EN CONSTRUCCIO D'AMPOSTA RADIO -#PROGRAMA29

PER MOLTS ANYS, MAMA!!

Avui la millor Mama del món fa 72 anys! I em podria quedar satisfet amb un senzill i sentit "per molts anys" però no en tinc prou. Necessito dir-li el molt que l'estimo, perquè sóc gràcies a ella. 

Ella em va ensenyar a expressar-me, a comunicar allò que sento, a dir les coses clares. 

Ella m'ha transmès l'energia imparable del poder-ho fer tot i arribar a tot arreu.
Ella em va il·lustrar en el noble art de combinar els colors en les peces de roba.

Ella em va ensenyar a estimar els llibres, a motivar-me en la lectura, a engrescar-me en el teatre, a valorar la Cultura. 

Ella sap fer els millors canalons del món mundial. Ella és la Reina dels petons d'abans d'anar a dormir.

Ella és la meva Mama, la millor Mama del món!

Per molts anys!

QUE VA SER mónFILMAT 2016?

Ara que estem engegant motors per al mónFILMAT 2017, val la pena recordar com va ser mónFILMAT 2016 ...

ARRIBA LO MINOTAURE, COLLA DE DIABLES I TAMBORS D'AMPOSTA

Doncs no, a Amposta no teníem cap colla de diables, però això ja està solucionat. Un grup d'engrescats i amants de les tradicions porten mesos treballant per a que Lo Minotaure, Colla de Diables i Tambors d'Amposta sigui una realitat.

Fa més o menys un any, bona part dels que portaven la colla de gegants i capgrossos d'Amposta van decidir engegar un projecte que feia anys que s'havia plantat la llavor. L'any 2009 els alumnes de Gràfica Publicitària d'Esardi (Amposta) van definir un projecte per a crear una colla de diables, Joel Comí en va dissenyar la marca: Lo Minotaure, concepte que lliga amb l'esperit mediterrani i les tradicions del nostre territori. 

A les Festes Majors de l'any passat en van fer la presentació en societat i des de llavors han aconseguit despertar l'interès de tots aquells i aquelles que els agrada el foc, la llum, la gresca i el soroll.

La primera actuació ha estat el Carnestoltes de Foc del passat divendres i fou tot un èxit!! la passió, les ganes i l'entusiasme dels diables i l'energia del públic donen fe de que teníem ganes de correfoc.

Fotografies com les que teniu més avall, a partir d'ara, seran habituals a Amposta.

Llarga vida al Minotaure !!!

.

AQUEST DISABTE: TWIN PALM'17 - ANIMIC+XARIM ARESTE+MAÏA VIDAL+THE SUICIDE OF WESTERN CULTURE+ALBERT JORDA

El PalmFest fou un festival d'estiu que es va fer durant 10 anys a l'Hospitalet de l'Infant, fa dos anys va ser la seva darrera edició nosaltres hi vam ser a la del 2014 i  la de 2015.  Per ell van passar grups i cantants com: Peter Hook, Nacho Canut, Miqui Puig, Chimo Bayo, Hidrogenese, Aviador Dro, Mishima, Mazon, Love of Lesbian, La habitación roja, Joan Colomo, Standstill, Russian Red, El petit de cal Eril, Delorean, Delafè, Maika Makovski, La bien querida, Riggheir, Joan Miquel Oliver o B-Movie. Els seus organitzadors també són els responsables del Radar PalmFest, concerts puntuals que es van fent de tardor a primavera; i també organitzen la versió d'hivern d'aquell festival d'estiu: el TwinPalm, que ja porta 4 anys realitzant-se. Les primeres edicions duraven 2 dies i els darrers anys concreten l'activitat en un vespre-nit. Pel TwinPalm han passat: Dr Chinarro, Joana Serrat, Albert Pla o Christina Rosenvinge, per exemple.

Com veieu, la vocació de les diferents versions 'Palm' és clarament indie amb un complement clarament techno i amb uns preus més que assequibles.

Doncs bé, aquest dissabte, a partir de les 17:00 marxem cap a l'Hospitalet de l'Infant a gaudir amb el TwinPalm 2017: Maïa Vidal, Anímic, Xarim Aresté, The Suicide of Western Culture i Albert Jordà com a concerts a l'escenari principal i un seguit de Djs en l'espai annex.

Es tracta d'un esdeveniment fet amb gust i carinyo. Una ocasió perfecte per a descobrir 'coses'. No hi falteu!!

NEIX GUAIX, UN ESPAI CULTURAL-LLIBRERIA A AMPOSTA

Guaix: De la botànica. Cadascuna de les tiges que neixen d'una mateixa llavor, especialment en els cereals

Doncs estem molt contents, emocionats i engrescats amb aquest nou projecte que s'inaugura a Amposta demà mateix, a les 20:00. Es tracta d'un espai cultural -com no el teníem fins ara a Amposta- a més de cafeteria i llibreria (com t'enyorem, Gavina!) que no és un dels establiments que ens sobrin, precisament...

Guaix neix de la unió de l'empresa Atelier produccions (amb els amics Josep Igual i Chus Valor al capdavant) amb Viladrich. Guaix és una llibreria-cafeteria-espai cultural que s'ofereix com a lloc per a que 'passin coses', obert a que tinguin lloc activitats relacionades amb la música, els llibres, el teatre.... la Cultura!!!.

Així doncs, vaticino que Guaix es convertirà en un lloc de referència cultural per al territori. Us animo a que us deixeu caure demà a les 20:00, a la inauguració i que a partir de ja mateix el tingueu a la vostra llista d'activitats culturals i 'eventos varios'.

Llarga vida a Guaix!!

NO HI HA PROU VIDA PER A TANTA SERIE DE TELEVISIO

Doncs així és, tal qual. Ens mancarà Vida per a poder veure tot el que està a punt d'estrenar-se i s'estrenarà. Sembla que l'època daurada de la TV no es desinfla, ben al contrari, cada any les produccions i el nombre de directors, actors, actrius i guionistes que pugen al carro de la petita pantalla (tv/ordinador/tablet/mòbil) va en augment. 

Només tenint en compte aquest 2017 que comencem més de 500 sèries originals seren emeses només als EEUU. 

Que si Big Little lies (de David E. Kelley d'Ally McBeal) amb la Kidman i Witheerspoon al capdavant (thriller en clau femenina)

Que si Sharp Objects (escrita per Gillian Flynn autora de Perdida) amb Amy Adams.

Que si Feud (de Ryan Murphy d'American Crime Story) amb Susan Sarandon, Jessica Lange i Catherine Zeta-Jones.

Que si Picture Paris amb Meg Ryan

Que si Santa Clareta Diet amb Drew Barrymore (disponible ja a Netflix)

Que si Maniac (amb Cary Fukumaga de True Detective) amb Emma Stone.

Que si American Gods amb Gillian Anderson.

Que si The good fight (spin-off de The good wife).

Que si The Deuce (de David Simon, el de The Wire)

Que si Gipsy amb Naomi Watts.

Que si Sneaky Pete.

Que si Iron Fist.

Que si Legion.

Que si recuperem sèries com Twin Peaks (l'esperem amb ànsia!!), Prison Break, 24 i Star Trek

Que si arriben noves temporades de: Fargo, Stranger things, The Americans, Joc de Trons, American crime, Outlander, Shameless, Homeland ....

Hores i hores i hores de televisió... esteu preparats i preparades??

#VOLEM ACOLLIR

PREMIS GOYA 2017

Que aquest seria l'any de Un monstruo viene a verme estava cantat, la pila de nominacions del nou film del sr. Bayona (sobretot en apartats tècnics) feien pensar que s'emportaria molts premis. Les seves 12 nominacions es van concretar en 9. 

Com ja us comentava en parlar de les nominacions i la quiniela (per cert, he obtingut un 50% d'encerts, anem millorant) jo volia que guanyés el debut del sr. Arévalo -Tarde para la ira- però al ser un primer film, sempre penses que per això està la Direcció novell, i que és complicat que s'emporti el de millor film davant d'un competidor tan potent com el 'monstruo'. Doncs bé, malgrat haver un guanyador evident, hi ha un altre guanyador moral, 'petit' (que no senzill ni poc ambiciós), que ha volgut oferir-nos un film contundent, sec i impactant. Tarde para la ira, que és mereix -i molt!- ser considerada la millor peli del cinema espanyol de l'any, com també és mereix premi -òbviament- el seu director novell: Raúl Arévalo i el seu guió original.

Ben  merescut el doblete per a la sra. Emma Suárez en dos papers ben intensos. Sorpresos pel no-premi per al paper 'històric' d'Eduard Fernández. Contents pel reconeixement a la cançó de la sra. Sílvia Pérez Cruz (que debutava també com a actriu a Cerca de tu casa) i bonic el seu agraïment 'a capella' rebutjant la dramàtica situació dels desnonaments.

I per a emotiu el discurs del sr. Bayona en el que s'evidenciava un amor pel cinema bigger than life!

Aquí teniu la llista de premiats i premiades:

Millor Pel·lícula: Tarde para la ira

Millor Direcció: Juan Antonio Bayona (Un monstruo viene a verme)

Millor Direcció Novell: Raúl Arévalo (Tarde para la ira)

Millor Guió Original: David Pulido i Raúl Arévalo (Tarde para la ira)

Millor Guió Adaptat: Alberto Rodríguez i Rafael Cobos (El hombre de las mil caras)

Millor Actor Protagonista: Roberto Álamo (Que Dios nos perdone)

Millor Actriu Protagonista: Emma Suárez (Julieta)

Millor Actor Secundari: Manolo Soto (Tarde para la ira)

Millor Actriu Secundària: Emma Suárez (La propera pell)

Millor Actor Revelació: Carlos Santons (El hombre de las mil caras)

Millor Actriu Revelació: Anna Catillo (El olivo)

Millor BSO: Fernando Velázquez (Un monstruo viene a verme)

Millor cançó original: Ai, ai, ai de Silvia Perez Cruz (Cerca de tu casa)

Millor Direcció Producció: Sandra Hermida Muñiz (Un monstruo viene a verme)

Millor Direcció Fotografia: Oscar Faura (Un monstruo viene a verme)

Millor Muntatge: Bernat Vilaplana i Jaume Martí (Un monstruo viene a verme)

Millor Direcció Artística: Eugenio Caballero (Un monstruo viene a verme)

Millor Disseny Vestuari: Paola Torres (1898. Los últimos de Filipinas)

Millor Maquillatge i Perruqueria: David Martí i Marese Langan (Un monstruo viene a verme)

Millor So: Oriol Tarrago i Peter Glossop (Un monstruo viene a verme)

Millors Efectes Especials: Pau Costa i Félix Bergés (Un monstruo viene a verme)

Millor Pel·lícula d'Animació: Psiconautas, los niños olvidados

Millor Documental: Frágil equilibrio de Guillrmo García López

Millor Film Iberoamericà: El ciudadano ilustra (Gastón Duprat i Mariano Cohn)

Millor Pel·lícula Europea: Elle (Paul Verhoeven)

Millor Curtmetratge de Ficció: Timecode (Juanjo Giménez Peña)

Millor Curtmetratge d'Animació: Decorado (Alberto Vázquez)

Millor Curtmetratge Documental: Cabezas habladoras (Juan Vicente Córdoba)

LA SRA. LEIQUI URIANA, PRIMERA WAYÚ CINEASTA

La sra. Leiqui Uriana és la primera cineasta indígena de Colòmbia. Ella té 33 anys i és wayú , que és com s'anomena al poble de la penínsul·la de La Guajira (en territori de Veneçuela i Colòmbia). Ella va rebre on vivia -suburbis de Maracaibo- la visita d'uns realitzadors del canal de Veneçuela ViveTV que volien enregistrar un reportatge de la zona. Aquest contacte va canviar la trajectòria professional i vital de Leiqui.

