dilluns, 31 de juliol del 2017

MIND THE GAP


La próxima vez que vayan ustedes a Londres (o la primera, si es que no han ido nunca), cuando desciendan a los andenes del metro notarán que han desaparecido los avisos de los altavoces que hasta ahora comenzaban con las palabras "ladies and gentlemen" (damas y caballeros). Transport of London, el ente encargado de controlar el sistema de transporte del gran Londres, ha decidido que esas palabras son ya de otra época. De manera que, en vez de decir cosas como "Good morning ladies and gentlemen" ahora dirán "Good morning everyone" (buenos días todos).

- "¡Querrán ustedes decir buenos días a todos y a todas!"

Por fortuna para los londinenses, la palabra "everyone" no lleva a su espalda la losa de género que últimamente lleva en español la palabra "todos" porque, si no, la habrían liado. Y la habrían liado aunque precisamente el motivo de ese cambio en los anuncios es ofrecer una "locución más neutral" para que todos se sientan bienvenidos. ¿No se siente usted bienvenido si por los altavoces oye "Hello ladies and gentlemen"? Puede que no. Pero otras persona, sí. Básicamente los miembros de los grupos lésbicos, gais, bisexuales y transexuales. El colectivo Stonewall -que debe su nombre al bar de Nueva York donde en 1969 se inició la revuelta que cambió la historia del movimiento gay- ha dicho que la decisión es acertada, una decisión que recibió hace un mes el apoyo del alcalde de la ciudad.

El director de estrategia de Transport for London puntualiza: "Hemos revisado la lengua que usamos en nuestros avisos y nos aseguraremos de que sea completamente inclusiva, para que refleje la gran diversidad de Londres". Los nuevos anuncios se irán grabando poco a poco y sustituirán paulatinamente a los anteriores, hasta que llegue un día en el que ya no quede ninguno con lo de "ladies and gentlemen".

A mí me parece bien. Barcelonés como soy, pocas cosas hay que me irriten más que entrar en un bar o una cafetería y que, a guisa de bienvenida, el camarero diga:

- Buenos días, caballero.

Sé que en Madrid y en  otras grandes ciudades españolas, ese trato es habitual, un tratamiento de cortesía, pero en Cataluña resulta muy extraño, de una formalidad notarial, y a muchos nos pone los pelos de punta. ¿"Caballero" yo? Un  poco de moderación, por favor, y póngame una Coca-cola sin hielo y sin limón.

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine 
de La Vanguardia del 30/07/17

dijous, 27 de juliol del 2017

BOMBARDEJAR LO PATI ...


Amics i amigues, Lo Pati d'Amposta, un del Centres d'Art inclòs en la Xarxa de Centres Visuals de Catalunya ha estat bombardejat! I no sabrem l'impacte d'aquest bombardeig fins que el temps ens ho faci valorar en la distància ... però hi haurà víctimes, moltes!

De moment, en tenim una de visible: el seu Director, que donant mostres irrefutables de passió, energia i autèntic motor de projectes va situar el nostre Lo Pati en un espai de referència a tota Catalunya... aquest mateix que ara surt per la porta del darrera de l'edifici abans de que el Centre que ha defensat i projectat a l'exterior quedi més malmés del que ja ho està... Cap ciutadà ni ciutadana de les Terres de l'Ebre haguéssim pogut imaginar mai que en el nostre territori podríem gaudir de tot el que ha estat programat en aquest Centre d'Art. I quan dic tot vol dir, TOT! Lo Pati dels darrers anys ha estat capaç d'engegar unes propostes culturals impecables, d'excel·lent qualitat. Propostes d'un valor incalculable tan incalculable que la classe política local no ha estat capaç de reconèixer el seu valor i ha preferit utilitzar armes polítiques per a bombardejar-lo. Ja no es tracta de miopia, es tracta de ceguesa!

Lo Pati ha estat bombardejat i aquells polítics d'Amposta que no hagin intentat fer quelcom per a evitar el bombardeig... n'és còmplice. 
Un error administratiu ha estat convertit en una bomba.

Nosaltres també som víctimes!

MR. MARTIN LANDAU

                           Resultat d'imatges de fotos martin landau
            (1928-2017)

Fa uns dies moria el sr. Martin Landau, redescobert per a molts gràcies al sr. Tim Burton i a l'encertat paper de mr. Bela Lugosi que li va donar a Ed Wood (1994). El sr. Landau, però tenia més trajectòria abans del sr. Wood...

