Hollywood és un espai enlluernador, bressol de històries romàntiques, aventureres, musicals i dramàtiques; lloc on el glamour pren tot el seu sentit. Però com ja ens digué el mestre Lynch a Mulholland Drive no tot és brillant a Hollywood. Un dels 'residents' el sr. John Cusack va afirmar en una entrevista a The Guardian: "Hollywood és una casa de putes on la gent es torna boja".
El sr. Cusack no anava gens desencaminat tenint en compte la biografia de bona part dels actors i actrius que van regnar a l'època daurada de Hollywood.
Aquí us detallo la part fosca d'algunes biografies: sí, es tracta de fer safareig i de donar-nos compte que 'en todas partes cuecen habas'.
Errol Flynn
La llegenda urbana diu que a les seves esbojarrades festes ell toca el piano amb el penis. Festes amb desenes de dones que l’assetjaven… El sr. Flynn estava tan pagat d’ell mateix que els estudis li tapaven el seu mal comportament: una vegada li va pegar un cop de puny a la seva dona i la Warner va declarar que havia patit un accident de cotxe per intentar no atropellar un gatet. Quan 2 joves el van acusar de violació el seu advocat va basar la seva defensa en 3 idees: “què esperaven que passés si s’estiraven en un llit amb Flynn per allà voltant?”; “encara que no vulguessin era impossible que no s’ho passessin bé” i “tot és mentida, s’ho estan inventant”… el jurat el va declarar innocent. Va ser una de les més grans estrelles de Hollywood fins que l’addicció a l’heroïna el va consumir i matar amb només 50 anys.
Cary Grant
Tenia cara de bona persona i bon veí però el sr. Grant no va superar que amb 11 anys la seva mare l’abandonés… als 31 va descobrir que seguia viva, en un manicomi en el que la ingressà el seu pare per a formar una nova família. El sr. Grant s’abocava a sesions d'LSD per a gestionar el dolor… aquest trauma amb la mare el feia no ser capaç d’aguantar relacions, es va casar 5 vegades, el darrer matrimoni li va donar una filla a la que l’actor cuidà retirant-se del cinema als 62 anys… segons ell l’etapa més feliç de la seva vida.
Ingrid Bergman
Una de les actrius més admirades per la seva elegància… però el primer marit de la Bergman la va acusar de bevedora, promíscua i obsessionada per la seva carrera. Va fugir dels EEUU, abandonant la seva filla, per començar un història d’amor amb Roberto Rossellini… en divorciar-se va tornar a Hollywood.
Kirk Douglas
El sr. Douglas és un persona de caràcter fort, dels pocs que va defensar a Dalton Trumbo durant la cacera de bruixes anti-ianqui… però quan era jove les males llengues diuen que va tancar a una jove Natalie Wood a l’habitació d’un hotel, humiliant-la, agredint-la i violant-la diversos cops. Quan fou alliberada i tornà a casa la mare de la Wood la va maldar per haver fet enfadar al sr. Douglas… els estudis ho van amagar. El #metoo ve de lluny, molt lluny.
Doris Day
Era la imatge de dona encantadora i submisa a l’época daurada de Hollywood… però ella odiava el cinema, només volia ser la perfecte mestressa de casa que interpretava a la gran pantalla...tingué diversos marits, el primer la maltractava però ella en presumia, ensenyant morats, perquè per a ella representava la passió sexual… mai es va fer públic però tothom la tenia per bevedora i promíscua.
Judy Garland
Un altre gran símbol del Hollywood daurat però va patir 'lo seu'... la Metro-Goldwyn-Mayer li va imposà una dieta des dels 13 anys a base de sopa, enciam i 80 cigarretes diàries, li donaven amfetamines i barbitúrics per a dormir… als 25 anys s’intentà suïcidar, va ser ingressada en un centre psiquiàtric, es va intentar tornar a suïcidar… l’estudi la va acomiadar i va morir per sobredosis als 47 anys. La seva vida no fou, precisament, un camí empedrat groc.
Anthony Perkins
Estigué marcat tota la vida pel personatge de Norman Bates de Psicosi…. Però, pel que sembla, la seva vida tenia més relació amb el personatge del que sembla: tingué un fort vincle amb la seva mare, amb certes connotacions sexuals (segons manifestà ell mateix)… va desitjar la mort del seu pare i quan tenia 5 anys el pare morí i ell va tenir sentiment de culpa tota la vida… va amagar la seva homosexualitat, sometent-se a electroshocks per a curar-la, es va casar amb una dona per a dissimular i morí com a conseqüència del VIH.
Rita Hayworth
Una de les ícones sexuals de Hollywood… vivia atemorida pels mitjans de comunicació, tenia un complexe d’inferioritat i pensava que els homes només la volien pel seu cos…. El gran trauma era que el seu pare (un ballarí sevillà) se la va emportar de gira en 12 anys i la presentava com a la seva dona i la obligava a tenir relacions sexuals amb ell… La Hayworth es va casar 5 cops amb el somni de creà una llar tradicional però acabà consumida per l’ansietat, els atacs de pànic i l’alcoholisme.
Gene Tierney
Fou considerada la dona més bella del món però tenia les idees clares: en el seu primer film va exigir cobrar 5 vegades més que la resta d’actrius debutants.. va visitar als soldats durant la II Guerra Mundial i un marine malalt de rubiola va saltar-se la quarentena i al saludar-la li encomanà… va tenir una filla amb discapacitat mental, reclosa en una institució tota la seva vida … la Tierney sempre se'n va sentir culpable i va tenir molts episodis de depressió, amb paranoia i al·lucionacions, va estar internada en diveros centres psiquiàtrics, rebent teràpies d’electroshocks… es va intentar suïcidar 2 cops.
Steve McQueen
La masculinitat feta home, era el més cool de Hollywood. Ell mateix reconeixia ser una ‘porc masclista’: apallissava a la seva primera dona, va prohibir treballar a la segona –Ali McGraw- durant els 5 anys que estigueren junts: exigint que li preparés carn amb patates cada nit, a les sis en punt i el deixés sopar mirant la TV en silenci. Li agradava beure, conduir ràpid i drogar-se (cocaïna,. LSD…). El sr. McQueen no suportava la competència: va exigir que Paul Newman tingués el mateix nombre de paraules que ell a El Coloso en llamas i que la darrera frase del film la digués ell. .. una inseguretat vinguda per l’abandonament de la seva mare, una prostituta adolescent que el va acollir 9 anys després, el seu padrastre l’apallissava…arribant a dormir al carrer amb només 9 anys.
Lana Turner
la femme fatale total de El cartero siempre llama dos veces, tingué una entretinguda vida sentimental… va declarar: ‘jo volia tenir un marit i 7 fills, però vaig tenir 1 filla i set marits’… un dels seus novios -el mafiòs Johnny Stompanato- fou assessinat per la filla de la turner, però com tenia 14 anys no hagué de declarar i fou absolta per homicidi en defensa pròpia… però molts diuen que fou la mateixa Turner que l’apunyalà en un atac de gelosia.
Joan Crawford
Fou una actriu molt popular i glamourosa… però la Crawford tingué relacions sexuals amb el seu padrastre quan tenia 11 anys... després de l’època daurada va quedar relegada a films de terror de serie B -…. la seva filla, rabiosa per no rebre herència, va escriure una biografia on deixava mooolt malament a la Crawford, descrivint-la com una mare controladora i violenta.
En la sessió d'avui del CineClub La Ràpita ens trobarem amb un film impactant, artísticament impactant. Sorprén que sigui una pel·lícula debut per la impecable factura de la mateixa. Martti Helde és un director estonià que es serveix de tècniques gens convencionals, marcadament experimentals, per a parlar-nos d'un dels moments més durs de la Història del seu país: l'implacable purga que patiren els països bàltics sota la dictadura soviètica a principis de la dècada dels '40 del segle passat... Un 14 de juny de 1941, sense avís previ, milers de persones d'Estònia, Letònia i Lituània van ser expulsades de casa seva i deportats Sibèria per ordre del dictador Stalin, com una forma de purga i mostra de poder contra els habitants autòctons dels països bàltics. Erna, estudiant de filosofia i feliçment casada amb una filla petita serà una de les deportades ... per tant, allò micro i macro es combinen de forma magistral.
