SR. STEVE McCURRY

·

Aquesta fotografia és tota una icona fotogràfica del segle passat: una jove refugiada afgana d'ulls verds. 'La noia afgana' -que és com es diu la fotografia- la fèu el fotoperiodista Steve McCurry.

·

El sr. McCurry va nèixer a Filadèlfia el 1950. Va estudiar i es va graduar Cum Laude en la Universitat Estatal de les Arts i Arquitectura de Pensilvània. Va trobar feina en un diari i marxà com a reporter a l'Índia...

·

El 1979, el sr. McCurry va creuar la frontera entre Pakistan i Afganistan disfressat d'afgà a la recerca de bones fotografies... ell sabia que estava posant la seva vida en perill, l'exèrcit rus estava envaint el segon país, però aquelles primeres fotografies significaren el despegament en el reconeixement d'aquest fotògraf: va guanyar el premi Medalla d'or de Robert Capa i se li van obrir les portes de publicacions com The New York Times o Time. Només un any després -1980- s'entrevista amb Bob Gilka, director de fotografia de National Geographic i li realitza el primer encàrrec. En les pàgines d'aquesta publicació, el 1984, és on veiem impressa, per primer cop, la fotografia més coneguda del sr. McCurry: la nena refugiada afgana fotografiada en un camp de refugiats pakistanès...la imatge va donar la volta al món i comportà la popularitat del fotògraf.

·

·

Des de 1986 forma part de la prestigiosa agència Magnum. Ha estat en molts conflictes bèlics mostrant-nos el què allà succeïa: guerra d'Iran/Irak, Beirut, Cambotja, Filipines, la Guerra del Golf... Després de les múltiples visites que n'ha fet, fotografiant el més dur que una persona pot veure en aquest món, el vincle que té amb Àsia -explicat per ell mateix- és immens. En el 2000 va crear la fundació ImagineAsia per a ajudar a Afganistan tot oferint material escolar i mèdic.

·

Un cop deixat el reportatge bèlic, s'ha especialitzat en fotografiar aquell l'immens territori asiàtic, impressionat per la varietat que ofereix: Índia, Tíbet, Afganistan, Birmània, espais desèrtics, l'Himalaia,... La força i la intensitat dels seus colors el caracteritzen; els seus continguts, quasi pictòrics, són la seva senyal d'identitat.

·

·

En el 2001, 17 anys després, el sr. McCurry tornà a Pakistan per a trobar a aquella nena afgana i ho aconseguí, es deia Sharbat Gula i vivia en un altre camp de refugiats... però aquesta és una altra història que algun dia explicarem...

·

Aquest any s'ha editat Steve McCurry: The Iconic Photographs (2010, editorial Phaidon), un llibre en edició limitada que ens mostra els seus millors treballs en 200 fotografies. Un llibre espectacular per a conèixer el bo i millor d'aquest gran fotògraf.

·

·

"En el Retrato espero el momento en el que la persona se halla desprevenida, cuando afloran en su cara la esencia de su alma y de sus experiencias.... Si encuentro a la persona o el tema oportuno, en ocasiones regreso una, dos, o hasta media docena de veces, siempre esperando el instante justo. A diferencia del escritor, en mi trabajo, una vez que tengo hecha las maletas, ya no existe otra oportunidad para un nuevo esbozo. O tengo la foto o no. Esto es lo que guía y obsesiona al fotógrafo profesional, el ahora o nunca. Para mí, los retratos de este libro transmiten un deseo de relación humana, un deseo tan fuerte que gente que sabe que no me volverá a ver nunca más se abre a la cámara, esperando que alguien lo observe al otro lado, alguien que ria o sufra con ella." (Steve McCurry, 2010)

·
·