Nascut a Nova York fou actor de televisió i cinema. La seva carrera va començar als anys '50 del segle passat i un dels papers més rellevants de llavors fou el de dolent Con la muerte en los talones (1959).

Nascut a Brooklyn, als 17 anys va treballar com a dibuixant i caricaturista en el New York Daily News, però diuen que influenciant per Charles Chaplin va decidir dedicar-se a la interpretació. Va estudiar a l'Actors Studio, coincidint amb Steve McQueen i allà va impartir classes a Jack Nicholson o Anjelica Huston. L'any 1955 va debutar a Broadway. 4 anys més tard participà en el film de Hitchcock i té un petit paper a Cleopatra (1963).

Però el seus dies de glòria i popularitat estigueren a la televisió: Després de rebutjar ser el mismíssim mr. Spock d'Star Trek, seu paper més popular fou a la sèrie de tv Misión Imposible (entre 1966 i 1973), pel que va guanyar, fins i tot, un Globus d'Or l'any 1969. Als '70 participaria en la mítica Espacio 1999, que només durà 2 temporades. Ja en el cinema, destacable és la seva presència a La Caída de la Casa Usher (1979) del sr. Roger Corman.

Resultat d'imatges de oftalmologo delitos y faltas martin landauL'any 1988 va guanyar el segon Globus d'Or pel paper secundari a Tucker: un hombre y su sueño (de Francis Ford Coppola) pel que va ser nominat, també, als Oscar. La segona nominació als Oscar fou per Delitos y Faltas (1989) de Woody Allen i el guanyaria a la tercera vegada per Ed Wood (1994) fent d'un decadent Bela Lugosi. Va participar com a secundari en films com Pinocchio (1997), Rounders (1998) o Sleepy Hollow (1999).

El nou segle va  començar amb una reducció de la presència  del sr. Landau en la gran pantalla; va participar en comptats films, entre ells: City of Ember (2008), 9 (2009), posant veu al professor Rzykruski a Frankenweenie (2012) i la seva darrera participació cinematogràfica fou a Entourage (2015).

El sr. Landau és un exemple clar d'etern secundari, i un secundari solvent, convincent i amb un estrany magnetisme. El sr. Landau desprenia magnetisme amb la seva mirada (entre inquietant i afable), amb el seu robust aspecte i el seu aire elegant de senyor.

De la seva trajectòria ens quedem, sense dubtar, amb dos perles en la seva filmografia: l'oftalmòleg de Delictes i faltes i la decadència senyorial del mestre Lugosi...

Gran, mr. Landau !!!



dimecres, 26 de juliol del 2017

FER EL CAPULLO ... COM A NOVA TENDENCIA


Resultat d'imatges de otonamaki

En aquesta societat tan accelerada i estressada que tenim ens calen fòrmules d'escapament... hi ha qui va al psicoterapeuta, hi ha qui pren drogues, hi ha qui devora sèries sense criteri, hi ha qui fa vacances, hi ha qui fa teatre i hi ha qui persegueix els festivals de cinema i música around the world... la qüestió és desconnectar de la vida diària en algun moment. Imprescindible.

Otonamaki és una tècnica japonesa que consisteix en embolicar-te amb una tela fina adoptant postura fetal, damunt d'una esterilla i mirant al sostre. Una vegada t'han convertit en un paquet es tracta d'estar en silenci durant 20 minuts...

La idea és d'una comadrona -la sra Nobuko Watanabe- que es va inspirar en la tècnica d'embolicar als  recent nascuts amb llençols ben apretadets; ho va voler aplicar a les mares que acabaven de parir per a calmar els dolors musculars i elles van reconèixer el gran alleujament que sentien.

Vinga, doncs, a fer el capullo i relax!

dimarts, 25 de juliol del 2017

INSPIRACIO


calcetines amantes librosEls contes són la seva passió i, com més breus, millor. Ja ha perdut el compte dels que porta escrits, però amb el pas del temps ni periodistes, ni editors, ni lectors, no s'han cansat  de repetir-li l'eterna pregunta: quan escriurà una novel·la?

Els contes són un joc, una guspira que ningú sap on apunta fins al final, si és que cal que vagi a algun lloc. Amb els contes pot improvisar, pot deixar-se portar per les emocions que broten entre paraula i paraula que les tecleja a l'ordinador, pot ser el primer a sorprendre's quan se li apareix el final. I quan tens pràctica, la inspiració l'assetja en cada petit detall, en cada gest d'un home gran que passeja vora el riu, en cada trapelleria d'un xiquet. Els objectes, les emocions, les casualitats... eren objecte dels seus contes. Eren.

