THE PERFECT AMERICAN, L'OPERA SOBRE WALT DISNEY

_

A principis de l'any passat es va estrenar -mundialment- en el Teatro Real de Madrid, l'òpera amb música de Philip Glass: The Perfect American, un retrat entre realitat i ficció del sr. Walt Disney. El text de Rudolph Wurlitzer estava basat en la novel·la de Peter Stephan Jungk.

 

El sr. Jungk no va ser massa suau amb el creador de Mickey Mouse i en el seu llibre ens mostra un sr. Disney misògin, racista, adúlter, megalòman i 'fascistoide'... El llibre (i l'òpera) ens parla de l'obsessió d'un ex-treballador de la indústria Disney acomiadat i capficat per mostrar la veritable personalitat fosca de Walt Disney (idolatrat i admirat per personalitats com Warhol o Dalí) i ens mostra els suposats darrers dies del creador de DisneyWorld.

 

La vida i obra del sr. Disney ha estat plena de perles anecdòtiques: capaç de denunciar a Chaplin en plena 'cacera de bruixes' anti-comunista malgrat reconèixer que fou l'inspirador del seu regne imaginari; no va permetre que treballessin afroamericans en els seus estudis; va prohibir l'entrada al parc al boxejador Muhammad Alí; les dones en els seus esudis només podien colorejar... El sr. Disney i el seu imperi és una icona del segle XX però ni la seva signatura era realment seva.

 

Tot i aquest material sucós l'òpera ha intentat suavitzar el material del llibre per a no tenir amb l'imperi Disney més problemes dels necessaris. De fet, la Disney Productora no s'ha manifestat; i, per si de cas, en la producció no apareix cap detall que evoqui clarament l'univers Disney. Glass va exposar en la roda de premsa de presentació de l'òpera que el tema central de la mateixa són les preguntes que es fa qualsevol ésser humà davant la mort i la posteritat (sí, el tema de la criogènesis hi apareix: Disney volia ser congelat però la seva família va decidir incinerar-lo).

 

Com qualsevol producte operístic contemporani, l'obra no va arribar al gran públic però la crítica va ser força positiva amb ella. A finals de l'any passat es va representar a l'òpera de Queensland (Austràlia).

Aquí teniu un vídeo amb la presentació de Philip Glass...
 

CAN CIUTADA K!!!

_

Passejar tranquil·lament per Santiago de Compostela i ... sentir-te com a casa!!

BEYOND: TWO SOULS, VIDEOJOC HIPERREALISTA

_
L'epoca d'anar als establiments i jugar als videojocs per 25 pessetes fa moooolts anys que va marxar (o potser no tant!), des de que el Pacman va obrir els ulls ha passat molt temps i les cònsoles s'han multiplicat, desenvolupat i complexitzat més ràpid que la nostra capacitat i temps de que disposem per a jugar. Les productores han perseguit 2 objectius clars: més autonomia i llibertat de joc (cada cop amb menys cables), per una banda; i més realisme, per l'altra.

 

Avui us voldria parlar d'aquest segon objectiu amb l'aparició d'un joc que té molta relació amb el món del cinema: Beyond: Two Souls.

A finals de l'any passat Quantic Dream el va llençar al mercat per a PlayStation 3, un joc que havia de fer pujar un parell d'esglaons la maduresa dels videojocs. Es tracta d'un joc de factura tècnica impecable però el millor és el seu guió, plantejat com si d'una pel·lícula es tractés. I no només per aquests motius sinó perquè està protagonitzat per dos actors de Hollywood: Ellen Page i Willem Dafoe, que posen rostre i veus als seus personatges mitjançant la tècnica del 'performance capture' utilitzada pel sr. Cameron a Avatar.

Una de les característiques més rellevants de l'empresa que l'ha creat és la simplicitat de joc per a fer-lo accessible fins a les persones que no han tingut experiència prèvia en l'ús de comandament de control convencional.  El control dels personatges a diferència d'altres jocs és absolut.

La història ens explica de forma no linial -fents salts en el temps- 24 anys en la vida de Jodie Holmes, una nena amb poders especials que té una estranya connexió telepàtica amb Aiden, una misteriosa entitat que la controla, que pot posseïr persones i permetre el contacte amb els morts. Com us podeu imaginar, les possibilitats de fer avançar la història són enormes i les nostres eleccions ens poden portar cap a un final o un altre.

L'empresa Quantic Dream també ha produït curtmetratges, més vincles doncs amb el món del cinema. De fet, el videojoc és va estrenar en el Tribeca Film Festival de l'any passat i la Banda Sonora és de Normand Corbeil, Hans Zimmer i Lorne Balfe.

Cinema i videojoc matxembrats com mai s'havia vist en una consola....



 

QUI EM COMPRA UN ALIEN?

_

És una frikada total... però mola! A Barcelona han obert una botiga on venen aliens (també  es poden comprar, òbviament, per la xarxa) es tracta de Aliens4sale i s'emplenen la boca dient que "són la primera botiga del món dedicada a la venda d'aliens". La botiga -de parets i estanteries blanques nuclear- mostra en recipients els especimens que estan a la venda amb preus que van dels 50 al 350 euros. Diverses formes i tamanys. Fets a mà amb resines i altres materials és la delícia de qualsevol aficionat al gènere de ciència-ficció... qui no ha volgut tenir un alien a casa, eh? eh?

 

La botiga en qüestió està situada en la zona més friqui de Barcelona, en la zona on hi ha més densitat de botigues 'raretes' de tota la ciutat: Passeig de Sant Joan, 5, ben al costat de l'Arc de Triomf.

Vinga, va! qui me'n regala un?

 

 

PESCANT SERIES DE TV (14): BELIEVE, LA NOVA SERIE DEL SR. JJ ABRAMS

_

Ja ens arriba el nou producte del sr. J.J.Abrams: Believe. Aquest diumenge es va estrenar als EEUU. Està dirigida per Alfonso Cuarón (director de Gravity) que també és  el creador i un dels guionistes de la sèrie.

 

Believe, va de Bo (una nena de 10 anys que té habilitats especials que no pot controlar) i Tate (un ex-convicte que té la missió de mantenir a la nena protegida de forces obscures que volen el seu poder).

 

El sr. Abrams assumeix el rol de productor executiu com també ha fet a Revolution (2012) i Almost Human (2013), totes amb un peu en el gènere fantàstic. Després de la bofetada que rebé amb Undercovers, el sr. Abrams no ha assumit la direcció de cap sèrie... però sí està a punt de regalar-nos la nova trilogia d'Star Wars... però, aquesta, és una altra història.

 

Apa, doncs, una més a la llista de séries pendents!!

 

 

 

 

BERLINALE 2014

_

Ja fa setmanes que va finalitzar però encara no havíem comentat la 'collita' del Festival Berlin d'aquest any.

 

I aquest any, ha estat una Berlinale en la que els premis han tingut un aire marcadament oriental, el cinema europeu i nord-americà ha passat pel festival sense massa glòria. I escassa presència de cinema d'aquí.

 

Destacable film el del creador de la trilogia protagonitzada per Ethan Hawke i Julie Delpy que amb Boyhood ha tornat ser capaç d''atrapar la vida'. Tres hores per a captar un film que és tot un experiment: filmar durant 12 anys, una setmana per any la vida d'un nen. Es va començar a rodar en el 2002. Documental ficcionat o ficció en format documental. Molt interessant!.

 

Com cada edició, la Berlinale va estar plena de glamour i de noms propis, d'estrelles i ostentacions damunt la catifa vermella. El tret de sortida l'efectuà el marcià Wes Anderson i el seu El gran Hotel Budapest, farcida a més no poder d'actors i actrius de renom però que no ha estat massa ben rebuda per la crítica.

 

Films que hauríem de tenir en compte i no han rebut premi: 71 (de Yann Demange), thriller contundent, penetrant, dur, accelerat; No llores, vuela (de Claudia Llosa), l'aclamada directora de la Teta asustada continua i reafirma el seu estil sensible, delicat i emocionant; relacions familiars i crítica als rols masclistes i patriarcals en La tercera orilla (de Celina Murga); la nova flipada del gran Michel Gondry: Is the man who is tall happy?, ni més ni menys que una conversa animada amb Noam Chomsky, una delícia visual i filosòfica, imatges de traç infantil i simple per parlar-nos de qüestions serioses i profundes; el debut del guionista de Drive -Hossein Amini- a The two Faces of January que té una obra de Patricia Highsmith de material de base i una bona interpretació de Viggo Mortensen; fascinació per les mútiples versions, llargades i carn ensenyada en l'obra Nymphomaniac de Lars von Trier.

 

Decepcions com la de la nova peli del Clooney-director que fins ara s'havia mantingut digne i interessant en tot allò que havia dirigit, però Monuments men és un seguit de tòpics sense gràcia., Clooney ha punxat....

 

 

Llistat de premis:

• Os d'or millor film: Carbó negre, gel fi (de Diao Yinan)(Xina)
• Os de plata millor director: Richar Linklater, per Boyhood (EUA)
• Os de plata millor actor: Liao Fan, per Carbó negre, gel fi (Xina)
• Os de plata millor actriu: Haru Kuroki, per La petita casa (Japó)
• Os de plata millor guió: Anna i Dietrich Brühhermann, per Kreuzweg (Alemanya)
• Os de plata opera prima: Güeros, d'Alonso Ruizpalacios (Mèxic)
• Gran premi del jurat: The Grand Budapest Hotel, de Wes Anderson (EUA)
• Premi Alfred Bauer per Aimer, boire et chanter, d'Alain Resnais (França)
• Os d'or d'honor: Ken Loach (Gran Bretanya)

10 ANYS !!!!

 

 

 

PRE-ESTRENA DEL NOU DISC DE ELS AMICS DE LES ARTS

_

Avui es pre-estrena el nou disc de Els Amics de les Arts: 'Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure', que es posarà a la venda el proper 08 d'abril i del que encara no hem vist la portada.

Avui ens presenten el primer single acompanyat de videoclip: 'Ja no ens passa' i si entreu en el seu web de les 07:00 a les 12:00 us el podeu descarregar gratuïtament en el següent enllaç. 

El nou single dels amics de les arts sona a... Els Amics de les Arts: bon rotllo, frescor, melodia agradable i un toc lleu de crisis vital en la seva lletra... aquí teniu el videoclip dirigit per Dani de la Orden.


Amics i amigues: Ja tenim nou disc!!

SOC DONA! (08/03/14)

La diada que es va inventar l’inquieta Zoraida Rosselló per a commemorar el Dia de la Dona Treballadora sota el nom Sóc Dona! a Santa Bàrbara fou tot un éxit!

 

La combinació de natura, història, poesia i art fou perfecta.

Un entorn immillorable on les paraules recitades i els sons enlairats van prendre foça.

 

 Un seguit d’activitats sense lligam aparent van confeccionar un caleidoscopi entre artístic, poètic i reivindicatiu de la Dona i les seves circumstàncies.

CREA va oferir la seva petita aportació amb la representació de Homes! i Ramon, dos textos que pel seu contingut aportaven -i molt!- al leitmotiv de la Diada.

 

Gràcies per comptar amb nosaltres, Zoraida!  

 

CREA TEATRE AL SOC DONA!

A CREA teatre ens han convidat a participar en les activitats de Sóc Dona! a Santa Bàrbara el proper 8 de març. Es tracta d’una iniciativa ben interessant, una trobada intergeneracional al voltant de la Dona: art, poesia, música, gastronomia…

Programa d’actvitats:

• una performance de l’artista Marielena Roque ‘DONAULLSDONAULLS‘
• un recital poètic del Col·lectiu Bouetes del Delta Bouesia
• una exposició al voltant de la filòsofa i escriptora Simone de Beauvoir
• projecció de el cordó de la Tia Júlia de Maria Pons Calvet
• una paella popular i concurs de cocs (dinar, 5€ per persona)

I CREA teatre oferirà un fragment de l’obra Homes (de T de Teatre): Homes! i Ramon.

Tot plegat en un indret amb solera: la Massada de Pepet, amb dos segles d’història i escenari de L’estratègia de Madame Bretó, d’Azorafilms Docs.ç

Així doncs, el proper dissabte 8 de març us esperem a Santa Bàrbara… SÓC DONA !!!

SUPORT A LEAVING TRACES DE DAVID HIDALGO!!!

 

