TAN SOLS UNA MEMORIA

TAN SOLS UNA MEMÒRIA

 

Què som? Tan sols una memòria

d'allò que hem posseït i vàrem perdre,

canvi constant i resignat adéu

al temps que fuig amb pas irreparable.

I sempre caminem en l'insegur,

fins quan l'amor ens dicta pensaments

d'eternitat i passa d'una boca

a l'altra en besos l'ànima exaltada.

Llavors mateix, la festa de la vida

com nau il·luminada es va allunyant,

plena de músiques que ja no són

per a nosaltres,

i la badia s'enfosqueix on, tristos, 

alcem adéus, com un infant que mira

l'estel perdut en el suburbi gris.

És aleshores que entre foscos núvols,

plens de presagi, vora el vell domàs

crepuscular, on ja comença un vent

de desesper, amb crit inacabable,

com de biaix, misteriosament,

fulgura el sol de la melancolia.

Una cançó de l'ànima, llavors,

puja innocent i sembre, pietosa, 

d'estels benignes la profunda nit

del terrenal misteri sense fons.

I màgiques figures i sentits

es van entreteixint davant dels ulls,

i cauen, ja fets música, en el cor,

que així coneix i estima el seu misteri.

Joan Vinyoli (2014:65). Poesia completa.

(imatge generada per IA)