Fa tres anys que no publica cap llibre, i l'escriptor de contes comença a témer que aquella facilitat per descobrir guspires s'hagi apagat. No recorda com va passar, ni el moment exacte, ni si era de dia o de nit. No en va ser conscient de seguida, perquè els primers mesos sense escriure'n vivia de les rendes emocionals dels contes anteriors. Després, s'autojustificava pensant que estava cansat, que necessitava un descans mental per a reemprendre, amb més força, i amb l'habitual facilitat, el seu idil·li amb els relats breus. Però no, la provisionalitat del període de descans esdevingué rutina, i l'escriptor de contes tem haver perdut la màgia. Potser per això camina amb el cap cot, mirant a terra.

De tant en tant aixeca el cap, per no ensopegar, per no topar amb un senyal posat massa al mig de la vorera, per no desviar-se i, també, encara, amb l'esperança d'enxampar un vianant que digui una frase ocurrent, que dibuixi un gest que encengui de nou la inspiració. Abaixar la mirada no és el camí perfecte per tirar endavant; però no n'hi ha, de camins perfectes, i l'esperança, de vegades, adopta formes sorprenents.

Avui, tirat enmig d'un carrer poc transitat d'un barri sense estridències, l'espera (o això ha volgut creure) un mitjó rebregat. La primera emoció que l'envaeix és de llàstima i, com que considera que ja n'anava prou servit, continua endavant. Però pocs metres després s'atura de cop, com si una musa l'hagués estirat de la camisa. Sovint caiem en la temptació de jutjar els altres segons el nostre estat d'ànim. Llàstima? Per què? Comença a fer-se preguntes, i això és bon senyal. Com ha caigut aquest mitjó a la vorera? Un cop de vent? L'entremaliadura d'un nen? Ha caigut o l'han tirat? O s'ha tirat ell mateix? Per quins motius? Algú més ha sentit pena quan l'ha vist? Quanta gent l'ha ignorat? Algú el plegarà?

Mentre es fa aquestes preguntes, ja ha plegat uns quants contes que l'esperaven ajaguts a la vorera

Jesús M. Tibau (2015:106)
No és la derrota sinó el vent

divendres, 21 de juliol del 2017

DESCOBRIR ELS REACTABLES A LO PATI


Resultat d'imatges de reactable con niñosL'any 2008 en aquesta casa parlàvem dels reactables un innovador instrument de música electrònica creat el 2003 per una equip d'investigació de la Pompeu Fabra de Barcelona (Sergi Jordà, Marcos Alonso, Martin Kaltenbrunneri Günter Geiger). Aquest 'instrument' es va fer famós al ser adquirit per Björk o Coldplay, per exemple, a l'hora de ser incorporats als espectacles. L'equip Reactable ha realitzat més de 200 presentacions i concerts a més de 30 països i ha rebut diversos premis pel seu caire innovador.

L'instrument utilitza com a  tangible una taula rodona translúcida i lluminosa que al col·locar objectes al seu damunet generen un so i al canviar de posició i moure'ls aquests sons canvien la intensitat, el to, freqüència... Aquesta interacció no té límits en tant que molts participants poden generar els seus sons simultanis amb l'altre. Es tracta doncs d'un aparell intuïtiu, tàctil i 100% col·laboratiu.

Demà dissabte a les 18:30 a Lo Pati d'Amposta s'ha organitzat un taller adreçat a pares/mare i fills/es per a interactuar amb un reactable. El dinamitzador de l'activitat serà Carles López (productor, dj i un dels membres de l'equip Reactable).

Aquesta activitat està inclosa com a activitat paral·lela dins de la Jornades Musicals de l'Ermita de la Pietat d'Ulldecona.

Una experiència familiar i musical única que no ens podem perdre!

Aquí teniu un vídeo de les possibilitats del reactable ...

dijous, 20 de juliol del 2017

'EL FINAL DEL DELTA': MISTERIÓS RÈCORD DE VISITES A CIUTADA K


Avui volia compartir una curiositat amb vosaltres. El passat 16 de maig vaig publicar una entrada sobre la greu situació en la que es troba (i es trobarà) el Delta de l'Ebre com a ecosistema. Una fotografia publicada a diversos mitjans i que corria per les xarxes socials il·lustrava el trencament -més temps del què és habitual- de la barra de la platja de Buda.

