UN DIOS SALVAJE (2011)
Basat en la reconeguda obra de Yasmina Reza aquest film
és un clar exemple de com un director amb capacitat d’autor pot imprimir el seu
segell, la seva personalitat en un guió alié. Això és el que ha estat capaç de
fer el sr. Roman Polanski en la seva darrera peli. Amb un bon material literari
de partida i unes interpretacions excel·lents (el quartet
Winslet-Waltz-Reilly-Foster) aquest director ha estat capaç d’aportar el seu
ambient claustrofòbic (l’acció succeeix en un únic espai), la seva ironia i
mala baba a una història (en alguns punts) delirant. Envoltori d'aparença simple que amaga més complexitat de la que sembla. El que comença sent una
conversa amable acaba desembocant en una explosió de retrets, paraules
grolleres i una ocasió perfecta per a que el sr. Polanski bombardegi la classe
mitjana-alta. Sorprenent, delirant, impactant i trepidant. Perfecta!LOS CHICOS ESTAN BIEN (2010)
Veure a Julianne Moore i Annette Bening com a parella
homosexual i amb fills tenia un cert atractiu i si la història anava de com els fills
contacten amb el seu pare biològic i com afecta això en aquest sistema familiar
encara en tenia més. El que comença sent un plantejament original es va
desinflant al llarg del metratge per acabar sent un film d’allò més
convencional. Tot i això, les escenes valentes i d’alt voltatge entre el Ruffalo
i la Moore tenen la seva gràcia. Bones interpretacions i bona factura però li
falta bogeria...
MISION IMPOSIBLE 4: PROTOCOLO FANTASMA
(2011)
El sr. Tom Cruise continua apostant per aquesta saga,
interpretant, per quarta vegada a Ethan Hunt i sent un dels productors. Aquest
cop l’ha dirigit Brad Bird (director de Los Increíbles i Ratatouille per a Pixar),
però el film té tan poca personalitat que l’hagués pogut dirigir qualsevol amb
un bon pols per a l’acció. El ritme no està malament, la història és prou
atractiva, hi ha alguna escena interessantment resolta com la del vodevil entre
contactes reals i ficticis a l’hotel i el sr. Cruise està molt guapo... però el
film no aconsegueix l’impacte i fascinació que aconseguí el mestre Brian de
Palma en la primera part. Entretinguda i poc més...LA OLA (2008)
Aquest és d’aquells films d’alt valor pedagògic, que s’hauria
de ‘passar’ a molts instituts per a fer-los evident la facilitat amb la que es
pot manipular i dirigir a la població si es sap ‘tocar’ les tecles adequades.
Un professor d’institut vol tractar el tema del governs dictatorials i proposa
als seus alumnes l’exercici de ‘crear’ un grup que s’ha d’erigir com a superior
a la resta de membres de la comunitat educativa... la qüestió és que els alumnes
s’ho creuen tant tant que el règim dictatorial es torna realitat amb el
conseqüent càrrec de consciència i responsabilitat del professor que ha tingut
la brillant idea. La idea és molt potent però el film del sr.Dennis Gansel té
un excessiu aire de telefilm. Llàstima!
Valoració: bé
THE GIRLFRIEND EXPERIENCE (2009)
El sr. Steve Soderebergh és una màquina de fer films,
potser no li podem atribuir un veu suficientment clara com a a autor/director
però és funcional en cada un dels projectes que ha emprés (una mica de por ens fa el tràiler de seu nou fim: Indomable). Des de la primera i
senzilla Sexo, mentiras y cintas de vídeo; als divertiments de l’Ocean’s Eleven;
a les més artístiques a El Halcón Inglés, Kafka o El buen alemán; o al compromís del
díptic Che. Faci el que faci el sr. Soderbergh és un realitzador eficaç. Aquesta
que ens ocupa és potser una de les més rares: agafar una renombrada actriu porno (Sasha
Grey) que no havia fet mai cap film que no fos cinema per a adults i oferir-li
el paper absolut del film tot interpretant una noia de companyia per a homes de
classe alta que busquen més que una relació sexual, volen el més semblant a una
novia... però pagant. Llàstima que l’experiment és una pèl erràtic i dubitatiu,
la srta. Grey realitza una interpretació encertada però al film li manca
solidesa.
Valoració: suficient
THE TROLLS HUNTER (2010)
Aquest és un film inclòs en el gènere dels mockumentaries,
és a dir, un film amb falsa aparença de documental; tenint en compte que la història és sobre uns
caçadors de trolls que n’acaben trobant... és evident que és un fals
documental. Com a la Bruja de Blair dos joves amb un càmera a les espatlles
s’introdueixen al bosc per a seguir l’activitat d’un caçador de trolls, ja us
podeu imaginar el que veurem: càmera que es mou, rostres desenfocats, foscor,
crits... i l’aparició de trolls: enormes, gegants i, francament, mal fets.
Però, tot i aquestes mancances tècniques, el film té el seu encant.
Valoració: suficient
THE CENTIPEDE HUMAN (2009)
Aquesta és la pel·lícula més malsana i tremenda que he
vist des de fa molt temps. Imagineu-vos que un científic grillat té la idea de unir
3 persones com si fos un cent-peus humà, és a dir, l’anus del primer cosit a la
boca del segon i l’anus d’aquest cosit a la boca del tercer... només
d'imaginar-ho ja provoca repulsió, no? Doncs en el film es posa a la pràctica i
2 noies i un noi escollits a l’atzar protagonitzen aquest experiment macabre. L’espectador assisteix al despertar d’aquesta criatura després de l’operació
que els ha unit i al seu dolor, a la seva dificultat de moviment, a la seva
desesperació... però, sobretot, al dolor, l’immens dolor d’aquestes víctimes
d’una irracionalitat malaltissa. Amb punt de contacte amb La piel que habito és
mil vegades més incòmoda, desagradable i perversa. Llàstima que tot plegat
tingui un accent tan de sèrie B. Tremenda!
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.bmp)
.jpg)
