DARTH VADER E HIJO ( IV )

Jeffrey Brown (2011) Darth Vader e Hijo

ESTOY SIN SERIE

Lugar: RER B (París, llegando al aeropuerto de Orly).

Día y hora: 16 de marzo del 2015, 18:10.

- Estoy acabando la tercera de House of Cards, enganchado a The Good Wife, negando ver Nashville y Girls y esperando a empezar Game of Thrones -ya sé que voy tarde- ¿Y vosotros?.

- Pues ya he acabado todo Smash y Treme, esperando ver la nueva de American Horror Story y total, total, totalmente enganchado a Empire, aunque no pillo la mitad de referencias y la música me cansa un poco. ¿Y tú, Daniel?

- ¿Yo? Pues mirad, ahora estoy sin serie.

- ¿Cómo puede ser?

- Pues no lo sé. Acabé The West Wing, The Honorable Woman y Broadchurch e intenté engancharme a algo nuevo pero no he conseguido que nada me guste. Me di cuenta de que debía buscar algo rápido en Yomvi cuando me descubrí viendo Big Bang, temporadas de Will & Grace y el último capítulo de A dos metros bajo tierra en formato loop. Pero ahora estoy en sequía audiovisual y no acabo de encontrar nada. True Detective me dormía, Togetherness me parece pretenciosa y Looking me hace sentir viejo.

- Daniel, para ser un analista de tendencias creo que te gas quedado un poco obsoleto. ¿Sin serie? Cómo se puede ir por la vida sin serie. Es algo impensable, inconcebible. Levantarse un domingo sin ganas de hacer nada, apalancarse delante de cualquier pantalla de casa y meterse por vena doce capítulos seguidos de una serie. Eso es lo que busca Yomvi y Wuaki cuando cuelga temporadas completas de series. Lo que los americanos llaman "binge watching" que, traducido, sería algo como glotonería audiovisual.

- Totalmente de acuerdo. Yo a veces me pongo delante de la tele y me zampo de golpe ocho o nueve capítulos de cuarenta minutos y aprovecho los veinte restantes de cada hora para ir al lavabo, cocinar algo o limpiar los cacharros. Las series están mucho más conectadas con lo que pasa en el mundo y son grandes reflejos de lo contemporáneo: fragmentando, sin fin aparente, con mensaje encubierto y con fecha de caducidad casi inmediata.

- Pues chicos, yo estoy sin serie. ¿Es normal?

Daniel Córdoba-Mendiola a El Cazador 

de El Magazine de La Vanguardia del 29/03/15

SRA. VIRNA LISI

(1936-2014)

Fa uns mesos moria la sra. Virna Lisi una de les actrius més populars del cinema italià. Potser la sr. Lisi no tenia la vistositat i voluptuositat d'altres companyes del gremi com la Lollobrigida, la Cardinale o la Loren i la seva melena rossa no hi ajudava a donar el perfil d'actriu 'típicament italiana' però fou una de les actrius més talentoses de la seva generació.

La sra. Lisi va nèixer amb el nom de Virna Pieralisi a la ciutat d'Ancona però ben aviat la seva família aniria a viure a Roma i als 16 anys ja debutava en una producció cinematogràfica, el musical "... e Napoli canta...", es tractava d'un film de baix pressupost com d'altres que fèu en els seus inicis i gairebé sempre en rols secundaris. Cinc anys després aconseguiria el seu primer paper protagonista a La mujer del día (1957) ... a partir d'aquí la seva trajectòria professional no es va aturar, incloent televisió, teatre i cinema, on participaria en més d'un centenar de rodatges. 

Va participar en films europeus de principis dels '60 com Rómulo y Remo (1961), Eva (1962) o Casanova 70 (1965) fins a creuar l'Atlàntic i debutà a Hollywood amb Como matar a la propia esposa (1965) amb Jack Lemmon com a company masculí. Malgrat haver participat en diverses produccions USA no es pot dir que la sra. Lisi triomfés als EEUU i va alternar durant la seva participació en films d'allà amb films d'aquí (Europa) sempre tenint el seu espectacular físic com a punt central de la seva interpretació, malgrat que ella intentés desvincular-se. De fet, molts crítics parlen d'ella com la Monroe italiana pels intents de la italiana per desfer-se de l'etiqueta de sex symbol, a l'igual que ho intentà la Monroe al final de la seva carrera.