Doncs bé, aquest blog no es caracteritza per tenir un gran volum de visites, ni de comentaris. Si analitzo estadístiques ens adonem que el post més visitat des del naixement del blog és el que porta per títol: Los gays y los zurdos recuerdan mejor las caras; ja se sap que el sexe tira molt a les xarxes i el mot 'gay' sembla que porta a temptació. Aquesta entrada abans del 16/05/17 tenia el rècord de visites amb 3.209 visites. Aquest rècord ha estat dinamitat per les 20.646 visites que ha tingut fins a data d'avui el post del final del Delta... i pujant!

No hi veig explicació al fenomen, si algú té alguna idea/proposta d'explicació serà benvinguda!

Serà que el final del Delta desperta morbos apocalíptics generalitzats?


dimecres, 19 de juliol del 2017

PESCANT SERIES DE TV (24): GYPSY


Resultat d'imatges de promo gypsy naomi wattsUna de tantes crítiques que se'm pot fer, és que sovint parlo de 'coses' que no he vist... sí, mira, perquè ho 'descobreixo' i em ve de gust compartir-ho amb el món. Per a compensar, però, també parlo bastant d'allò que veig i on vaig. 

L'objectiu de pescar sèries, en gairebé el 100%, és detectar allò què em pot interessar però encara no m'hi he capbussat. Un bon exercici seria recopilar les 24 'pesques' fetes fins ara i identificar aquelles que he vist i comentar què m'han semblat (vinga, ho apunto a llista de 'possibles entrades'!).

Avui he pescat un sèrie nova de Netflix, a major glòria de la sra. Naomi Watts -ens agrada la Naomi, des del dia que el sr. Lynch la fèu patir una mica a Mulholland Drive ens agrada la Naomi-. Precisament, aquest film havia de ser una sèrie per l'ABC però fou rebutjada després de fer-ne el capítol pilot ... i el sr. Lynch la convertí en llargmetratge. I, de fet, el personatge de la sèrie que ens ocupa no està massa lluny de l'ambiguïtat i complexitat d'aquell personatge del film lynchià.

Gypsy, és la història d'una psico-terapeuta (la Naomi), aparentment amb una família feliç: marit i filla, de vida plàcida. Per com molts i moltes, la protagonista té un 'costat fosc': ser altres persones, viure altres vides a partir de tot allò que els pacients comparteixen amb ella. D'aquesta forma, la sèrie apunta cap dues fantasies que més de dos i de tres ha tingut: ser un altra persona o ser un 'voyeur' de la vida dels altres.

Aques punt de partida no amaga la intenció dels creadors de la sèrie: provocar situacions rebuscades, un punt malsanes, amanit amb unes bones dosis de sensualitat i aire sexi. De fet, el director del primer episodi és el sr. Sam Taylor-Johnson (director de les 50 ombres de Grey... qüestió que, per a mi, un gran incentiu no és, la veritat).

La crítica no l'ha deixat massa ben parada, parla d'excès de monòlegs interiors i de verborrea que pot arribar a espatllar l'acció ... però, com us deia, com dels què es tracta és de pescar: pesquem!


dimarts, 18 de juliol del 2017

ELS 4931 ESTORNUTS DEL SR. PETER FLETCHER


Resultat d'imatges de estornudo sexEl sr. Peter Fletcher des del dia 12 de juliol de 2007 que porta un registre dels estornuts que fa. Porta 10 anys comptabilitzant i descrivint (el lloc, la potència de l'estornut i el què estava fent en aquell moment) els estornuts que va tenint.

El passat 14 de juliol en va comptabilitzar 1 de nou, ja en porta: 4.931. Si entreu aquí, podeu ressseguir tots i cada un dels estornuts fins arribar al primer que el va tenir a l'oficina mentre treballava. El registre el fa mitjançant un blog, tipus diari en el que hi va entrant cada uns dels estornuts nous... un a un, fins arribar als 4931 que porta.

Sí, idea surreal i, fins i tot, absurda i gens funcional. Però té l'encant d'aquelles fites que només l'ésser humà complex (o absurd) com és pot arribar a fer.

dilluns, 17 de juliol del 2017

A CATALUNYA TENIM UN MAZINGER Z


No sé si ho sabeu però a Catalunya tenim un potent homenatge a la figura de Mazinger Z (que només si heu nascut als '70 del segle passat us despertarà un inevitable sentiment nostàlgic). La  família del Ciutadà K & co. hi va anar a finals de l'any passat. 

