Cada
vegada que en tenia l’ocasió, en Tengo preguntava a la gent que coneixia a
partir de quina edat es pot conservar el primer record. La majoria deia que era
a partir dels quatre o cinc anys, o a partir dels tres, com a molt d’hora; no
hi havia ni un sol cas de record més antic. Això passa perquè no és com a mínim
fins als tres anys que els nens tenen prou enteniment per observar els fets que
passen al seu voltant i ser-ne conscients. Tot el que els passa en els estadis
anteriors ho veuen com una mena de caos impossible de desxifrar. Per a ells, el
món és una mena de pasta informe i relliscosa, sense cap estructura, que no es
pot agafar per enlloc i no deixa records al cervell, sinó que passa volant per
davant de la finestra
Haruki
Murakami (2009:25)
1Q84. Llibre 1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada