Video per ser Premium, però la seva oferta és ben limitada).

Des del dia de Nadal que estem en el primer mes de prova però ja estem ben enxampats, per tant, farem la renovació quan acabi la prova i Netflix serà un membre més de la família. La veritata és que poder tenir en un plis plas la gran majoria de sèries que ja vas veure i poer recuperar (com Perdidos), que tenies a meitat (com The Walking Dead) o feia temps que volies veure (com House of Cards o Breaking Bad) ... és una meravella! 

Gratament hem quedat de veure que el ventall de propostes cinematogràfiques està millor del què m'esperava (La vie d'Adele, De óxido y de hueso, Black Book, The Deep Blue Sea, The act of Killing, Pina, The man on wire o La señal...)

De moment, a nivell de sèries, hem començat amb 5 simultànies: Sense 8, El Ministerio del Tiempo, Orange is the New Black, Breaking Bad i Narcos. Però Mi lista està ben plena de: House of Cards, Sherlock, Homeland, Lovesick, The Killing, The Walking Dead, American Horror Story, Jessica Jones, Gotham, Bates Motel, Orphan Black, Sucesor Designado, Black Mirror, La Cúpula, TrollHunters, 12 Monkeys, Midnight Diner: Tokyo Stories, Misfits, Daredevil i Hannibal. Jo crec que tinc feina fins que em jubili :P

Si algú o alguna té ganes de fer la llista més gran, acceptem recomanacions!

Benvingut a casa, Netflix!

dijous, 12 de gener de 2017

DEU FAL·LACIES SOBRE ELS REFUGIATS

Fa uns mesos apareixia un article molt necessari a La Vanguardia de Domingo Marchena en el que es desmuntaven 10 tòpics -que per desgràcia són massa escoltats- contra la immigració, en general i contra els refugiats en particular. Basant-se en bona part en el llibre Refugiados de Sami Naïr les respostes poden ser una bona arma dialèctica a l'hora de desmuntar prejudicis i xenofòbies vàries:

1) Per què no solucionem primer els nostres problemes? No es tracta de donar caritat sinó de seguir la legalitat i els tractas signats que parlen de l'obligació de donar refugi per raons polítiques; com, per exemple, el Tractat de Ginebra o la Declaració Universal dels Drets Humans

2) Ja teim molt asilats. L'Estat Espanyol no va elaborar la primera llei d'asil fins al 1984, des de llavors fins ara només han tingut asil 180.580 persones... a Alemanya, només l'any 2014 van rebre protecció internacional 202.645 persones.

3) Aquesta gent només vol viure amb ajuts i sense fotre ni brot. Exacte, com els refugiats de la Guerra Espanyola del 36 que van marxar a països d'Amèrica del Sud -rebuts amb els braços oberts, per cert- per viure dels ajuts i no perquè aquí podien ser empressonats o afusellats.

4) Per què no els acullen els seus germans dels països àrabs? Certament, els 'països àrabs' rics viuene en una mena de 'sistema feudal' que no vol rebre altres 'germans' (Qatar, Kuwait...) però d'altres, com Pakistan, acull 1,5 milions d'afganesos, quan el 21% de la seva població viu amb menys d'1 euro al dia. Els 5 països que més acullen són: Turquia, Pakistan, Líban, Iran i Etiòpia (cap 'Occidental')

5) Si sou tan pijoprogres, per què no els porteu a casa vostra? Més de 3.500 persones que podrien ser titllades de 'pijoprogres' ja han fet la seva petició formal a organismes com l'Ajuntament de Barcelona o la Generalitat de Catalunya... una altra cosa és que aquesta acció pugui tenir efectes legals o polítics.

6) I els nostres aturats, què? Els fons per l'acollida de refugiats són comunitaris, provenen de la UE que cada Estat reparteix com cregui convenient (aquí mitjançant ONGs com Creu Roja, per exemple). Aquests diners no s'extreuen d'altres partides destinades a serveis socials o polítiques d'ocupació.

7) Ens envaeixen, venen a imposar-nos els seus costums. La Història no confirma aquesta hipòtesis i sempre hi hagut migracions. No hi ha cap exemple d'una nació que la seva identitat hagi canviat profundament per l'acolliment de nous ciutadans.

8) No són refugiats, sinó immigrants econòmics. I què si ho són? No hi diferència entre fugir de la fam o de la mort, de la sequera o de les bombes. 

9) No s'adapten ni s'integren. Certament, l'adaptació no es fa en un dia. Cal temps. Però la Història confirma que els hàbits de les segones generacions s'adapten a la terra d'acollida, a més, compensen el baix índex de natalitat

10) Aprenguem-ne dels britànics: aquest no és el nostre problema. Europa s'ha creat amb els valors de la solidaritat i el respecte pels drets humans i totes les nacions han necessitat en algun moment o altre 'suport i ajuda' de països veïns... i el mateix Regne Unit hauria de recordar els bombardejos durant la II Guerra Mundial.


dimecres, 11 de gener de 2017

JULIO: LA CADENA


La cadena se avergonzaba de sí misma. "Vaya, pensaba, todos me eluden y tienen razón: la gente ama la libertad y odia las cadenas".

Pasó por allí un hombre, cogió la cadena, subió a un árbol, ató los dos extremos a una sólida rama e hizo un columpio.

Ahora la cadena sirva para hacer volar por los aires a los hijos de ese hombre, y está muy contenta.

Gianni Rodari del conte  Uno para cada mes 
inclòs a Cuentos escritos a máquina (1973)