Leiqui Uriana té doble nacionalitat (veneçolana i colombiana) i estudiava Infermeria, amb una clara intenció i vocació d'ajudar als altres ... però el món audiovisual li va fer veure que les imatges tenien poder. Ella va gravar aspectes de la vida de La Guajira i aquells 'visitants' van quedar encantats amb el material i la van contractar a la seva cadena de televisió amb un programa propi: 'Noticiero indígena'. 

La sra. Uriana, que havia anat al cinema per primer cop als 23 anys va deixar la carrera d'infermeria per a estudiar Comunicació Social. Va aconseguir una beca per a poder cursar Direcció Documental a la Escuela Internacional de Cine y Televisión de San Antonio de los Baños (Cuba). Us podeu imaginar el xoc de deixar el seu entorn i família (tot i que no entenien per a què havia de marxar tan lluny i tan de temps a estudiar... no s'hi van oposar) per a viure en un país en el que no coneixia res ni ningú. Allà Leiqui, literalment, descobrí el món ... i el Cinema!

Leiqui ho tenia clar: volia explicar al món com era el seu poble, la seva gent: el wayú. L'any 2012 va aconseguir el títol de cineasta, ja ha dirigit  diversos curtmetratges i vol enfrontar-se al seu primer llarg: dedicat a la dona wayú. 

Amb la contundent frase de: "la cámara es nuestro fusil", el compromís de la cineasta va més enllà de drigiri films: ha creat la Fundació Audiovisual Wayaakua a Maracaibo, ha dirigit la Mostra Internacional de Cinema Indígena de Veneçuela...

El seu objectiu és realitzar un llargmetratge on es parli del seu poble i fet per gent del seu poble: tot l'equip tècnic serà wayús. 

IMSERSO ALTERNATIVO

Me declaro fan total de la pareja de franceses que cada tanto aparecen por Girona, se hospedan en un hotel y luego se largan sin pagar. Visten bien, muestran gran educación y tienen más de sesenta años. En el 2015 los detuvo la poli catalana tras haber pasado una temporadita viviendo en distintos hoteles y esfumándose cuando consideraban que la situación ya no daba para más. A finales del año pasado se instalaron en el hotel Palau Girona. Hablaron con el recepcionista y le explicaron que querían invertir en la zona. El recepcionista les dijo que -¡oh, casualidad!- precisamente el amo del hotel quería ponerlo a la venta. Le contestaron que estaban interesados en comprarlo. Lamentablemente, dijo el recepcionista, el dueño estaba esos días de vacaciones.

- Ningún problema. Le esperaremos aquí.

Cuando a principios de enero el dueño regresó, tuvieron un primer contacto. Al francés, el precio que pedí -cuatro millones de euros- le parecía bien, algo extraño, porque en negociaciones así siempre hay algo de regateo. El hotelero le dijo que necesitaba una semana para ponerlo todo a punto. Ningún problema tampoco. Siguieron en el hotel e incluso hablaron con un jardinero cercano, le explicaron que serían los nuevos dueños y que les preparase un proyecto de remodelación porque no les gustaban los jardines tal como están ahora. La siguiente entrevista con el dueño fue el día 9. Quedaron que al día siguiente se presentarían con el cheque de dos millones correspondientes a la entrada. Pero al día siguiente, nada de cheque. Mosqueado, el hotelero les dijo entonces que debían abonar la cuenta por los veinte días que ya habían estado a pan y cuchillo. El hombre dijo que iba a buscar el dinero. Su mujer se quedó, pero en cuanto pudo se escaqueó y se largaron. Al final la poli los detuvo.

Es un caso clavado al de la pareja de alemanes que en el 2011 y el 2012 vivió catorce meses -!catorce!- en un hotel de cuatro estrellas de Pals, en el Empordà, con la excusa de que querían comprarlo. Episodios semejantes se dan por todas partes. En León, en el 2010, dos mujeres se alojaron en el hotel Alfonso V, primero, y en el Toral después durante un montón de días, a tutti pleni. El caso más espectacular es el de un americano que se ha pasado más de veinte años viviendo y comiendo en hoteles sin pagar ni un duro. Finalmente se ha entregado a la policía porque 'estaba cansado de huir'. De todo se harta uno.