A la petita població de la Cabra del Camp (Alt Camp) l'any 1979, quan el robot icònic gaudia de dies de glòria, uns habitants de la població van decidir erigir-ne una estàtua. Hem de tenir en compte que en aquell moment es tractava del primer homenatge a tot el món que el personatge rebia. L'Associació Amics de Mazinger Z té només 2 anys però té el propòsit ferm de vetllar per l'estàtua i el què significa (acaben de repintar-la). El Mazinger Z de la Cabra del Camps està situat a la plaça Alfredo Garrido (cantant i autor de la lletra en castellà de la cançó de la sèrie). Aquesta estàtua és coneguda arreu del món i cada any reb 8.000 visitants.

Resultat d'imatges de mazinger z la cabra del camp 1979L'any passat l'Associació va organitzar una trobada que tenen pensat fer-la anual amb la participació de persones implicades en la sèrie i fans d'arreu del món. Un altre objectiu és aconseguir que la població s'agermani amb la de naixement del creador de la sèrie: Go Nagai.

Apart de la neteja de cara que li han donat, l'estrena d'una nova peli sobre el personatge que s'estrenarà a principis de l'any vinent provocarà una augment de peregrins cap a la Cabra del Camp.

Encara no l'heu visitat?

divendres, 14 de juliol del 2017

HOSPITALITAT DEL SR. JAUME VIDAL: CONVERTIR EL PATRIMONI EN ESPAI D'US COMUNITARI


Les torres de la Carrova i Font de Quinto es converteixen en un hotel i un centre de gestions sanitari | Amposta.infoXYZ és la convocatòria engegada des del Centre d'Arts Visuals Lo Pati, d'instal·lacions en emplaçaments singulars de les Terres de l'Ebre. L'objectiu és generar comunicació i experimentació entre la ciutadania i l'arti contemporani, és per això que els projectes pre-seleccionats són votats pels ciutadans del que surt el projecte que es durà a terme. 

El projecte escollit, a votació popular, en la convocatòria XYZ 2017 ha estat Hospitalitat del sr. Jaume Vidal. En paraules del seu autor es tracta d'un projecte d'intervenció a les torres de la Carrova i Font de Quinto (Campredó) que proposa l'experiència participativa com a eina de reflexió; concretant-se en la transformació de la primera en un hotel (#HotelCarrova) i de la segona en un punt d'atenció del CatSalut.

foto de Lo Pati.Amb aquesta acció l'artista lliga el passat històric de l'ordre Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem i les seves fortificacions del segle XIII que tenien per funció donar acollida i auxiliar als peregrins en aquestes torres a proposar una funció més actualitzada: una Hotel i un punt d'atenció de l'Institut Català de la Salut.

La proposta ens planteja una pregunta evident: ¿per què si aquestes construccions arquitectòniques són patrimoni no les podem fer servir i moltes d'elles resten tancades sense donar-los cap funcionalitat o ús?

Demà Dissabte 15/07 a les 19:30 s'inaugura Hospitalitat i estarà actiu fins al 15/08. Les instal·lacions estara obertes els divendres i els dissabtes (afegint a l'hotel les nits del 24 de juliol i el 14 d'agost). 

En el cas de l'Hotel Carrova, l''establiment hoteler' està compost d'una sola habitació amb llit i els elements bàsic per poder domir (com podeu veur a la fotografia). L'artista va crear un link per a poder reservar un nit d''hotel' a la Torres de la Carrova oferint 11 nits possibles, en el que es van esgotar les reserves en menys d'una hora  ... sí, amics i amigues, el Ciutadà K hi dormirà el 14 d'agost... no ens podíem perdre l'experiència de passar la nit en una torre medieval!

Darrera d'aquesta proposta -aparentment lúdica i divertida- hi ha un activisme molt marcat de reivindicació d'aquells serveis que en moltes poblacions petites van desapareixen. Es tracta d'una acció clarament comunitària de retornar l'ús a la ciutadania d'uns recursos arquitectònics i patrimonials massa sovint exclosos de qualsevol tipus d'ús públic.

Des d'aquí aplaudim la proposta del sr. Vidal: engrescada, innovadora i que lliga d'una forma suggerent passat i present i proposa escenaris de futur. Bravo!


dilluns, 10 de juliol del 2017

diumenge, 9 de juliol del 2017

mF2017 (7): PHANTOM BOY + LOOKING FOR INIFINITY: EL CAMINO + LA SUBSTANCIA + EL ULTIMO VERANO

Resultat d'imatges de phantom boy

Darrera jornada de mónFILMAT en la que viatjarem a Nova York, el Camino de Santiago, Cadaqués, Xina i pobles del centre d'Espanya.

