Fa una parell de setmanes va tenir lloc la primera edició d'un nou festival de cinema a Terres de l'Ebre. Es tracta de TRETS, Festival Internacional de Cinema i Cultures, l'organitza el CineClub La Ràpita en amb el suport de l'Ajuntament de La Ràpita i un seguit de patrocinadors que ens ajuden a fer-lo possible. El Ciutadà K hi està com a programador. Es tracta d'un festival que neix amb ganes de continuitat, i cada any estarà dedicat a una cultura diferent; enguany la cultura escollida fou l'Italiana.
Una de les activitats fou 'Un vermut amb Pasolini', en la que Eduardo Margaretto (traductor i gran coneixedor de l'obra pasoliniana) i el Ciutadà K van invocar al sr. Pasolini tot mostrant al públic un rostre diferent del que és més popular: el de director de cinema. El sr. Pasolini fou escriptor, poeta i director de cinema, però també, actor, periodista, filòsof, novel·lista, dramaturg, pintor i figura política.
Amb un vermutet a la mà vam dissertar sobre els múltiples rostres que tingué Pier Paolo Pasolini, centrant-nos, sobretot, en el Pasolini poeta, escriptor i socio-lingüista.
La xerrada es va dividir en 3 apartats:
- Dades biogràfiques principals,
- 5 Temes (Mundo Firulano, Pasolini polític, Interessos socio-lingüístics, Cultura de carrer i Vincles amb Catalunya)
- Lectura de poemes
Dades biogràfies principals
El sr. Pasolini va nèixer a Bolonia (1922), la ciutat més 'esquerrosa' d'Itàlia. El seu pare fou tinent de l'exèrcit italià, d'aires fascistes, fou famòs per haver salvat la vida de Mussolini l'any 1926 d'un atemptat anarquista. Sa mare fou una mestra d'educació elemental. El seu pare era descendent d'una antiga família noble i la seva mare d'una família de camperols que van arribar a una posició petit-burgesa. Un germà fou torturat i assassinat l'any 1945 pels partisans de les guerrilles iugoslaves de Tito. El pare fascista, la mare del firul i el germà assassint foren 3 fets que impactaren contundentment en la vida del sr. Pasolini.
Amb 7 anys comença a escriure poesia en llengua friülesa, l'any 1943 va estudiar a la Facultat de Lletres de la Universitat de Bolonia. Les seves dues primere passions foren: el futbol i la lectura; autors influents: Dostoievsky, Toltsoi, Shakespeare, Rimbaud... La seva poesia tingué el Marxisme i la Esglèsia Catòlica com a 2 grans temes, ell les considerava les 2 grans esglèsies que no entenien als camperols i les classes populars.
L'any 1950 marxà a viure a Roma, un punt d'inflexió en la seva producció artística.
En la maduresa, als 39 anys, dirigeix el seu primer film, Accattone (1961) molt pròxim al neorrealisme i per un interès per la marginalitat, la pobresa i la delinqüència.
El dia 02/11/75 es troba el seu cos desfigurat en un descampat. Un jove -Pelosi- fou acusat, va confessar i sentenciat... però al cap d'uns anys va canviar la seva declaració dient que els assassins foren uns altres... el 'suposat' assassí de Pasolini també morí en circumstàncies sospitoses. El sr. Pasolini només tenia 53 anys.
El sr. Pasolini fou una figura polièdrica i contradictòria (ateu però cristià, individualista però comunista...)
Mundo Firulano
Per la professió de son pare, va canviar molts cops de lloc de residència però la residència al territori de la seva mare, el Friul va deixar empremta en tota la seva trajectòria intel·lectual. El Friul és un territori del nord d'Itàlia amb una identitat marcada, amb un cultura pròpia. El 30/10/45 s'uneix a l'Associació Patrie tal Friul, més tard fundà el Movimiento Popolare Friulano.
El friulà és un dialecte camperol dels alps italians al que Pasolini li dedicà molta dedicació i tasques d'investigació. Recollint qüestions històriques, filològiques, lingüístiques.... escrigué diversos poemes en friulà. El fort vincle amb aquesta cultura li despertà la sensibilitat i solidaritat per les llengües i pobles minoritaris.
Pasolini polític
El 1947 s'afegeix al Partit Comunista Italià del que fou expulsat 2 anys després per postures clarament cristianes i per homosexual. Ell es declarava comunista i profundament cristià. Moltes són les persones que consideren que fou assassinat per les seves postures, declaracions i accions polítiques. Per a ell la provocació era un dret.
Interessos socio-lingüístics
Pasolini s'interessà molt per les llengües i cultures minoritàries, per l'argot de les classes populars. L'interès per friulà n'és un exemple, però també, del romanesco quan visquè a Roma; les seves pel·lícules foren parlades en aquesta variant lingüística pròpia de les classes populars i la delinqüència. Fou capaç d'inventar una llengua barreja de catalanismes, itlianismes, dialectismes i espanyolismes amb la que esrigué poemes i els publicà a Poesie in un lingua inventata (1969-1970)
Cultura de carrer
En paraules del mateix Pasolini: "Me siento mucho más cómodo con mis amigos de la calle, las chicas que deben vender sus cuerpos para vivir y los chicos que deben robar algo para llevar comida a un montón de hermanos, que con algunos de esos señores que escriben y creen que todo el tiempo están hablando de cosas importantes y sólo dicen banalidades, a esos la vida les pasa por un costado".
Vincles amb Catalunya
El sr. Pasolini era un intel·lectual, coneixia l'obra de Lorca, Juan Ramon Jiménez o Antonio Machado però tinguè un vincle molt especial amb Catalunya, a la que admirava com a poble i llengua minoritària. Va editar el llibre Fiore di poeti catalani (1947) amb poemes de: Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Josep Carne, Carles Riba, entre altres; aquest llibre fou editat a Itàlia com a forma de donar a conèixer el català als italians.
Lectura de poemes
Durant la xerrada s'anaven intercalant la lectura de poemes com: A los literatos contemporáneos, El llanto de la excavadora o Negociaciones con Franco,...
-