Quim Monzó a Seré Breve del Magazine 

de La vanguardia del 05/02/17

NOMINACIONS I QUINIELA OSCAR 2017

Ja tenim aquí les nominacions als premis de cinema més coneguts (que no sempre reconeguts) del món. L'Acadèmia de Cinema de Hollywood ha fet públic les nominacions en la seva 89ena. edició. Els premis s'entregaran el proper 26 de febrer i aprofito per a fer la meva quiniela marcant el que penso que guanyarà...

Millor Pel·lícula - Moonlight - La La Land - Comanchería - La llegada - Hasta el último hombre - Lion - Fences - Figuras ocultas	Millor Direcció - Daine Chazelle (La La Land) - Kenneth Lonergan (Manchester frente al mar) - Barry Jenkins (Moonlight) - Dennis Villeneuve (La llegada) - Mel Gibson (Hasta el último hombre)
Millor Actor Protagonista - Casey Affleck (Manchester frente al mar) - Ryan Gosling (La La Land) - Viggo Mortensen (Captain Fantastic) - Denzel Washington (Fences) - Andrew Garfield (Hasta el último hombre)	Millor Actriu Protagonista - Isabelle Huppert (Elle) - Ruth Negga (Loving) - Natalie Portman (Jackie) - Emma Stone (La La Land) - Meryl Streep (Florence Foster Jenkins)
Millor Actor Secundari - Mahershala Ali (Moonlight) - Jeff Bridges (Comanchería) - Lucas Hedges (Manchester frente al mar) - Dev Patel (Lion) - Michael Shannon (Animales nocturnos)	Millor Actriu Secundària - Viola Davis (Fences) - Naomei Harris (Moonlight) - Nicole Kidman (Lion) - Octavia Spencer (Figuras ocultas) - Michelle Williams (Manchester frente al mar)
Millor pel·lícula animada -  Kubo y las dos cuerdas mágicas, de Travis Knight -  Vaiana, de Ron Clements, Don Hall, John Musker y Chris Williams -  Mi vida de Calabacín, de Claude Barras -  La tortuga roja, de Michael Dudok de Wit -  Zootrópolis, de Byron Howard, Rich Moore y Jared Bush	Millor guió original -  Taylor Sheridan, por Comanchería -  Damien Chazelle, por La ciudad de las estrellas (La La Land) -  Giorgos Lanthimos y Efthimis Filippou, por Langosta -  Kenneth Lonergan, por Manchester frente al mar -  Mike Mills, por 20th Century Women
Millor guió adaptat -  Eric Heisserer, por La llegada -  August Wilson, por Fences -  Allison Schroeder y Theodore Melfi, por Figuras ocultas -  Luke Davies, por Lion -  Barry Jenkins y Tarell Alvin McCraney, por Moonlight	Millor pel·lícula de parla no anglesa -  El viajante (Irán, Asghar Farhadi) -  Toni Erdmann (Alemania, Maren Ade) -  Land of Mine (Bajo la arena) (Dinamarca, Martin Zandvliet) -  Tanna (Australia, Bentley Dean y Martin Butler) -  Un hombre llamado Ove (Suecia Hannes Holm )
Millor fotografia -  Linus Sandgren, por La ciudad de las estrellas (La La Land) -  Bradford Young, por La llegada -  Rodrigo Prieto, por Silencio -  James Laxton, por Moonlight -  Greig Fraser, por Lion	Millor disseny de producció -  La llegada (Patrice Vermette y Paul Hotte) -  Animales fantásticos y dónde encontrarlos (Stuart Craig y Anna Pinnock) -  ¡Ave, César! (Jess Gonchor y Nancy Haigh) -  La ciudad de las estrellas – La La Land (David Wasco y Sandy Reynolds-Wasco) -  Passengers (Guy Hendrix Dyas y Gene Serdena)