  • 11:00- PHANTOM BOY (sessió infantil)(Alain Gagnol i Jean Loup Felicioli)Deliciosa pel·lícula d'animació dels directors de la valorada d'Un Gat de París. És la història d'un noi amb un poder molt especial: és capaç de convertir-se en fantasma a voluntat i no el pot veure ningú. Un ambient de cinema negre, amb gàngsters, policies... petits i petites, us encantarà!
  • 18:00 - LOOKING FOR INFINITY: EL CAMINO (Aaron C. Leaman). Un documental que ens submergeix en l'experiència de fer el Camino de Santiago. Un  viatge de 800 kilòmetres on l'aspecte més físic es barreja amb qüestions espirituals de connectar amb els altres en el Camí i, sobretot, de connectar amb un mateix. Imprescindible per als i les que heu fet el Camino algun cop. (Amb presència d'un dels protagonistes del documental)
  •  19:30 LA SUBSTÀNCIA (Lluís Galter). Film curiós en el que es combina realitat i ficció. Uns xinesos, fascinats per Cadaquès van decidir fer-ne un rèplica en el seu país. I allà la tenim, a la Xina meridional podem trobar una ciutat igual que Cadaqués. Una jove xinesa vol conèixer la Cadaqués original i vindrà a descobrir-la ... (Amb la presència del director)
  • 21:30 - EL ULTIMO VERANO (Leire Apellaniz). Documental sobre una d'aquelles activitats que desapreixen: portar cinema a la fresca analògic pels pobles... La directora ha 'seguit' a l'empresari que porta anys fent arribar aquest cinema a pobles del centre d'Espanya per a fer-nos veure, de forma nostàlgic, que aquest tipus de cinema se'n va per a no tornar mai més ... la gaudirem a l'aire lliure, no es pot veure d'una altra manera! (amb la presència de la directora)
Resultat d'imatges de el ultimo verano leire apellaniz

dissabte, 8 de juliol del 2017

mF2017 (6): CURTS 2 + LA IDEA DE UN LAGO + LA MILLOR OPCIÓ + PATERSON


Resultat d'imatges de cartel la idea de un lago


Avui a mónFILMAT fem pleno de sessions: 4!. Quatre sessions amb una oferta de 'paisatges' ben variada.

Pel matí tenim la darrera sessió de curtmetratges que l'acompanyarem amb un esmorzar. A la tarde gaudirem d'un film argentí que ens parla de 'paisatges interiors i exteriors', la memòria personal és barreja amb la memòria d'un país. El següent film ens portarà al cor del Delta amb una història d'interculturalitat i, per acabar el dia, la darrera perla del director Jim Jarmusch que ens portarà a Paterson (New Jersey).

  • 11:00- SESSIO CURTS 2: 'Nosaltres som els Altres'. Curts que, a banda del paisatges, els lliga una clara intenció social de fer-nos reflexionar amb les realitats que ens envolten: el nostre lloc al món, la interconnexió amb els altres, els fenòmens migratoris ... us convidem a esmorzar.
  • 18:00 - LA IDEA DE UN LAGO (Milagros Mumenthaler): Els records com un paisatge de la infantesa. Una excursió amb cotxe, un llac, un pare desaparegut pel règim dictatorial d'Argentina i un fill que està a punt d'arribar. Un film sentimental, delicat i de calatge.
  •  19:30 LA MILLOR OPCIÓ (Óscar Pérez): Film sobre la necessitat inevitable d'escoltar i respectar a l'Altre. Maternitats biològiques i d'acollida. Suposats 'xocs culturals' que s'acaben en donar valor a l'Altre. Amb la presència del director.
  • 21:30 - PATERSON (Jim Jarmusch): Darrera perla d'un dels directors contemporanis més valorats: el sr. Jarmusch és una autèntic autor que en aqust film ens parla de poesia quotidiana i de paisatges: paisatge de Paterson-New Jersey i paisatge vital d'un conductor de bus poeta. Un autèntic poema visual

Resultat d'imatges de cartel la millor opció oscar perez

divendres, 7 de juliol del 2017

mF2017 (6): PER QUE XILE?/ UN LADRILLO PA LA HISTORIA + LA CAZADORA DEL AGUILA + EL MERAVELLOS REGNE DEL PAPA ALAEV



Avui divendres, a mónFILMAT, us proposem una escapada cinematogràfica a 4 països ben diferents: Xile, Cuba, Mongòlia i Tadjikistan.