Malgrat la innegable rellevància en el món del cinema, no seria fins al 1994, -quan ja tenia 58 anys- que aconseguí el reconeixement amb premis gràcies al paper de Caterina de Medici realitzat a La Reina Margot (de Patrice Chereau) que li proporcionaria el premi a millor actriu al Festival de Cannes i en el premi César.

La sra. Lisi no va deixar de treballar i en els darrers 10 anys es va centrar en el mitjà televisiu participant en diferents projectes. Com ho fèu Lauren Bacall, la sra. Virna Lisi no pergué ni un punt de bellesa per anys que complís...

CARTELLS DE PELIS D'OSCAR LEGOLITZADES

Suposo que com aquest any podia haver estat el seu any en els passats premis Oscar, els de Lego van portar els cartells de les pelis nominades a millor film al món Lego, 'legolitzant-les'. 

Simpàtica la idea!

NO COMIERON PERDICES

Este lunes se cumplirán veinticinco años del estreno de una de las operaciones de almibarado más importantes de la historia del cine. Se trata de Pretty Woman, la película protagonizada por Richard Gere y Julia Roberts, éxito de taquilla de primera magnitud y que luego, a lo largo de este cuarto de siglo, se ha convertido en una de las que más veces se han pasado y vuelto a pasar por la tele. Distinción que comparte con Cuando Harry encontró a Sally y Oficial y caballero, otras que tal.

¿En qué consistió la operación de almibarado? Pues en coger un guión original y convertirlo en un filme no apto para diabéticos. En el original, ella -Vivian, Julia Roberts- es una puta, y él -Edward, Richard Gere-, un millonetis. Hastaahí todo igual. Pero ella no es la bondad personificada sino maleducada, malhablada y una drogata que se gasta en crack lo que gana. Él no es un príncipe azul sino un tipo tan maleducado y malhablado como ella, y ni por asomo acaba enamorado como en la película. Detalle importante: no bebe porque es un alcohólico con el hígado hecho papilla. El título original tampoc era Pretty Woman (mujer bonita) sino el lacerante 3.000, que es la cantidad de dólares que le paga por estar con él la semana que pasa en Los Ángeles. Lo de la cifra también fue retocado. En principio el acuerdo era que le pagará 2.000 dólares, pero añadía mil más si no tomaba crack durante los días que estarían juntos.

Hasta seis veces reescribieron el guión, porque a los productores nunca les parecía suficientemente suave. Al final, el autor de la idea original, J.F. Lawton, se hartó y se largó -o lo despidieron- y pusieron a otro para que fuese echando más y más azúcar a la historia. Lo del final es despampanante. En el original, nade de fueron felices y comieron perdices. Él se mete en una limusina que le llevará al aeropuerto a coger un avión hacia Nueva York, para volver con su novia. Aprovechando que le queda de camino, la deja en la calle para que siga con su oficio de siempre. Como ella se mosquea porque tiene que devolverle el abrigo de pieles que él le había dejado (era alquilado y hay que devolverlo), el ricacho abre la puerta del vehículo, la echa fuera y es entonces cuando, con ella en la cuenta, le tira los 3.000 dólares pactados. 

Feliz veinticinco cumpleaños a todos los fans de Pretty Woman. Y como sin lugar a dudas estos días la pasarán por un canal u otro, si la miran, piensen lo que pudo haber sido y no fue.

Quim Monzó, a Seré Breve 

del Magazine 

de La Vanguardia del 22/03/15

'EN CONSTRUCCIO' D'AMPOSTA RADIO- #PROGRAMA 4

MURIERON POR ENCIMA DE SUS POSIBILIDADES A LO PATI

Dissabte a les 20:00, i com a cloenda del Festival Strobe (Amposta), tindrà lloc la pre-estrena del darrer film del sr. Isaki Lacuesta: Murieron por encima de sus posibilidades, títol curiós que insinua la ironia i la crítica que ens planteja el film. De fet, el leitmotiv de l'Strobe ha estat, precisament, l'humor absurd i la pel·lícula ofereix un bon punt i final a aquest Festival.

El sr. Lacuesta -per si no el coneixeu- és un director i guionista de Girona format en Comunicació Audiovisual per la UAB i Màster de Documental de Creació per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment, està com a docent en aquestes dues universitats i a la Universitat de Girona i col·labora en diversos mitjans escrivint sobre cinema, música i literatura... i quan té un ratet  'fa pelis'.

