Porque hay cosas que nunca se olvidan, aquest és el títol del curtmetratge que té el rècord Guinness al curt que més premis ha rebut. N'ha guanyat, de moment, 300 !!!El director és el sr. Lucas Figueroa, un argentí de Buenos Aires, de pares gallecs, de 32 anys, que ara resideix a Madrid, amb estudis de música i cinema i una hiperactivitat galopant!!. Un dia va decidir deixar-se portar per allò que l'apassiona: el cinema. A força d'amics, de temps, de ganes i bones idees està aconseguint obrir-se camí. De moment, només ha filmat 3 curts, l'anomenada Trilogia de la Muerte: Con que 24.. (¡ouch!) (2005), Boletos por favor (2006) i el darrer: Porque hay cosas que nunca se olvidan (2008), amb el que s'ha fet popular. En ells ha fet de director, d'escriptor, d'editor, de compositor... el que calgui!
Porque hay cosas que nunca se olvidan explica la història d'un venjança infantil amb tocs autobiogràfics, sembla ser que una veina del Lucas Figueroa nen -massa sovint- els punxava la pilota quan jugaven al carrer... ara, s'ha venjat!. El protagonista del curt és el capità de la selecció italiana de futbol, Fabio Cannavaro i el director es va plantar davant mateix de la porta de casa seva fins que va aconseguir la seva participació. 
Fou gravada en un poble de Segovia i en italià (per a donar-li un aire de peli de la mafia i de vendetta). “Cada uno de los planos está retocado. El cien por cien de los cielos, por ejemplo, es falso”, afirma el director; hi han deixat una inversió astronòmica amb la que haguessin pogut filmar -perfectament- un llargmetratge independent.
Fou gravada en un poble de Segovia i en italià (per a donar-li un aire de peli de la mafia i de vendetta). “Cada uno de los planos está retocado. El cien por cien de los cielos, por ejemplo, es falso”, afirma el director; hi han deixat una inversió astronòmica amb la que haguessin pogut filmar -perfectament- un llargmetratge independent. Tenint en compte que no hi ha sortida comercial per als curtmetratges, bàsicament aquests són vistos en festivals. El sr. Figueroa va veure com les dues primeres parts de la seva trilogia sumaven 70 premis en diferents festivals del món... i ell, que és molt voluntariós (i ambiciós) va pensar que ho podien superar: “Hay una cifra curiosa: el corto fue premiado en los 50 primeros festivales a los que lo presentamos, y me pareció que aquello no era muy normal… A partir de ahí decidí que todo el dinero que ganase lo iba a reinvertir en seguir presentándolo a más certámenes”. Van idear un pla estratègic per aconseguir la fita: van estar un any enviant còpies en 5 idiomes del curt i la resposta fou l'interés de 500 festivals. El resultat? el curt ha conquerit els principals festivals del món: Nova York, Tòquio, Donostia, Málaga, Sitges, Berlín,... arribant als 300 premis!!
· Un bon producte i molta (moltíssima) feina de marketing ben feta ha aconseguit que el sr. Figueroa es trobi llegint propostes de guió (a raó d'un al dia) que li envien dels EEUU i és qüestió de temps que realitzi el seu primer llargmetratge.
El resum de tot plegat és que 'quién la sigue la consigue': "Soy muy concienzudo. Creo que las cosas se consiguen si le pones ganas y una dosis de locura”.
Aquí teniu el curtmetratge més premiat del món:
Les fotografies han estat agafades de la web del curt: http://www.porquehaycosasquenuncaseolvidan.com/