David Hidalgo és una persona encantadora i un jove amb molt de potencial en el món audiovisual. És de Reus i es presenta en el seu blog com a: "Graduado en Comunicación Audiovisual, intento currarme día a día la oportunidad de poder trabajar en el mundo del cine".   No ens hem vist mai, no ens hem parlat mai cara a cara però us puc assegurar que la relació que mantenim a nivell virtual tira per terra el tòpic de que les xarxes socials són fredes i impersonals.   David em cau molt bé i és per això que us demano la vostra ajuda per al proper projecte que intenta tirar endavant: Dejando huella (Leaving Traces). Mitjançant Verkami vol arribar als 1.200€ que necessita per a realitzar el curtmetratge... i ho aconseguirà! perquè l'ajudarem per a que ho faci possible!   No vull, però, que hi col·laboreu només perquè David és encantador sinó perquè el 'chico lo vale'. Per la seva joventut ja disposa d'una trajectòria ben interessant de productes audiovisuals. Ell és actor, guionista i director i ja disposa de 5 treballs que podeu consultar a imdb: El deseo final (2009), Carson & Morrison: Patrulla de Rescate (2010), La Luz (2011) (co-dirigit amb el seu amic Jonatan Jimenez), Genoma (capítol pilot de mini-serie)(2012) i Los reflejos de Lola (2012). Podeu consultar el seus treballs en el seu canal de youtube o veure molts dels curts en el web de la productora Triverso. Cada nou treball és un pas sòlid, és un esglaó de maduresa artística...I és que David val, amics i amigues!! i quan ho tens tan clar no pots evitar donar un cop de mà i mostrar tot el suport. "Dejando Huella (Leaving Traces) és un curtmetratge que parla de la por a la mort, de la depressió, de la insatisfacció que sentim molts cops, dels errors de comunicació que cometem, de l'amor, del vincle amb la vida i, sobretot, de la nostra força per a seguir lluitant passi el que passi". Projecte ambiciós però tractat des de la senzillesa, que és el què transmet David en allò que fa i diu: humiltat. Vinga entreu a l'enllaç de Verkami i col·laboreu! per només 5€ ja podeu donar un gran cop de mà. Sí, amic David, estem aquí per a ajudar-te!!! Aquí us deixo el teaser...

 

PREMIS OSCAR 2014

_

La matinada d'ahir dilluns van entregar els premis Oscar i si tenim en compte els films per número de premis, la gran guanyadora fou Gravity, amb 7 Oscar; seguida de 3 Oscar per a 12 años de esclavitud i Dallas Buyers Club.

Com també succeí als Goya amb Las Brujas... i Vivir es fácil... un aconseguí els principals premis tècnics i el de millor director (Gravity) i l'altra els artístics amb el de millor film (12 años de esclavitud). Malgrat que en la meva quiniela vaig apostar per La gran estafa americana (pensava que era el què votarien els acadèmics de Hollywood), vistes les tres, no tenia cap ganes de que guanyes aquesta i, sincerament, Gravity és per a mi una de les millors pelis vingudes d'USA.

No va haver sorpreses en el premir a millor actriu per a Cate Blanchett i la seva Blue Jasmine ni el de millor film de parla no anglesa per a La Gran Belleza. Menys cantats estaven els premis als millors actors (principal i secundari) que van recaure en els actors de Dallas Buyers Club, per a Matthew McConaughey i Jare Leto, respectivament.

 

Encantats amb el premi a millor guió original per Her, del genial i necessari Spike Jonze. Adequat el premi a una dels pelis més clàssiques i ben facturades de les darreres de Disney: Frozen, que aconseguí el de millor film d'animació i també millor cançó per a Let it Go.

 

Pel que respecta a la quiniela, amb els Oscar ens hem quedat en un 45% d'encerts. Certament, la futurologia no és la meva vocació...

Aquí teniu la llista completa de premis:
Millor Pel·lícula: 12 años de esclavitud
Millor director: Alfonso Cuarón (Gravity)
Millor actor: Matthew McConaughey (Dallas Buyers Club)
Millor actriu: Cate Blanchett (Blue Jasmine)
Millor actor de repartiment: Jared Leto (Dallas Buyers Club)
Millor actriu de repartiment: Lupita Nyong'o (12 años de esclavitud)
Millor pel·lícula animació: Frozen: El reino del hielo
Millor guió original: Her (Spike Jonze)
Millor guió adaptat: 12 años de esclavitud
Millor pel·lícula parla no anglesa: La gran belleza
Millor disseny de producció: El gran Gatsby
Millor fotografia: Gravity
Millor vestuari: El gran Gatsby
Millor muntatge: Gravity
Millors efectes visuals: Gravity
Millor maquillatge i perruqueria: Dallas Buyers Club
Millor edició de so: Gravity
Millor mescla de so: Gravity
Millor banda sonora: Gravity
Millor cançó: Let it Go(Frozen: El reino del hielo)Millor documental: A 20 pasos de la fama
Millor curtmetratge: Helium
Millor curtmetratge documental: The Lady in Number 6: Music Saved My Life
Millor curtmetratge animat: Mr. Hublot

24 ... i t'estimo !!!!