El sr. Lacuesta porta fent curtmetratges des del 2000, en porta una vintena i en el 2002 va debutar en el llarg amb Cravan vs. Cravan, un docu-ficció retro que és un bon exemple de l'estil del sr. Lacuesta: barrejar realitat i ficció, oferint-nos veritats disfressades de mentida o mentides que semblen veritats. 

Amb el següent film -La leyenda del tiempo (2006)- aconseguí cert ressó amb una història que barreja la figura de Camarón amb el desig d'una jove japonesa de voler cantar flamenc. Però el reconeixement més rellevant l'aconseguí amb l'estrena de Los Pasos Dobles (2011) film al voltant de l'obra del pintor Miquel Barceló que s'endugué la Conxa d'Or en el Festival de Donostia. L'any 2012 la Generalitat li concedí el Premi Nacional de Cinema.

L'obra del sr. Lacuesta no ha estat caracteritzada fins ara, precisament, per l'humor... per això ha sorprés la seva nova producció: Murieron por encima de sus posibilidades, un film d'humor esbojarrat però farcit de crítica a la situació econòmica actual. Un dels films més corals que es recorda, amb la presència de: Carmen Machi, jose Coronado, Emma Suarez, JulianVillagran, Sergi Lopez, Albert Pla, Eduard Fernandez, Jose Maria Pou, Luis TOsar, Raul Arevalo, Imanol Arias, Jordi Vilches, Angela Molina, Barbara Lennie, Ariadna Gil, jose Sacristan o Alex Brendemuhl.

  

La podrem gaudir, amb la presència del director, dissabte a les 20:00 a Lo Pati.

FIREBOX.COM PER A FREAKIS D'STAR WARS

Descobrim una d'aquells llocs webs freakis, freakis. Es tracta de Firebox.com, una botiga on-line amb infinitats d'objectes de regals originals i gadgets del tot inverosímils. Podeu trobar des d'accessoris per a la cuina, com despertadors, llibres  o peces de roba ... però ens ha cridat l'atenció els objectes quotidians homenatge a la saga Star Wars. 

Des dels 'palillos xinos' en forma d'espasa làser a la capsa de galetes del sr. Darth Vader, passant pel kit de ganivets simulant les naus X-wing, una meravella per al col·leccionista més malalt i amb preus no excessivament cars.

Vinga, va! que d'aquí poc és el meu aniversari!

EL RETORN DE TWIN PEAKS

Tot i que la notícia va aparèixer als mitjans a finals de l'any passat, es van afegint nous detalls del retorn d'una de les sèries de referències de la televisió: Twin Peaks. La sèrie del sr. David Lynch i el sr. Mark Frost no va deixar indiferent als anys '90 i va significar un punt d'inflexió en el productes televisius que s'havien fet fins llavors.

La sèrie va tenir 2 temporades amb un final precipitat, de fet, és vox populi que la van liquidar els productors més que el creador de la mateixa. Amb un 'final' al·lucinat i delirant -marca de la casa Lynch- en el que més que respostes van quedar molts interrgonats sobre la taula...

25 anys després, l'actor Kyle MacLachlan tornarà a interpretar el mateix paper -agent especial del FBI Dale Cooper-. El sr. Lynch i el sr. Frost estan treballant en el guió i el primer dirigirà els 9 primers capítols. En paraules del mateix Lynch, "ambientada en l'actualitat, la nova etapa de 'Twin Peaks'continuarà la tradició de la sèrie original, proporcionant respostes molt esperades i una conclusió satisfactòria per a tots els apassionats fans de la sèrie".

S'espera l'estrena per al 2016 en la cadena Showtime....i l'esperem amb molts ganes.

EL CREDIT DEL SR. JORDI GALCERAN

El sr. Jordi Galceran, és sens dubte, l'autor teatral amb més reconeixement i èxit del món de l'escena catalana (amb permís de Sergi Belbel i Josep Maria Benet i Jornet). Amb 10 obres teatrals s'ha convertit en tot un referent de l'escena teatral.

Nascut a Barcelona l'any 1964 és dramaturg, guionista i traductor.Va estudiar Filologia Catalana i va treballar 7 ó 8 anys en el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya i és a partir de 1988 que comença a escriure obres de teatre però no serà fins al 1995 que amb Paraules Encadenades guanya XX Premi Born de Teatre i a partir d'aquí es van succeïnt els premis en cada una de les obres que edita.