Un recull de 4 documentals (2 llargs i 2 curts) on el paisatge és un tret diferencial i el convidar-nos a la reflexió, n'és un altre.



  • 18:00- 'PER QUE XILE?' (d'Eva Mascarell) i 'UN LADRILLO PA LA HISTORIA' (de Sofia Cabanes). Aquestes dues rapitenques, per motius diferents, van anar a parar a Xile i Cuba, respectivament. De les seves experiències han realitzat els curtmetratges que veurem avui. Amb la presència de les seves directores.

  • 19:30- LA CAZADORA DEL ÁGUILA (d'Otto Bell). Preciós documental sobre la lluita d'una nena de només 13 anys per ser reconeguda com a caçadora amb àguila igual que el seu pare i el seu avi. Una tradició mil·lenària en aquest poble de Mongòlia, només realitzada pels homes ...fins ara.
  • 22:00- 'EL MERAVELLOS REGNE DE PAPA ALAEV' (de Noam Pinchas i Tal Barda): Esperpèntic documental musical sobre la història dels anomenats Jackson 5 del Tadjikistan: una família liderada pel patriarca el sr. Allo Alaev (projecció a l'exterior de l'oficina de Turisme d'Amposta)

Resultat d'imatges de cartel la cazadora de aguilas


dijous, 6 de juliol del 2017

mF2017 (5): GRAFFITI + SAFARI + mónANIMAT (amb SOPAR)


Reprenem l'activitat a mónFILMAT després del primer cap de setmana d'inauguració. A partir d'avui comença l'activitat forta del Festival fins al diumenge.


Avui tenim 3 sessions interessants (totes a Lo Pati) i encetarem l'espaiDEBAT: una zona habilitada per a que sigui un punt de contacte entre els convidats (directors o membres de l'equip) i el públic per a poder debatre sobre el film que acabem de veure. 




  • 18:00- GRAFFITI (de Lluís Quilez): Un migmetratge filmat a la ciutat apocal·líptica de Txernòbil només podia explicar-nos una història de supervivència, devastació i 'últims dies'; una història on el paisatge és un personatge més. Preseleccionat per als Oscar i nominat als Goya comptarem amb la presència del director per a presentar-lo i parlar-ne.
  • 19:30 - SAFARI (Ulrich Seidl): Un dels plats 'forts' de mónFILMAT 2017. Aquest director austíac no deixa mai indiferent i aquest documental no és l'excepció. Film contundent, fred i analític per a parlar-nos de discursos neocolonialistes encara massa vigents i de l'inexplicable activitat 'de matar per plaer'. Famílies europees que van a Àfrica a caçar com a mostra clara de dominació i poder. Posteriorment, a espaiDEBAT comptarem amb la presència d'Aida Diao Dia (de l'Assoc. de Dones Senegaleses de Salou) i José Luís Rodríguez (de l'ONGD Cooperació Activa) per parlar-nos d'aquests discursos neocolonialistes.
  •  21:30  - mónANIMAT: Selecció de 7 curtmetratges d'animació, projectats a l'aire lliure (a la plaça de Lo Pati) i amb la possibilitat de poder sopar foodtruck mentres mirem la projecció. Entre els curtmetratges escollits el darrer curtmetratge d'animació guanyador de Goya: Decorado, d'Alberto Vázquez.



dimarts, 4 de juliol del 2017

CREA AMB LES BANDES DE LA XIX TROBADA DE BANDES JUVENILS DE LA FILHA


9  bandes foren les convidades a les XIX Trobada de Bandes Juvenils de Catalunya-Ciutat d’Amposta organitzada per la Unió Filharmònica d’Amposta i la família esbojarrada de CREA -Peret de Ribera, Laura Montsianelli, la Mari, Paco Cifuentes, Pep Gil, l’Àvia Pepita i Dani el Cani- va visitar a cadacuna d’elles durant un assaig per a conèixer-los de ben a prop. Més d’un director va lamentar la nostra visita però ho van dissimular molt bé.
Aquests vídeos foren projectat durant la Trobada de Bandes com a presentació de la banda participant. Aquí us els deixem tots.
Moltes gràcies a la Unió Filharmònica d’Amposta per fer-nos confiança i a totes les bandes que van col·laborar amb nosaltres posant-hi bon humor.
Banda de l’Escola de Música de la Unió Filharmònica d’Amposta
Escola de Música Germans Arasa ‘Los Flarets’ de Santa Bàrbara
Banda de l’Escola de Música de l’Agrupació Musical Senienca
Banda de l’Escola de Música de la Societat Musical Espiga d’Or de Deltebre i la de la Unió Musical de Masdenverge
Banda de l’Escola de Música de l’Associació Musical Filharmònica Rossellana
Banda de l’Escola de Música ‘Sant Llorenç’ de La Galera
Conjunt Instrumental de l’Escola de Música Manel Martínez i Solà de Jesús
Banda de l’Escola de Música de la Lira Ampostina
Banda Juvenil de la EMMA- Escola Municipal d’Alcanar:

