LA FELICIDAD NO ESPERA

 II

La felicidad no espera

Hoy es de esos días

en los que podría volar sin alas,

podría gritar sin voz

y hacerte el amor sin cuerpo.

Hoy es de esos días

en los que todo me parece intenso.

Todo me parece grande.

Por eso me hice poeta;

para dejar constancia

de los días de belleza cotidiana,

como ese instante

que no se volverá a repetir

entre nosotros.

Fuensanta López (2024:22). Verso al desnudo

(Imatge creada en ChatGpt a partir del poema)

1 ANY !!

 

'NIGHT AND FOG IN KURDISTAN' DEL FESTIVAL INCERT 2025 AL CINECLUB LA RAPITA PER AL 8M

Ha nascut un festival de cinema nou, el Festival Incert que té lloc del 27 de febrer al 25 de maig i que involucra 16 localitats catalanes diferents (afegint Inca-Mallorca) i que a Terres de l'Ebre tindrà 'parada' a Miravet i a La Ràpita, gràcies al CineClub La Ràpita. L'Incert està organitzat per l'Associació Catalana per la Pau (ACP) i International Actio for Peace (IAP)

Es tracta d'un festival que aposta pel diàleg cultural i internacional i que en la seva primera edició de Palestina, Colòmbia i el Kurdistan com a protagonistes. L'objectiu de l'Incert és buscar que l'espectador reflexioni sobre qüestions com la memòria, els drets humans o les fronteres culturals.

El Festival Incert no només inclou cinema, també ofereix arts escèniques (dansa, teatre, titelles i música) fotografia i realitat virtual, en la que més de 100 artistes aportaran una mirada profunda sobre realitats sovint invisibilitzades. Es tracta d'una mostra internacional artística on els processos de creació que tenen lloc són una oportunitat per al diàleg.

Així, doncs, el Festival Incert arriba amb unes clares intencions socials de posar damunt la taula conflictes i vulneracions dels drets humans que necessiten atenció i solució. 

El CineClub La Ràpita participarà en el Festival Incert amb dues projeccions: la primera, avui dijous en la sessió habitual de les 20:00 i el proper 10 d'abril.

La proposta d'avui és 'Night and Fog in Kurdistan' (2024) de la directora kurda Shilan Saadi. Adoptant el nom del clàssic documental d'Alain Resnais sobre el genocidi jueu per part dels nazis, es tracta d'un documental que ens explica la història d'unes nenes refugiades yazidites supervivients dels múltiples atacs envers el seu 'poble', que van viure en un campament turc i han anat arribant a Europa.

La projecció d'avui està inclosa dins dels actes i activitats que l'Aj. de La Ràpita ha organitzat com a revindicació del 8M, Dia Internacional de les Dones.

Es tracta, doncs, de donar una visibilitat a un conflicte que no sempre tenim present, per llunyania o per clara intenció de no ser mostrar. Gràcies al film d'avui entendrem una mica més al poble kurd i serem conscients de les vulneracions dels drets humans reiterades cap aquest poble.

SR. ENNIO MORRICONE

 

(1928-2020)

Com pot ser que faci gairebé 5 anys que va morir el sr. Ennio Morricone i no li hagi dedicat un post? Imperdonable!. Sense dubte, el mestre Morricone és un dels compositors que encapçalen la meva llista del millors compositors de bandes sonores de la Història del cinema. Les seves melodies -tan identificables!- formen part de la meva Vida.

El sr. Morricone va néixer i morir a Roma amb 91 anys després d'una llarga producció musical havent compost més de 500 bandes sonores per al Cinema i la Televisió.

El primer instrument que aprengué a tocar el sr. Morricone fou la trompeta i als 6 anys ja havia escrit la primera peça musical. El seu pare ja era músic (trompetista també) i el matriculà a l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília amb 9 anys. Als 12 entrà al Conservatori. Es va diplomar en trompeta als 18 anys i comença a treballar com a músic i a escriure composicions per a artistes que les feren 'seves'. Va compondre música per a ràdio abans de passar a la gran pantalla. Es va diplomar en instrumentació i composició.

A principis dels '60, el que fou amic seu de l'escola, el sr. Sergio Leone li ofereix escriure les BSO dels seus films d'spaghetti western. Aquesta tasca de composició la continuà de forma trepidant i incansable durant les décades posteriors. Hagués pogut guanyar l'Oscar per Erase una vez en América (1984) per a molts la seva millor obra però el seu nom no estava ben referenciat ens els crèdits i l'Acadèmia de Hoillywood la va desqualificar.

Va aconseguir 2 Premis Grammy, 3 Globus d'Or, 5 BAFTA, 10 David de Donatello, 11 Nastro d'Argento i el Premi Música Polar (considerat el Nobel de la música).  Va rebre un Oscar honiorífic el 2006 -imperdonable no haver-ne rebut mai cap abans després de 5 nominacions- quan tothom pensava que no en podria guanyar cap altre, però al cap de 10 anys el guanyà per la BSO de Los Odiosos Ocho del sr. Tarantino.

Al llarg de la seva carrera ha venut més 70 milions de discos. La llista de composicions rellevants del sr. Morricone és infinita les més populars en el spaghetti western com Por un puñado de dólares (1964) o El bueno, el feo y el malo (1966) però la seva capacitat versàtil féu extendre el seu art a tots els géneres cinematogràfics amb peces culminants com La misión (1986) i, sobretot, Cinema Paradiso (1988) considerades autèntiques obres mestres.

L'obra del mestre Morricone és inabastable, com la seva sensibilitat, com la seva versatilitat i capacitat de mostrar les emocions a través de la música. Sense dubte es tracta d'un autèntic geni de la composició vinculada al Cinema.

Encara que ell no hi sigui... quan escoltem per enèssima vegada Cinema Paradiso -una de les meves BSO preferides- ens tornarem a emocionar com el primer cop. 

Buon viaggio, maestro!

EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO #PROGRAMA143

>