Paraules Encadenades (1995) el seu primer èxit, ja marca l'estil del sr. Galceran: guions àgils, predominància del discurs, girs inesperats en la història i certa violència latent però tot amb moltes dosis d'ironia i humor (a vegades una mica 'negre'). Després vindria Dakota (1995), un altre hit i una de les obres més originals que recordo haver vist dalt d'un escenari. Entra en el món televisiu com a guionista de Nissaga de Poder i l'animà a deixar la feina de la 'Gene' per a dedicar-se a escriure.

Malauradament, s'embarcà en un projecte clarament fallat: el musical Gaudí (2002), de la mà d'Albert Guinovart a la música.

L'any següent, aquell fracàs és clarament superat amb el 'fenòmen del Mètode'; el Metodo Grönholm (2003) ha estat l'èxit més rotund del sr. Galceran l'especial procés de selecció d'un departament de recursos humans va tenir l'apaludiment de crítica i públic, estrenant-se arreu del món i tenint versió cinematogràfica, fins i tot.

Dos anys després torna amb una nova obra, en aquest cas, més sinistra i fosca: Carnestoltes (2005) per a tornar, en la posterior Cancún (2007) a l'humor més directe.

Ha tingut col·laboracions amb el cinema amb el guió de Fràgils (de Jaume Balagueró) o l'adaptació del Métode Grönholm de Marcelo Piñeyro. Ha participat en el llibret del musical de El Rei Lleó a Madrid.

L'any 2010 presenta Burundanga. El final de una banda i, tres anys després, El crédit (2013) amb les contundents interpretacions de Jordi Boixaderas i Jordi Bosch, un nou hit (traduït a 4 idiomes) una nova visió crítica a la societat actual, en aquest, al voltant de les entitats bancàries.

Aquest nit, a les 22:00, EL CREDIT a Tortosa... ai, ganetes és poc!!

AMADOS DE MAS (EQHES)

Nos hacemos tres o cuatro veces el amor antes de salir de casa. Primero en un cuerpo a cuerpo tenaz. Luego con el toque amargo del café caliente entre los dientes endulzado con el recuerdo de lo anterior. De nuevo en una mirada tierna de complicidad mientras nos ponemos los abrigos. Acabando en un beso de hasta pronto sobre un felpudo que irónicamente nos avisa de que somos bienvenidos.

Nuestra cita romántica más común es sobre una risa floja ante jefes y clientes. Nos tomamos un par de lápices y recordamos a coro el uno al otro inmersos en un puñado de garabatos tranquilos.

Nos queremos mucho. Mucho. No demasiado, eso no se puede. Sólo muchísimo. Y cuando nos queremos el uno al otro… Diré más. Cuando nos queremos el uno con el otro… Nos amamos más de lo que creemos querernos. No hay forma de saberlo a ciencia cierta, pero debe de ser así. Es divertido amarse tanto que te de igual cuánto. Nos queremos por encima de nuestras posibilidades y eso nos encanta. 

- Eqhes DaBit -

- 9, Marzo, 2015 -

- Sant Carles de la Ràpita (España) -

CIUTADA K FA 7 ANYS!!!

Un 11 de març de 2008 obríem la porta del Ciutadà K  amb un 'Comencem...' ben il·lustratiu. Des de llavors no hem parat, amb un ritme de publicacions més frenètic els primers anys, més calmats últimament, però amb una mitjana de 2,5 publicacions setmanals.

Com ja sabeu, no es tracta de fer grans estadístiques, però està bé fer balanç del 2014 i veure allò què més a interessat als i les internautes que us heu deixat caure per aquí. 

Les 120 entrades que he fet aquest any han comportat 3.013 visites i 139 comentaris.

Val a dir que el nombre de visites aquest any s'ha mantingut -si fa no fa- amb la d'anys anterior però els comentaris sí que han patit una gran davallada... Certament, molts i moltes de vosaltres féu els vostres comentaris al Facebook i ja no entreu al blog. 

Es un honor enorme poder-vos dir que una de les persones que més ha comentat els blogs i ja és tot un amic blogger és el sr. Pons007: amb un total de 54 comentaris; després vindria Xexu amb 9, Carolina amb 6 i d'altres vianants virtuals que n'han deixat 1 com Manel España, Pati di Fusa, Nur, Jesus M. Tibau, Angelet, Angels, Eqhes i Laura ... GRACIES, per deixar les vostres opinions!.

El ranking dels post més visitats aquest any són:

- Los murmullos del bosque de Takeshi Shikama: 98 visites.

