CADA VEGADA QUE TENIA OCASIO

Cada vegada que en tenia l’ocasió, en Tengo preguntava a la gent que coneixia a partir de quina edat es pot conservar el primer record. La majoria deia que era a partir dels quatre o cinc anys, o a partir dels tres, com a molt d’hora; no hi havia ni un sol cas de record més antic. Això passa perquè no és com a mínim fins als tres anys que els nens tenen prou enteniment per observar els fets que passen al seu voltant i ser-ne conscients. Tot el que els passa en els estadis anteriors ho veuen com una mena de caos impossible de desxifrar. Per a ells, el món és una mena de pasta informe i relliscosa, sense cap estructura, que no es pot agafar per enlloc i no deixa records al cervell, sinó que passa volant per davant de la finestra

Haruki Murakami (2009:25)

1Q84. Llibre 1