Millor vestuari -  Aliados (Joanna Johnston) -  Animales fantásticos y dónde encontrarlos (Colleen Atwood) -  Florence Foster Jenkins (Consolata Boyle) -  Jackie (Madeline Fontaine) -  La ciudad de las estrellas (La La Land) (Mary Zophres)	Millor muntatge -  La llegada (Joe Walker) -  Hasta el último hombre (John Gilbert) -  Comanchería (Jake Roberts) -  La ciudad de las estrellas (La La Land) (Tom Cross) -  Moonlight (Nat Sanders y Joi McMillon)
Millors efectes visuals -  El libro de la selva (Robert Legato, ASC, Andrew R. Jones, Adam Valdez y Dan Lemmon) -  Rogue One: Una historia de Star Wars (John Knoll, Mohen Leo, Hal Hickel y Neil Corbould) -  Marea negra (Craig Hammack, Jason Snell, Jason Billington y Burt Dalton) -  Kubo y las dos cuerdas mágicas (Steve Emerson, Oliver Jones, Brian McLean and Brad Schiff) -  Doctor Strange (Stephane Ceretti, Richard Bluff, Vincent Cirelli y Paul Corbould)	Millor maquillatge i perruqueria -   A Man Called Ove (Eva von Bahr y Love Larson) -  Star Trek: Más allá (Joel Harlow y Richard Alonzo) -  Escuadrón Suicida (Alessandro Bertolazzi, Giorgio Gregorini y Christopher Nelson)
Millor muntatge de so -  La llegada (Sylvain Bellemare) -  Marea negra (Wylie Stateman y Renée Tondelli) -  Hasta el último hombre (Robert Mackenzie y Andy Wright) -  La ciudad de las estrellas (La La Land) (Ai-Ling Lee y Mildred Iatrou Morgan) -  Sully (Alan Robert Murray y Bub Asman)	Millor so -  La llegada (Bernard Gariépy Strobl y Claude La Haye) -  Hasta el último hombre (Kevin O’Connell, Andy Wright, Robert Mackenzie y Peter Grace) -  La ciudad de las estrellas (La La Land) (Andy Nelson, Ai-Ling Lee y Steve A. Morrow) -  Rogue One: una historia de Star Wars (David Parker, Christopher Scarabosio y Stuart Wilson) -  13 horas: Los soldados secretos de Bengasi (Greg P. Russell, Gary Summers, Jeffrey J. Haboush y Mac Ruth)
Millor banda sonora -  Mica Levi, por Jackie -  Justin Hurwitz, por La ciudad de las estrellas (La La Land) -  Dustin O’Halloran y Hauschka, por Lion -  Nicholas Britell, por Moonlight  -  Thomas Newman, por Passengers	Millor cançó -   Audition (The Fools Who Dream), de La ciudad de las estrellas (La La Land) -  Can’t Stop the Feeling, de Trolls -  City of Stars, de La ciudad de las estrellas (La La Land) -  The Empty Chair, de Jim: The James Foley Story -  How Far I’ll Go, de Vaiana
Millor documental -  O. J.: Made in America, de Ezra Edelman -  Life, Animated, de Roger Ross Williams -  13th, de Ava DuVernay -  Fuego en el mar, de Gianfranco Rosi -  I Am Not Your Negro, de Raoul Peck	Millor curtmetratge de ficció -  Timecode, de Juanjo Giménez -  Sing (Mindenki), de Kristof Deák -  Ennemis Intérieurs, de Sélim Azzazi -  La Femme et le TGV, de Timo von Gunten -  Silent Nights, de Aske Bang
Millor curtmetratge documental -  Extremis, de Dan Kraus -  Joe’s Violin, de Kahane Cooperman -  Watani: My Homeland, de Marcel Mettelsiefen -  The White Helmets, de Orlando von Einsiedel - 4.1 Miles, de Daphne Matziaraki	Millor curtmetratge d'animació -  Blind Vaysha, de Theodore Ushev -  Borrowed Time, de Andrew Coats y Lou Hamou-Lhadj -  Pear Cider and Cigarettes, de Robert Valley -  Pearl, de Patrick Osborne -  Piper, de Alan Barillaro