dilluns, 3 de juliol del 2017

JUST WATER DEL SR. PABLO GENOVES


Al sr. Pablo Genovés ja el vam descobrir al febrer de 2015 en aquesta casa. Imatges digitals que impactaven pel contrast entre natura/cultura. Fa uns mesos l'artistava ser escollit per il·lustrar la Catedral de Sant Pau de Londres. Es tractava de crear 4 fotografies específiques per a l'espai dins del progorama Just Water, al voltant de de la importància de l'aigua. 

L'obra del sr. Genovés porta per títol TIDES, i en ella veiem com la naturalesa xoca contra l'arquitectura. Aigua que envaeix l'espai de forma violenta, transmeten una imatge entre onírica i caòtica. 


diumenge, 2 de juliol del 2017

mF2017 (4): SESSIO CURTS 1 + KINO TARRAGONIK 2017


Tercer dia de mónFILMAT 2017 i avui us oferim: Sessió de Curts 1: 'Delictes i Faltes' i Projecció de curts resultants del Kino Tarragonik 2017.

En aquesta edició de mF la convocatòria de curtmetratges feta a la plataforma festhome hem rebut 302 curts dels que n'hem seleccionat 17, i aquests han estat agrupats per temàtiques. Avui tindrem el primer bloc amb 5 curts -amb el títol 'Delictes i Faltes'- que, a banda de que el paisatge té un pes important, tots ells giren al voltant d'accions delictives o poc ètiques: persecucions, xantatges i assassinats. Podrem veure: Parque (Mateo Garlo), A prueba (Pablo L. de Aramburu), eXit de José Luís Velázquez, Uroboros de Mercedes González i Polo de Charlie García Villalba.


Avui també gaudirem dels fruits que han donat la segona edició del Kino Tarragonik, el projecte audiovisual col·laboratiu en el que una trentena de persones (amateurs o professionals) que no es coneixen prèviament i vingudes de qualsevol part del món han de ser capaçes de crear un curtmetratge en 54 hores, tot convivint en la residència de Balada. Aquesta tarda podrem veure què n'ha sortit de l'experiència.


SESSIO CURTMETRATGES 1: 'DELICTES I FALTES' - 18:00
SESSIO CURTS KINO TARRAGONIK 2017  - 19:30



dissabte, 1 de juliol del 2017

mF2017 (3): DINS LA FOSCA I TOMAS SIMON A LA FILHA D'AMPOSTA


Resultat d'imatges de cartell dins la foscaAvui a mónFILMAT us proposem un viatge al poble abandonat de Marmellar (Baix Penedès) i al segle XIX. Dins la fosca és el curtmetratge de Joaquim Sicart que podreu veure avui a les 19:30 a l'Auditori de la Unió Filharmònica d'Amposta.

Aprofitant el centenari d'aquesta entitat musical hem volgut presentar el curtmetratge a casa seva ja que uns dels músics més il·lustres: el compositor Tomàs Simón Plaza és el responsalbe de la BSO del curt. Tenint en compte que Dins la Fosca no té gairebé diàleg les peces musicals són el mitjà de comunicació de les emocions durant el metratge. La BSO va ser intepretada i enregistrada per la Orquestra Simfònica de les Terres de l'Ebre.

Un poble abandonat en una Catalunya rural del segle XIX: un passat en el qual, per a la població, les creences i les pors són molt poderoses. De gènere fantàstic el curtmetratge ens proposa una immersió en la màgia i la fantasia.

La projecció estarà acompanyada de la presentació del seu director i, tenint en compte, el gran que la música hi té hem volgut amenitzar la presentació amb una petita audició del mateix Tomàs Simón (piano) i Jesús Folch (flauta).

Deixeu-vos portar per la màgia de Dins la Fosca.