AIR DRIVE DEL SR. RENAUD MARION

El fotògraf Renaud Marion somiava de petit que l'any 2000 els cotxes no tindrien rodes i que els vehicles serien voladors... i qui no ho va somiar això quan era petit/a? De fet, l'any 2000 era una barrera temporal de la que pensàvem que, al creuar-la, entraríem de ple en qualsevol film de ciència-ficció. 

Certament, la realitat ha anat per un altre lloc i el 'futur' no era tan espectacular com ens pensàvem. Al sr. Marion això li és ben igual perquè ha trobat la manera de donar resposta a aquell somni...

El projecte Air Drive són un seguit de fotografies a vehicles clàssics com Jaguar, Aston Martin, Porsche o Mercedes als que se'ls ha tret les rodes digitalment i se'ls deixa suspesos a l'aire creant una estranya sensació futurista i antiga alhora... situant-nos en un retro-futur tan de moda.

PREMIS GLOBUS D'OR'15: BOYHOOD I BIRDMAN, GUANYADORES

El passat 11 de gener es van entregar el premis Globus d'Or per als films i productes televisius estrenats durant el 2014, premis decidits per l'Associació de Premsa Estrangera de Hollywood (HFPA). Aquests premis es porten entregant des de 1944 i van de la mà dels premis 'grans': els Oscar.

Una de les grans pel·lícules de l'any -encara que només sigui pel seu pla de rodatge de 12 anys- ha estat Boyhood, de Richard Linklater... i així s'ha reconegut en els premis Globus d'Or a: Millor pel·licula (Drama), Millor director i Millor Actriu de Repartiment (a Patricia Arquette, ens agrada la Patricia!); l'altra ha estat Birdman, amb l'experiment del sr. González Iñárritu de fer un film amb un (postís) únic pla seqüència on vida i art es confonen de forma encertada en la cossificació de Michael Keaton, al que se li entregà el Globus d'Or al Millor actor de film de Comèdia o Musical i el premi al Millor Guió.

Després ja vindrien films remarcables per les actuacions (en la majoria de casos biopics) dels actors i actrius que valoritzen films (no especialment rodons), com són els casos de: La Teoria del Todo (amb el guapo Markus del Miserables: Eddie Redmayne... ens declarem fans!), The Imitation Game (amb Benedict Cumberbatch fent de Alan Turing), Big Eyes (amb Amy Adams i Christoph Waltz fent de matrimoni Keane) o Selma (amb David Oyelowo fent de Martin Luther King, Jr.

D'aquests, el jove Eddie Remayne veié recompensada la seva feina amb el Globus d'Or al millor actor en Drama i Amy Adams a millor actriu en film de Comèdia o Musical. Per a acabar de repassar els premis a actors i actrius ens queden remarcar el premi a Julianne Moore (fans totals!) pel paper de professora afectada per la malaltia d'Alzheimer a Still Grace i que també estava nominada aquest any com a actriu de film de comèdia o musical a Maps to the stars; i el premi al millor actor de repartiment a J.K.Simmons pel seu paper de torturador professor de música a Whiplash.

I, finalment, en la llista de nominats estarien els clàssics; aquells que a cada nou film, reben ineludiblement nominacions: Wes Anderson (El gran Hotel Budapest), David Fincher (Perdida), Christopher Nolan (Interestellar) o Rob Marshall (Into the woods).... D'aquests, el gran oblidat dels Globus d'Or però també dels nominats als Oscar és: el sr. Christpher Nolan i la seva Interstellar (sense dubte una de les pelis més arriscades, serioses i contundents de l'any passat).

El Gran Hotel Budapest s'emportà el Globus d'Or a la millor peli Comèdia o Musical (un film que, per a mi, està per sota de l'anterior obra del sr. Anderson: Moonrise Kingdom).

En la categoria de millor film de parla no anglesa s'emportà el premi l'aclamada Leviathan vinguda de Rússia.

Pel que fa a millor film d'animació, malgrat està nominades la solvent Big Hero 6 o la molt artística The Boxtrolls la guanyadora fou una segona part: Cómo entrenar a tu dragón 2.

I en quant als premis a la televisió: la millor serie de drama fou The Affair (de la que parlarem en un altre post); de comèdia o musical Transparent i de millor miniserie o telefilm: Fargo (que han estat capaços de portar més enllà l'univers creat pels Coen). Els premis al repartiment foren per a: Kevin Spacey (per House of Cards), Ruth Wilson (The Affair), Jeffrey Tambor (per Transparent), Gina Rodriguez (per Jane the Virgin), Billy Bob Thornton (per Fargo), Maggie Gyllenhaal (per The Honourable Woman), Matt Bomer (per The Normal Heart) i Joanne Froggatt (per Downton Abbey)... malauradament, ni True Detective i la Jessica Lange de American Horror Story s'han emportat premis...