- L'aventura de Sandro: 85 visites.

- Preestrena del nou disc de Els Amics de les Arts: 76 visites.
- Paisatge-actor: mostra de cinema a Lo Pati: 74 visites.
- Viatge a l'Amposta de la Guerra del Francès: 63 visites.

Sorprén que l'obra fotogràfica del sr. Takeshi Shikama tingui el màxim nombre de visites; no sorprén tant que els posts de caire més personal com l'aventura de Sandro o la recreació de la Guerra del Francès d'Amposta estigui en els primers llocs de visitants.

Apa, doncs, anem cap als 8!

REDESCOBRINT ONE WORLD, ONE VOICE

Ai, amics i amigues, el món de la xarxa és infinit. Quan jo era més jove (molt més que ara!), allà pels finals dels '80 i principis dels '90 del segle passat s'estilava crear enregistraments discogràfics i videoclips amb molts músics per a despertar consciències, allà està We are the world com a referent. Darrera d'aquest en van venir molts més.

Un d'ells, no ha trascendit especialment, però a mi em va coplejar ben fort. Es tractava del ONE WORLD ONE VOICE, que l'any 1990 i sota la producció de Ruper Hineel es va enregistrar un àlbum amb la partcipació de personalitats com Sting (ell s'apuntava tot), Peter Gabriel (otro que tal!), Afrika Bambataa, Laurie Anderson, The Chieftains, Clannad, JohnnyClegg and Savuka, Terence Trent D'Arby, Suzanne Vega, Ryuichi Sakamoto, Lou Reed, Dave Stewart i molts d'altres ... Tots plegats i plegades per a conscienciar sobre el medi ambient i el fet d'unir esforços per a protegir el planeta. Amb aire de world music, la peça és una sinfonia que va viatjant pel món de la mà dels intèrprets que van intercalant les seves veus i els seus sons... en total 22 fragments encaixats com si fossin una única veu. L'àlbum va anar acompanyat d'un vídeo amb tota la sinfonia (que us deixo aquí íntegre) i un making of. 

Doncs bé, aquesta peça la vaig gravar en VHS quan l'any 1990 la van emetre a La2 i des de llavors no n'havia sentit a parlar mai més. Però per això està la xarxa! per a oferir-nos aquella memorabilia que nosaltres, massa sovint, hem perdut. Navegant per Amazon vaig anar a topar amb el disc en edició especial amb el DVD del making of. Yeahhh! tota una troballa i tot un tresor ... com us podeu imaginar me'l vaig comprar i .... encantat estic!!!

Si no el coneixíeu i ara el descobriu espero que uns atrapi tan com a mi .... salut!

'EN CONSTRUCCIO' D'AMPOSTA RADIO- #PROGRAMA 3

EL SR. WOODY ALLEN TAMBE ES PASSA A LA TELE

Doncs sí, a aquestes alçades hi ha pocs directors de cinema que no  caiguin en la temptació de realitzar algun producte a la televisió. El món televisiu està en una època tan daurada que els cants de sirenes són difícils de no escoltar.

El pròxim que engegarà un projecte televisiu és el veterà Woody Allen, que als seus anys, però tan actiu com sempre, dirigirà una nova sèrie televisiva; i ho farà a Amazon Studios, la productora audiovisual d'Amazon que està entrant amb força en la producció audiovisual.

De moment, no hi ha ni argument, ni repartiment, ni títol; únicament, que es tractarà d'una comedia, que durarà cada capítol uns 30 minuts i que s'estrenarà a la plataforma de vídeo d'Amazon al 2016. 

De fet, el sr. Allen no és alié al món televisiu, en els seus inicis professionals es guanyava la vida com a guionista de la petita pantalla; no havia dirigit, però, cap sèrie.

Apa doncs, a la hiperactivitat d'un film per any, al sr. Allen se li afegeix la feina d'engegar una sèrie.

A l'espera quedem....

LA REPUBLICA INDEPENDENT DE CASA MEVA

Fa uns dies us parlava de l'assistència a un taller realitzat per Zoraida Roselló a Lo Pati, dins de la programació del Festival Strobe. L'exercici final del Taller: de la Producció a l'apropiació audiovisual era gravar un vídeo improvisat amb allò que ens ha marcat durant el 2014 com a impuls creatiu.

L'amic David Comuñas i jo, amb la col·laboració de la família Miró-España, vam 'parir' el següent...

25... I T'ESTIMO MES QUE MAI...