ULTRASHOW DE MIGUEL NOGUERA A LO PATI

Caram, la gent de Lo Pati està imparable! Si la setmana passada ens oferia un fantàstic documental sobre la figura de Juan Antonio Canta 'Patuchas' dirigit per l'ampostí Asbel Esteve, aquesta setmana ens presenta l'espectacle ULTRASHOW de Miguel Noguera demà dissabte a les 20:00. Amb ell, es donarà el tret de sortida a l'edició Strobe, IX Festival de Vídeo i Art Digital. Aquest edició ve acompanyada de la segona part del projecte riure#... tot plegat amb la 'incongruència humorística' com a leitmotiv.

El sr. Noguera fa deu anys que representa Ultrashow, un monòleg en el que s'hi desenvolupen 30 ó 40 idees en clau d'humor; obviament, es tracta d'un espectacle que mai és igual ni pel contingut ni per l'acció del monologuista. Etiquetat com a posthumor, el sr. Noguera actua cada setmana al Teatre Goya de Barcelona amb aquest espectacle i ja l'han vist més de 20.000 espectadors.

Actor però també escriptor (seus són els llibres Ultraviolència, Ser mare avui o Millor que viu) se l'ha pogut veure en films com Extraterrestre (de Vigalondo) o Diamond Flash (de Vermut) a més de participar en diversos vídeos de Venga Monjas.

Riure#2 Incongruència compta amb les treball de Marc Vives, David Bestué, Carles Congost o Zoraida Roselló, entre altres. A més de la projecció del film d'Isaki Lacuesta: Murieron por encima de sus posibilidades, una delirada humorística que escapa de l'estil pseudo-documental característic fins ara d'aquest director. 

A Lo Pati del 24/01 al 21/03

OUT TO SEA? EXPO SOBRE ELS RESIDUS DE PLASTIC

El tema dels residus de plàstic és quelcom que impressiona, perquè no es tracta d'un seguit de dades aïllades, sinó que quan se'n parla als mitjans de comunicació es parla de masses de residus, de blocs de plàstics, d'autèntiques illes artificials fetes d'aquest material... amb unes imatges d'un impacte inevitable  encara que la consciència ecològica no sigui el teu fort. A aquesta illa de plàstics situada a l'Oceà Pacífic, a 1.000km de Hawaii ja se l'està anomenant el setè continent.

Les xifres esgarrifen, cada any més de 6,4 tonelades de residus de plàstics van a parar als oceans; no hi ha 1 km quadrat de mar en el no hi trobem un plàstic. A l'espai que la Fundación Barrié té a Vigo es pot veure l'exposició: 'Out to sea? El proyecto de los Residuos de Plástico', fins a l'1 de març. La Fundación Barrié és una entitat que està en actiu des de 1966 donant suport i engegant diferents projectes al voltant de la conservació del patrimoni cultural i històric.  En aquesta ocasió es persegueix conscienciar a la població de la necessitat de reduir i reciclar el plàstic tot mostrant les conseqüències que els seus residus té en l'ecosistema així com posar una mirada crítica als aspectes negatius de la societat de consum. 

La instal·lació pretén ser molt gràfica i visual, per això, el primer que es veu és una immensa muntanya de plàstics... a partir d'aquí es succeix la informació de la situació actual i, el més important, allò que podem fer per a minimitzar el seu efecte.

ESTRENA DE PATUCHAS A LO PATI

El sr. Asbel Esteve -nascut a Amposta- és un artista i realitzador que pot estar satisfet d'haver estrenat un treball seu en el mismíssim Festival de Cannes, es tractà del curt documental In Albis, era l'any 2012.

Dos anys després, estrenava el seu nou treball: un llargmetratge documental presentat en el Festival de Cine Europeo de Sevilla... i per a què Sevilla? Doncs perquè Patuchas, el hombre de los mil limones gira al voltant del músic cordobés Juan Antonio Castillo o El Patuchas o Juan Antonio Canta... cantautor, poeat, músic, escriptor i líder d'un dels grups transgressors de finals dels '80 i principis dels '90: Pabellón  Psiquiátrico. En aquell festival sevillà el film s'emportà el segon premi Imagenera. Després ha viatjat al Festival de Cine Europeo de Sevilla i El REC-Festival Internacional de Cine de Tarragona, i molts més que vindran.

Lo Pati ens ofereix, amb la presència del director, l'estrena en el nostre territori de Patuchas demà a les 20:00 i, més tard, s'organitza una festa al Llar amb músic dels '80 i '90 de la mà dels Djs: Pablo Honey i byjota.

Segons el director: "La idea sale mientras estaba preparando unos espaguetis y en Radio 3 pusieron Te quiero, curiosamente de las pocas canciones que yo conocía aparte de los Limones y La Balada. Algo me impulsó a dejar lo que estaba haciendo y empezar a navegar por internet en busca de más canciones. Muy rápido me di cuenta de que Juan Antonio merecía que alguien recopilara la información que andaba por ahí dispersa y que se reivindicara su talento fuera de sus círculos de amigos".

No es tracta d'un biopic convencional sinó que el film ens planteja les conseqüències de l'èxit efímer, de la crueltat del món televisiu i de la cultura de l'espectacle amb la trajectòria i suïcidi de El Patuchas com a fil conductor...Amb el Rap de los 40 limones aconseguí la popularitat però també l'abocà a una profunda depressió de la que noen sortí fins a suïcidar-se amb només 30 anys. Amb Pabellón Psiquiátrico van enegistrar 5 LPs, des de 1987 a 1992; després marxariaa Madrid a estudià Art Dramàtic i desenvolupar-se com a cantautor, arribant a publicar un únic treball en solitari: Las increíbles aventuras de Juan Antonio Canta (1996)... tocant en bars, pubs i locals nocturns fins que Pepe Navarro el descobrí i el portà a la televisió per a convertir-se en un estàndard del frikisme amb la cançó de los limones... la seva glòria i la seva tomba...

"Lo importante no es si ganas o pierdes, 

lo importante es que no pierdes las ganas" 

(Patuchas)

TURNING, LA QUINTA ESSENCIA D'ANTONY

La matèria primera d'aquest àlbum ja té uns quants anys, però fins ara no havia vist la llum. El 2006 Antony Hegarty i el director de cinema Charles Atlas van col·laborar per crear una mena de performance on van voler explorar les idees de feminitat i identitat que es desenvolupen en una gira amb una petita orquestra formada per tretze dones, com era el cas. El tour va ser gravat sonorament i videogràficament i va esdevenir aquest Turning, que conté un documental firmat per l'esmentat Atlas i un àlbum bastant fascinant en directedel concert que va oferir aquell any en la seva parada al Barbican londinenc.

Musicalment, hi podria haver l'aprensió/prudènciade trobar-nos davant d'un altre disc d'Antony en viu, ja que es tracta del tercer d'aquest tipus que omple la seva carrera, i el segon des de la publicació del seu últim àlbum d'estudi, Swanlights, el 2010 (o segons com es miri, el tercer, ja que l'any passat va publicar en disc les seves col·laboracions en viu amb Franco Battiato). En qualsevol cas, aquest Turning és sens dubte el més excel·lent que Hegarty ha fet en aquest terreny fins ara. Hi ha un rar, gens imposat, equilibri entre les seves composicions més urgents i les que traspuen arranjaments gairebé luxuriosos. El grup sona amb una exquisitat potser mai no superada (I fell in love with a dead boy o Kiss my name) mentre que la veu d'Antony ja demostra el seu caràcter excepcional a Bird Gerhl, amb un gloriós sabor soul que en estudi és difícil sentir.

Esteban Linés

La Vanguardia 04/01/15

09/01/15: ESTRENEM AGENDA !!!

A la feina tinc una agenda super-xula: '2015- l'Agenda que en sabia massa, d'Art' i cada dia ens explica curiositats del món de l'art... Avui, aquesta és la del 09/01!

DESCOBRIMENTS MUSICALS DEL 2014

El 2014 marxa, però abans de dir-li un adèu definitiu deixeu-me que us presenti allò que vam descobrir a nivell musical. Alguns grups ja els coneixíem; d'altres, senzillament, han tret treball nou. 

En aquesta llista de 'Descobriments 2014' hi trobareu:  la cançó emotiva que il·lustrava l'anunci de la loteria de Nadal el Glacier de James Vincent McMorrow, el darrer descobriment de l'any; el darrer treball de Fanfarlo (Let's go extinct), el darrer disc de Yann Tiersen (Infinity), els Brossa Quartet de corda (amb Cançons dels brigadistes, Retaule d'Avars o Músiques de l'Holocaust), el nou Mazoni (Sacrifiqueu la princesa), de Bradien (Linden), el darrer treball d'Alela Diane (About Farewell) i el disc col·lectiu de Ramon Humet amb Nicholas Collon i London Sinfonietta (Niwa) i el descobriment de Halldor Mar i el seu homenatge a la Nova Cançó a Winds.

Discs i músics que hem descobert el 2014 i ens acompanyaran el 2015.